FERRATA ROC DEL QUER (ANDORRA)

Diumenge ... 18.00 de la tarda ... en Diego i jo ens dispossem a marxar direcció Andorra, fent nit a Bellver de la Cerdanya per l´endemà a primera hora estar a peu d´algunes de les fantàstiques ferrates que s´hi poden trobar en aquests fantàstics paratges.

(VIDEO RESUM)

L´endema toca el despertador ben d´hora. Uff ... no em dormit gaire ... que si varem sortir una estona a la nit, amb ballaruca inclosa (qui ho hagues dit un Diumenge nit que ens enganxesin a clases de salsa !!!) ... i a sobre el cos acostumat al torn de nit ... potser varem dormir tres horetes ... això a sigut un tancar i obrir d´ulls !!!
Dilluns ... m rxem direcció Andorra i una vegada creuem el caos típic Andorrà arribem a la població de Canilló on ens espera un bon esmorzar en una bona terraseta gaudint del sol.





El paisatge és veritablement maco, el contrast del verd, el blau del cel i el blanc de la neu que encare hi ha als cims, que és considerable pel temps que estem farà, segurament, que sigui una jornada inolvidable !!!

Decidim decantar-nos per la ferrata "Roc del quer", també coneguda per la directíssima, dons ataca la paret central i més vertical de totes les vies que hi ha, i una vegada fem el cim, tindrem varies opccions per descendre. Una serà baixar pel camí, una segona accedir a la ferrata dels Racons i empalmar dues ferrates de cop o la tercera, i la escullida a última hora, desfer la ferrata del "Canal de Mora".

La ferrata comença a mateix peu de carretera i després de superar les grans barreres anti-allaus ens disposem agafar alçada de mica en mica, sempre amb bones vistes a la població de Canillo i el seu entorn.

La veritable joia d´aquesta ferrata consisteix en superar un increíble sostre per la seva esquerra per tot seguit flanquejar a la dreta, una situació que ens fara sentir autentiques sensacions d´alçada que fins i tot els més acostumats a l´alçada no els deixa indiferents.

Una vegada superat aquest tram la ferrata es torna a suavitzar, fet que ens dona la posibilitat de gaudir del paisatge i en poc més d´una hora arrivem al cim del Roc del Quer.

Una vegada adalt fem un petit àpat per tot seguit anar a buscar ... el Canal de Mora per fer el descens !!!

VIA FERRATA DIRECTÍSSIMA ROC DEL QUÉ
SITUACIÓ:Canilló (Andorra)
DIFICULTAT: Alta/Molt alta DESNIVELL: 350 mts.
HORARI TOTAL: 2 hores 30 min.
MATERIAL: Kit ferrata + corda (posible abandonament)
EQUIPAMENT: Esglaons i presas artificials d´escalada
A DESTACAR: Pas molt aeri, i vistes d´Andorra.
A VISITAR: Andorra
OBSERVACIONS: Evitar fer-la a l´hivern.

FERRATA CANAL DE MORA (ANDORRA)

Bé ... aquesta ferrata no la farem, vaja, si que la farem, però vui dir que la desfarem. Meu entés ???
Com acabem de fer la Directíssima hem pres com a opcció fer el descens del cim per aquesta ferrata.

(VIDEO RESUM)


Sortim del Mirador del Roc del Quer per la seva esquerra fins endinsar-nos al bosc, sempre a tocar del precipici seguint les marques de color groc, que en aquest cas ens indircaran cap direcció amunt, el contrari que estem fem nosaltres, que és baixar.




El bosc està tupidissim d´una autentica estora verda, que ens dona una sensació estranya a l´hora de trepitjar-la. Anem baixant fins arrivar al final de la canal on trobem un plafó indicador.

Es fà estrany això de trobar-ho tot al reves. Una vegada arribem a la canal les vistes tornen a ser increíbles, amb la població de Canillo al fons del barranc.

