dimecres, 31 de març del 2010

L'Esperó del Místic 6a 140m, Montserrat

Dilluns s’aixeca núvol i mullat, per variar una mica en aquest llarg i fred hivern...Però nosaltres, contra corrent , agafem el cotxe i ens dirigim cap a Montserrat amb un somriure i amb moltes ganes de fer el que fos o el què el temps ens deixes...
La boira era intensa i pixanera, però de totes formes les motxilles a l’esquena i ens dirigim a peu de via. Desprès de 15 min. d’aproximacióm, des del Monestir passem el Càmping , la tanca i una paparera a l’esquerra, veurem un corriol a la dreta que seguirem fins a peu de via ( rampa III ) i no hem vist cap spit rovellat.

Sembla que el temps ens dona treva... Ens mirem i dicidits cap a munt!!

Llarg 1: 6a. En Bladé comença, un pas de 6a d’una sola xapa que et fa entrar en calor de bones a primeres i desprès el grau va baixant progressivament V+, V i IV fins a reunió.

Abans d’acabar el llarg la pluja ens ve a saludar. No abandonem, segur que serà passatger...

Llarg 2: V+. EL meu torn, sortida fineta, però si l’agafes per l’esquerra es deixa fer bé. 40m vertical, mantinguts i de roca molt bona per disfrutar de valent.

Aquí sembla que el sol vol sortir a rebrens !!

Llarg 3: V, Seguim els parabolts cap a la dreta, per enseguida tornar a l’esquerra, un flanquig divertit de IV en bavaresa. Reunió en una repisa.

Apali ! ara toca la boira, es col.loca densa davant del sol apropant-se cada vegada més a nosaltres, i ens impedeix veure més enllà.


Llarg 4: V+, Un altre llarg per a gaudir d’una escalada amb canto i vertical, però amb les assegurances no tant properes...Genial.

Sol solet vinens a veure, vinens a veure ! Sembla que torni volguer sortir...

Llarg 6: 6a, És molt curt. Comença molt fàcil IV per deixar-te davant una panxeta d’una xapa, que es deixa fer molt bé per la seva dreta ( Carla ) , si l’afrontes de cara és un pel més difícil ( Bladé ). Un cop superat un passet més i reunió.

Els polars no fan cap nosa i ràpidament muntem el ràpel, ara sembla que vol ploure !!.
Jo arribo primera a terra però tot i així no em salvo de la cortina d’aigua que cau sobre nostre. A en Bladé li pilla rapelant, ups ! je je.

Una via molt maca on cada llarg ha sigut un regal que ens ha fet el temps. Pensavem que no escalariem, que abandonariem abans de començar i encanvi hem pogut gaudir d’una molt bona escalada. Recomenable 100% Geamm people!!.

By Carla :-)

dilluns, 29 de març del 2010

La Peluda, via els Rodriguez 6a+ (V+ oblig) / Ae

Sembla mentida amb la caloreta que fa i les hores de llum de les que ara disposem que faci nomes dues setmanes d’aquesta foto.



Montserrat glaçat, les aproximacions de moltes vies malmeses però la mateixes ganes d’escalar de sempre. Avui tenim convidada d’honor la Laura que amb la seva experiencia i simpatia ens acompanya a descobrir una via d’Ae els rodriguez de la peluda.
Sortim al mitg dia passades les 12, arribem a Can Massana cap a quarts de dues i aprofitem per dinar a les taules de picnic del costat del parquing… sin prisa pero sin pausa… un cop servits prenem la pista cap al coll de Guirlo fins arribar a la desviació del refugi de can Barbé a mà dreta, pocs metres més endevant prenem un corriol a mà esquerra que et condueix fins a les parets de La Bandereta, la Palangana, la Figuereta… aquest cami de per si ja no es molt evident però, aquell dia estava excesivament trinxat despres de la gran nevada, aixi que vam improvitzar el traçat fins arribar al peu de la Bandereta, seguirem cap a la dreta dibuixant la pared fins a trobar la nostra via… que espero no la trobeu plena de neu com nosaltres.


