Barranc de Vallmala - Montserrat

Diumenge 13 de març, ha plogut, estem entre anar a les preses i fer el Salt de sallent, o a investigar torrents, per a possibles cursos d'iniciació a Montserrat... quina mandra, anem a Montserrat.

Com que en Sergi en sap molt i molt, je, je... no agafis el neopré, ni la part d'abaix..., aquesta frase em sembla que me la repeteixen durant molta estona... i finalment, i ells o saben perfectament, pràcticament no ens varem mollar.

A les 9:50 agafem l'Aeri de Montserrat, sembla mentida, que encara no hagi pujat mai... bé algun cop a de ser el primer. En 10 minuts som a dalt, 6 euros de cost, i estem a terra. Baixem pel camí de les escales, que porta a la Sant Cova, i que ens porta a la caseta del Funicular que porta a la plaça del Monestir.

Aquí mateix comença el Torrent de Sta. Maria o Vallmala, obert per en JOM. la part intermitja del barranc (per tant superior a la nostre que va pel parc de bombers, passant per sota del Monestir, està prohibida).

Les instal·lacions en general estan molt bé, per ser Montserrat, evidentment sempre ens trobem alguna que altre reliquia.

Els passamans, un pel justos amb el cable d'acer, però en general molt ben equipat.

L'aigua ens sorpren ja desde abaix de l'aeri, veient que baixa molt bé, per disfrutar sense passar fred. En alguna de les badines em de fer una mica d'equilibri per tal de no possar les cuixes a remollar. Finalment els últims resalts, equipats com ferrata, són molt macus, gràcies a l'aigua que cau. Evidentment amb aigua és del tot recomenable, per algú que li agradi Montserrat i també els barrancs.

Descens entre 3:00-3:30 hores, segons el grup. portar material com algun cordino i mallón, per algún pas.

sortida : Pere T., Jordi B. i Sergi L.

Barranc de l'Artiga (França, Ariege)

Diumenge 5 de setembre, finalment ens em acabat per decidir i anem cap a França!, aquest cop un pel lluny a fer l'Artiga i Marc, dos barrancs, molt propers entre ells, i molt, però que molt recomenables. En Jordi Bladé, en Jordi Nogués i en Sergi Lugo, faran l'equip GEAMM.

Aproximadament entre 3:30-4:00 hores ens plantem a la zona en

qüestió : Mataró/Ripoll/Puigcerdà/Ax-les-Thermes/Tarascon/Vic_de_Soç-Marc, una bona pallissa, però del tot recompensada !. Sobre les 09:45 sortim desde , en 45 minuts estem adalt, les vistes i el paissatge són impresionants, només el fet d'estar allà ja s'ho val !.

Entrem a dins, s'ha de dir que l'últim cop que vaig anar-hi i varem tindre que renunciar, l'aigua presentaba un aspecte molt més ferotge. els ràpels, salts, desgrimpades, són impresionants, el barranc o té quasi tot, el lloc, els ràpels, salts de fins a 12 metres, l'estètica del barranc.

Hi ha llocs, que s'ha de vigilar perquè rellisca, però la tònica és de preda bona.

Moltes zones de descans, i protecció. Varies instal·lacions, tan per si va carregat, com per si hi trobeu molta gent (el nostre cas !, ple d'empreses d'aventures).

El descens el varem fer en 2:30h, retorn després del salt de 6 metres, sortida per la dreta, i arribem al parking en 15 minuts.

Les Canals (Garrotxa)

La garrotxa es per estadística es la comarca amb més pluges de tot Catalunya, concretament a Sadernes s'hi s'amaga un dels descensos més increïbles de la nostre terra, però es capritxos i normalment les seves pared estan seques, aixi que vam estar a la guait de la meteo, la setmana del 14 al 18 hi havia previsió de forts ruixats... doncs res, a demanar els permisos, ara ja nomes ens queda creuar els dits...la naturalesa serà qui decidirà.

Accés:
Senzill agafem l'autovia de l'atmetlla direcció Vic, seguim cap a Torelló i anem a buscar el nou túnel de Bracons, en un plis plas estas a les Preses, en uns quants minuts mes a Olot que el creuàrem per anar a buscar l'autovia en direcció Girona, sortirem desprès del túnel a la sortida de Montagut, tot recte cap amunt fins a Sadernes, important anar-hi d'hora i demanar els permisos.

