Mont Blanc 4.810m (19.07.2010')

Era un cim pendent, no era la primera vegada que l’intentava i per circumstàncies vàries, semblava prohibit. Però aquesta vegada havia de ser diferent, no?


Després d’estudiar-nos molt bé el pes que haviem de dur i distribuir-lo en les motxilles pertinents, en Xavi i jo deixem la furgo al parking de Les Houches i ens dirigim a agafar el telefèric que ens portarà a la parada del tren que ens conduirà a Nid d’Aigle, on comença la ruta normal per fer el cim més alt dels Alps, el Mont Blanc.



Són les 8:20h i per fi arriba el desitjat tren, junt amb un bon grapat d’alpinistes, pujem i en 20min, ens trobem ja a Nid d’Aigle (2.372m) on sense perdre gaire temps, comencem a caminar dirección Refugi de Tête Rousse (3.167m).
La ressenya marca 2h, i en 1:50h ens hi plantem. Molt bé Xavi! Portem un bon ritme!
Parem a fer quatre fruits secs i glop d’aigua i seguim, que ara ve lo bo…, 700m de desnivell amb passets de grimpada i amb una motxilla que pesa un ou…, Ànims! Ens diem.


Crampons, piolet, casc i amunt! Arribem a “la Bolera” que és practicament el pas més perillós de la ruta, bàsicament perquè nosaltres sóm els bolos i haurem d’evitar que els rocs que cauen constantment facin un “strike”.
Decidim passar desencodats perquè veiem que és millor anar per feina, sembla que no cau res, i decidim a passar. Cap problema!


Descramponem i guardem el piolet, ja que ve la grimpada i la ferralla ens farà més nosa que serveï.



Aquest tram marca 2h i la fem en gairebé 3, però arribem amb ilusió al Refugi du Gouter (3.817m).





Després de contemplar les marevelloses vistes i tot el camí que ja hem fet, pujem uns metres més on plantarem la tenda. Trobem un sot molt ben parit que ens ajudarà a parar el vent, de putamare!




Menjem un tupper que ens haviem fet a la furgo el dia abans (per no haver de pujar fogó i estris de cuina, que pesen!) i al llit, que ens hem de llevar d’horeta.

Entre l’alçada, la “frescota” i l’emoció, no podem gairebé dormir i ens limitem a descansar unes hores. Toquen les 2:30 a.m., ja és l’hora! Sortim de la tenda i ens posem els crampons, mengem una barreta i som-hi! A ritme pausat però sense aturar-nos, anem guanyant metres i en 2h ens plantem al Dôme du Gouter (4.304m), ja és veu el cim, però encara queden 2h més i l’alçada es comença a notar…



Arribem al Refugi de Vallot (4.362m), que és un refugi de llauna on fem una parada técnica per menjar i beure alguna cosa més i anar a visitar al nostre amic roca… Vinga Xavi, no parem massa estona que ens refredarem! Res, en 10min tornem a reemprendre la marxa i després de crestejar les arestes glaçades espectaculars, que semblen no acabar-se mai, per fi, i després de nombrosos intents, arribem al cim! Mont Blanc, el sostre dels Alps (4.810m).



Entre l’emoció i la sensació de plaer que sentíem, no ens enrecordavem ni de l’esforç, tot era alegría! Trobem uns espanyols que ens tiren les 4 fotos pertinents i ja que estem aquí, gaudim d’aquelles vistes una bona estona.
FOTOS:
http://picasaweb.google.es/jmorera9527/201007MontBlanc#