Amb la ajuda de cadenes i esglaons anem baixant amb cura fins arrivar a la canal que és ben xopa i de fet l´aigua raja per tot arreu, amb les seves consequencies ... ens posem xops .. però s´agraeix.

Una vegada superem la canal, aquesta es torna més oberta i continuem baixant amb cura dons no és el mateix pujar que baixar, encare que les sensacions son les mateixes.

Ens apropem al final del Canal de MOra, una ferrata diferent però amb el seu tóc especial, i dins un entorn diferent !!!

FERRATA CANAL DE MORA

(CANILLO, ANDORRA)

SITUACIÓ:Canilló (Andorra)
DIFICULTAT:Mitjana DESNIVELL: 330 mts.
HORARI TOTAL: 1 hores 50 min.
MATERIAL: Kit ferrata
EQUIPAMENT: Esglaons i cadenes
A DESTACAR: Encaixonat i humit, i vistes a Canilló

A VISITAR: Andorra
OBSERVACIONS: Evitar fer-la a l´hivern.

Barranc Petra Leccia, V15-A2-II

Divendres 11 de juny. Estem acampats a la vall de la Restonica, la intenció és anar a ferRuisseau de Valduniellu, entrem al parking, pagant els 5 euros de rigor (després diuen dels Catalans, però els de Còrcega s'estan espavilant), fem la muntada del barranc, per terrenys, sense marcar, perdedor, amb un bon pati i a vegades amb força compromís. Veient com està l'aproximació, decidim baixar per on em pujat (més d'1 hora), ja que per lògica el barranc i el seu equipament no creiem que estigui en bon estat, preferim anar a fer alguna cosa, més tranquila !, Ostres !!! o podiem haber decidit abans de fer el pateo i de pagar els 5 euros..., però l'excursió és molt maca, encara hi ha neu a les capçaleres de les muntanyes, Còrcega és realment increible !!.....

Decidim canviar de Vall i anar a la vall de l'Asco, per això tornem a Corte, agafem la N-193, i agafem els deviament cap a Calacuccia D-84, passat el pont Castirla, aproximadament 1Km després surt un camí que baixa (al costat una casa de color viu), aquest camí possa prohibit el pas, ni caso !, baixarem, creuarem el riu per un pont un pel grinyolat.., seguirem per pista, primer puja força, pasem per un coll, i torna a baixar, arribem a un lloc sense sortida, on hi havia una antiga mina, tancada per una valla, aquí deixem el cotxe. Que "collons" estem fent aquí !!, en el cul del mon. L'aproximació, comença per un camí marcat que puja, aproximadament als 25-30 minuts, creuarem el riu, per segona vegada, veient un clar salt d'aigua, el primer que haurem de remontar per la dreta, és aquí on comença el descens.

El descens és força fàcil, i amb molta menys aigua que els darrers descensos que em fet., però el lloc, i la formació d'aquest és agradable. Us deixem la topo. Les assegurances són força més precàries que els que em fet, està clar que aquest descens no el fa tanta gent. Algun que altre salt ens permet desafogar-nos i treurens la calor de sobre. El retorn, je, je, no faria gaire cas a les ressenyes franceses, possa : remuntar abans de l'últim tobogan per la dreta, ejem !, decidim entre pujar per paret de 30 metros llissa !!!!, o una canal amb arbres, branques, herbes, gràcies que portem els tratjos, perquè sinó no surtim vius...., bé diguessim que varem obrir un altre retorn, gens recomenable..., al sortir al camí de nou, anem baixant cap al cotxe, i cosa de 2-3 minuts veien que per l'esquerra be un camí. Per tant entenem que el retorn s'ha de fer , després del tobogan, i no com indiquen les guies.

Aproximació : 25-30 minuts

Descens : 1:30

Retorn : depen, je, je, 20-25 minuts.

Rock & Bike per la Noguera.

Bé amb aquesta piada m'estreno en el blog i això em fa superil.lusió! Això sí, l'activitat és del mes passat...ji ji ji

El divendres 14 de maig és Festa a Granollers i amb en Pere decidim marxar divendres i dissabte cap a la Noguera. Objectiu fer BTT el divendres i una escalada fàcil el dissabte.

