dijous, 3 de desembre del 2009

S. LLORENÇ DEL MUNT (Sec. Les Gaites)



Avui dimecres 25 de novembre, anem a tibar de valent i a patir una miqueta i la zona escollida serà S. Llorenç del Munt i més concretament al sector de "Les Gaites" , un llóc força ensisador i tranquil molt aprop de Terrassa i amb increíbles vistes a tot el Vallés Occidental.



Avui la Carla i jo som uns privilegiats dons estarem escalant amb el "Mohawk" i en "Jortx" ... sense comentaris !!!



Quedem a Mataró a les 9.30 i tot seguit a les 10. a les 11.00 ja estem a peu de via amb els dos companys. Ara és qüestió d´escalfar una mica i a tibar de valent dons el grau ho demana. Comencem per un V+ i a mida que pasa el matí anem agafant grau fins i tot per arrivar a probar un 6c (... jé,jé ... ja ho he dit ... probar !!!) Això si disfrutem de valent de totes les vies ... totes elles força, força finetes en un conglomerat força semblant al de montserrat. Son les 15.00 i ... decidim escoltar als nostres braços que ens diuen prou !!!
Ha sigut un día força profitos ... sobre tot al costat de dos monstres com en Jortx i en Mohawk !!!
Gràcies !!!














SITUACIÓ : La paret de les Gaites és la continuació de la cinglera del Cap de Mort, just allà on la cova de les Gaites parteix la paret i enfilem canal amunt. L’accés és molt ràpid des de l’aparcament del carrer Cavall Bernat.Aquesta paret va ser pionera en el desenvolupament de l’escalada esportiva a meitat dels anys vuitanta. Quan encara s’hi estaven obrint vies a l'estil tradicional, la nova tendència de l’escalada “free” va irrompre-hi, i es van començar a equipar itineraris per dalt per ser escalats en lliure. Al mateix temps, les antigues vies obertes a cop de pedal van ser alliberades.Inicialment, malgrat la nova tendència d’emplaçar les assegurances per escalar en lliure, les vies continuaven sortint per dalt, i no va ser fins més endavant que el sector es va reequipar amb reunions per despenjar-s’hi.Al llarg del temps han aparegut diverses ressenyes d'aquest sector, unes de ben antigues unes altres més actuals aparegudes després del reequipament del sectorAquesta paret es caracteritza per l’absència de franja de roca dolenta a la base, i per la seva verticalitat trencada per panxetes. La roca no és gaire generosa en “canto” i l’escalada es desenvolupa sobre presa petita, i pot recordar-nos a Montserrat.ORIENTACIÓ L’orientació est i el bosc frondós de peu de via el fa un sector fresc per a les caloroses tardes d’estiu, i la majoria de les vies es troben perfectament equipades amb parabolts. Però malgrat la proximitat, l’equipament i la fresca no és un sector de moda i normalment hi estarem molt tranquils.




Les vies que varem fer son:


28. CUCONA (V+) Les tres primeres xapes recta amunt per tot seguit anar a buscar la fisura evident a mà esquerra. Apartir d´aquí comença la via compartida de la 26. SUPER CUCONA (6a) molt fineta però super agraida.
25. VERTICAL EXTREM (6c)- Aprofitem que tenim la corda pasada en top-rop per proba aquesta via. La sortida té el grau, pasos molt explosius que al final fem pillant-nos de les cintes, per després convertir-se en una via super-fineta però maquíssima.
22- ( ANGIE, 6a). La sortida ... molt exposada, un flanqueig a mà esquerra molt sobada per anar a buscar el parabolt a mà esquerra per tot seguit anar a buscar la via 20. (SUPER ANGIE, 6a) una obra d´art sobre tot quan superem la petita panxa agafant-nos a uns agarres en forma de ... (penseu malament i encertareu) per continuar tot amunt a buscar la reunió.
21. BUFAGAITES (6b+) Aquí tornem aprofitar que tenim la corda pasada per dalt per probar aqeusta via on el pas esta a superar la petita panxa, en pasos molt finets, que una altre vegada superem agafant-nos a les cintes. Després es torna en una via molt fina de preses molt finetes. Maquíssima !!!

LA MARXETA (VILASSAR DE DALT)




Aquest Diumenge 22 de Novembre una petita representació del GEAMM i més concretament la Bàrbara, la Eva, en Sebastina, l´Alfredo, la Luisa, en Jose la Merijou en Jaume i la Samba, ens hem deixat perdre per gaudir d´aquest magnífic paratge entre mar i muntanya al voltan de la ermita de Sant Mateu.




La sortida força d´hora, a les 8 del matí desde el parc de Sant Rafart per tot seguit enfilar-nos amunt de la serralada, gaudint en tot moment del recorregut molt encertat de la organització, descobrint petits recons de la serralada litoral (la roca de la Granota, el Plà de Can Boquet, la Roca d´en Toni, la ermita de Sant Mateu ...) i per descomtat de les íncreíbles vistes a tot el Maresme, un total de 18.800 metres de recorregut acompanyat d´un temps força variable on fins i tot acompanyat a primera hora del matí per una petita pluja, però a mida que el día avançava el sol va fer notar de valent !!!







GEAMM ... un estil de vida !!!"