Trucades, mails, missatges, per deixar-ho tot apunt. Estava decidit, aquest Diumenge sí. Feríem el llarg viatge a la monumental muntanya de Roca Narieda i la pujaríem fins dalt a través de la via; Cafè, copa i puro. Gran repte per 3 de nosaltres, ja que mai havíem trepat fins tant amunt! 435 metres d’ascensió serpentinosa, amb una dificultat màxima de 6a, V+ obligat.
![](//1.bp.blogspot.com/_8TsQGyGkoEg/SaUvF5xupvI/AAAAAAAAIqc/4WhQlg3mwBg/s320/DSC03058.JPG)
Varem sortir puntuals d’Argentona, més de 2 hores de camí, boira i baixes temperatures, parada al bar de carretera per fer una mossegada ràpida i una visita al senyor roca...i a les 9:59 ja érem a l’esplanada a punt per iniciar l’aproximació. Ja la veiem! La grisa paret vertical ens cridava somrient. Desprès de 40 minuts de lleu pendent els nostres rostres brillaven lluents i això que el sol, encara mandrós a aquelles hores,
no ens havia vingut a saludar. Entre l’Esther i en Tutu ens van portar a peu de via, serien la primera cordada, i la Carla i en Jose la segona. Tot calculat i estudiat, 30 minuts per reunió, uniríem un parell de llargs, res d’ imprevistos, havíem d’anar per feina, eren molts metres i els dies d’hivern encara són curts.
Varem sortir puntuals d’Argentona, més de 2 hores de camí, boira i baixes temperatures, parada al bar de carretera per fer una mossegada ràpida i una visita al senyor roca...i a les 9:59 ja érem a l’esplanada a punt per iniciar l’aproximació. Ja la veiem! La grisa paret vertical ens cridava somrient. Desprès de 40 minuts de lleu pendent els nostres rostres brillaven lluents i això que el sol, encara mandrós a aquelles hores,
![](http://2.bp.blogspot.com/_8TsQGyGkoEg/SaUxi5sHIuI/AAAAAAAAIrE/M1BIV3Es77Q/s320/20090222_GEAMM_Escalada+Oliana_CafeCopaPUro+011.jpg)
![](http://2.bp.blogspot.com/_8TsQGyGkoEg/SaUvd8S_AAI/AAAAAAAAIqs/QWn4nk4ly1E/s320/20090222_GEAMM_Escalada+Oliana_CafeCopaPUro+044.jpg)
Al llarg de tota la via trobem nombroses bagues i cordinos a ponts de roca i savines, pitons i algun espit, que fan de la via una via diferent. Hi trobem també tot tipus d’escalada; un parell de plaques ven divertides, un flanqueig de 5+, trams amb molt bon canto, jardinets, reunions còmodes i de penjades. El pas més compromès de tota la via va ser l’ últim llarg R12, un 6a amb bavaresa ben assegurada i una posterior placa fina amb la possible alternativa de passar per un tram molt vertical de molt bon canto però amb una preocupant sensació de inestabilitat de les roques.
![](http://1.bp.blogspot.com/_8TsQGyGkoEg/SaUvdkPDoAI/AAAAAAAAIqk/A3ddq44eWCU/s320/20090222_GEAMM_Escalada+Oliana_CafeCopaPUro+032.jpg)
Un cop acabat aquest últim llarg, 200m més per arribar al clímax de la via, el cim; 360 graus de vistes indescriptibles, muntanyes pelades, verdes i nevades, el pentà d’Oliana sota una boirina tímida de última hora, tot il·luminat per la tènue claror del sol baix apunt de dir-nos adéu.
![](http://4.bp.blogspot.com/_8TsQGyGkoEg/SaUwIqy-pzI/AAAAAAAAIq0/yvhDjK8BiTI/s320/20090222_GEAMM_Escalada+Oliana_CafeCopaPUro+062.jpg)
Havíem estat més de 7 hores escalant non-stop, i encara ens quedava el més dur ( almenys per a mi ) la baixada d’hora i mitja ( per mi eterna ) per tarteres amb pronunciada pendent, trams d’ espinosos boscos i punyeteres desgrimpades. A les 19:00 h en punt divisàvem el cotxe davant els nostres ulls, - just a temps!! Ja era fosc.
Gràcies per aquest Diumenge tan especial !