Aproximació:
una mica avanç del 4 pàrquing de vehicles, baixa una pista per la nostre esquerra direcció Bassegoda, aquesta ressegueix el riu i va canviant de costat varies vegades, un cop creuat el riu per 3 vegada per un pont de fusta anirem a buscar un collet i no deixarem en cap moment les marques taronges que en portaran fins al riu, unes 2:30 o 3. Una aproximació de les maques, maques!!

Descens:
Comencem en un petit rierol obert que ens fa tenir una idea falsa del caudal del barranc, però si en aquest punt hi ha aigua es molt bona senyal, seguirem per el riu durant una bona estona per petites badines, algunes mes profundes que altres. Un cop superat aquest tramit bonic i verd arribem al primer rapel, si porta aigua es un tobogan amb totes les de la llei, continuarem per un seguit de ràpels curts fins arribar al sector badina trampa, clar que amb aigua es un salt de 12 o 13 metres que també es pot convertir en tobogan, increïble... desprès d'això el barranc s'estreny i anem per petites badines no gaire altes, no son gens profundes...vigileu. El barranc continua amb una dinàmica entre verd i rocós, amb badines mes i menys grans, si busques bé es poden fer infinitat de salts, alguns d'ells delicats per l'emplaçament i el caudal. Conclusió un barranc molt disfruton, que té absolutament de tot, als que ens agrada volar ens ho em de mirar tot amb lupa, però si porta aigua es una canya.

Retorn:
Surt una pista per la nostre dreta que ressegueix la muntanya i puja lleugerament fins a trobar el Camí principal que el prendrem cap a l'esquerra. En una hora o hora i mitja podem estar perfectament al cotxe.



Bl@de

Torrent de l'Oratori

L'aigua es vida diuen, i quanta raó tenen, no se si heu tingut l' oportunitat d'apreciar algunes de les muntanyes de casa nostre, sinó es aixi us convido a que feu una escapadeta a qualsevol lloc de la nostre geografia per regalar-vos un escenari primaverenc increïble. Es fàcil deduir que hem tingut i seguim tenint un any ple d'aigua, els barranqueros igual que el animalons i les plantes, aprofitem la primavera per sortir dels nostres caus en busca d'emocions.

Un barranc de col·leccionista... aixi es com en Pere M. em va exposar el nostre nou objectiu, que a més estava molt aprop de casa, sens dubte el barranc més proper que he fet fins ara. Aquest es troba ubicat al Montseny...si si al Montseny, almenys n'hi ha 3, cal aclarir que no son barrancs, n'hi rius, sinó torrents i que dos d'aquest son afluents d'un, el Torrent de Rentadors. Jo no n'havia fet cap però en Pere ja tinia al seu curriculum el de Rentadors aixi que vam decidir anar a provar sort amb el Torrent de l'Oratori. No coneixíem a ningú que l'hages fet, cosa molt rara sobretot en les amistats d'en Pere. El passat diumenge dia 13 vam quedar molt d'hora a les 7:20 per intentar evitar la possible pluja que s'esperava als voltants del mig dia o principis de la tarda.
Accés:
Hem d'anar per la carretera que va de Seva a Viladrau, molts pocs quilometres avanç d'arribar a Viladrau trobarem a mà esquerra el restaurant "La Solana", just davant trobarem el seu pàrquing i veurem que surt una pista on hi ha unes petites columnes de pedra, continuarem rectes per aquesta pista fins a trobar una bifurcació a mà esquerra que posa "Els Molins" en un cartell de fusta antic, nosaltres no l'hi farem cas i seguirem rectes, aquesta pista continua fins un tanca, aquí aparcarem el cotxe.

