El punt d’inflexió va c quan en Pere M. va enviar-nos el mail amb tota la info necesaria per a presentar-nos a les properes proves pel Tècnic d’esports….
Dimarts 07 de Juny vàrem agafar les botes de muntanya, la brúixola, les motxilles, 10kg de pes ( Cordes, ampolles d’aigua, tetrabrick de llet, la sal del rentavaixelles, saquets de macarrons… tot valia!! ) i la balança, sobretot! Cap a Ribes de Freser amb un somriure i un petit nus a la panxa!!
-Perdoni, el Teatre Municipal de Ribes??- I l’avi ja era dins el cotxe d’en Munta per indicar-nos personalment on era el vell edifici, punt de reunió de més de 200 futurs o no muntanyerus. Joves, molt joves i no tant joves, rastes, canes i piercings, caminadors, escaladors, i barranqueros… la muntanya és per a tothom que la volgui patir i gaudir.
Un cop tots dins, evidentment sobrepassant l’aforament de l’històric Teatre, ens donen les bones notícies; -Predicció de plujes i inici de la dura jornada: les 6:00 del matí. Rebombori a la sala. Desprès repartiment de dorsals, normes i consells vàris.
![](//1.bp.blogspot.com/_8TsQGyGkoEg/TBUACoOXdsI/AAAAAAAAljE/z0ZDFtv9uGM/s200/Taga2.jpg)
Toc de queda: 5:00 am! Punt de trobada: Pavelló d’esports. Motxilles apunt i rigurosament ben pesades. Cada 10 min. un grup de 10 participants afamats de muntanya. Primer li toca sortir a en Bladé ( 6:25 ) , després en Munta, l’Eva i la Carla ( 7:00 ). Tots per separat.
( Cota aprox. 900 m ) Calentament de pujada per pista entre tancats de vaques que encara dormides ens saludaven mendroses. Enseguida un sota bosc agradable i fresc i ja veiem el primer control, per si algú vol abandonar…De sobte el Taga, allà dalt i ben lluny de nosaltres, però impressionantment preciós. Encarem el cim a través d’uns camps verds, notoris de la gran quantitat de pluja d’aquest any i probablement la part més dura, vàris falsos cims d’aquells que et sembla que ja hi ets però quan hi arribes i mires endavant la muntanya segueix vertical amunt, buf! Vull dir bufant continues el teu camí mentres uns t’adelanten i d’altres es deixen adalentar.
Per fí el Taga a 2.040m! 9 del matí. Desprès del control, la barreta i uns bons glops d’aigua se m’escapa un somriure mentres gaudeixo de les vistes, envoltada d’ altes muntanyes algunes encara nevades, d’un aire fred i una mica més amunt el cel gris que anunciava un inminent ruixat. Ara toca la baixada força vertical i per gespa mullada. 3er control; el refugi. La cortina d’aigua ara és prou considerable, però seguim amunt encegats amb el nostre nou objectiu, el cim de Sant Amand 1800m, on hi trobarem l’últim control i fi de la prova de ressitència ( 10:25h ). Destacar el sinuós camí imprès de mil tonalitats de marró, entre Faigs, Roures i d’altres, increíble al mateix temps que esgotador.
![](//2.bp.blogspot.com/_8TsQGyGkoEg/TBUACN7K9zI/AAAAAAAAli8/dWmLXGVkvnY/s200/DSC06659.JPG)
Ara toca la grimpada, la baixada en herba i la tartera… - Les proves cancelades ? i per pluja ? , però si portem mig matí sota aigua!!- A les 13:00 hores tots convocats al Pavelló. Res, més de 200 persones esperant els taxis per baixar tot un coll de muntanya; pim pam, a la una encara hi havia gent dalt el coll!. Sort vàrem tenir d’en Bladé, que siguent dels primers en finalitzar la prova, ja era de nou al poble, i d’una volada ens va venir a boscar amb la furgo.
A la una ens convoquen per les 16:00h, centenars d’ excursionistes, xops i cansats divagant pel petit poble de Ribes, resgurdant-se de la pluja entre el Pavelló, els cotxes i els poc bars oberts.
17:15h aproximadament, sortiem en Taxi direcció Queralbs a provar sort amb els tallers, una vegada més sota la pluja i desprès de llargues esperes vàrem poguer exibir les nostres habilitats en els diferents circuits: la grimpada, la baixada en gespa i la tartera. Els resultats molt satisfactoris i sense problemes, així que a les 6:15 de la tarda ja tornàvem a ser a Ribes de Freser tots 4. Bé, en Bladé no s’havia mogut d’allà, al haver acabat el recorregut de muntanya en temps record, poguent finalitzar els tallers pel matí.
![](//1.bp.blogspot.com/_8TsQGyGkoEg/TBUBh_Be6JI/AAAAAAAAljU/j7_Lff4ixG0/s200/DSC06654.JPG)
Gràcies Bladé per la paciència d’esperar-nos, de fer-nos de taxista i deixar-nos la furgo com a evituallament principal i estenador de roba xopa.
![](//2.bp.blogspot.com/_8TsQGyGkoEg/TBUABUK5n6I/AAAAAAAAli0/5bNvQGQpUHo/s200/DSC06657.JPG)
Gràcies Munta per animar-nos a realitzar les proves, no ser què sortirà d’aquí, però l’experiència ha valgut la pena.
![](//1.bp.blogspot.com/_8TsQGyGkoEg/TBUBiaj4elI/AAAAAAAAljc/_6NNTOqsSZA/s200/Taga1.jpg)
I gràcies Evita pel suport en el tram més dur entre converses trencades pel respirar fort d’una ascenció prou vertical.