Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PIADA ESCALADA EN GEL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PIADA ESCALADA EN GEL. Mostrar tots els missatges
dilluns, 19 de desembre del 2011
dijous, 17 de març del 2011
dimarts, 20 de gener del 2009
Picant gel als Alps... 2a. part.
Ja hem tornat dels Alps (de fet vam tornar dissabte), i una setmana més tard de la primera piada em toca acabar la crònica que us vam avançar allà in situ (pidolant wifi...)
Com us deiem, en Josep i la Laura de Malgrat, i en Pere de Mataró, vam anar a disfrutar d’una setmaneta de fred i glaç a la ombrívoles i fredes valls al voltant dels Ecrins, concretament als sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.
El mateix diumenge que vam arribar-hi, ja ens posàvem a escalar per prendre-li el pols al glaç:
Comencem per la via Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts, a peu de carretera i amb bastanta concurrència, però ideal per l’hora que és .
El dilluns, ja matinem i ens posem a la germana gran, la via del costat, la Cart
ugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç. Un itinerari clàssic, molt assequible i disfruton, i també a peu de carretera. Molt recomanable si no hi trobes ningú (cosa difícil)
El d
imarts dia de descans forçat per esdeveniments que no venen al cas.... mentre fem una visita al veí i no menys famós Vaillon du Diable.
Dimecres, amb un dia de descans acumulat ens llevem amb ganes de recuperar terrenys i ens proposem de fer 2 cascades properes, la
Pilone, II 4 100mts., i Delire du Chacal II 4 110mts., amb un grau més exigent que la Cartugeas. La segona no l’acabem per falta de condicions en el glaç, però a les 6 de la tarda ens anem a dinar satisfets de la jornada.
Com us deiem, en Josep i la Laura de Malgrat, i en Pere de Mataró, vam anar a disfrutar d’una setmaneta de fred i glaç a la ombrívoles i fredes valls al voltant dels Ecrins, concretament als sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.El mateix diumenge que vam arribar-hi, ja ens posàvem a escalar per prendre-li el pols al glaç:
Comencem per la via Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts, a peu de carretera i amb bastanta concurrència, però ideal per l’hora que és .
El dilluns, ja matinem i ens posem a la germana gran, la via del costat, la Cart
ugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç. Un itinerari clàssic, molt assequible i disfruton, i també a peu de carretera. Molt recomanable si no hi trobes ningú (cosa difícil)
El d
imarts dia de descans forçat per esdeveniments que no venen al cas.... mentre fem una visita al veí i no menys famós Vaillon du Diable.Dimecres, amb un dia de descans acumulat ens llevem amb ganes de recuperar terrenys i ens proposem de fer 2 cascades properes, la
Pilone, II 4 100mts., i Delire du Chacal II 4 110mts., amb un grau més exigent que la Cartugeas. La segona no l’acabem per falta de condicions en el glaç, però a les 6 de la tarda ens anem a dinar satisfets de la jornada.
Dijous retornem al Vaillon du Diable, i tot i posar-nos-hi d’hora un grup de gendarmes amb les novies se’ns anticipen a les vies clàssiques de la vall i després de dubtar ens posem a picar-li a la Vol du Bourdon, II 4+ que ens supera una mica en grau i que a més té el gel duríssim. Potser és casualitat, però per acabar-ho d’adobar el piolet d’en Josep se li va partir la fulla. Baixem a la 2a reunió.
Amb un regust amarg per la jornada anterior i amb una parella de piolets menys, definitivament el divendres matinem, per ser els primers a fer la Hèmos de Gódo, II 4
220mts., al mateix Vaillon du Diable, la gran clàssica... però oh sorpresa, uns alemanys matiners ja ens han passat al davant de nou. Tot i així ens hi fiquem, menjant una mica de neu i glaç que cau de la cordada superior, però s’ha de reconeixer que va valer la pena, una bonica, estètica i disfrutona via que ens enlaira ben amunt de la vall seguint la seves estètiques llengües blaves.Aquest és un bon any per l’escalada en glaç en aquesta zona. Us recomanem una visita tant als que fa poc que us hi heu aficionat com als que ja porteu llarg bagatge. I als que ja la coneixeu,... aprofiteu un cap de setmana llarg, que aquest any trobareu les cascades que altres temporades no hi heu trobat!
Bons cims i bons averanys!Pere, Josep i Laura.
dimarts, 13 de gener del 2009
Picant gel pels Alps....
En Josep i la Laura de Malgrat, i en Pere de Mataró, hem anat a passar uns dies de fred i glaç a la ombrivoles i fredes valls de Oissans, conegudes en el mundillu del gel pels sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.