Dit i fet! Agafem la California i ens presentem al centre de BTT del Montsec-La Noguera al Monestir de les Avellanes prop d'Os de Balaguer un indret encantador i ple de pau.

Allà hi ha servei de lloguer de bicicletes BTT i cascs, lavabos, dutxes i vestidors, punt de rentant de bicicletes...inclús habitacions i restaurant. Totes les rutes es troben perfectament senyalitzades (més info).

El lloc és preciós i la primavera esclata en mil colors per qualsevol racó de la comarca.

Triem la ruta 4 de dificultat blava i uns 20km (hi ha de verdes, blaves, vermelles i negres) entre el Monestir i Os de Balaguer.

El cel està mig-tapat i la pluja ens acompanyarà una estona.

El passeig és maquíssim. El verd del blat ben crescut tapissa la pista. El vermell d'un munt de flors forma milers sanefes al nostre voltant. El blau del cel emmarca tota la postal. L'aire dur olors de vida. Quines catifes de roselles que ens rodejen! Rodem per un paratge de pel.lícula. Estem sols. Només un petit esquirol ens acompanya un trosset del camí i un enorme senglar en un revolt.... tot plegat una experiència per a tots els sentits. Que bonic!

La ruta es fa més dura per la quantitat de fang que trobem i dels 20 passem a més de 30 km per les "variants" que ens inventem....però arribem de nou al Monestir molt contents. Xops de dalt a baix, cansats però ben feliços.

Dutxa, sopar i dormir que demà toca escalar!

El diumenge es lleva ben assolellat i ens desplacem a Sant Llorenç de Montgai. Esmorzem a la terrassa del bar just sobre l'embassament. De nou sols. Deixem que el sol ens escalfi tot gaudint de la tranquil.litat de la zona. L'aigua ben planera, el cel ben blau, les roques que envolten aquest bonic poble....poques paraules i un piló de fotos!

Finalment ens acostem a la Paret de la Formiguera. Farem la via Normal (100m IV+). Aquí ja no estem sols. Un parell de cordades al davant. Que hi farem!...paciència i a esperar (tot i l'intent d'en Pere per obrir una via amb fiends...ji ji ji)

Finalment podem escalar. La via te tres llargs però nosaltres empalmem els dos darrers (sense problemes si duem cordes de 60m). Per baixar es pot fer caminant o rapelant. Com tenim temps decidim rapelar (les altres cordades ho fan caminant). De nou el silenci "omple" la vall amb l'embassament tancant-la al fons.

Per primera vegada em toca "obrir" els dos rapels de baixada...cap problema. Amb en Pere ho repassem tot de nou (ja el coneixeu): que si Reverso, que si Marchard, que si mosquetons ben tancats... i una vegada tot correcte....cap avall! Vaig desenredant les cordes (que us haig de dir) fins arribar a la R1 (uns 55m) i d'aquí a peu de via en un moment.

La via em va agradar molt. Fàcil i sense patir. Ideal per a mi.... ji ji ji.

Us deixo amb algunes imatges dels dos dies.

-

Bàrbara ;)

"Dos birres i unes braves!" ...nova via a Rubies (Peladet Oriental‏)

Bones a tots, us envio, per si us interessa.....la nova via que vam obrir en dos dies, acabant dissabte l'Antxi i Jo!!

En fi, que n'estem molt contents, i ens agrada molt!

Ha quedat semiequipada, fara falta friends fins al 2, tascons, bagues, i estreps,per la darrer llarg on tenim tres passos de Ae, un de A1 i amunt!

Segons la cordada que va fer la 2 repetició tot just despres de nosaltres diuen que el Ae/A1 és com a mínim un 6b, però sols ho va treure el que anava de segon .....aixi que no esta massa clar....

Espero que la disfruteu!!!

Llorenç i Antxi.

