dimecres, 28 de juliol del 2010

9 TRIATLÓ MALGRAT DE MAR

Aquest Diumenge una petita representació del GEAMM va participar al 9 triatló de Malgrat de Mar, una prova popular on molts de nosaltres varem ... descobrir aquesta variant esportiva on es convina la natació a mar, la bicicleta de muntanya i el correr.


(VIDEO RESUM)

El resultat ... una prova de resistencia on posem a proba el nostre cos, el nostre cor i la nostre ment !!!






Ens trobem a les 8.15 al passeig marítim de Malgrat. En Pere, la Bàrbara, la Esther, en Iago en Sergi i en Jaume i com no ... el suport de l´Amalia amb la Jana, la Carol la dona d´en Iago i els pares d´en Tutu. Nervis pels primers que ho fem i més tranquils els que repeteixen però la il.lusió present en tots nosaltres i un color ... el taronja del GEAMM !!!



400 participants ... 400 bicicletes ... 400 banyadors ... 400 parells de sabates per corre ... 400 gorros ... 400 ulleres ... i 400 palpitacions per segon dels nostres cors !!!


A les 9.15 es dona la sortida a la sorra per anar a buscar l´aigua. No es podeu imaginar les sensacions que dona, tota aquella gent deixant enrera un nuvol de pols per de cop i volta entrar a l´aigua fent d´aquesta una autentica olla a pressió !!!


(la Esther ... la primera noia en sortir de l´aigua !!!)

(... aquí tenim en Pere en un primer pla !!!)

Tot acabant els 500 metres nedant agafem les bicicletes i després deixar enrera el passeig marítim ens enfilem direcció la serralada litoral guanyant els 300 metres de desnivell amb ràmpes del 18% per tot seguit per amples pistes i petits corriols tornar a la població de Malgrat.
(la Esther i en Jaume arrivant al final de la cursa)
Per finalment arrivar una altre vegada al passeig i una vegada deixant les bicicletes al seus "boxes" afrontem la última etapa de la prova ... els 4 kilòmetres corrents tots ells pel passeig marítim i així finalitzan aquest triató que una vegada més ... el GEAMM a tornat a deixar un granet de sorra !!!

dilluns, 19 de juliol del 2010

El GEAMM a la Pica d'Estats

Membres que hem assistit: Alfredo, Luisa, Eva, Marc, Carla, Jordi B, Sandra, Alberto, Montse M, Sergi, Iago, Marta B, Sesc, Natàlia, Esther A.

Sempre està molt bé quan tens un objectiu que has preparat amb cert temps i aconsegueixes assolir-lo. Això passa en tots els aspectes de la vida, tan personal com laboral. Per molts de nosaltres, aquests objectius que ens marquem també per el nostre temps lliure, són molt importants i omplen d’energia les nostres setmanes.

La Pica era doncs un objectiu que l’Alfredo i la Luisa s’havien marcat des de feia aproximadament un any i que, volien compartir amb nosaltres.

Hi hem anat aprofitant el pont de Sant Joan, la preparació ha estat divertida, més tranquil·la per uns que per altres, doncs el grup en general esperàvem amb candeletes que la Luisa ens portés algun tiberi per els estomacs de tots, i evidentment així ha estat. Ens ha portat el “RolloPollo”, jeje!.

El viatge en cotxe, per grups, en el meu cotxe van haver de patir a una xerrameca durent 4/5 hores. Vem acabar jugant a...de tot. Però es va passar prou ràpid, no? Jeje!



La idea ha estat fer el recorregut en dos trams: la primera aproximació fins al primer o segon llag (ha acabat sent el primer, doncs la turmenta amenaçava i el cansament també), on plantem les tendes i l’endemà fer el cim.

Per tant el divendres anàvem carregats com mules ja que dins les motxilles de cadascú hi havia mínim: la tenda compartida, 3 litres d’aigua, el menjar, grampons.... El pes de segur rondava entre els 15-20kg, en cada cas. Evidentment anàvem jugant a veure qui en portava més.




Com ens havien recomanat portàvem material de neu ja que, aquest hivern ha estat llarg i amb molta neu. El que no ens esperàvem potser, era l’espectacle que ens oferien totes les immenses cascades d’aigua, els rius gairebé negats i les explanades d’aqüífers intermitents i verds. Només per veure tot això valia la pena anar-hi.

Bé, la aproximació fins al llag va ser durilla, i no amb certa pressa doncs anàvem sentint de lluny els trons que se’ns acostaven per l’esquena. Aproximadament unes 2hores 30min.

Al plantar les tendes ja començava a ploure i dubtàvem del que estarien fent els companys que havien d’arribar més tard. à

Va haver un petit caos momentani, amb la tenda del Jose....sobraven barilles, faltaven instruccions, ay ay....però en Iago va venir al rescat i ens la va muntar i tothom saltant dins les tendes.


