Avui Diumenge hem quedat a Mataró i plou ... que fem ??? El meteocat preveu bon temps per Lleida ... o sigui que som-hi !!! De fet som un privilegiats ... Catalunya és gran, un gran país de roca i sempre trobarem una zona on no plogui i faci sol i així ha sigut també aquesta vegada.
(VIDEO RESUM)
Decidim anar direcció S. Llorenç de Montagai però la Esther i l´Alfredo donant la opcció de repetir la Olga-Frontera, al serrat del Poll, per aquells que no la hem fet ... gràcies !!!Direcció Artesa de segre on fem un bon esmorzar, i tot seguit anem a Alós de Balaguer on tot seguit agafem la pista que va paral.la al riu fins arrivar a final de pista on trobem l´aparcament.Arrivem a peu de via, a tocar mateix del cotxe i fem dues cordades ... les "floretes" i els "machos".
L1 (IV+, 40 metres). Comença la via de les "floretes". Aquest primer llarg en placa no te cap complikcació. En un principi sembla un pel herbosa, però no és així. Arrivem a la reunió molt comode.
L2 (IV+, 50 metres) El segón llarg si no m´enrecordo malament poques asegurançes, una o dues, però es poden llarçar forces savines i la dificultat no és gaire o sigui que ... Al final s´arriva a un jardinet on montarem la reunió a un arbre. En Nogués ... disfruta de debó !!!
L3. (V, 35 metres). Pel devan nostre podem veure a la Esther i la Ana en aquest fantàstic llarg, el millor sens dubte de la Olga-Frontera, estetic per sobre de tot !!! Es comença per una fisura de esquerra a dreta que protegim amb un frient fins arrivar a peu de la placa on trobem el primer parabolt. La placa amb força presa, amb tendencia a la esquerra fins arrivar a la part de dalt on agafa força verticalitat. La reunió ... penjadeta.
L4 (v+, 35 metres). Sortim per la esquerra de la reunió per un diedre ... força descompost ... o sigui que al tanto amb les pedres !!! Una vegada a dalt fem un canvi de paret a la dreta per arrivar a la placa, al principi bé però adalt és el pas de V+ però ben protegit amb parabolts i claus fins arrivar a la reunió ... ben còmode.
L5 (IV+, 35 metres). Sortim de la reunió, llaçem un petit arbret fins anar al primer parabolt força amunt per reseguir la fisura recte amunt, "al lloro" amb les pedres ...