Aproximació:
Creurem el tancat, si continuem rectes aniríem a parar a Can Gat, però pocs metres més endavant trobarem una pista menys marcada però ben visible que enfila per la nostre esquerra que va a Can Bosc. Per seguir el camí deixarem la pista principal que tomba a l'esquerra i continuarem rectes per una pista estreta que passa just pel costat de Can Bosc, anireu a parar directes a un bosc molt maco de roures i castanyers, seguirem fins a creuar un rierol i una bassa que ens queda la dreta. En 5 minuts arribarem a l'Erola un edifici amb una bonica portalada, ideal per fer bivac, continuarem rectes i en pocs metres trobarem diferents marques de colors, aquesta pista recta porta directament fins a Sant Segimon no té pèrdua. En el Camí ens trobarem un oratori i creuarem el nostre torrents que aprofitarem per veure com va d'aigua. Seguirem per la nostre pista fins a trobar una carretera ample amb indicacions, a la nostre esquerra tindrem Sant Segimon actualment en reformes, nosaltres prendre el camí de la dreta direcció Collfornic. Es un camí molt xulo que et porta per el collet de tres creus, en 10 minuts trobarem una font a la nostre esquerra, seguirem rectes fins a trobar una desviació a l'esquerra just en un revolt molt tancat a la dreta, està fitat. Continuarem per aquest caminet que està senyalitzat amb unes discretes marques grogues fins ala carena del Serrat de Vaquer, desde d'aqui es pot veure el Matagalls a la nostre dreta, Per arribar al Matagalls l'ideal es resseguir la carena, però per baixar fins al riu seguirem per una pista ample que surt per l'esquerra, continuarem per aquesta i anirem a parar directes al nostre estimat torrent de l'oratori.

Descens:
L'inici del descentr es una mica pesat, s'ha de caminar un bon tros per un bosc obert, sembles una mica burro amb el neoprè per allà. Us fareu un tip de baixar ressalts, vigileu amb la roca, rellisca bastant. Desprès d'uns 20min trobem els dos primer ràpels un de molt petit d'uns 5 metres amb una petita badina i un segon salt d'aigua d'uns 10 metres, cap dels dos disposa d' instal·lació. El primer el vam solventar passant la corda al voltant d'una roca i el segon el vam evitar per l'esquerra, no trobavem cap enclatge consistent. Desprès de caminar força estona entre troncs, pedres i fulles veureu que el torrent va canviant fins a trobar els primer tobogans, que van augmentant amb llargada i desnivell progressivament, el descens ara es molt més amè i quant menys t'ho esperes arrives al primer gran salt d'aigua de 30 metres, instal·lació en un arbre a la nostre esquerra, amb bagues i un maillon rovellat, l'aigua es abundant i el rapel es molt estètic. A partir d'aqui no parem, el barranc agafa continuïtat, un rapel darrera un altre, ressalts compromesos e instil·lacions precàries son la nova dinàmica del torrent. Arribem al camí que em creuat a l'aproximació, comença a ploure amb intensitat... miro al cel...miro el Pere, que fem? seguim?...-Per mi si- em contesta en Pere, doncs som-hi, a partir d'aqui el torrent es tanca i anem a buscar un nou rapel de 14 metres, decidim passar d'un clau i anem a buscar un tronc que està ubicat just on pica l'aigua. Aquí l'aigua baixa amb mes intensitat perquè esta toca canalitzada, deu n'hi do la força que té. Arribem al segon rapel de 30, per donar més al·licient al descens ens comença a pedregar, en pocs segons el torrent queda blanc i nosaltres al·lucinats, sort que portem casc. Un cop descarregat el nuvol ens abandona deixant sortir de nou el sol, continuem per un parell de ràpels més bastant altets fins que el torrent es torna a obrir, decidim agafar un camí que puja per la nostre dreta evitant els dos últims ràpels degut al mal estat del bosc, tot ple d'arbres trencats pel mig de torrent.
Retorn:
Senzill, seguim per aquesta pista que va pujant fins a trobar un Vallat que resseguirem fins a trobar una pista ample, aquesta l'agafarem cap a l'esquerra en baixada, anirem a parar de dret a Can Gat, seguirem en direcció contraria a Can Gat i arribarem a la tanca on darrera es troba aparcat el nostre vehicle, uns 40min.

Recomanacions:

-Fer-lo despres de pluges i si pot ser a la primavera per aprofitar el desglaç.

-Si el podeu fer amb dos cotxes us estalviareu un gran tute, però personalment crec que perd encant.

-Les instal·lacions si n'hi ha son precaries i els ressalts son autentiques desgrimpades mullades, no es un barranc d'iniciació tot i ser un torrent, a més si el feu integrament es físic, aproximadament unes 7 o 8 hores entre la caminada i el descens.




