dimarts, 3 de febrer del 2009

Sota un allau al Cadí

Diumenge 09:10h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” crido desesperat. Breus segons d’inquietant silenci.
Merda!
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” Només sento en Ferran cridant de dolor, no veig ni sento a l’Adrien….

Dissabte, 16:30h, parking del camp de Fútbol d’Argentona …
Ens trobem en Ferran, en Sergi i jo. Durant el matí havíem anat seguint la meteo i el risc d’allaus. Teniem dues possibilitats: gel a Boí o una canal a la cara nord del Cadí.
Una piada a INFOHIELO de fa dos dies que ens indica unes condicions de la canal “com mai” i la darrera edició del butlletí d’allaus (risc 2 sobre 5) ens fan decidir anar cap al Cadí. L’Adrien i en Fred, sortint des de Barcelona, també estan d’acord. La meteo indica possibles nevades febles durant la nit i una “finestra” de bon temps pel matí de diumenge.

Dissabte, 20:10h, Estana (La Cerdanya) …
Hem fet el camí des d’Argentona amb pluja que s’ha convertit en neu durant la Collada de Toses. A Estana el capvespre és tranquil. Neva feblement. No ens ho pensem. Preparem tot el material i enfilem cap al Prat de Cadí. Les motxil.les pesen com dimonis. Duem el sopar, els sacs, la cutre-tenda d’en Ferran… en fi, tot el necessari per fer nit a un dels paisatges més bonics del Pirineu.
En Sergi marca un bon ritme de pujada. En poc més d’una hora ja hi som. Continua la nevada.

Dissabte, 22:00h, Prat del Cadí …
La nit no és gens freda (mala senyal). En Sergi i jo sopem fora la tenda a 1ºC. En Ferran es menja els seus macarrons dins. Ni un sol soroll. Tan sols el lleu xiulet del fogonet escalfant una sopa calenta. Cel mig-ennuvolat. Deixa de nevar.
Estem ben sols en un indret idíl.lic. Riem i gaudim de l’entorn. Vivències irrepetibles.
Quan ja estem dins els sacs arriben l’Adrien i en Fred. Salutacions i a dormir. L’endemà tenim feina.
Tanco els ulls i penso el bonic que és viure aquestes aventures amb els teus amics, quantes coses per explicar, quins bons moments viscuts amb la gent que aprecies i estimes. M’adormo.

Diumenge, 08:00h, caminant pel Prat del Cadí …
El despertador d’en Sergi ha sonat a les 07h00. Hem esmorzat dins la tenda, recollit i amagat el material que no necessitem per escalar i ja estem caminant. En Ferran decideix endur-se el seu sac cap amunt. La seva motxil.la serà més pesada que la resta.
A la matinada ha començat a nevar de nou, feblement però sense pausa. La neu caiguda ahir, a la matinada i la que no deixa de caure s’acumula sobre la més antiga. Total uns 20 cm de neu nova (mala senyal).
“Com ho veieu?“ pregunta algú del grup. “Això no pinta bé” contesto jo.
El cel està força tapat. Els núvols baixos s’aferren a les parets del Cadí. Ambient d’alta muntanya autèntic! Hem decidit acostar-nos a la canal a “veure com està...ja que estem aquí”.
Una cordada de dos nois que han arribat a la matinada i han dormit sota un iglú, també decideixen fer-ho i se’ns avançen.

Diumenge, 08:30h, obrint traça cap a la Canal de l’Àliga …
Continua nevant. Enfilem la dura aproximació. Encara trobem restes de la traça de la cordada de dijous. L’Adrien obra el grup. El segueix en Fred, en Sergi i en Ferran. Jo vaig l’últim. El ritme és dur. Cada 3 o 4 passes les cames s’enfonsen fins la cuixa. Sortir d’aquests forats fa que l’aproximació sigui esgotadora. Tot i així, cada cop estem més a prop de la paret. Continua nevant.
M’aturo a fer una foto i descobreixo a l’altra vessant que la cordada que ens precedeix ha reculat i fa marxa enrera. “Això no pinta bé” penso, mentres intento recuperar l’alè. Els companys ni els veuen.