Vam arribar el diumenge passat, a mig matí, i el mateix dia ja vam escalfar motors... o refredar els piolets i les cordes, segons com es miri, en un totxillu a prop de carretera. Això és un "gustasu", baixes del cotxe i et poses a escalar!!
La via es diu Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts. La vam ferper tots costats i ens ho vam passar teta.
Avui dilluns, ja hem matinat i ens hem posat a la germana gran, la via del costat, la Cartugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350 mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç.
Demà anem a fer una visita al també famós Vaillon du Diable, a fer una via no tan llarga, però igualment interessant. la "Les Hémos de Godo, II 4 220mts".
La veritat és que les condicions de la zona són excepcionals i estan
quasi totes les cascades formades; realment és un bon any, i miris a on miris hi veus in fil de gel.
Val la pena una visita a aquest racó de món. Ja penjarem les ressenyes. De moment unes fotos. Records a tothom i molta enveja pels que curreu!!
Josep, Laura i Pere
Vam arribar el diumenge passat, a mig matí, i el mateix dia ja vam escalfar motors... o refredar els piolets i les cordes, segons com es miri, en un totxillu a prop de carretera. Això és un "gustasu", baixes del cotxe i et poses a escalar!!
La via es diu Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts. La vam ferper tots costats i ens ho vam passar teta.
Avui dilluns, ja hem matinat i ens hem posat a la germana gran, la via del costat, la Cartugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350 mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç.
Demà anem a fer una visita al també famós Vaillon du Diable, a fer una via no tan llarga, però igualment interessant. la "Les Hémos de Godo, II 4 220mts".
La veritat és que les condicions de la zona són excepcionals i estan
quasi totes les cascades formades; realment és un bon any, i miris a on miris hi veus in fil de gel.
Val la pena una visita a aquest racó de món. Ja penjarem les ressenyes. De moment unes fotos. Records a tothom i molta enveja pels que curreu!!
Josep, Laura i Pere
dimarts, 30 de desembre del 2008
Escalada en Gel - Somnis d'hivern - Columna del Verdet
Dimarts 30 de desembre del 2008, En Jaume Aragón i en Sergi Lugo, parteixen del mirador de Gresolet (Pedraforca), cap a la via Somnis d'hivern i encadenant l'últim llarg a
mb la columna del Verdet. Pel camí enstrobem entre 7-8 persones, devant nostre comencen un grup de 4 per fer pràctiques, amb l'empresa Singles. Els passem, fem el primer resalt sense assegurar, la neu d'aquests últims dies a cobert gran part del gel, em d'anar netejant la neu, per veure on piquem; passem al primer llarg, d'uns 18 metres, comença en Sergi, possant dos cargols i reunió a l'arbre de l'esquerra on hi ha una cinta plana i un cordino, seguidament puja en Jaume; comença a obrir traça 
per accedir al segon llarg, la neu dificulta l'accés, degut a que ens enfonsem força. Comença el segon llar, aquesta vegada és en Jaume qui comença, possant un cargol, i seguidament utilitza una sabina per assegurar el segon pas, fa reunió 15 metres més amunt on hi ha un gran arbre, perfecte per fer una reunió còmoda; seguidament puja en Sergi, i arriba a la segona reunió. En Sergi comença a pujar en busca del tercer llarg, el camí cada cop és més dificultós, la neu caiguda és més abundant i ens enfonçem fins a la cintura, degut a la neu no veiem el tercer llarg, cobert per la neu i el passem sense donar-nos compte, una vegad
a veiem un gran bloc de roca sobre nostre, em de girar a l'esquerra cap a l'altre canal, des d'aquí veiem la preciositat de la columna del Verdet, una llengua de glaç s'aixeca entre dos fileres de roca, formant una columna extraordinaria. Ens acostem i preparem el material per afrontar l'últim llarg, en Sergi començarà, el gel està perfecte, i gràcies a les pases de la gent, s'han anat formant esglaons, on facilita la pujada, de totes maneres el gel està perfecte, aquest li dóna molta confiança, possa un cargol a mitja columna, i 3 metres més amunt 
un altre, i ja està, feta, més amunt en un avet, fa l'última reunió, seguidament puja en Jaume que sense cap problema en poca estona ja és adalt. Per últim es supera un últim resalt i es gira cap a l'esquerra on trobem el camí que porta al refugi Lluís Estasen marcat per fites (grogues i blanques).