Bladé "las meves piades no son llargues son collonudes :)"

Barranc Petra Leccia, V15-A2-II

Divendres 11 de juny. Estem acampats a la vall de la Restonica, la intenció és anar a ferRuisseau de Valduniellu, entrem al parking, pagant els 5 euros de rigor (després diuen dels Catalans, però els de Còrcega s'estan espavilant), fem la muntada del barranc, per terrenys, sense marcar, perdedor, amb un bon pati i a vegades amb força compromís. Veient com està l'aproximació, decidim baixar per on em pujat (més d'1 hora), ja que per lògica el barranc i el seu equipament no creiem que estigui en bon estat, preferim anar a fer alguna cosa, més tranquila !, Ostres !!! o podiem haber decidit abans de fer el pateo i de pagar els 5 euros..., però l'excursió és molt maca, encara hi ha neu a les capçaleres de les muntanyes, Còrcega és realment increible !!.....

Decidim canviar de Vall i anar a la vall de l'Asco, per això tornem a Corte, agafem la N-193, i agafem els deviament cap a Calacuccia D-84, passat el pont Castirla, aproximadament 1Km després surt un camí que baixa (al costat una casa de color viu), aquest camí possa prohibit el pas, ni caso !, baixarem, creuarem el riu per un pont un pel grinyolat.., seguirem per pista, primer puja força, pasem per un coll, i torna a baixar, arribem a un lloc sense sortida, on hi havia una antiga mina, tancada per una valla, aquí deixem el cotxe. Que "collons" estem fent aquí !!, en el cul del mon. L'aproximació, comença per un camí marcat que puja, aproximadament als 25-30 minuts, creuarem el riu, per segona vegada, veient un clar salt d'aigua, el primer que haurem de remontar per la dreta, és aquí on comença el descens.

El descens és força fàcil, i amb molta menys aigua que els darrers descensos que em fet., però el lloc, i la formació d'aquest és agradable. Us deixem la topo. Les assegurances són força més precàries que els que em fet, està clar que aquest descens no el fa tanta gent. Algun que altre salt ens permet desafogar-nos i treurens la calor de sobre. El retorn, je, je, no faria gaire cas a les ressenyes franceses, possa : remuntar abans de l'últim tobogan per la dreta, ejem !, decidim entre pujar per paret de 30 metros llissa !!!!, o una canal amb arbres, branques, herbes, gràcies que portem els tratjos, perquè sinó no surtim vius...., bé diguessim que varem obrir un altre retorn, gens recomenable..., al sortir al camí de nou, anem baixant cap al cotxe, i cosa de 2-3 minuts veien que per l'esquerra be un camí. Per tant entenem que el retorn s'ha de fer , després del tobogan, i no com indiquen les guies.

Aproximació : 25-30 minuts

Descens : 1:30

Retorn : depen, je, je, 20-25 minuts.

Barranc Piscia di Ghjaddu, V60-A5-II

Dimarts 8 de juny, em dormit al "merendero", que ens portarà a fer una passeig d'aproximació a la cascada de Piscia di Ghjaddu (Gallo), famosa, i molt visitada pels turístes, sobretot perquè està molt recomenada a les guies. Portem un bon ritme d'activitat, i molts i molts metres de desnivell, les cares comencen a demanar calma, però abans d'això farem un barranc, que com defineixen molts companys, és com un suspir, intens, però a la vegada curt, aquest és el Piscia di Ghjaddu. En moltes guies i descripcions a la web, veiem que és un dels primers barrancs que és va obrir a la illa, i per tant un dels grans clàssics, si que és veritat que val la pena baixar-lo, si més no està a sota de la gran cascada, veient com la força de l'aigua i del vent, et fa sentir molt i molt petit.

Comencem l'aproximació com no sols, excepte perquè al parking, han començat les obres de reformes, del "merendero", ara amb un retol de cartró diuen que cobren 3 euros per estacionar allà, je, je, Crisis... carretera D368 desde Zonza fins a Porto Vecchio, abans d'arribar ala presa de l'Ospedale. l'Aproximació es fa molt suau per un camí ple de "maquia", que per cert ¿que deu ser la màquia?, falgueres, el riu i boscos, que fan que sigui molt agradable de fer. Arriba un moment (30'), que s'ha de creuar el riu, i remuntar un petit turonet fins al coll, aquí hi ha un panell informatiu, el camí de turístes segueix per l'esquerra orogràfica del riu (que ve, de la presa de l'Ospedale), nosaltres baixem a buscar el riu i canviar-nos, ara si que fa calor.

