Un dimecres a Can Jorba. Versió d’en Charlie.

Dimecres dia 28 de Gener, a les 09:15 del matí, la Charlie i jo sortim cap a Montserrat. Ens enduem el material de via llarga i d’esportiva. Un cop al poble del Bruc i depenent una mica del temps decidirem que fem. Esmorzem tranquilament i finalment decidim anar a fer esportiva al sector de de Can Jorba, ja que tan la Charlie com jo tenim projectes pendents. El dia es presenta amb sol i núvols, però sense fred. Aparquem el cotxe fora de l’abast dels arbres, la urbanització de la vinyanova sembla un camp de batalla. Els dos molt motivats iniciem el camí cap al sector central de Can Jorba. El ritme de la Charlie caminant és frenètic, té pressa per provar el seu projecte de 6b+. Comencem escalfant en un 6a+ (via sense nom). Els dos l’encadenem, el dia comença bé. A continuació fem la via del cantó, un 6b (via Ladysue). Els dos l’encadenem. La Charlie s’estrena en el 6b, em deu una birra.

La Charlie al 6b (sense nom)

Un cop ja hem escalfat, anem els dos cap als nostres projectes. Primer comencem pel meu, un 7b+ (sense nom) que m’està donant molta feina. La Charlie com que està forta en posa la primera cinta de la via. Jo l’acabo de montar, encadenant tots els passos, però descansant en algunes cintes. Li veig color, però ser que avui no és el dia.

En Charlie al 7b+

És el torn de la Charlie. Vol provar el 7b+, s’encorda, es posa els peus de gat, respira profundamenti i suca les mans de magnesi. Prova el primer pas i … cau, és dur. Li ensenyo la tècnica del “gusanito” perque pogui provar més passos de la via i així la conegui per a una propera vegada. Prova el segon pas i també cau. Potser necessita més entreno.

La Charlie al 7b+ (primer pas)

Després la torno a provar jo, més per entrenar que per encadenar. Una altra vegada en surten tots els passos però haig d’anar descansant.

Ara és el moment de que la Charlie provi el seu projecte, un 6b+, amb un pas morfològic al començament, seguit d’uns passos físics i amb rebot inclòs. Jo li monto la via. Ella La prova i té problemas amb el primer pas, és un pas llarg i dur. Decideix esquivar el pas i fer la resta.

La Charlie montant una “xapussa”, vull dir un pedal per esquivar el primer pas del 6b+.

La resta no li surt perque s’equivoca de peu, posa l’esquerra en comptes del dret, i fa un “saque”, últimamente està acostumada. S’ha d’estudiar millor la via, però no la té lluny. Segurament ve cansada del 7b+. La farà.

Acabem el dia contents i satisfets, i anem al bar a recuperar forces. Passem pel mig del camp de batalla de la urbanització de Can Jorba.

Els efectes del vent a la urbanització de la Vinyanova

Entre rialles quedem que hem de tornar a provar els nostres projectes, els acabarem fent, segur. Ha sigut un gran dia, el dia dels Charlies.

UN DIMECRES A CAN JORBA, Versió de la Charlie

Dimecres al matí no donen bones prediccions climatològiques per arriscar amb via llarga, per tant decidim anar a Montserrat, el sector d’esportiva de Can Jorba, on en Carles hi tenia un projecte pendent i la Carla volia afrontar un parell de vies rebels de l’última vegada. Un cop més no som els únics; - que no treballa la gent ? o bé, - hi ha gent que viu molt bé ! De totes maneres les nostres vies ens esperaven pacients. Comencem escalfant amb un 6ª + ( segons la ressenya nova i un V+ segons l’antiga ). Un cop dits, muscles i “cocu” en calent anem cap la via Ladysue 6b, seria un dels meus reptes del dia, ja que l’última vegada la vaig fer en tope rope. Primer el Carles, xapa la via, m’ensenya els passets “ punyaterus “ i baixa somrient dient: - el teu torn.
Pensaments d’inseguretat que aparto del meu cap ràpidament, peus de gat, el vuit, mirada de complicitat i amunt ! Poc a poc, pensant cada pas; la mà dreta, l’esquerra, els peuets, molt important els peuets. - Les tres primeres xapes son les més complexes - sento que diu el Carles. - Les tres primeres !? i les de desprès !! – Buf! Seria mentida si digués al cap de poc, però vaig arribar a dalt, encadenant la via Ladysue.

Ara tocava el torn al Carles, ens desplacem i anem a la via “sin nombre” 7b +, una via desplomada on les preses magnesiades son les úniques preses, no hi ha més opcions. El Carles es prepara; ditet encintat, peuets de gat, el vuit, cintes les justes, fora el polar, pes mínim!. Puja executant cada un dels passos com si d’un ball es tractés, però cantat amb uns zoooah!!! molt particulars d’ell. El primer “pegue” és per deixar la via xapada, i ara toca descansar. Per tant la Carla vol provar el 7b + , tope rope i amunt! Bé, res d’amunt! Semblava que anés avall, varem provar totes les tècniques; - agafat de la cinta, - fes el gussanito, - intenta el pas una vegada més - … crec que la meva distància màxima al terra van ser 30 cm ! El Carles va provar la via una segona vegada, realitzant amb gran precisió els passos aïllats, però en un d’ells fiu, patinada i penjat! Aquell dia no seria el dia per l’encadene de la via. Tot arribarà!

Ja per acabar el dia varem anar a la via Kiskillós 6b + , una via on la dificultat està en les tres primeres xapes i la sortida de dins una “coveta “ , recordava haver fet aquelles 3 primeres cintes en tope rope, aquest cop ho intentaria sense. NO va haver-hi sort, vaig caure una vegada rere l’altra, Així que varem donar el nostre dia d’escalada per acabat, però sempre amb un bon gust de boca i ganes de tornar-hi!!!