dijous, 10 de desembre del 2009

AGER. TOPE CLÀSSIC 275m. V+/Ae o 6b/Ae

22 de Novembre del 2009
Com diu la Charlie: Ager, Paradís de Roca!!! I té raó, i també en què ens hauríem d'acostar més sovint per aquests paratges.
Bé, més val tard que mai! Arribo amb dues setmanes de retràs, amb aquesta piada. Però sabia que la faria, doncs es va tractar de nou d'un dia molt especial. Ens pensàvem que seria l'últim dia que escalaríem juntes i fent cordada per bastant de temps (aquest diumenge ho vem tornar a fer! ji ji).
No faré de nou la ressenya, doncs seria empitjorar el que ja hi ha fet per els Kutres, així que enllaçaré la seva ressenya (després els hi demanaré permís .-)) Aquesta ressenya és la que varem seguir, i és perfecte.
Bé, l'aproximació perfecte i sense problemes. Quan vàrem arribar trobàrem una cordada davant nostre, en Xavi i l'Albert, que ens van anar marcant tot el traçat (;-)), així que era pràcticament impossible de perdre's.
Com ja és habitual, vaig començar jo la via, amb un llarg fàcil (IV), i també com és habitual em vaig saltar la primera assegurança, un cordino que per poc fa mal als ulls. Doncs no el vaig veure. A la reunió però, ja era feliç.
El segon llarg, 6a. Per la princesa, que per algú és la crack! Per bé que jo de segona el faig amb confiança i molt rebé!!! yupiiie! Està be anar amb companys que et treuen a passejar!!

El tercer llarg que és sortint cap a la dreta i més amunt amb una baveresa, em toca a mi. I li pregunto a la Carla: -"per on han anat els col·legues?", contesta "ups...nuse, cap a la dreta però no sé si per aquí per allà..." Perfecte! començo i sort que quan trec el cap veig a en Xavi (crec) i em marca el camí!! una baveressa fantàstica, encara que una mica bruta! La faig bé.
Quart llarg:
La Carla, sense problemes. I anem veien l'estela dels nostres companys que ens acompanyen...un foto per aquí, una xerrada per allà! que simpàtics!!! Resulten ser amics d'en K, i ens trobarem amb ell al bar!!!
Cinquè llarg: de tràmit un tercer
Sisè llarg:
Ara be el guapo!!! Representa que el primer tram és un V/V+, doncs bé, per mí va resultar més difícil que el 6a del segon llarg. La Carla puja amunt! a poc a poc fins arribar al tram de 6b. Tot i portar els graonets la titi ho intenta en lliure. Mentrestant ens passen per el cap un munt de parapents que van dient "Guaita tú, si a la paret hi ha un munt de gent que sembla que fagin carreres...".
La Carla arriba al pas! I jo estic a la guait! "si ha de caure serà ara" penso. En Xavi (crec), li va donanat ànims, i jo vaig pensant que no sé pas a qui li falta un llum! Està clar, és la meva ídol!
Espatarrada duran massa temps, i intentant fondres amb la paret! al final....barrabum! VUELING!!! de 4 metres aprox! super net. i tornem a munt després de respirar profundament! Pràcticament net! El que dic, una crack!
Setè llarg:
Ji ji, ara em toca a mi. Sortida en artificial.
Ah! els nostres companys ja ...ni rastre! jolin es fan els llargs en un plis plas (sort que han començat abans!)
Primer pas penjadeta, i després no tinc nasos de sortir en lliure. Apa doncs posarem friends!!! dos de seguits i penjant-me amb els estreps. La Carla em diu que estic loca, però ja em dirà el què quan li toqui (ji ji).
La resta del llarg, bastant marranot! no m'agrada. Enllaço amb el vuitè, per tal de fer ja l'últim.
Al cim ja veig als nostres nous companys, que em diuen (cansats d'esperar...) que ens veiem al bar!.
Arriba la Carla. Li toca l'últim. I de cop li entra com una por...(mai li havia vist). Resulta que aquesta vía la va fer a l'inici de l'escalada, i se li va creuar aquest llarg.
Desè llarg:
Sembla que hagi de ser fàcil. Però els primers passos son punyeterus! No hi ha on agafar-se. De fet es podría dir que ella va fer un llarg i jo un altre. Ella per dins la xemeneia i jo per l'esquerra literalment i, francament crec que bastant més fàcil.
La baixada de plena tardor. Amb els arbres marronosos i vermells. L'inici del vespre....que romàntic! Molt bonic!
Un parell d'abraçades i un nou molt bon record!!!! La paret és genial, la roca espectacular!!! Un dia genial!!!
Gràcies cordada!!!!
Ther!!!

