dilluns, 30 d’agost del 2010

ARA QUE S'ACABA L'AGOST...

Hola Geamm people! Molts de vosaltres haureu tornat ja de vacances, d'altres potser encara no, i d'altres marxaran aviat. El cas és que ha sigut un mes mogut, gent anant i venint, viatjant i escalant, gaudint al màxim dels dies i les nits d'estiu.

Doncs ara que s'acosta setembre, deixeu-me que miri enrera uns dies per felicitar a dos aventurers que han fet anys aquest mes, mentre molts de nosaltres érem fora. Es tracta d'en José Luis, que va fer anys el 17 d'agost, i en Xicu, que aquest cap de setmana haurà celebrat el seu cumple enfilant-se per alguna paret (de 7è grau com a mínim).

Aquí els teniu, ben guapos, i ara només queda que els feliciteu, encara que sigui amb una mica de retard.

Una abraçada de tot el Geamm per vosaltres dos.

dijous, 26 d’agost del 2010

Una via amb nom raro

L'altre dia l'equip "A" (Alfredo i Ana) ens vam trobar per fer una via de Gorros molt interessant, amb un nom una mica raro: la Stromberg (vegeu ressenya dels Escalatroncs)

http://escalatroncs.wordpress.com/2009/06/08/stromberg-gorro-frigi/

Després d'una "duríssima" aproximació (Funicular? Qué funicular?), arribem a un peu de via entre arbres. Mola la sensació de preparar tots els materials mentre conversem i fem bromes. Fer cordada amb l'Alfredo té això, i ja ho trobava a faltar!

L1, 30m, V: Comença l'Alfredo, i s'enfila per un llarg a estones finet, de vegades força vertical, on has de mantenir l'atenció. Vaja cinquè!

L2, 25m, IV: També l'Alfredo, que ja ha escalfat. Massa fàcil per a ell, trobo. Estic per estirar-li la corda per fer-lo patir una mica, je, je.

L3, 35m, V+: Em toca, i tinc sort, és el millor llarg de la via com diu la ressenya. Té el pas més difícil en una "panxeta" que es supera millor per la dreta, tot i que jo, sempre portant la contrària, ho volia provar per l'esquerra. Després algun altre passet curiós, però sempre interessant. Val la pena.



L4, 20m, IV: Aquest llarg també fàcil i tombat, tot i que si no recordo malament, hi ha bastant tros des de l'última assegurança a la R.

L5, 25m, 6a: A que no endevineu qui va provar el 6a? Doncs sí, l'Alfredo s'atreveix amb tot. He de dir que realment només és un pas, i bastant lleig per cert. Et trobes un extraplom, i les preses romes no et donen cap confiança. L'Alfredo ho va intentar, però no ho véiem gens clar, i finalment vam decidir esquivar una mica el pas per la dreta. Cap problema, la resta és IV+ i la R es fa a la famosa creu del cim.



Per descomptat, vam fer cim amb la banderola Geamm, que jo encara no havia aguantat mai, quin orgull! Tampoc havia estat mai a la creu, i les vistes, wow, impressionants. Fins i tot em vaig atrevir a baixar per la canal, que en els meus somnis pintava xunga i que, després, no era per tant.



La via bona i ben assegurada. Em va anar bé per tornar a agafar confiança en les vies llargues. I el company, ja el coneixeu, té més moral que el Alcoyano i anima molt. ¡Gracias, Alfre, y hasta la próxima!



divendres, 13 d’agost del 2010

Mont Blanc 4.810m (19.07.2010')


Era un cim pendent, no era la primera vegada que l’intentava i per circumstàncies vàries, semblava prohibit. Però aquesta vegada havia de ser diferent, no?


Després d’estudiar-nos molt bé el pes que haviem de dur i distribuir-lo en les motxilles pertinents, en Xavi i jo deixem la furgo al parking de Les Houches i ens dirigim a agafar el telefèric que ens portarà a la parada del tren que ens conduirà a Nid d’Aigle, on comença la ruta normal per fer el cim més alt dels Alps, el Mont Blanc.



