dilluns, 7 de setembre del 2009

Francesc Casanovas i Pera 180 ( V+ / 6a )

Varem iniciar la caminada pel camí dels Francesos, deixant el cotxe aprop de can Jorba. Desprès d’ aventurar-nos per un traçat alternatiu de varies grimpades fem “cim” dalt d’un coll d’on veiem perfectament els plecs del llibre. El dia era caloròs i la caminada no pas curta però tan sols haver pujat fins allà ja valia la pena l’esforç. Ara venia baixada, seguint les marques blanques cap al Torrent de Migdia i trencant a l’esquerra per una canal força pronunciada, aquest cop les marques eren grogues i no n’hi havien pas poques.

En Pere passada la panxeta de V+

Un cop a peu de via, sortegem, com ja és costum, qui inicia el 1er llarg; -L’hi ha tocat en Pere !- Uns primers metres de III i un tram de IV fins arribar a la reunió. A mi em toca el passet finet de 6a en placa al segon llarg, a ell el del 5é llarg caracteritzat per la sensació aèria de l’esperó del tram final i també una panxeta Montserratina graduada en V+ del 3er llarg que va superar com si res, i on a mi, se’m va escapar un “ai!” d’exclamació al veure que em separava de la roca i marxava avall uns centímetres, - tornem-hi i cap a munt!! -.

El 4rt llarg

L'últim llarg, per l'esperó

La cordada Sandra-Tito ens seguien d’aprop. Les semarretes taronges del GEAMM ensenyaven a tot observador per on anava la via.

La Sandra i en Tito en el 2nd llarg i les samarretes GEAMM

Un cop al Cim la feina encara no estava feta, l’ambició de l’escalador de via clàssica ens va fer voler arribar més lluny; al cap de munt del Mont Gros.

Cim prèvi al Mont Gros. Mont Gros al fons

Segons ressenya es trectava de dos llargs més de IV i III...però desprès d’un bon inici van desaparèixer les assegurances no trobant la trassa de la via i fent reunió a una sabineta d’aquelles “ai probretes”... o millor dit: “ai pobre de mi!”... Ho vàrem realitzar amb tres llargs i vàrem fer cim, ara sí! Dalt de tot! On poques muntanyes de Montserrat sens ressistien a l’açada arribada, l’esquena de l’Aeri, els Gorros, Agulles, el mirador de Sant Jeroni, buf! I més que me’n falten!

Tots 4 contents, comentàvem la grandesa de la via, molt molt recomenable!.

No ens relaxem encara !! Ara ve la llarga baixada. Desgrimpant cap a l’esquerra trobem un caminet de marques blaves que ens allunya de la via, baixem, baixem i seguim baixant, amb set i cansament acumulat... Apareixen unes noves marques taronges que ens porten directament cap els barrancs de can Jorba, triem el del Joc de l’Oca, menys ràpels i més curtets. Rebuts per una lleu pluja a l ‘últim tram, arribem al cotxe prop les 9 de la nit. Sí senyor, un dia complert en la immensitat de les parets de Montserrat!!.

Observacions:

Puc haver intercanviat algun color de les marques que senyalitzen els diferents camins, s’agreeix qualsevol comentari que ho ractifiqui.

Per evitar fer el barranc del Joc de l’Oca també es pot passar de llarg i anar a trobar el camí dels Francesos novament.

Per on coi van els dos llargs de la via que fa cim al Mont Gros ??