Barranc Piscia di Ghjaddu, V60-A5-II

Dimarts 8 de juny, em dormit al "merendero", que ens portarà a fer una passeig d'aproximació a la cascada de Piscia di Ghjaddu (Gallo), famosa, i molt visitada pels turístes, sobretot perquè està molt recomenada a les guies. Portem un bon ritme d'activitat, i molts i molts metres de desnivell, les cares comencen a demanar calma, però abans d'això farem un barranc, que com defineixen molts companys, és com un suspir, intens, però a la vegada curt, aquest és el Piscia di Ghjaddu. En moltes guies i descripcions a la web, veiem que és un dels primers barrancs que és va obrir a la illa, i per tant un dels grans clàssics, si que és veritat que val la pena baixar-lo, si més no està a sota de la gran cascada, veient com la força de l'aigua i del vent, et fa sentir molt i molt petit.

Comencem l'aproximació com no sols, excepte perquè al parking, han començat les obres de reformes, del "merendero", ara amb un retol de cartró diuen que cobren 3 euros per estacionar allà, je, je, Crisis... carretera D368 desde Zonza fins a Porto Vecchio, abans d'arribar ala presa de l'Ospedale. l'Aproximació es fa molt suau per un camí ple de "maquia", que per cert ¿que deu ser la màquia?, falgueres, el riu i boscos, que fan que sigui molt agradable de fer. Arriba un moment (30'), que s'ha de creuar el riu, i remuntar un petit turonet fins al coll, aquí hi ha un panell informatiu, el camí de turístes segueix per l'esquerra orogràfica del riu (que ve, de la presa de l'Ospedale), nosaltres baixem a buscar el riu i canviar-nos, ara si que fa calor.

El descens comença suau, però es nota que el cabdal és generós, al cap de 5 minuts, el riu s'estreny i engorga, cap a la dreta, aquí trobem els primers resalts, que evitem, per l'esquerra on flaquejem i montem ràpel. Com que m'acompanya en Pere, i no sap on s'està fotent, el faig servir de "llebre", ji, ji, li lligo la corda assegurat, i xof, aigua a nedar per evitar la corrent de l'aigua, comprova que es pot agafar a la corda fixe, i comprova que realment no hi ha perill (mare de déu, si la recepció on hi ha la corda fixa rellisqués..., ;-) ..., el següent és un petit ràpel encaixonat, amb recepció bona, no cobreix, al costat mateix d'un gran bloc. Seguim fins al següent punt, és el previ a la badina de la tirolina, per tant no podem relliscar..., aquest cop paso jo primer, ejem, em de fer notar l'experiència..., sembla que hagi de relliscar i que l'aigua va forta, però per sort no rellisca gens, arribo al pasamà, ara li toca en Pere, que ho fa perfecte. Creuem el pasamà, no està de més portar cordino, per si algún dia s'ha de canviar (l'estat no és gaire segur). Arribem al punt d'inici de la tirolina, (que per cert, està força deixada, i li caldria un petit repas), monto la politja, i en Pere m'assegura, fiuuu!!, allà vaig, creuant una badina baixant força aigua, i al meu costat un vuit de 60 metros verticals, que no peti avui, je, je, je... arribo la instal·lació de recepció és més bona, en Pere recupera la politja, intento dir-li que vagi poc a poc, ja que sembla que faci panxa, però no. S'agafa amb dues mans, i es llença, diós !!!!, es repeteix la tirolina del barranc de l'infern, feta per en Nogués, però al ravés, ara el tinc de cara.... en qüestió de tres segons, tinc en pere encastat contra mi, i la paret, vaja fava que ens acabem de fotre !!!, ens mirem i riem, però je, je, vaja ostia !!!!. Ens queda lo millor, sortir al balcó i veure allò !, el perquè estem fent aquest barranc, ens espera fora el balcó !, Impresionant, un circ de colors verds, asota nostre una cascada impresionant d'aigua, i una verticalitat, que fan que sigui un moment impactant.