El descens comença suau, però es nota que el cabdal és generós, al cap de 5 minuts, el riu s'estreny i engorga, cap a la dreta, aquí trobem els primers resalts, que evitem, per l'esquerra on flaquejem i montem ràpel. Com que m'acompanya en Pere, i no sap on s'està fotent, el faig servir de "llebre", ji, ji, li lligo la corda assegurat, i xof, aigua a nedar per evitar la corrent de l'aigua, comprova que es pot agafar a la corda fixe, i comprova que realment no hi ha perill (mare de déu, si la recepció on hi ha la corda fixa rellisqués..., ;-) ..., el següent és un petit ràpel encaixonat, amb recepció bona, no cobreix, al costat mateix d'un gran bloc. Seguim fins al següent punt, és el previ a la badina de la tirolina, per tant no podem relliscar..., aquest cop paso jo primer, ejem, em de fer notar l'experiència..., sembla que hagi de relliscar i que l'aigua va forta, però per sort no rellisca gens, arribo al pasamà, ara li toca en Pere, que ho fa perfecte. Creuem el pasamà, no està de més portar cordino, per si algún dia s'ha de canviar (l'estat no és gaire segur). Arribem al punt d'inici de la tirolina, (que per cert, està força deixada, i li caldria un petit repas), monto la politja, i en Pere m'assegura, fiuuu!!, allà vaig, creuant una badina baixant força aigua, i al meu costat un vuit de 60 metros verticals, que no peti avui, je, je, je... arribo la instal·lació de recepció és més bona, en Pere recupera la politja, intento dir-li que vagi poc a poc, ja que sembla que faci panxa, però no. S'agafa amb dues mans, i es llença, diós !!!!, es repeteix la tirolina del barranc de l'infern, feta per en Nogués, però al ravés, ara el tinc de cara.... en qüestió de tres segons, tinc en pere encastat contra mi, i la paret, vaja fava que ens acabem de fotre !!!, ens mirem i riem, però je, je, vaja ostia !!!!. Ens queda lo millor, sortir al balcó i veure allò !, el perquè estem fent aquest barranc, ens espera fora el balcó !, Impresionant, un circ de colors verds, asota nostre una cascada impresionant d'aigua, i una verticalitat, que fan que sigui un moment impactant.

Fora la paret, dues instal·lacions una més lluny de la cascada, decideixo anar abuscar aquesta, degut al bon cabdal d'aigua que baixa, per arribar hi ha un pasamà, amb cordinos/pedaletes (porteu cordino, per canviar-ho !!, mare i pare de déu !!, estan una mica precaris... Monto ràpel, baixo amb el shunt al principi, però a mig camí m'el trec perquè es veu evident que empasarem una mica d'aigua.... ja estic abaix, les roques d'abaix rellisquen molt, i molt..., li toca en Pere, veig que triga, deu ser l'emoció de baixar últim, je, je..., un cop abaix, em comenta que les cintes de la saca (que la tenia ven asota del boudrier), pel vent se li han fotut entre les cordes, i li estrangulaven a mesura que anava baixant !!!, podriem dir que aquest barranc, va acabar de deixar-nos ben espabilats, i merescudament 1 dia de relax (com que ens coneixem, no va acabar sent així). El retorn, entre foto i japonesos, és força evident, em de seguir la gent que hi ha a la canal de l'esquerra, pujada, forta, però no gaire llarga.