Llarg 1, 6a+ (V+ oblig o Ae)
Aquí podeu escollir, està tan extremadament parabolada que si no us el treieu amb lliure podeu triar Ao o Ae. Aquest llarg hem va tocar a mi, vaig aconseguir treureme’l amb lliure, un parell de pasets al l’inici amb una mica d’oposició fins a trobar una llastra a l’esquerra que dibuixa tot el llarg fins a la reunio, el vaig trobar bastant físic i no gaire tècnic si teniu força de braços el fareu sense gaires complicacions, els peus també son bons, la posició escalant potser es un pel rara. La reunió es bastant incomode, sobretot per cordada de 3.


Llarg 2, Ae
Una pared compacte i llisa ideal per Ae, molt equipada aproximadament amb 20 parabolts, molt propers i gens exposada, ideal per practicar. Al final del llarg pots obtar per sortir amb lliure, però es un pas tant extrany i estas tan acostumat a fer “Ae” que segurament tiraras d’artificial fins a reunió. Aquest llarg el va demanar per fer la Laura, tota una crack en aquesta modalitat.

Llarg 3 V+ i Ae
Torn per la Carla, aquí el vent ja bufa fort, però almenys ens toca el sol, sortim recte amunt uns 3 o 4 passets molt fins, costa trobar l’equilibri i més despres de fer tant artificial, cap a la dreta sembla més fàcil però la Carla tira pel dret, anem a trobar un llavi que resseguirem a l’esquerra, molt ben assegurat, de cop veurem que els parabolts s’acaben i haurem de superar el llavi en Ae un parell de pasos fins a reunió, és el llarg més curt.

Llarg 4 III
Pur tramit per arribar al cim, vam deixar a la Carla escalar una mica més :-P jijiji
Al cim feia MOLT d’aire, et congelaves poquet a poquet… trobarem una instal·lació de rappel a terra i baixarem en direcció sud-est, rappel molt curtet 20 metres, posseu bé les cordes hi ha bastant de fregament per recuperar, via ideal per fer a partir del mitgdia.
Retorn amb alguna cadena i grimpades xules per voltants d’agulles, molt maco amb el sol del cap vespre.
Bladé "sense by"

dissabte, 27 de març del 2010

La Pirata Solitario 350m 6a+ ( V+ Obligat )

Via situada a la paret dels Sostres de la Cinglera dels Espluvins, Oliana.

Aproximació: 2h ( 2 trams de la Ferrata Regina + caminada de 20min fins a peu de via )

Duració via: 5:30h. ( Nosaltres )

Orientació: Sud-est. El sol va desaparèixer a les 15:00h.

Descens: menys de 2h (anar a boscar el retorn de la Ferrata)

Material via : està parabolada tota menys el penúltima llarg, vem utilitzar els pocs friends que tenim i un parell de bagues per a sabines.

Via oberta per Antonio Garcia Picazo, en solitari, l’any 1988.

Ressenya: Alturgell

Nomès feré tres comentaris de la via:

Insessant pluja de pedres: QUINA POR !!!

Algunes ressenyes indiquen el mal estat de la roca en els dos primers llargs. Jo diria que nomès es salva algun tram dels 9 llargs, la resta és una festa de roca trencada, podrida i preparada per a despegar.

Impressiona el lloc i no havia fet mai una via amb unes viestes tant però tant espectaculars com aquesta. Genials!!!

By Carla :-)

dimarts, 23 de març del 2010

L'Esperó del Silenci 175m- Oden. 6a/Ae ( V+ obl.)


Perquè l’espero del silenci? No se…és una d’aquelles ressenyes que et criden l’atenció sense tenir cap motiu concret, potser els comentaris d’en Pere que remarcaven la seva estètica i exposició van acabar de despertar la meva curiositat, ara nomes calia trobar el moment.

El diumenge dia 14 es va presentar l’oportunitat, els companys de cordada… l’Esther, l’Alfredo, la Vicky i jo, però per circumstàncies de la vida no vam poder sumar aquest nou cim als nostres currículums, la sensació de tota via inacabada es la buidor, així que el retorn es torna com una mena re-projecte, no es un adéu sinó un fins aviat…molt aviat.

