divendres, 22 d’octubre del 2010

PIC DEL MARTELL (Via Chumi Chumez, 6a)



Dijous ... després d´una bona tongada de díes de pluja avui el sol guanya la partida. Ens deixem caure pel Pic del Martell per que l´Alexandra conegui aquest indret ... diferent i aprop de la ciutat.



Fem la aproximació i arrivem a peu de via ... no té perdua ... el nom "tatuat" a la roca ... CHUMI CHUMEZ . Les vies veines habien caiugat (reserva, midi-plan ...) ara la protagonista és la Chumi, tasada com un 6a ... bé ... no s´ho creu ni deu (perdó pels creients.)

(VIDEO RESUM)

PRIMER LLARG (35 mts, V) El primer llarg de V no té cap dificultat ... seguint els parabolts de color vermelll recte amunt amb algun aleje però es deixa fer, sempre a la dreta del diedre herbós.





Una vegada arribem a la reunió toca disfrutar de l´entorn privlegiat de veure el mar a les nostres esquenes.


SEGÓN LLARG (35 mts, 6a). Continuarem pels parabolts de color vermell, al "lloro" amb les opcions veines. La sortideta per una placa força vertical, amb tendencia a la esquerra, és durilla però es deixa fer fins arrivar una mica avans de la reunió al pas clau ... bé al pas chungo !!! Ens situem sota un petit sostre sense peus i poca pressa de mà. Per sort una bona tirada de parabolts fà que acabem i superem el sostre "tirant de cintes" i qui no ho faci que m´ho digui com s´ho ha fet. Jo no veig el 6a per enllóc !!!!




TERCER LLARG (35 mts, V+). Aquest tercer llarg és raret. Continuem en tot moment pels parabots vermells, deixem la opcció de la dreta i continuem recte amunt. Un llarg un pel exposat per a nosaltres dons no deixes de superar petits sostrets i bloc amb posibles caigudes lletxes fins arrivar a la reunió. Epppp !!! NO preneu la reunió equivocada (jé,jé ... un pel rovellada ).





QUART LLARG (4O mts ?? IV) Opcció de rapel.lar la via . NOsaltres sortim per la esquerra protegint el primer pas amb un friend petit ... a continuació ens enfilem peró als pocs metres montem un reunió en un arbret+friends dons apartir d´aquí comença a ser una grimpadeta sense cap mena de perill . En cap moment no trobem cap parabolt com diuen algunes resenyes. NO ens arrisquem, fem la reunió ... ens reunim i marxem enfilan-nos pels blocs cap al cotxe.





VIA CHUMY CHUMEZ, 140 mts, 6a


Via: Chumy ChumezZona: Pic del MartellDificultat: 6a (MD-)Dificultat obligada: V+Llargària: 145 metresGrau d’exposició: Mitjà/baixGrau de compromís: BaixEquipament: Via equipada amb parabolts, espits, burins i clausMaterial: 10 cintes exprés. Tot i que la via es troba completament equipada pot anar bé algun friend mitjà o un petit joc de tascons per reforçar la tercera tirada.Orientació: Est

dijous, 7 d’octubre del 2010

MONTSERRAT VINYA NOVA (Sector Totxos)

Per circunstanciés varies durant dos Diumenges seguits membres del GEAMM hem anat a parar aquest sector d´escalada esportiva de Vinya Nova a Montserrat. Un Diumenge ... en Xavi, la Eli la Merijou i en Jaume perque preveien pluja tot Diumenge i ens varem arriscar anar-hi ... total aproximació 5 minuts i el Restaurant de Vinya Nova a tocar mateix ... si ens hagues plogut un bon ezmorzar ... però no va ser així el temps va acompanyar i varem poder escalar.




(VIDEO RESUM)



El següent Diumenge una bona colla del GEAMM anavem a fer el Cavall Bernat ... tots teniem molta il.lusió posades però ... el temps va estar en contra nostra i després de fer l`aproximació varem decidir tirar-nos enrera ... bona decisió. Que fem ??? Dons anem al sector Toxtos de Vinya Nova i savia decisió. Al vessant sud de Montserrat el día collonut !!!

Aquest sector, un grapat de vies de cinqué fantàstic per les nostres posibilitats, de força llargaría i d´una qüalitat de roca més que acceptable ens fà que ens oblidem de que teniem que estar pujant pel Cavall Bernat.





(en Bladé en acció)



(l´Alfredo i en Ramón ... sempre positius !!!)


(la Esther i en Ramón ... les lesions no poden amb ells)


(en Xavi i la Eli ... frikis !!!)