Aproximació : 30 minuts

Descens : 2:30 hora

Retorn : 1:00 hora

Barranc VACCA, V12-A4-II

El barranc de la VACCA, és un dels grans, entre les empreses d'esports d'aventura, per tant haureu de triar un bon dia i una bona hora. Nosaltres al ser principis de juny, no varem tindre cap visita. Segueix snet diumenge, i acabem de fer el barrancs de la Purcaraccia, com bé em va comentar en Nogués, aprofitem i decidim fer seguidament el de la VACCA, reprenem el cotxe, que estava aparcat al PK del Col de Larone, seguim conduint direcció (Col de Bavela o Zonza), per la mateixa D268, aproximadament 1Km després del Col de Larone, trobarem una corba tancada a la dreta, just en aquesta surt un petit camí a l'esquerra, aparcarem el cotxe, pasada la corba, en cas de no poder, 100 metros per sota s'aquesta hi ha una gran explanada on podrem aparcar, sense cap problema. Sortim del cotxe ja amb els tratjos posats, semblem dos bucejadors en el desert, quina pinta que fotem!!. L'aproximació : un cop a la corba, comença un camí trepitjat, i evident, el seguirem durant uns 5 minuts, al lloro que hi ha una petita fita que ens marcarà un desviament a la dreta, haurem de seguir-la i no deixar-la fins avall del riu. Com bé diuen les ressenyes, totes !!, el camí és força empinat !, per tant vigilarem de no tirar-li pedres al company. En 40 minuts estem al riu, al començament del barranc de la VACCA. un gran caos de roques ens donen la benvinguda !. El descens no té cap complicació, a excepció de que hi hagi força aigua, en la topo que us deixem, ja surten aquest perills. En definitiva és una barranc aquàtic, on hi predominen els salts, i les grimpades per blocs de roca. Sobre d'aquest s'alcen parets i agulles impressionants.
El primer ràpel de 8m es fa per la dreta orogràfica, instal·lació de dos químics, deixante fora de la cascada. Seguirem per caos, salts fins arribar a la cascada de 12 metres (saltable 10-11 metres, en gran badina), el ràpel el fem a la instal·lació que trobem a la dreta, una corda amb nusos ens ajuda a arribar aquesta.
Seguidament dues badines llargues que creuem nedant, i arribem a un gran bloc de granit a l'esquerra del riu, per on surt un camí, força empinat i avegades exposat (però habitual per ser Còrcega). Un cop adalt al coll, hi ha bifurcacions, nosaltres varem tirar primer per la dreta, i després esquerra, arribant al camí d'inici, que ens duria a la carretera on hi ha el cotxe.
Aproximació : 40 minuts
Descens : 1:30 minuts
Retorn : 1:10 minuts

Si es tenen forces molt recomenable enllaçar Purcaraccia i Vacca.

Barranc PURCARACCIA - V45-A3-I

Són les 06:00 am. i una veu molt agradable ens convida, en francés a aixecar-nos del nostre camarot, perquè com que som uns senyors necessitem camarot. Esmorzem juntament amb 300 jubilats del Nord de França i pujem al cotxe. "Va tio arranca!!!", però el cotxe no podia avançar, tota la resta de cotxes sortin del Ferry, tots ens volen pillar les vies i els descensos, no pot ser!!, el Ferry sense cotxes, i l'únic matrimoni de iaios despistats, entre 500 persones, ens toca devant del cotxe !!, comencem amb stresss. Desembarquem a Bastia, població costanera (Est), important per la seva comunicació portuaria amb altres ciutats europeas, ara la deixem, però ja tornarem l'últim dia !.

Arranquem juntament amb cotxes, motos, autocarabanes, cap a autopista hacia el cielo...., lo que té que Córcega sigui francesa, és que té moltes rotondes i "illetes" poc lògiques, cosa que dificulta una bona conducció, agafem la N-193, direcció Sud, fins arribar al poble de Solenzara, abans d'entrar aquest, hi ha un desviament a la dreta, cap les Aiguilles de Bavela, Col de Larone i col de Bavela. Deixem el cotxe justament al Col de Larone (Bocca di Larone) D-268, on hi ha una gran explanada, i es divisa a mà esquerra uns dipòsits d'aigua de color ver-marrón (sóc d'altònic), aquests us els trobareu per tota l'ïlla a conseqüència de l'últim incendi debastador que va patir l'ïlla ACCES. Un cop deixat el cotxe al coll, seguiu caminant per la carretera i a la primera curva, trobareu un petit camí a ma DRETA !, aquest és l'accés que haureu de seguir fins a l'inici del barranc, marcat per fites de pedres, primer una zona de bosc, després s'obra una mica, i va baixant fins arribar al riu. Justament en aquest trobareu les fites que us guiaran per l'esquerra orogràfica del barranc. Accés còmode, obert, i amb molt bones vistes. Haureu de vigilar la calor !. Aproximació d'uns 60minuts. (aneu-vos acostumant a les bones pujades i baixades de Còrcega, ja que no regala res !). El descens una maravella de la geomorfologia del mon !!, un barranc que si el podeu fer fora de temporada alta de turístes val la pena, com a diversió. deixo de banda els professionals en descensos de barrancs, la seva valoració és poc realista !!. És un barranc increible, salts, tobogans, rapels amb aigua, totalment obert, el compromís és molt baix, i les aigües són increiblement turquesses !.