Jo tenia un AS a la màniga, un cop amagat… ja ho diuen que no es bo ensenyar totes les joies del tresor, així que vaig decidir exposar lo succeït a la única persona amb tant de temps i ganes d’escalar com jo, la Carleta. No vaig acabar d’explicar l’historia que la noia ja m’estava proposant d’anar-hi el dia següent, així si que es fàcil fer negocis.

Ja que el meu company de cordada s’havia quedat amb molt bon gust de boca en l’intent a la via el dia anterior, es coneixia l’aproximació, el peu de via i no ens faltava il·lusió ni ganes, vàrem decidir afrontar , una vegada més, un nou repte junts. A més a més, havent disfrutat de la via Terra Incògnita al Montseny, no podia deixar de tastar aquesta nova creació de la Laura i en Josep.

Desprès d’ aparcar el cotxe al pàrquing del càmping de la Valldan , trepitjar els camps de conreu i assegurar-nos de tancar bé el vallat del ramat de xais del pagès d’aquelles terres, ens vàrem endinsar al frondós bosc intentant seguir unes escasses marques fúcsia per arribar finalment a peu de via.

Vàrem deixar a l’atzar d’una pedreta l’ordre dels nostres llargs, el primer en obrir la via jo i la segona la Carleta i així sucessivament fins arribar al cim.

Llarg 1: IV+ el dia anterior també em va tocar a mi però que hi farem la pedreta mana, m’el coneixia de memòria, un petit llarg molt brut amb 4 parabolts, amb un petit diedre i una sortida cap a reunió un pel delicada que l’hi donen la graduació de IV+, jo diria que es una petita grimpada amb un parell de passets, cap complicació, la reunió d' aquest llarg es troba en un roc al costat dret, nomes hem de seguir la direcció de l’ultim parabolt.

Llarg2: Estem sota el gran sostre característic de la paret. El següent llarg es troba a la dreta; 5-7 passos d’artificial equipat amb una progressió interessantment vertical i en lateral. Sortideta en lliure sobre el petit sostret que es deixa fer fins endinsar-te en una xemeneia vertical i sorrenca amb bons cantos i joc d’oposició. La reunió queda amagada sota la vegetació. Ull!

Llarg 3: 6a/V+ petit flanqueig cap a l’esquerra, ben parabolat, el meu traçat em deixava les xapes a la cintura, factor que afegit a la situació aèria l’hi dona aquest llarg un toc especial, el pas més complicat superar una fissura vertical on el parabolt queda una mica allunyat, l’espatarre està assegurat, un cop superat dos passos més amunt farem reunió.

Llarg 4: Sortim amunt i seguim en travessia cap a l’esquerra, passos fàcils i parabolts no tan propers. Estem anant a buscar l’esperó i sota els nostres peus llibertat!. Sensació aèria. Finalment pugem sobre una llastre per a trobar la reunió.

Llarg 5: Aquest llarg dibuixa completament l’espero, comença amb un tram que és deixa fer prou bé però també es un dels més fràgils, revises cada moviment amb lupa. També hi trobem un aleje considerable protegit per un tros de corda en una sabina, la part final del llarg puja una mica de grau i acabes fent un petit flanqueig a la dreta que et porta directament a una repiseta on hi farem la penúltima reunió.



Llarg 6: L’últim llarg segueix per l’esperó, vigilant una vegada més de no quedar-te amb cap còdol a la mà o llençar-li al nostre company, gaudim d’una ascensió agradable fins el cim. I mentres espero l’arribada d’en Jordi observo la immensitat del què m’ envolta.


Ja hi som! 150 m d’una escalada bella i intensa, sobretot pel cocu… I aquí tenim part de la recompensa… El tall de la paret al nostre darrera i la vesant nord al nostre davant, completament nevada, sembla impossible que encara es mantingui tota aquella blancor desprès d’un dia tan assolellat. Observem clarament la vall tancada d’on venim i la gran quantitat de parets escalables per tots costats. Tot i la boirina d’última hora de la tarda, els nostres ulls poden gaudir de tot el paisatge del cim vençut.

