dissabte, 26 de desembre del 2009

VIDEO PRIMER ANIVERSARI GEAMM

Aquest és el regal que ha cagat el tió pel GEAMM !!!!! ... ara només toca disfrutar-ho amb gent especial ... com sou tots vosaltres !!!


(Gràcies Xavi per penjar-los)














divendres, 18 de desembre del 2009

Malanyeu,via Francesc Sunyol 22/11/2009

Malanyeu: Francesc Sunyol
Via totalment equipada amb parabolts.
Tres llargs (V, IV+, 6a) 85 metres d’alcada, totes les reunions rapelables.

Desprès d’aprendre que la climatologia i l’orientació de la via pot dificultar la pràctica de l’escalada, que les hores de llum són un factor clau a l’hora d’escollir la via, i moltes altres experiències útils a l’hora de practicar el noble art de l’escalada, anava a fer el meu tercer intent de culminar una via amb èxit,.... a la tercera va la vençuda; i aquest cop per que no hi haguessin motius que hem fessin desistir en l’intent, vaig col•locar dins la motxilla quelcom especial que faria imprescindible culminar el cim amb èxit.

Buscant quin seria l’objectiu vaig descobrir Malanyeu, un indret fantàstic del Berguedà amb una calcaria formidable, a una hora i mitja de Mataró i amb unes bones cares sud, al final l’escollida va ser la via Francesc Sunyol a la paret del Devessó, tres llargs i 85 metres d’alçada; per assolir-la es van prestar el fabulós sir Bladé i la sempre somrient srta. Anna.

Per arribar-hi agafarem la C16 fins al desviament de Malanyeu, una carretera estreta i plena de corbes que ens endinsa en la muntanya fins que l’entorn s’obre al arribar al poble de Malanyeu, però primer trobem Ca l’Anglada, on ens aturem per a fer un bon esmorzar escalfats pel foc i amb la companyia d’una velleta treta directament del tradicionari català, feia fred i el dia semblava que no acompanyava, de fet mentre passàvem per Montserrat plovia,.... a veure si aquest cop també hauríem d’abandonar, quelcom a dins de la meva motxilla es va sacsejar i va allunyar aquest pensament.

Aproximació: (20 minuts) aparquem al petit poble de Malanyeu, i anem caminant pel camí que deixa el cementiri a la nostra esquerra, fins arribar a una casa aïllada del poble i prenem el caminet que a ens duu a la paret del Devessó, de fet la via i la paret son visibles des del poble, la passejada és agradable, els arbres s’han vestit de taronja i roig, deixant el terra cobert per una estora de fullaraca humida encara per la rosada del mati, la vall és fantàstica i aïllada, és de fet un altre món, el Ferran ens ho havia dit però no m’ho havia imaginat pas.

Primer llarg (V 30 metres):
Tinc l’honor d’estrenar la via, el temps ha canviat completament des que havíem sortit d’esmorzar, i ara un solet d’allò més agradable ens escalfa, de fet hem suat una mica durant l’aproximació.
La paret és plena de foradets i sortints que maregen inclús a l’hora de buscar quin és el millor peu i la millor mà, de tota manera, a mi hem va fer l’afecte que a mesura que més pujava més petits es feien, i m’anava cansant més de braços, vaig decidir avançar menys ràpid i mirar-me més la posició dels peus, la reunió amb dos parabolts units per una cadena i anella és a la paret, molt incòmode i la veritat és que és una mica frustrant veure que a l’esquerra mateix tens una enorme terrassa amb gespa i tot! Però l’hi dóna personalitat a la via. L’Anna puja al darrera posant per les fotos, i sir Bladé ens demostra un cop més que és el rei.

Segon llarg (IV+ 30 metres):
Com que a la reunió jo havia quedat a l’esquerra, i per allí seguia la via hem tocava a mi obrir el segon llarg, surto de l’incomoda reunió per a començar des del còmode balconet que teníem just a la nostra esquerra, la via comença amb un flanqueig lateral cap a l’esquerra, i no sé per que però aquí vaig sentir-me més insegur que no pas quan pujava verticalment el cinquè, quines coses té la vida! De tota manera aquest llarg sols té aquest petit trosset i la resta és fàcil de manera que disfrutant arribes a una reunió amb dos parabolts cadena i anella; i una explanada enorme on podríem estar tots ben estirats.