mb la columna del Verdet. Pel camí enstrobem entre 7-8 persones, devant nostre comencen un grup de 4 per fer pràctiques, amb l'empresa Singles. Els passem, fem el primer resalt sense assegurar, la neu d'aquests últims dies a cobert gran part del gel, em d'anar netejant la neu, per veure on piquem; passem al primer llarg, d'uns 18 metres, comença en Sergi, possant dos cargols i reunió a l'arbre de l'esquerra on hi ha una cinta plana i un cordino, seguidament puja en Jaume; comença a obrir traça 
per accedir al segon llarg, la neu dificulta l'accés, degut a que ens enfonsem força. Comença el segon llar, aquesta vegada és en Jaume qui comença, possant un cargol, i seguidament utilitza una sabina per assegurar el segon pas, fa reunió 15 metres més amunt on hi ha un gran arbre, perfecte per fer una reunió còmoda; seguidament puja en Sergi, i arriba a la segona reunió. En Sergi comença a pujar en busca del tercer llarg, el camí cada cop és més dificultós, la neu caiguda és més abundant i ens enfonçem fins a la cintura, degut a la neu no veiem el tercer llarg, cobert per la neu i el passem sense donar-nos compte, una vegad
a veiem un gran bloc de roca sobre nostre, em de girar a l'esquerra cap a l'altre canal, des d'aquí veiem la preciositat de la columna del Verdet, una llengua de glaç s'aixeca entre dos fileres de roca, formant una columna extraordinaria. Ens acostem i preparem el material per afrontar l'últim llarg, en Sergi començarà, el gel està perfecte, i gràcies a les pases de la gent, s'han anat formant esglaons, on facilita la pujada, de totes maneres el gel està perfecte, aquest li dóna molta confiança, possa un cargol a mitja columna, i 3 metres més amunt 
un altre, i ja està, feta, més amunt en un avet, fa l'última reunió, seguidament puja en Jaume que sense cap problema en poca estona ja és adalt. Per últim es supera un últim resalt i es gira cap a l'esquerra on trobem el camí que porta al refugi Lluís Estasen marcat per fites (grogues i blanques).
Texte i Fotos : Sergi
dimarts, 23 de desembre del 2008
Pedraforca amb dos glaçons...
Sortida d'iniciació a l'escalada en gel al Pedraforca.
Ens reunim l'Amàlia, l'Anna X., l'Esther, en Jose, en Sergi i en Pere T.
La meteo, amb el famós temps anticiclònic d'aquest dies, promet temperatures molt baixes a la nit i força suaus de dia. Esperem que les cascades de la cara nord encara estiguin en condicions.
Al parking coincidim amb la colla del Miner i els e-climb.... per cert quin material, buf, una passada....
Iniciem l'aproximació amb una temperatura gairebé primaveral, pero en pasar a l'ombra la cosa canvia, sembla que tindrem sort.... i a més a més... hi ha poca gent!
Fem l'escalfament a la cascada anomenada "LA RAMPA", uns 20m de dificultat II/2 i que està ben formada (a trosets no tan). Obrim dues vies per fer "top-rope". Una fàcil per l'esquerra i una un pel més complicada per la dreta.
Una vegada ja hem escalfat motors i realitzat les primeres pràctiques decidim anar "per feina"... cap a la "SOMNIS D'HIVERN" !
Contrafort ben format que ens dur al primer resalt. Dificultat II/3, més fàcil per la dreta i amb algun pas de 90º a l'inici si ho fem per l'esquerra. En general, el gel de bona qualitat. Aquí també coincidim amb en Madveras i la Loybcn és a dir en David i la Irene , dos bons amics que feia temps que no veia...
Superada la primera part, arribem a la segona cascada de la via. Aquesta s'inicia amb una curta part de 85º fins arribar a un preciós mantell glaçat que es deixa fer molt bé. Podem muntar R en qualsevol dels arbres de la part superior.
El Jose s'anima a fer el seu primer llarg de primer amb les assegurances ja fixades... i sel treu sense despentinar-se.... està fet un crac!.... La seva cara de felicitat ben val tota la sortida. Aprofitem per fer pràctiques i fem un parell d'Avalakov... i l'Anna i en Jose se'n surten prou bé.
Com l'Amàlia està a peu de via, estem cansats i en Sergi està més hiperactiu del normal, decidim deixar-ho aquí i rapelar tota la via.
Acabem amb uns plats combinats, uns beures i molts riures a Saldes. Tots ho han fet molt i molt bé..... segur que no serà la darrera vegada que els piolets tasten el gel!
Piada per en Pere T.
dijous, 9 de març del 2000
PIADES ESCALADA EN GEL
- Pedraforca amb dos glaçons (23/12/08)
- Via Somnis d´hiver, escalada en Gel (30/12/08)
- Picant gel als Alps (13/01/09)
- Picant gel als Alps 2a part (20/01/09)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)