Ara si…ja és nostre, desprès de quatre fotos i disfrutar d’un paisatge atípic molt macu toca baixar. La ressenya ens posava que el camí per anar a buscar els rappels estaria fitat en direcció sud-est però…sorpresa!! la neu ens ho posa una mica més difícil, no veiem cap camí n’hi cap fita, així que improvitzem resseguint dos colls amb neu, pedra i bosc fins a un petit balconet molt tupid on hi havia l’instalació de rappel, el primer de 45 metres i un segon de 20 un pel exposat, un cop a terra no té pèrdua recte avall amb tendència a la dreta, si ens hi fixem tornarem a trobar les marques fúcsies. Ahhh!! Jo de vosaltres deixaria la tanca del pagès ben posada ;-)

By Carla i Bladé

dilluns, 8 de març del 2010

VIA ORIGINAL ESPERO SUD V SANT LLORENÇ DE MONTGAI

Domingo 07/03/10
Segun la prediccion meteorologica...lluvia/nieve/frio.(esto me suena Ferran)


Dos valientes: Esther & Alfredo, quedan a las 7 de la mañana en Mataro, para ir a Sant Llorenç de Montgai,en tierras de Lleida(**no estamos locossss sabemos lo que queremoss la la la lalala**)




Decidimos hacer una via del final de la Pared de L´os, mas concretamentela via Original Espero Sud, via de unos tales, Farreny/Vidal. Esther me dijo que coincidio en un refugio,(como es normal en mi, no me acuerdo de cual) con el tal Farreny y que le haria ilusion hacer alguna de sus vias, sin saberlo!! hoy hemos hecho una.

Paramos en la pasteleria de Artesa de Segre,(pedazo de croissant ehh Montse) a desayunar(Esther entro 2 veces al tigre)¡¡mmm!! que bien se desayuna hay de todo.Aparcamos a pie de via (Esther otra vez al tigre)nervios, algo que comio..jijijiiji no se.para no eXtenderme mas, creo que fueron 5 veces.(los siento tenia que contarlo)

Aproximacion cero.



Reseña de los Escalatroncs(una caña)Via Original a l’Esperó Sud, Sant Llorenç de Montgai La via tiene 4 largos, Esther empieza:

1º largo de IV, es facilito, pero como todo largo, tiene un paso tontouna pequeña chimenea, que se pasa justito pero bien asegurada, reunioncomoda, 30 metros(hay otra reunion antes que no hicimos)
2º largo IV+, salida andando para la derecha, direccion al espero y la arestapasos volaetes, con el embalse a nuestra espalda 30 metros(reunion comoda)

3º largo V, este largo tiene de todo, espero,chimenea,placa..en un plis Esther se pone en la reunion 30 metros(muy comoda)

4º largo V, nada mas salir de la reunion te tiras a la izquierda casi al vaciopero bien asegurado, no parece que la via tire por hay..pero mi compi de cordada insistio y con razon, un poco de fisura, placa y ya estas en la reunion 30 metros(muy comoda)cim

Como estabamos sobrados de tiempo, desde la cima, no quedamos mirando el paisaje, por delante el embalse y por detras las montañas de Vilanova de Meia intentabamos encontrar la ermita donde dormimos en el curso, pero no supimos situarla, tendremos que volver otro dia.(buena excusa)
Tardamos 2 horas en hacer la via, a una marcha normalita.

La via esta equipada(lo justo) no hace falta llevar nada, pero nosotros para el coco pusimos un par de friends, con 9 cintas y reuniones ,andamos sobrados.