Els descens us deixo la topo que varem realitzar, el transcurs és evident. Aproximadament 2:00 hores, però val la pena que us ho agafeu amb calma, i repetiu tots els tobogans i salts que pogueu !.

El retorn comença pel camí de tornada, un cop arrivat al riu, per tant està fitat, us queda remontar aquest camí, molt curiós, ja que a tota l'ïlla us anireu trobant ple de sargantanes, i la nostre amiga i misteriosa "MAQUIA". ¿ què és la màquia ?... retorn aproximat 40 minuts.

Gorg Blau - Sa Fosca (Mallorca)

Tots tenim por, hi ha molts tipus de pors, al fracàs, als desenganys, als reptes, a l’alçada, a la mort… Però hi ha una por que estic convençut que tots hem patit d’una manera o altre amb més o menys intensitat a la nostre vida… la por a la foscor. El nostre nou objectiu Mallorquí en bona part tractava d’això, d’aguantar 10 hores d’activitat física, 3 de les quals les passaríem dins les parets infinites d’un dels barrancs amb les formacions geològiques més impresionants de tot Europa: El Gorg Blau-Sa Fosca.
El nostre gran objectiu Mallorquí estava a punt de fer-se realitat, aquest cop tres integrants nous en Pere, en Sergi i la Bàrbara es van unir a la colla ja desvirgada que va aprofitar per fer el Na Mora el dia anterior, en Nogués, la Cris i jo mateix.

Ens despertem molt d’hora al monestir de Lluch, però una serie d’imprevistos fan avançar les agulles del rellotge estrepitosament, aprofitem que el forn de pa ja està obert per fer un petit esmorzar, que amb els entrepans i xocolata que ja portàvem ens ajudarien a passar tot el dia dins el barranc. Tots a punt, 6 persones al cotxe d’en Nogués i cap avall, a escassos 20 minuts del monestir arribem a una bifurcació que ens dona la opció de continuar cap a Soller o anar a la impresionant cala de Sa Calobra. Aquí deixarem el cotxe i agafarem un petit corriolet que surt per la nostre dreta, al costat d’una petita tenda de souvenirs. L’aproximació és d’uns 15 minuts fins a trobar unes cases abandonades al costat del riu, nosaltres vam trobar el riu bastant generós d’aigua, però tot depèn de l’epoca de l’any que trieu per fer el barranc.

La temperatura no era gaire alta, potser de 8 o 9 graus, però suportable per ser les 9 del matí. Ens posem els neoprens, decidim agafar una corda de 40 i una de 30 repartides en dues motxilles, el rappel més alt es de 20 metres amb aigua a les badines, però el Sa Fosca és famós per les seves marmites trampa, depèn molt del seu caudal, de les filtracions i les surgències “mas vale que sobre que no que falte”.