Fora la paret, dues instal·lacions una més lluny de la cascada, decideixo anar abuscar aquesta, degut al bon cabdal d'aigua que baixa, per arribar hi ha un pasamà, amb cordinos/pedaletes (porteu cordino, per canviar-ho !!, mare i pare de déu !!, estan una mica precaris... Monto ràpel, baixo amb el shunt al principi, però a mig camí m'el trec perquè es veu evident que empasarem una mica d'aigua.... ja estic abaix, les roques d'abaix rellisquen molt, i molt..., li toca en Pere, veig que triga, deu ser l'emoció de baixar últim, je, je..., un cop abaix, em comenta que les cintes de la saca (que la tenia ven asota del boudrier), pel vent se li han fotut entre les cordes, i li estrangulaven a mesura que anava baixant !!!, podriem dir que aquest barranc, va acabar de deixar-nos ben espabilats, i merescudament 1 dia de relax (com que ens coneixem, no va acabar sent així). El retorn, entre foto i japonesos, és força evident, em de seguir la gent que hi ha a la canal de l'esquerra, pujada, forta, però no gaire llarga.

Aproximació : 30 minuts

Descens : 2:30 hora

Retorn : 1:00 hora

Barranc VACCA, V12-A4-II

El barranc de la VACCA, és un dels grans, entre les empreses d'esports d'aventura, per tant haureu de triar un bon dia i una bona hora. Nosaltres al ser principis de juny, no varem tindre cap visita. Segueix snet diumenge, i acabem de fer el barrancs de la Purcaraccia, com bé em va comentar en Nogués, aprofitem i decidim fer seguidament el de la VACCA, reprenem el cotxe, que estava aparcat al PK del Col de Larone, seguim conduint direcció (Col de Bavela o Zonza), per la mateixa D268, aproximadament 1Km després del Col de Larone, trobarem una corba tancada a la dreta, just en aquesta surt un petit camí a l'esquerra, aparcarem el cotxe, pasada la corba, en cas de no poder, 100 metros per sota s'aquesta hi ha una gran explanada on podrem aparcar, sense cap problema. Sortim del cotxe ja amb els tratjos posats, semblem dos bucejadors en el desert, quina pinta que fotem!!. L'aproximació : un cop a la corba, comença un camí trepitjat, i evident, el seguirem durant uns 5 minuts, al lloro que hi ha una petita fita que ens marcarà un desviament a la dreta, haurem de seguir-la i no deixar-la fins avall del riu. Com bé diuen les ressenyes, totes !!, el camí és força empinat !, per tant vigilarem de no tirar-li pedres al company. En 40 minuts estem al riu, al començament del barranc de la VACCA. un gran caos de roques ens donen la benvinguda !. El descens no té cap complicació, a excepció de que hi hagi força aigua, en la topo que us deixem, ja surten aquest perills. En definitiva és una barranc aquàtic, on hi predominen els salts, i les grimpades per blocs de roca. Sobre d'aquest s'alcen parets i agulles impressionants.
El primer ràpel de 8m es fa per la dreta orogràfica, instal·lació de dos químics, deixante fora de la cascada. Seguirem per caos, salts fins arribar a la cascada de 12 metres (saltable 10-11 metres, en gran badina), el ràpel el fem a la instal·lació que trobem a la dreta, una corda amb nusos ens ajuda a arribar aquesta.
Seguidament dues badines llargues que creuem nedant, i arribem a un gran bloc de granit a l'esquerra del riu, per on surt un camí, força empinat i avegades exposat (però habitual per ser Còrcega). Un cop adalt al coll, hi ha bifurcacions, nosaltres varem tirar primer per la dreta, i després esquerra, arribant al camí d'inici, que ens duria a la carretera on hi ha el cotxe.
Aproximació : 40 minuts
Descens : 1:30 minuts
Retorn : 1:10 minuts

Si es tenen forces molt recomenable enllaçar Purcaraccia i Vacca.