Són les 8:20h i per fi arriba el desitjat tren, junt amb un bon grapat d’alpinistes, pujem i en 20min, ens trobem ja a Nid d’Aigle (2.372m) on sense perdre gaire temps, comencem a caminar dirección Refugi de Tête Rousse (3.167m).
La ressenya marca 2h, i en 1:50h ens hi plantem. Molt bé Xavi! Portem un bon ritme!
Parem a fer quatre fruits secs i glop d’aigua i seguim, que ara ve lo bo…, 700m de desnivell amb passets de grimpada i amb una motxilla que pesa un ou…, Ànims! Ens diem.


Crampons, piolet, casc i amunt! Arribem a “la Bolera” que és practicament el pas més perillós de la ruta, bàsicament perquè nosaltres sóm els bolos i haurem d’evitar que els rocs que cauen constantment facin un “strike”.
Decidim passar desencodats perquè veiem que és millor anar per feina, sembla que no cau res, i decidim a passar. Cap problema!


Descramponem i guardem el piolet, ja que ve la grimpada i la ferralla ens farà més nosa que serveï.



Aquest tram marca 2h i la fem en gairebé 3, però arribem amb ilusió al Refugi du Gouter (3.817m).





Després de contemplar les marevelloses vistes i tot el camí que ja hem fet, pujem uns metres més on plantarem la tenda. Trobem un sot molt ben parit que ens ajudarà a parar el vent, de putamare!




Menjem un tupper que ens haviem fet a la furgo el dia abans (per no haver de pujar fogó i estris de cuina, que pesen!) i al llit, que ens hem de llevar d’horeta.

Entre l’alçada, la “frescota” i l’emoció, no podem gairebé dormir i ens limitem a descansar unes hores. Toquen les 2:30 a.m., ja és l’hora! Sortim de la tenda i ens posem els crampons, mengem una barreta i som-hi! A ritme pausat però sense aturar-nos, anem guanyant metres i en 2h ens plantem al Dôme du Gouter (4.304m), ja és veu el cim, però encara queden 2h més i l’alçada es comença a notar…



Arribem al Refugi de Vallot (4.362m), que és un refugi de llauna on fem una parada técnica per menjar i beure alguna cosa més i anar a visitar al nostre amic roca… Vinga Xavi, no parem massa estona que ens refredarem! Res, en 10min tornem a reemprendre la marxa i després de crestejar les arestes glaçades espectaculars, que semblen no acabar-se mai, per fi, i després de nombrosos intents, arribem al cim! Mont Blanc, el sostre dels Alps (4.810m).



Entre l’emoció i la sensació de plaer que sentíem, no ens enrecordavem ni de l’esforç, tot era alegría! Trobem uns espanyols que ens tiren les 4 fotos pertinents i ja que estem aquí, gaudim d’aquelles vistes una bona estona.
FOTOS:
http://picasaweb.google.es/jmorera9527/201007MontBlanc#

dilluns, 2 d’agost del 2010

Travel Blog GEAMM


Aquesta és la història d'un bloc nascut a les Santes de Mataró.
El dia 24 de juliol de 2010 amb el teló de fons de les Havaneres, uns quants membres del Geamm (Carla, Blade, Raimon, Eva, Helena i Jose) ens trobem reunits gaudint d'un bon rom cremat a la platja i de la brisa marina.
Emocionats la fan petar: que si això, que si allò, que si amunt que si avall... fins que surt el tema de les vacances!
I és que aquest estiu molts de nosaltres marxem de viatge.
I com és tradició en el Geamm, aquí s'explica tot. Per això decidim de crear un bloc de viatges del Geamm: el Travelblog Geamm.

Escriu la teva aventura, posa'ns el dia i Bon viatge!