(la Merijou ... la recuperació)


MONTSERRAT (VINYA NOVA, SECTO TOTXOS)

APROXIMACIÓ: Desde el Bruc cal arrivar a la zona residencial del Bruc i anar a buscar per la part alta de la urbanització, a la seva dreta, la pista principal direcció Vinya Nova (cartells indicadors). Una vegada arrivem al restaurant aparcarem a l´últim parkin de sota. Alla deixem el cotxe i ens enfilem direcció les parets. Creuem una primeras cadena fins arrivar a una segona. Una vegada arrivem a una mena de corral que ens queda a mà esquerra, agafem un petit camí no gaire evident per la dreta per anar a buscar la paret. Uns 5 MINUTS !!!
ORIENTACIÓ: Est.





dimarts, 5 d’octubre del 2010

Vint-i-un batecs de l’India: La Princesa de l'Estació de Trens.

Aquells ulls…
Aquells ulls sense pestanyejar…
Aquells ulls sense pestanyejar d’una nena…
Aquells ulls sense pestanyejar d’una nena de 10 anys…
Aquells ulls sense pestanyejar d’una nena de 10 anys descalça deambulant per l’andana…

Els dos darrers dies a l’Índia vam decidir invertir-los en fer la visita al famós Taj Mahal a Agra. Així que una tarda de qualsevol dia ens trobàvem a l’andana de la gran estació de New Delhi esperant el nostre tren. Com sempre rodejats d’una gran multitud.

Sovint ens aturàvem i dedicàvem molt de temps a contemplar en silenci el gran espectacle de la gent que anava amunt i avall. Tot un món de persones amb tots els aspectes possibles i impossibles. Soles o en família. Un enorme bosc humà.

Va ser en aquell moment quan enmig d’aquell bosc va aparèixer ella.

Una nena sola. Aparentment aïllada de tot aquell món que bullia al seu voltant. Era com si no sentís les milers de veus que la rodejaven. Com si navegués perduda en un gran mar de silenci.

Caminava a poc a poc. Sense rumb. Esquivant centenars de cames que li barraven el pas. Rodejada de mirades indiferents. Ignorada per tothom. Sola.

Aquella petitona que caminava descalça duia un vestit groc fins als genolls. La pell ben morena i els llargs cabells negres recollits en una cua. Una cara ben bufona. Una petita preciositat índia.

I aquells ulls…. Recordo molt bé aquells bonics ulls ben oberts i que no tancava mai. Que no miraven. Que no veien. La nena de la mirada perduda…

Mentre s’acostava a nosaltres i en girar el cap van poder veure una horrible cicatriu que li creuava mitga cara fins arribar sota la galta. Terrible.

La nena sistemàticament es duia la mà dreta a la cara. Feia unes quantes passes i tornava a dur-se la mà a la cara. Canviava de rumb. Anava d’aquí allà. S’aturava. Es duia de nou la mà a la cara i canviava de direcció. Sense sentit. Sense tancar els ulls.

L’oceà de gent l’empenyia d’un cantó a l’altre a batzegades. Colpejant la seva fràgil figura infantil sense contemplacions. Les onades la van dur fins ben a prop nostre. Va passar per davant i va ser quan vam poder veure perquè es duia compulsivament la mà a la cara.

Duia una petita bossa de plàstic plena de cola que anava esnifant.

Aquella floreta anava pansint-se enverinada per la droga. Tan petita. Tan innocent. Com milers de criatures a tot el món…. Quina ràbia! Com poden passar aquestes coses?

Perdó, però aquell dia vaig veure clarament que Déu no existeix. Cap. De cap religió. Per què si existís algun Déu no permetria que aquella innocent nena patís aquella vida. Impossible.

Aquella petita figura va desaparèixer de nou entre el bosc humà que la rodejava i ens va deixar el cor glaçat.

Encara tremolo quan recordo la seva cara segada per la brutalitat del món on vivim. Encara s’en forma un nus a la gola quan penso en aquella nena i el seu futur. On deu parar ara? Que s’haurà fet?

I crido per dins. Un crit sord d’impotència. Un crit interior de ràbia. Quina injustícia!

Aquells ulls…
Aquells ulls sense pestanyejar…
Aquells ulls sense pestanyejar d’una nena…
Aquells ulls sense pestanyejar d’una nena de 10 anys…
Aquells ulls sense pestanyejar d’una nena de 10 anys descalça deambulant per l’andana…

Pere

dilluns, 4 d’octubre del 2010

CELLECS (Sect. roques noves)

Dijous ... com sempre un privilegi poder-se escapar entre setmana per tocar roca i Céllecs ... per anar descobrint els seus raconets que sempre sorpenen. Tornem al sector de Roques Noves per anar fent les vies que ens queden pendents ... sempre estar clar les del nostre grau ... la resta pels immortals ... allà es queden.



(VIDEO RESUM)


En Diego cada día ens sorpren una mica més ... llàstima que hagi començat tant tard, bé com diuen mai és massa tard a descobrir aquest món de sargantanes, si no hagues estat així tindriem un Crhis Sharma català ... estic segur !!!
NOsaltres, en Muré i jo, tampoc ens podem queixar ... si més no disfrutem de valent !!!!



