La intenció era aprofitar la llarga aproximació a la cara sud des del refu, dues hores de camí per frondosos boscos, grises tarteres, grimpades fàcils de II i III i fins i tot crestejar gaudint d’unes vistes ensisadores per arribar finalment al peu de via desitjat. Doncs això, aprofitar l’aproximació com a entrenament amb motxilla de 10 kg... - tot i que amb 6 kg jo ja en tinc prou i de sobres!! –. La via escollida per l’ocasió era “El camí del Tro”, la qual ja tenia pendent des de l’última visita al Pedra, abandonada per vent, fred i horari. Aquest cop es repetiria la història, havent d’abandonar per confusió de via ¿?. Spits platejats, daurants, antics i parabolts... buf, cada ressenya diu la seva i nosaltres ven confosus... Desprès de llargues deliveracions...escollim la via de spits platejats, a la dreta la via de spits “antics” i a la seva esquerra spits daurats... ah ! i amb una reunió pintada de groc amb moscata incorporat per a baixar.... era la correcta ?
Bé, també vàrem aprofitar per iniciar-nos en el món del bloc Pedraforquí, divertidíssim i esgotador: