dimarts, 30 de desembre del 2008

Escalada en Gel - Somnis d'hivern - Columna del Verdet

Dimarts 30 de desembre del 2008, En Jaume Aragón i en Sergi Lugo, parteixen del mirador de Gresolet (Pedraforca), cap a la via Somnis d'hivern i encadenant l'últim llarg amb la columna del Verdet. Pel camí enstrobem entre 7-8 persones, devant nostre comencen un grup de 4 per fer pràctiques, amb l'empresa Singles. Els passem, fem el primer resalt sense assegurar, la neu d'aquests últims dies a cobert gran part del gel, em d'anar netejant la neu, per veure on piquem; passem al primer llarg, d'uns 18 metres, comença en Sergi, possant dos cargols i reunió a l'arbre de l'esquerra on hi ha una cinta plana i un cordino, seguidament puja en Jaume; comença a obrir traça per accedir al segon llarg, la neu dificulta l'accés, degut a que ens enfonsem força. Comença el segon llar, aquesta vegada és en Jaume qui comença, possant un cargol, i seguidament utilitza una sabina per assegurar el segon pas, fa reunió 15 metres més amunt on hi ha un gran arbre, perfecte per fer una reunió còmoda; seguidament puja en Sergi, i arriba a la segona reunió. En Sergi comença a pujar en busca del tercer llarg, el camí cada cop és més dificultós, la neu caiguda és més abundant i ens enfonçem fins a la cintura, degut a la neu no veiem el tercer llarg, cobert per la neu i el passem sense donar-nos compte, una vegada veiem un gran bloc de roca sobre nostre, em de girar a l'esquerra cap a l'altre canal, des d'aquí veiem la preciositat de la columna del Verdet, una llengua de glaç s'aixeca entre dos fileres de roca, formant una columna extraordinaria. Ens acostem i preparem el material per afrontar l'últim llarg, en Sergi començarà, el gel està perfecte, i gràcies a les pases de la gent, s'han anat formant esglaons, on facilita la pujada, de totes maneres el gel està perfecte, aquest li dóna molta confiança, possa un cargol a mitja columna, i 3 metres més amunt un altre, i ja està, feta, més amunt en un avet, fa l'última reunió, seguidament puja en Jaume que sense cap problema en poca estona ja és adalt. Per últim es supera un últim resalt i es gira cap a l'esquerra on trobem el camí que porta al refugi Lluís Estasen marcat per fites (grogues i blanques).




Texte i Fotos : Sergi





EXCURSIÓ A LA CERDANYA 27 I 28 DE DESEMBRE 2008

Dissabte 27

L'aventura comença quan 7 membres del GEAMM (Anna X, Carla, Ferran, Sergi, Pere T, Jose i Ana F) ens trobem a Argentona a les 8 del matí. Ens posem en marxa i a les 10 recollim l'Alfredo, que ens espera a Bellver.

Ens dirigim a les pistes d'esquí de Lles, disposats a experimentar (alguns per 1ª vegada) amb l'esquí de fons. Un cop llogat el material comencem el nostre recorregut per les pistes: verda, blava i vermella.


De seguida aprenem que els esquís de fons són una mica diferents: quan vols girar no gires, i quan vols frenar no frenes. Efectivament, gairebé tots demostrem que la llei de la gravetat és implacable, i aterrem amb més o menys dignitat amb els nostres "panderos" a la neu. Aquesta escena es va repetint al llarg del recorregut amb rialles, crits i moments de mala llet. En Sergi, com que va sobrat, es dedica a gravar les nostres caigudes amb la seva càmera. S'ha de dir, però, que la Carla i l'Anna X. deixen ben alt el pavelló femení (sort d'elles!)



Aquí també cal destacar l'atreviment d'en Jose, que fa una baixada triomfal (o no...) per una pista negra amb en Ferran i en Sergi. La resta passem de fer el kamikaze i agafem un camí més facilet per tornar al parking. Conclusió: l'esquí de fons no és l'esport de la nostra vida, però s'havia de provar.



Després de l'esquí deixem l'Alfredo amb la seva família i anem a dinar a un bareto de Puigcerdà. Un cop acabat el dinar acompanyem al Jose a llogar uns grampons, i al cap d'una estona agafem la carretera amb destí "Le France", on ens esperen uns banys termals. El fred intens i la pudor de l'aigua no impedeixen que disfrutem com crios, i que muntem el show mentre els altres banyistes ens maleeixen en silenci.

Al final tornem a l'alberg, i ja a punt de sopar...ai, ai, no puc caminar. El peu es rebel.la contra mí i diu prou. Però si no m'ha fet mal en tot el dia!!! Sort que en Ferran no m'abandona, i amb en Sergi em porten al metge. Després d'una injecció de cavall i una mica de sopar mig fred ja estem llestos per acabar la nit cantant karaoke. Veure en Jose fent de Nino Bravo, i en Tutu de Marta Sánchez val la pena, però em sembla que no guanyarem l'Eurovisió...

Ana F.