Diumenge; 08h55, pala d’entrada a la Canal de l’Àliga …
El bosc s’acaba. Ara tan sols ens queda una rampa de neu d’uns 30º fins a peu de via. Hem de fer un flanqueig de dreta a esquerra per arribar-hi. L’Adrien continua a bon ritme. En Sergi i jo comencem a comentar les condicions. La cosa continua pintant malament.
L’Adrien, en Fred i en Ferran arriben a peu de la canal i s’aturen uns 25 metres a la dreta d’aquesta. En Sergi i jo arribem més tard. Els sento comentar que hi ha la resta d’un allau a l’entrada de la canal….. “Vaja!” penso “Això cada vegada pinta pitjor….”
Parlem entre nosaltres. L’Adrien prova d’acostar-se una mica més a la zona de la purga. Troba una capa d’uns 15 cm de neu-pols acumulada sobre una gruixuda capa de neu transformada i dura…. “ejem, ejem….”
Mentres cadascú de nosaltres pensa en silenci què fer, decidim d’entrada i per precaució equipar-nos…. Així que tots amb els grampons calçats i amb el casc posat. Les ARVES ja les duiem des de la sortida.
Per mi està clar que si la mateixa acumulació de neu del peu de canal es troba dins la canal on les inclinacions són de 65º , tot s'en pot anar avall….i així ho dic.
“Però, i si ja ha purgat?” ….” I si la neu està bé?” són frases que sonen al peu de la canal de l’Àliga, al Cadí.
En Sergi i jo comentem que en tot cas podem fer dos grups…. Un cap amunt i un altre cap avall… que això de fer Vè en mixt i en les condicions que trobem….
En Ferran i l’Adrien són més optimistes. Finalment, arribem a un consens. Ens acostem definitivament a peu de via, ens ho mirem i decidim. En Ferran em diu que ell farà el que la majoria triï.

Diumenge 09:09h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
Estem els cinc a l’entrada de la canal. En Fred és l´únic que encara s’està posant els grampons i està força allunyat, uns 20 metres a la dreta. Jo creuo l’entrada i em situo a uns 5 metres a l’esquerra, sota un ressalt de roca, on crec que es podria muntar una possible reunió segura (a resguard de possibles caigudes de pedres o gel). En Sergi està a la dreta, més a prop d’en Fred. En Ferran està ben bé al mig de l’entrada de la canal, just al centre. L’Adrien s’acosta al primer ressalt, uns 10 metres per sobre d’on es troba en Ferran.
“Qué haces Adrien?” li dic “No vas encordado…!”
“Voy a provar… y bajo” em contesta. “Ok, cuidado….”

Diumenge 09:10h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
L’Adrien alça el seu piolet dret i el clava sobre el ressalt. “Esto pinta bien” ens diu. “Nieve-hielo bastante dura…”
I just en aquell moment…
Un soroll ben extrany ens arriba d’amunt, de ben amunt… baixant per la canal cap a nosaltres….
Primer com xiulet d’una forta ventada, després incrementant-se i acostant-se de manera ràpida, convertint-se en un fort soroll, com si la muntanya comencés a tremolar per dins, com si els budells del Cadí es recargolessin, com si una gran estampida baixes cap a nosaltres…
I en poc segons ja ho teniem tot a sobre.
Metres i metres cúbics de neu caient a tota velocitat per tot arreu. Una enorme i contundent riada blanca arrossegant-ho tot….
Tan sols vaig tenir temps d’arresarar-me més a l’esquerra, acostant-me el màxim a la paret…
El Cadí se'ns queia a sobre!

Diumenge 09:10h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” crido desesperat. Breus segons d’inquietant silenci.
Merda!
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” Només sento en Ferran cridant de dolor, no veig ni sento a l’Adrien….
En Sergi em contesta: “estic bé”. Ha tingut temps de fer un megasalt i quedar-se més protegit.
En Ferran crida de dolor “Ahhhhh, l’espatlla, l’espatlla!….. se m’ha sortit l’espatlla!”.
L’Adrien no contesta. No el veig.
Arribo fins en Ferran. La seva motxil.la està 100 metres més avall. El trobo estabornit. L’allau l'ha revolcat uns quants metres. Està mig dret, agafant-se l’espatlla dreta amb la mà esquerra. No es pot moure del dolor. “Truco a emergències?” em pregunta en Sergi. “Espera’t que el trec d’aquí, busca a l’Adrien!...Adrieeeeeen!”.
Tots dos creiem que l’allau s’havia endut l’Adrien avall.
Però, miraculosament, el veiem encara “pillat” als dos piolets, al peu del ressalt. “Adrien!, estás bien?” el crido. “Bien, bien…. bajo!” em contesta. En Fred ha estat un espectador de luxe a uns 25 metres de nosaltres.