El barranc comença en una zona boscosa, de caos i ressalts on el nostre enginy ens ha de servir per trobar el Camí més fàcil, després comencen a venir els primers rappels de 12, 10 i 18 metres, aquests últim trencat per una mena de gruta a mitg rappel… impresionant. Ara les parets comencen a estrényens, apareixen les primeres marmites altes sense aigua, amb l’ajut de precàries cordes fixes i troncs col·locats com a provisionals puntals ens les apanyem per superar-les, són aquestes maniobres on gastem més energia. Continuem per un seguit de rappels curts i petites marmites totes amb aigua, encara que volguem no podem evitar la remullada constant. Un pèl més endavant vam trobar un seguit de rappels, un dels quals de 19 metres sobre una pedra encaixonada, molt estètic. Les parets començen enfilar amunt, l’escletxa de llum sobre els nostres caps i la estreta formació per on progressàvem m’estaven dient alguna cosa…podia sentir la por, els foscos estaven a tocar i el cansament començava a fer acte de presencia.Progressàvem sempre de la mateixa manera, en Nogués i jo vam ser els encarregats de les motxilles i per tant els muntadors dels rappels, que junt amb la experiència i el coneixement del barranc d’en Sergi decidíem la millor maniobra per el grup. En Nogués muntava un rappel, jo baixava el primer, progressava i muntava el següent i així succesivament amb petites variants en els rappels més llargs o en zones amb diferents opcions. Arribem al pas d’en Duro, l’últim escape avanç d’entrar a la zona de foscos, aquí decidim dinar o més aviat menjar alguna cosa sense atipar-nos, els mes previsors menjaven mitg entrepà i una mica de xocolata, reservant provisions per el torrent de pareis, els més golafres no gestionaven absolutament res, tot cap a dins. En Sergi i jo vam arribar un pèl avanç i vam ser els primers en acabar de menjar, molt emocionats per l’inminent entrada als foscos decidim muntar el primer rappel, aquest cop triem un guiat, ja que una marmita trampa ens barra el pas cap al Tobogan d’en Balti. Aquí el sentiment GEAMM aflora i en Nogués i en Sergi es posen la samarreta taronja fosforito que tant ens representa. Gran encert fer un guiat en aquest tram, estic segur que hauríem gastat moltes forces per sortir de la marmita. Encara la llum guanya la partida a la foscor però pels que obrim traçada els frontals son de gran ajut, així donem informació de primera mà als nostres companys. Tots vam coincidir que la temperatura de l’aigua era més agradable dins els foscos que fora, la llum es despedeix i desprès de superar la sala de la bombilla, arribem als Pas de S’acolloniment, el primer rappel de 20 metres que et porta de la claror a la foscor, a partir d’aquí el barranc agafa forma de formiguer, amb infinitat de forats i compartimets, de tant en tant trobàvem alguna petita sala on aprofitàvem per apagar els frontals i escoltar el soroll de l’aire i l’aigua jugant amb les parets del barranc. Vam tenir alguns moments de gran desgast físic per sortir de petites badines amb aigua, sort que d’ideas no ens en falten i fer pedals i rappels guiats a cos, així com fer servir la força bruta i la pròpia formació rocosa del barranc ens van ajudar a progressar amb èxit. Després d’unes 3 hores de foscos veiem com el barranc comença a obrir-se i la llum vol marcar el camí, l’aigua ens diu adéu i grans roques prenen el seu lloc, el torrent de pareis s’acosta, un dels caos més famosos encara ens barra el pas cap a la cala de Sa Calobra.

Tot sortint dels foscos decidim menjar alguna cosa i treurens els neoprens o bona part dels neoprens. Blocs de pedra, alguns dels quals més grans de 3 i 4 metres seran els nostres companys durants les ultimes 3 hores de camí...curiós indret, llàstima que degut a l' alfluent facilitat d’accés a la cala de Sa Calobra, és turístic i està ben marcat, els turistes els fan servir com a trekking i la veritat que té bastant de desnivell, encara que no siguis barranquero accedir aquest indret es fàcil, ara, remontar el torrent fins al final del Sa Fosca es una bona patejada.
3 hores desprès els 6 integrants arribem a una gana de llop la platja de Sa Calobra, on la Vicky l’Amalia i la Jana ens esperen impacients; -Gràcies per ocupar-vos del menjar i la logística dels cotxes, no sé que hauríem fet sense vosaltres-.

Com a opinió personal diré que no és un barranc difícil, però no et permet baixar la guardia, les marmites trampa poden jugar-te males passades, hi ha uns quants punts un pel exposats i els foscos accentuant la dificultat, una bona il·luminació i portar bateries de recanvi serà de gran ajuda. Valoreu caudal tant si n’hi ha molt com si n’hi ha poc, domineu minimament les tècniques de guiat i remontar per si hi ha imprevistos. Jo vaig fer-me mal en un salt als foscos, no va ser res greu, un peu inflat que va durar un parell de dies, precauciónnnn!!!!
De totes maneres crec que el consell més important que us puc donar és que disfruteu d’aquest barranc a poc a poc, només així aprendreu a dominar la por i veureu quantes coses us pot aportar.J