(via fisureta 6b)




(en Muré al estetic esperó, V+)

Així hem acabat el día coneguent una mica més aquest sector amb vies realment maques, fisures, de regletes, plaques i sostrets ... al nostre Céllecs.
CÉLLECS, SECTOR ROQUES NOVES

(informació i resenyes recullida per en Josep Escoda, Mohawk)

APROXIMACIÓ: Deixem el cotxe a l´ermita de St. Bartomeu, d´on arrivarem desde la Roca del Valles i un cop allà agafar la carretera cap a ôrrius. En el moment que aquesta ocmença a baixar, surt una pista forestal a la nostra dreta que ens deixa en 100 metres a l´ermita.Un cop a la ermita comencem a pujar per una pista forestal barrada amb una cadena, després de tres pujades seguides arribem a unapla, i a la nostra esquerra surt una pista, que seguim sempre amunt, ignorant les dues cruilles amb camins cap a l´esquerra. El final de la pujada és per dins d´un torrent pedregós, ifns a l´ampla pista forestal que hem deixat anteriorment. Pwer anar a Roques Noves, cal seguir-la en pujada, farem una gran corba i a la part superior d´aquesta hi surt un camí a l´esquerra, que en 200 metres ens deixa sobre el sector. Uns 15 minuts.
ORIENTACIÓ: Sud i est.EQUIPAMENT: Totes les reunions han estat restaurades per parablolts amb anella o químics.ROCA: Granit, vies tècniques de regletes, amb alguna placa d´adherencia i algun desplom.ALÇADA: Entre 5 i 10 metres.














VISITA A SAVASSONA (zona bloquera)

Situació i accessosL´Espai Natural Guilleries-Savassona té una extensió de 8.300 ha i es troba situat a la comarca d´Osona. Contacta amb el Collsacabra pel Nord, amb la plana de Vic per ponent, amb els contraforts del Montseny pel Sud i amb la comarca de la Selva per orient. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona que tenen la particularitat de trobar-se en la zona de transició de dues regions: el sistema transversal i el mediterrani.


(VIDEO RESUM)




(PLANELL SITUACIÓ)



(VISTES A SAVASSONA)




Ens dirigim a terres noves, direcció Vic i tot seguit agafem l´eix transversal direcció Girona per sortir a Roda de Ter. Allà ... direcció la població de Tabernoles.
Comença la nostra excursió, deixem el cotxe i en poc menys de 10 minuts arrivem a la esplanada principal. Allà trobem blocs ... de mesures descomunals, estétics i d´una arenisca envejable per tot escalador !!!! Gaudim de tots ells i ens enfilem cap a la Ermita de S. Feliuet amb unes vistes, de debó ... que sorprenen a tots aquells que s´enfilen a ella.


(la Merijou ... la Samba, la Claudia i la Xuxe)



(ermita de S. Feliuet)

(la Claudia i la Merijou mirant les vistes)

Una vegada disfrutem de les vistes retornem pel darrera fins la esplanada principal i tot seguit anem a buscar el cotxe. Aprofitem i continuem una mica més per coneixer aquesta zona. Ens arribem fins a ... bé ... no se si és urbaniztació o poble ... es diu Fussimanya on també hi ha sectors d´escalada en bloc . Trobem un restaurant on farem un cafetó ... peró la sorpressa és quan entrem i veiem tota mena de fotos de gent amb renom ... Iniesta .. Luis Enrique ... Bisbal i tota mena d epersonatges de la presa rosa i esportiva i politica. Vaja !!! ... segur que es menja bé !!!!




Tot seguit ens enfilem fins el parador de Vic i allà ... una altre vegada toca disfrutar del paisatge ... i aquesta vegada del embassament de Sau que està a la seva màxima capacitat. Molt bona senyal !!





Geam ... un estil de vida !!!!

diumenge, 3 d’octubre del 2010

SOLIUS (AGULLA DE DALT)



Aquest Diumenge quedem amb la familia Sanchez per tivar una miqueta ... si la calor ens ho permet. Dubtem la zona, la intenció era anar cap a Girona però al final ens decantem anar a Solius ... més aprop.



(L´Aina ... el futur de la escalada al GEAMM)



Una vegada arrivem ens decantem per la agulla de dalt si més no per la orientació que és oest. Trobem 3 vies que semblant bastant noves que no surtent resenyades a les resenyes dels fills de solius però després de consular una miqueta hi trobem els graus ... això si ... a l´endema següent i després de ficar-nos al tumtum sense saber el grau.



(la Merijou i l´Aina ... el futur de la escalada )



Després probem la via del mig ... i mira que la Eli ens deia ... la de la esquerra sembla més fàcil ... però nosaltres ... a la del mig ... 7aaaa !!!



La calor comença a apretar i a fer acte de presencia i decidim retirar-nos ... poques vies però hem tibat de valent.