La prioritat absoluta és sortir d’allà “per potes” i “a tota òstia”, però en Ferran molt endolorit i traumatitzat no es mou. No el puc tocar. El dolor és molt fort. Aconsegueixo enganxar-lo de l’arnés i poc a poc el vaig ajudant a moure’s cap a una zona segura. Encara estem enmig de la canal i no duu ni el casc!

Diumenge 09:12h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
Analitzem la situació, què cony fem? Està clar que en Ferran tindrà moltes dificultats per baixar amb l’espatlla fora de lloc. De moment l’Adrien està fora de perill i ja enfila cap avall, buscant el bosc.
Deixem en Ferran al costat d’en Fred protegits. En Sergi va a “pescar” la motxil.la d’en Ferran, jo recullo el meu piolet d’enmig de la canal i les ulleres que li han volat a l’Adrien i torno amb en Ferran i en Fred.
Comencem a baixar, lenta i dolorosament. Per sort, als pocs passos, l’espatllla d’en Ferran es torna a posar a lloc ella sola. En Ferran respira alleugerat i ho celebra…. cridant!.
El “loco” es fot a cridar i a xerrar amb en Fred tan tranquils, després de caure’ns mitja paret del Cadí a sobre i quan encara estem en clar perill!
Bronca monumental a tots dos: “Tots callats i cap vall sense parar!”.

Diumenge 09:20h, dins el bosc a la cara nord del Cadí …
Ens reunim tots cinc. Quina sort que hem tingut! Encara tremolem de por. El dolor es reflexa a la cara d’en Ferran. Li donc un bon “xute” d’analgèssic-antiinflamatori de la meva farmaciola, ens repartim el seu pes entre els quatre i comencem a baixar cap al Prat.

Diumenge 11:05h, Prat del Cadí …
Arribem sans i estalvis. Recollim tot I ens disposem a baixar fins a Estana. La baixada no serà fàcil. Tot el material que van dur entre tres, ara l’hem de baixar entre dos. La macrotenda i la pesada motxil.la d’en Ferran….
Mentres acabem de preparar-ho tot… sorpresa! Arriben la Montse i en Sergi del SEDEG de Granollers. Volien fer la Canal Amagada però no ho han vist clar i han fet mitja volta…però una segona cordada del SEDEG si que ha tirat amunt. Després d’explicar la nostra aventura no perden ni un segon en intentar avisar als companys. Però no hi ha manera, ni per ràdio ni per mòbil….
Els deixem per començar a baixar, poc a poc, amb en Ferran, i quedem a Cal Basté a Estana.

Diumenge 13:25h, Cal Basté a Estana …
La baixada ha estat dura. En Ferran té l’espatlla feta pols. Jo i en Sergi ens hem destrossat l’esquena amb tanta càrrega…. Però estem tots junts i força bé pel que podia haver estat….i això és el més important.
Dinem a Cal Basté, tot esperant notícies dels companys de Granollers. Arriben una mica més tard… també han patit una allau sense més conseqüències que una “patinada” de 200 metres avall…
Buf noi…. Quina jornada! Fem un celebració col.lectiva ….i cap a casa.

CONCLUSIONS
És obvi que no vam ser del tot prudents. És obvi que tot i “llegir” les senyals que ens enviava la muntanya, no vam pendre les decisions correctes. Segur que rebrem crítiques per estar al peu d’una canal al Cadí i no a casa mirant la tele…. Tot això és obvi…. Però sabeu què?

Cony! Estimo molt, moltíssim als meus amics… a l’Adrien, en Sergi, en Ferran, en Fred... i des del diumenge a les 09h10 encara més i això és un tresor que no em treu cap crítica.
Mercès per compartir part de les vostres vides amb mi!

PERE TUTUSAUS

PD: Perdomeu-me les errades i faltes del text. L’he escrit d’una sola tirada i sense respirar. En Ferran en té per tres setmanes amb el braç inmobilitzat, però segur que es recupera abans!