Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PIADA CRESTES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PIADA CRESTES. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de gener del 2012

diumenge, 6 de juny del 2010

Travessa dels Flautats – Una experiència aèria.

Vista la insistència d’en Pere en fer alguna cosa, i ja que aquest cap de setmana no tenia feina de dietista, no em vaig fer pregar gaire. Com que el diumenge havia de fer mal temps, ens vam decidir a anar a Montserrat, amb l’Anna i l’Arnau.

El nostre destí eren les agulles dels Flautats, uns conjunt d’agulles alineades i molt juntes.

Aquest conjunt està situat a la regió de la Tebaida , més popularment coneguda com a Sant Benet, just darrera de l’Elefant i la Mòmia.
Com diu en Picazo “ Els Flautats Fantasiosos,..., el recorrido es muy propio para jóvenes escaladores que buscan experiencias y sensaciones fuertes ante un panorama y sobre impresionantes costados...”. Tenia raó, vam disfrutar de noves i emocionants experiències. La dificultat no és molt alta, però la manca d’equipament, les alçades, la tensió dels canvis d’agulles, i el compromís emocional, fan de la travessa dels Flautats, un itinerari espectacular i imprescindible per als escaladors afamats d’experiències i fortes emocions!
Sort de l’experiència i “maduresa emocional d’en Pere”..je,je, ... que amb les seves maniobres muntant cordes fixes ens va ajudar a superar els passos més compromesos.
Vam arribar a Montserrat a les 9.30h i el cotxe es va quedar aparcat entre l’aparcament del monestir i el refugi de Santa Cecília, en un revolt de la carretera.
La caminada que va durar unes dues hores el vam iniciar al final del Camí dels degotalls i caminats uns 25 m ens vam desviar a la dreta per la canal del gat. El camí feia força pendent i en alguns trams calia grimpar, inclús tenia alguns passamans amagats entre la forta vegetació. Per altre banda el camí intrèpid junt a la calor del dia va fer que la pujada fos una mica dura, però un cop a dalt el paisatge valia la pena, es veien els Flautats a la dreta i a l’altre banda el cavall bernat, l’Aeri i Sant Jeroni, allà ens vam aturar a esmorzar per seguir el camí de baixada fins arribar al peu de l’Elefant.
Per accedir als Flautats cal anar pel darrera l’Elefant i pujar per una canal molt dreta amb una passamà fins al peu de la normal de la Mòmia, des de allà continuar direcció oest fins a trobar el coll que queda al mig de la Fessolet i els Flautats.
Allà ens posen l’arnés ens encordem i au vinga! cap amunt. Un cop a dalt i havent fet totes les agulles vam estar una bona estona sota el sol i mirant al·lucinats el paisatge. El recorregut de tornada es exactament el mateix però a l’inrevés! Es a dir, mateixes grimpades i mateixos salts fins a tocar terra.


Ressenya de la Travessa dels Flautats
Montserrat – Tebaida (Sant Benet)

Horaris: Aproximacio 2hores. Recorregut 2 a 3 hores (anar i tornar). Retorn 2 hores.
Dificultat: IV+ . Díficil.

Material: Corda (25 mts. mínim), arnés, casc, peus de gats (opcionals), 3 cintes exprés, rapelador, algun microfriend (opcionals rotllu “quitamiedos”...)
Aproximació: Anar fins a la base oest de la Mòmia (des del Monestir o per la canal del Gat), seguir direcció Oest seguint marques blaves i al peu del Fesolet Superior rodejar-lo per la dreta, fins al coll amb els Flautats.

dilluns, 8 de juny del 2009

Cresta de Peguera

Us passo una breu ressenya.


Aquest dissabte passat l’Anna Z. l’Arnau, l’Anna F. i jo (en Pere M.) vam anar a fer una sortida de “pràctiques” a la cresta de Peguera. La intenció inicial era anar a la cresta de Ferran, però vist el temps, i el poc rodatge que té el grup en crestes, vam fer un canvi de plans, a risc de que ens pillés el xafec.

Aquesta cresta, situada en el poble abandonat de Peguera, és ideal per fer una sortida matinal en un entorn bucòlic de prats i vaques.




Us deixo l’enllaç amb la ressenya de la feec per a més indicacions:


http://www.feec.org/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/121/

http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2007/07/cresta-de-peguera.html


Com a últim comentari, afegir que, efectivament vam tenir xàfec a mitja cresta, però com que no té problemes per baixar, vam anar cap el cotxe, ens vam assecar, vam dinar i quan va tornar a brillar el sol la vam acabar amb un pim-pam. Com a nota curiosa, vam passar molt fred ja que tot i anar preparats pel mal temps, alguns moments estàvem per sota dels 9º!!



Pere M.

dilluns, 6 de març del 2000