El Rollo Pollo de la Luisa va volar, jeje, anàvem passant plats de tenda en tenda!!!

Aquesta seria la tònica del cap de setmana, els dies perfectes, tothom amb ganes i amb ritmes compassats i calmats, reptes aconseguits, però pluges a les tardes-vespres.


L’endemà ens aixequem i tirem una moneda a l’aire a veure que fem amb les tendes:

Opció 1_ es desmonten i s’amàguen. Opció 2_ es deixen tal qual temptant la sort

Comencem a caminar, passem el petit refugi i ja de seguida trobem la primera clapa de neu dura que travessa el riu, comencen a creuar els davanters, i li toca el torn a la Monste......crashhhhhh! es trenca i s’assenta sobre l’aigua, el que vol dir que en poques hores estarà totalment desfeta. Em sembla que la següent era jo. Recordo que m’ho vaig quedar mirant pensant “jo per aquí no passo”. Anava la Carla darrera meu i li vaig “cedir” amablement el pas. És d’aquelles coses en el que “si ella ho fa jo també” funciona” ;).


Un cop superat això, arribem al segon llag i comecem a posar-nos els grampons. Be, comença la part maca. Molts del grup era la primera vegada que es calçàven uns grampons i la pendent que els esperava els impressionava força. A peu de pendent es varen anar calmant i agafant un ritme acompassat!



Deu ni dor el que aguantem tots plegats sense haver fet una preparació especial i/o de cap tipus.

Hi havia un “bolido” que ens anava fent les traces i la resta del grup que anàvem fent pauses, quan no per descansar o per posar els grampons salteris de la Carla al seu lloc.


Recordo que, en acabar la primera “canal” ens vem trobar un grup, un membre del qual la Carla i jo li vem preguntar: “digui’ns que ja hem passat el pitjor” i la seva resposta va ser “nenes...encara us queda un munt, un pas de no se què, una grimpada de 2on....” ens vem mirar i va ser com....puffff.

Iniciem el segon traçat, ja enfilant-nos molt, i alguns de nosaltres comencem a notar els efectes de l’alçada, una mica de mareig i anades d’olla.

Hi havia moments en que l’espectacle era francament molt bonic, veies una fila india de bastantes persones un darrera l’altre amb certa parsimònia i sense evadir el traçant que marcava el que precedia l’”expediió”. Que maco!!!


I el millor quan varem girar el cap ens vem mirar i vaig dir: “Allò és la creu”, ja es veia, s’havia fet més curt del que ens pensàvem. Tot i que aquell tram potser va se el més dur, quan veus el final però et sembla que no arriba, el cap et fa el tonto, necessites sucre i perquè no, unes escales mecàniques....Ja saps que arribaràs i que val la pena arribar allà dalt!


Anem arribant ara ja sí de manera esglaonada a la creu. Ens retrobem amb el “espolon perdido” al Cim, i comencem les celebracions. Aprofitem per recuperar una mica de forces, no sense certa inquietud, ja que els núvols que veiem al fons del paisatge amenacen turmenta.


Comença el descens, i amb ell apareixen les primeres cabres boges del grup, fent tobogans de neus, i amb ells ens hi acabem baixant la majoria!!! Que ràpid!!!



La Marta ens esperava on l’haviem deixat amb unes sorpreses super maques, que no veiem perquè decidim agafar la baixada directa!!! NO TENIM PERDÓ!!!



Arribem a les tendes, que es torna a posar a ploure, però entre xafeg i xafeg encara hi ha energia per fer algunes bromes!! És genial fer aquestes coses en grup!!!

Però cau el fred i estem força mullats, serà una nit llarga, ja que a les 9 ja estem tots arresserats!!



Ens despertem alguns força gelats i decidim que ja en tenim prou de fred i que comencem a tirar avall!

A mesura que anem baixant el sol ens ve a saludar i cada vegada estem més a gust, fins a arribar a suar de nou!!!


Arribem al refugi desitjant veure’ns alguna fresqueta!!!



Ja s’ha acabat l’avertura!!! FELICITATS!!! I redordeu que el proper a caure h de ser l’ANETO!!!!


Gràcies a tots per un pont tant genial!!!

By Ther!!

divendres, 16 de juliol del 2010

Èxit del Curs de Barrancs de Cardedeu...

El Curs de Barrancs del Centre Excursionista de Cardedeu és un èxit.
Després del primer cap de setmana, els 16 cursetistes (récord d'inscripcions) ja començen a desenvolupar-se de manera autónoma i segura.
Resta acabar de pefeccionar les diferents maniobres aquest proper dissabte i diumenge.
Felicitats a tots!

dimarts, 13 de juliol del 2010

Integral Josep Barberà a la Punta Pam a Pam i Mirador de Sant Joan

Los tres en la cima.
dia 11/07/10

El dia anterior estube haciendo deportiva con Ana F, Marc ,Carles, Luisa y
Jose..en Mont-ral (un saludo para todos)tenia ganas de hacer el friki
me senti muy bien y seguro haciendo deportiva, quien no se siente
bien con esos mostruos jejejeeje.
Ana, te vi genial, estas fuerte fuerte ya mismo nos estas colocando las cintas
para hacer los pasos..de 7a. wualaaaaaaa.

