dimarts, 13 de gener del 2009

Picant gel pels Alps....

En Josep i la Laura de Malgrat, i en Pere de Mataró, hem anat a passar uns dies de fred i glaç a la ombrivoles i fredes valls de Oissans, conegudes en el mundillu del gel pels sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.

Vam arribar el diumenge passat, a mig matí, i el mateix dia ja vam escalfar motors... o refredar els piolets i les cordes, segons com es miri, en un totxillu a prop de carretera. Això és un "gustasu", baixes del cotxe i et poses a escalar!!
La via es diu Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts. La vam ferper tots costats i ens ho vam passar teta.

Avui dilluns, ja hem matinat i ens hem posat a la germana gran, la via del costat, la Cartugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350 mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç.

Demà anem a fer una visita al també famós Vaillon du Diable, a fer una via no tan llarga, però igualment interessant. la "Les Hémos de Godo, II 4 220mts".
La veritat és que les condicions de la zona són excepcionals i estan
quasi totes les cascades formades; realment és un bon any, i miris a on miris hi veus in fil de gel.
Val la pena una visita a aquest racó de món. Ja penjarem les ressenyes. De moment unes fotos. Records a tothom i molta enveja pels que curreu!!

Josep, Laura i Pere













Canal Central Gra de Fajol Gran


Proposta d'Alpinisme.
Ascens al Gra de Fajol gran (2.708m) per la seva Canal Central.
La via és una escalada mixta, la primera part en una rampa de neu que desemboca en un tram mixte molt disfruton, combinan gel i roca. Després arrivem al pas clau de la via,un resalt de roca i gel d´uns 70º que dona accés a la part final de la canal, passant per sota de l'aresta norest fins arrivar al cim.

Dades tècniques:
Dificultat: 60º, AD+
Recorregut: 300m
Horari: 3h Orientació: Est
Material: Piolets i grampons. Material individual d'escalada.
Aproximació: Des del refugi d'Ulldeter atravessant la pista d'esquí per un traçat evident fins a la base de les rutes. Cal preveure de 30 a 45 minuts, però aquest horari dependrà de l'estat de la neu.

Organització
En principi anem tres possibles caps de cordada: l'Adrien, en Sergi i en Pere T.
D'aquesta manera, el número màxim de 2ons de cordada és de 5 (ja descompto l'Anna X.)

Sortides
Possiblitat A:
Sortida dss a la tarda (18h00) per anar a dormir al Refugi d'Ulldeter (dormir 10€/sopar*16€).
(*) Possibilitat d'endur-se el sopar des de casa
(*) Data límit per fer la reserva el dimecres a les 22hOO
Possibiltat B:
Sortida dg al matí (06h30) per trobar-nos al refugi d' Ulldeter a les 09h00.


Coordina i organitza: Sergi Apunta't aquí

Si el risc d'allaus és elevat, canviaríem l'activitat per l'ascenció al Pic de Bastiments (2.881m) fent la cresta al Pic de l'Infern (2.860m).

Aquí teniu un tast:


Eski a Vallter 2000

Diumenge 11 de Gener del 2009, varem anar dos membres del GEAM i dos membres externs a esquiar: La Charlie, en Marc, en C.Vila, i jo, l'Ariete.

Erem 3 "palillerus" (apodo imposat per la Charlie Brown) i una taula (que no vegis la de neu que arrossegava....)
El dia immillorable, la neu inacabable.... la veritat és que no podia pintar millor. Vaig aprofitar per instruïr (jiji), els meus acompanyants amb els noms de les canals i aprofitant per fer una mica de dentetes, que sempre va be, a veure quan en fem una altre.


Be, les anecdotes: Jo, feia 10anys ben be que no esquiava...en Vila és un megacrack...la de l'snow tota l'estona per terra, i en Marc, be, na fent, na fent, esquia la mar de bé.

Quan arribavem el cor em bategava...que semblava que m'anés a sortir del lloc....unes suors.....Pero un com baixar del telecadires...deu ni dor...va anar millor del que m'esperava. Sempre feien paradetes per esperar, i descansar. Jo com una cria: "vinga va vavavavava...". I en Vila fent de muni....quina paciència (quan vulguis repetim).
A favor dels palillerus haig de dir que vaig anar menys pel terra que la taula, que per cert va tenir una caiguda molt còmica...llàstima que som tots plegats un tomaquets i no teniem càmara, sort d'en Vila.
Bé, va estar molt be, i animo a en Tutu que s'apunti....ji be si la Xicota ho aconsegueix li busquem els esquis més ràpids de la tenda.....jiji.

Un petonets als tres membres restants, i a tot el GEAM.