Barranc Lapazosa 18/11/2009

Aprofitant el viatge que ens havia portat fins a terres Aragoneses per finalitzar el nostre Curs d'hidrologia vam decidir tancar el cap de setmana amb un tercer i ultim barranc el Lapazosa. Vam passar la nit al parquing de la casa rural de Bujaruelo, una nit freda i amb molt d'aire en va fer pendre la decisió de que no matinar gaire. A les 9 del matí vam decidir obrir els ulls i possar fil a l'agulla, però...on està el sol? no vam tenir en compte que la ubicació de la vall ens era desfavorable per poder apreciar els matiners raigos solars, vaya rasca companys -1ºC. La nostre intenció era fer cafè amb el fogonet però vam acabar al bar de la casa rural esmorzant tranquilament. A les 10 preniem el camí d'ascensió cap a l'inici del barranc amb infinitat de capes de roba. Un camí molt ben senyalitzat ens va portar en apenes 45 min a l'inici del nostre objectiu, però no ens va agradar gens el que vam veure a continuació, hi havia infinitat de petits bassiots d'aigua amb una fina capa de gel, un calfred va recorre la nostre espina dorsal, nanuuu avui patirem de valent. I tant que vam patir nomes començar vam haber de mossegar-nos la llengua per poder enfundar-nos els neoprens xops dels barrancs del dia anterior.
Just avanç de començar el primer rappel vam poder saludar alguns raigs solars però l'alegria va durar poc, el barranc comença amb una part bastant engorjada on el raigs solars no eren gaire benvinguts. La veritat es que les primeres dues hores de descencs van ser un patiment, cada vegada que tocavem l'aigua aviem de sortir disparats, no notavem ni les mans n'hi el peus i avegades erem incapaços de montar i demontar els rappels. No va ser fins a la part final que era molt mes oberta i amb el sol just el davant on vam començar a disfrutar com a nens petits. Llastima que era el final. Una experiencia que ens va deixar glaçats.
Acces:
Anirem fins a Torla creuarem el poble i ens dirigirem fins al parc d'Ordesa i el Mont Perdut fin a trobar una desviació a mà esquerra (Pont del Navarros) cap a Bujaruelo. Continuarem per una pista fins arribar a un refugi i a una zona d'acampada, aqui aparcarem el cotxe.

Aproximació:
Crearem el riu per un pont de pedra i seguirem un cami forestal indicat com a Collado de Bujaruelo fins arribar a una zona alpina. despres de 40 o 45 min i passada la segona torre d'alta tensió tindrem el caudal del riu a mà esquerra nosaltres mateixos triarem la millor opció per accedir al barranc.

Descens:
El barranc té dues zones clarament diferenciades, una primera molt encaixonada on predomina la roca, es bastant acuatic i té una succesió de rappels dentre 10 i 20 metres. La segona a diferencia de la primera es molt mes oberta i alpina, plena de vegetació, mes concretament d'avets on el rappels començen a ser menys tecnics però mes alts, d'entre 30 i 35 metres. Es un barranc que té de tot, salts, tobogans... però cal estar al lloro, demana un previ estudi de caudal i coneixement de la zona per poder fer segons quines coses. Totes les ressenyes remarquen molt una marmita trampa d'uns 4 metres, nosaltres la vam trobar plena tot i que el caudal era bastant escas, cap complicació. No cal que digui que es molt fred, ideal per fer a l'estiu.
Retorn:
No té cap secret, al finalitzar al barranc arribas novament al cami que et porta fins al pont de pedra que creua el riu, per cert pels que no n'hagin tingut prou es pot fer un saltironet des del pont.
Aproximació: 45 minuts
Descens: 3 hores
Retorn: 10 minuts


by Bladé