Nos vamos a Montserrat Esther, Ferran y un servidor
si si, es la famosa cordada del Puro de Riglos.
{{el TOZAL nos espera}}

Despues de pegarnos un desayuno de 1 hora en Monistrol, aparcamos
en el parking del monasterio.
Pero hoy sera un dia diferente..os explico, llevo a dos que estan tocaetes,
una tiene en menisco algo fastidiao y al otro el jueves le dio un colico
al riñon y esta medio en cuarentena, no me queda mas remedio que
sacarlos de paseo, jijijiiji asi que nada de aproximaciones largas, como unos turistas mas, cojemos el funicular de San Joan (hay que cuidar a la princesita Esther.)que nos deja en la estacion superior
Una vez alli, tomamos direccion al antiguo restaurante(que esta en ruinas)San Joan
que poco antes de llegar y pasada la ermita, se coje un camino a mano izquierda, marcado
en color azul(¡¡ojo hay dos caminos el que va para abajo es el bueno,
el otro es el que vendremos de vuelta)
se sige un buen rato, hasta que nos encontramos un fita y unos troncos
como era Ferran..(troncs amuntegats)
a mano derecha, que sale otro camino que nos deja a pie de via..que esta
marcada con la iniciales JBS, (20/25 minutos)casi todo el camino
si miramos a la derecha vemos el recorrido de la via que vamos ha hacer.

la via tiene 5 largos, 1º 3º y 4º que son entre III+ y IV+, no tiene ninguna
complicacion(por eso no me extiendo)
mas 2 largos de 6a, el 2º y 5º,

el 2º largo un 6a guapo guapo..hay que encontrar bien donde poner
los deditos, porque presa para la mano entera no hay, pero una vez que las pillas!!
pasas la pancheta, se pone mas vertical y mantenido, es el largo de la via
merece la pena hacerlo

y el 5º largo es un paso de 6a, en pancheta, pero si pillas una mano que
hay a la derecha, el paso se hace muy facil..lo demas es IV+.

Esta via esta dividida en dos partes 3 largos a la Punta Pam a Pam una pequeña caminata para ir buscar la roca del mirador de San Joan
y hacer los 2 largos que nos quedan.
Al llegar a la cima ya se ve por donde tenemos que volver..(direccion este) hacia la
ermita de San Joan. Como cojimos el billete de ida y vuelta..otra vez de turistas en el funicular,
por la mañana a las 10.00 estaba vacio pero ahora, estaba a tope de guiris.
(si tienes el carnet de la feec te hacen descuento)

Un dia de escalada para salir satisfecho si te estas peleando con el 6a,
si andas sobraete, te parecera un paseo.

La verdad es que con estos dos te lo pasa genial..

Ahhhh Esther Felicidades,...es tu cumple!!

cuidaros Alfredo

dimecres, 7 de juliol del 2010

Aresta Ribes. Sant Pere li va al darrera.

Després d’un Sant Joan ressacós al sol, grimpant per la via Olaia, va venir la revetlla de Sant Pere Revetlla a casa en Joan, que sempre va bé la companyia dels amics.

I l’endemà, sant tornem-hi,... i per Sant Pere escalem-hi!!

Sí, en Ferranet i l’Anna em van fer un regalassu: tornar a escalar entre setmana en la millor companyia i una via que sempre deixa bon gust de boca.

En Ferran, com sempre, amic dels amics, posant-se al nivell dels mortals per escalar vies on ell s’hi passeja, més que escala.

L’Anneta, superant-se a ella mateixa i disposada a fer la via més llarga i més dura que mai havia escalat. És que no me la mereixo...

Tot i la calor, el dia amenaçava a pluja cap al migdia, o sigui que vam anar per feina, perquè la via no és curta, i la baixada menys.

Els que l’hagueu escalat, ja sabeu com es disfruta aquesta perfilada aresta, sense una dificultat extrema, però poc equipada en els trams de baixa dificultat.

Els que encara no hi hagueu anat, us la recomano de veritat (això sí, quan passi aquesta onada de calor...).

I el 6a, ni cas... està super equipat i el passreu volant. Atenció a 2 llargs després que haureu d’escalar Vº només amb 2 ponts de roca amb uns cordinos poc catòlics.


De moment us deixo la ressenya de OnaClimb...

Quan pugui us faré la meva.


Una abraçada a tots. Bons cims i bons averanys.


Pere M.