Despues para volver al coche, seguimos el camino marcado con fitas y que es un sendero muy marcado, va a la derecha(no tiene perdida)
Como era la hora de vermouth, fuimos al bar de Sant Llorenç, nos sentamosen la terraza con vista al embalse,..que lugar mas bonito!!, tenemos que montar una salida en plan romeria, *tipicus GEAMM*
A las 4.00 estabamos en Mataro, un dia muy bueno de escalada, con una compañera que poco a poco nos estamos cojiendo el gustillo a ir juntos decordada,(que narices ya nos lo hemos cojido) un beso Esther.
cuidaros, AlfredoPd¨:( se me olvidaba, *6 veces* en el Bruc paramos otra vez)

dimecres, 3 de març del 2010

MONTSERRAT, Opera prima,( 165 mts, 6a)



Dons això com és l´aniversari d´en Bladé li hem preparat una de bona. L ´Ana ha quedat amb ell a Monistrol sense saver que tots anirem a fer-li una sorpresa.

(VIDEO ANIVERSARI BLADÉ)

Una vegada allà anirem tots plegats al Gorro Frigi a escalar junts i adalt li farem un pastiset ... això si sempre que el temps ho permeti i últimament no ho permet gaire però nosaltres tot haver-hi predicció de pluja ningú ens tira enrera.





La sorpresa ... genial (podeu veure el video) i tot seguit després d´esmorzar anem al Gorro Frigi a disfrutar de les seves vies.



Jo i la Esther farem la "Òpera prima". La última vegada que vaig escalar amb la Esther ara farà un any a Calànques. Aquella vegada varem tenir que abandonar la via i avui ... ja veurem dons els temps empitjora.


(VIDEO RESUM)




La resta del grup comencen a pujar i nosaltres també. Fa fred, potser estem als voltants dels 0 graus i el cel amanaçador. La roca està freda de debó. Començo jo a fer el primer llarg i al darrera la Esther ... però esta patint de mans dons fà molt de fred ...però és la tònica de totes les cordades. Fa tant fred que quan arrivem a la tercera reunió comencen a caure els primers flocs de neu. Abandonem ???? Per moment tornem a estar amb la mateixa situació que a Calanques però ... ens tornem a mirar com ara fà un any, amb el riure a la cara i ... decidim abandonar ... i la resta de cordades també. Lo positiu ... que queda pendent de fer dons és una via disfrutona ... llàstima dons ens quedaven dos llargs i prometia.










Una vegada a peu de vies, ens reunim tots i .... sorpresa per en Bladé ... pastiset d´aniversari ... i tot seguit sota una pluja que va fent la seva ens anem a Monistrol a acabar la jornada amb un bon tiberi.
Una altre jornada ... inolvidable !!!






MONTSERRA, GORRO FRIGI
(Via Opera prima, 165 mts, 6a)


APROXIMACIÓ: Del montsetir agafem el camí direcció Sant Jeroni pel pas dels francesos, una vegada arrivem al trecant de S. Benet (a mà dreta) tot seguit agafarem la drassera de mà esquerra que ens durà directament a Gorros. Una vegada arrivem al camí principal ens dirigim direcció dreta al Gorro frigi. Una vegada a peu del Gorro ens enfilarem per la canal que separa el Gorro i la Magdalena superior. La via comença uns 10/15 metres amunt i com a referencia dos parabolts de color groc.
ITINERARI: (165 mts, 6a) L1 (25 mts, 4c). El primer llarg comença amb dos parabolts només començar amb tendencia a la dreta per tot seguit enfilar-se recte amunt. Excepte la sortida un pel sobadeta la resta del llarg bona pedra i per sobre de tot molt ben asegurada com a tota la via. L2 (20 mts, 4b). Només sortir guanyem un petita panxa per la seva esquerra per anant guanyant alçada recta amunt. Molt disfruton. L3 (25 mts, 5c). També, només sortir superem una petita panxa molt ben asegurada per la seva esquerra i tot seguit recta amunt. Aquest llarg és supermaco i comencem a guanyar alçada. En tot moment les xapes al seu lloc. L4 (25 mts, 6a) Vaja, aquí nosaltres varem tindre que abandonar dons ens va començar a nevar i a ploure però per les resenyes el pas clau també està a la sortida i visulament estava superbé asegurada. L5 (45 mts, 5b) Aquest llarg té ser curiós dons és una escalada amb diedre.
DESCENS: Per la via normal equipada com a Ferrata. Tota la via esta equipada per rapel.lar.