dimarts, 20 de gener del 2009

Picant gel als Alps... 2a. part.

Ja hem tornat dels Alps (de fet vam tornar dissabte), i una setmana més tard de la primera piada em toca acabar la crònica que us vam avançar allà in situ (pidolant wifi...)

Com us deiem, en Josep i la Laura de Malgrat, i en Pere de Mataró, vam anar a disfrutar d’una setmaneta de fred i glaç a la ombrívoles i fredes valls al voltant dels Ecrins, concretament als sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.
El mateix diumenge que vam arribar-hi, ja ens posàvem a escalar per prendre-li el pols al glaç:
Comencem per la via Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts, a peu de carretera i amb bastanta concurrència, però ideal per l’hora que és .
El dilluns, ja matinem i ens posem a la germana gran, la via del costat, la Cart
ugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç. Un itinerari clàssic, molt assequible i disfruton, i també a peu de carretera. Molt recomanable si no hi trobes ningú (cosa difícil)
El dimarts dia de descans forçat per esdeveniments que no venen al cas.... mentre fem una visita al veí i no menys famós Vaillon du Diable.
Dimecres, amb un dia de descans acumulat ens llevem amb ganes de recuperar terrenys i ens proposem de fer 2 cascades properes, la Pilone, II 4 100mts., i Delire du Chacal II 4 110mts., amb un grau més exigent que la Cartugeas. La segona no l’acabem per falta de condicions en el glaç, però a les 6 de la tarda ens anem a dinar satisfets de la jornada.




Dijous retornem al Vaillon du Diable, i tot i posar-nos-hi d’hora un grup de gendarmes amb les novies se’ns anticipen a les vies clàssiques de la vall i després de dubtar ens posem a picar-li a la Vol du Bourdon, II 4+ que ens supera una mica en grau i que a més té el gel duríssim. Potser és casualitat, però per acabar-ho d’adobar el piolet d’en Josep se li va partir la fulla. Baixem a la 2a reunió.


Amb un regust amarg per la jornada anterior i amb una parella de piolets menys, definitivament el divendres matinem, per ser els primers a fer la Hèmos de Gódo, II 4 220mts., al mateix Vaillon du Diable, la gran clàssica... però oh sorpresa, uns alemanys matiners ja ens han passat al davant de nou. Tot i així ens hi fiquem, menjant una mica de neu i glaç que cau de la cordada superior, però s’ha de reconeixer que va valer la pena, una bonica, estètica i disfrutona via que ens enlaira ben amunt de la vall seguint la seves estètiques llengües blaves.
Aquest és un bon any per l’escalada en glaç en aquesta zona. Us recomanem una visita tant als que fa poc que us hi heu aficionat com als que ja porteu llarg bagatge. I als que ja la coneixeu,... aprofiteu un cap de setmana llarg, que aquest any trobareu les cascades que altres temporades no hi heu trobat!
Bons cims i bons averanys!
Pere, Josep i Laura.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Ualaaaa coalaaa!!!
Pere! ets el meu ídol!
Els tres sou uns craks, ENHORABONA!!

Anònim ha dit...

Ara mateix agafo el taxi i m'hi acosto... què kabrons!
Felicitats!

Anònim ha dit...

Caram, no puc dir enveja pq em queda molt lluny...però quina passada no?, ja deia jo, tan perdut, no podia estar fent res de bo.!!! ;)Enhorabona

Anònim ha dit...

Bé,... ja em tocava piar una mica al bloc, no? I no ens hi posarem per poca cosa!!

Ens veiem!

JAUME ORS ha dit...

Si, si, definitivament son els homes del gel !!! ... així és mantenen tan joves i guapos, sense arrugues ... Una abraçada!

Unknown ha dit...

Enhorabona nois !! I les fotos son increibles!!

Ana ha dit...

Eh, Monta! Segur que les fotos no estan trucades? No serà un dels fons de pantalla de la Sandra? És que sembla massa increïble per ser veritat!

Anònim ha dit...

No, no... les fotos són de veritat. Però potser que en trii un parell o tres per la sandra pels Fons de pantalles.

Per cert, estem preparant un petit audiovisual per que veieu lu xules que són aquelles valls. Ja us avisarem.