Tercer llarg (6a V 25 metres):
Aquest tercer llarg també comença amb un flanqueig lateral cap a l’esquerra que et condueix just sota una petita escletxa que és el pas de 6a, l’honor de fer-lo de primer el té sir Bladé, que un cop allí ens demostra la seva seguretat i força de braços alçant-se com un campió, i un cop superat aquest passet se l’hi queda petita la via, ja que en un tres i no res es planta al cap damunt. L’Anna el segueix decidida, i supera sense dubtar-ho el tram de 6a, ara hem tocava a mi, un petit últim obstacle i culminaria la meva primera via, el que duia dins la meva motxilla volia sortir però quedava el passet, un cop al peu de l’escletxa vaig desencintar per no haver de pensar-hi més, vaig col•locar el peu dret tant amunt com vaig poder a la banda dreta de l’escletxa i el mateix vaig fer amb l’esquerra a la banda contraria, hem vaig alçar sobre les cames aguantant l’equilibri amb els braços; al cap damunt de l’escletxa veia una molt bona mà esquerra, si aconseguia acostar-m’hi prou tot seria bufar i fer ampolles, vaig agafar-me tant fort com vaig poder amb els braços i pujant els peus poc a poc anava avançant fins aquella mà esquerra, ja la tinc! i quan trec el cap per sobre l’escletxa veig de nou la cara als meus dos companys que ja són somrients al capdamunt, m’hi acosto content, ja tinc la meva primera via.

Un cop allí, abraçades, somriures, felicitacions, petons,.... però no me n’oblidava, portava una cosa especial dins la motxilla: l’estelada! Com si fóssim a una pel•lícula i penjats de la tercera reunió, amb unes vistes fantàstiques de la vall on hi ha el poble de Malanyeu, vam desplegar la bandera. Avui no és podia fallar, i no és va fallar.

Descens: Per tornar al poble, vam fer un cop d’ull per veure si podíem tornar caminant seguint la cresta, però no ho vam veure clar, de manera que vam rapel•lar directament per la via resseguint el camí que havíem fet, són uns ràpels bastant bruts degut a la vegetació, possiblement se’n lliura el primer llarg.

Durant la passejada de tornada al poble ens refem una mica en silenci de les emocions viscudes, però en un bar de Berga, fent la cervesseta, vam disfrutar d’una maravellosa conversa,..... Jordi i Anna, Anna i Jordi: moltes gràcies per la diada, per la via, per la companyia, per la conversa, com totes les primeres experiències es recordarà tota la vida.

Jaume Mayor

dijous, 17 de desembre del 2009

Pont de la Inmaculada, P'ALICANTE (shit yourself al little parrot).


Els dies del 4 al 8 de desembre, el pont de la purísima, en Ferran, en Pere Tutu, en Jordi B. i jo, L'Anna Rubio, vam decidir marxar cap a Benidorm en busca de grans muntanyes per escalar i noies i nois guapos per lligar.
Divendres nit sortiem cap als voltants de les 9 i arribavem a Calp quasi a les 3 de la matinada. Vam dormir en una urbanització amb nom de revista del corazon "Maryvilla". Al matí ben d'hora... sorpresa!! on estem?? esta tot edificat, inacabat i en lloguer. Quin contrast més estrany, la mar brillant, grans muntanyes i grans urbanitzacions fantasma.

Tots decidits vam anar en busca d'un cafetó i d'un bon entrepà(curiosament sucat amb tomaquet)un cop servits en Ferran va fer el curs de vies desequipades més rapid de la seva vida! un minut! El seu alumne, en Bladé ho va haber d'entendre per cullons. Aqui els nostres camins es separen en Pere i Ferran trien una via situada a peu de tunel i en Bladé i jo tornem a l'urbanització Maryvilla per fer el Toix Integral, una via de IV de 200m gairebe sense equipar, de totes maneres diria que vam fer vies diferents en Bladé no l'hi funcionava gairebe la bruixola, però vam fer cim i vaig a pendre a recuperar amics (friends) i algunes coses atascades (Tascons).


En acabar la via ens trobem les dues cordades i baixem a Miami Beach (Benidorm)en busca del camping, situat a la zona de la ruta del bakalao. Un camping curios, poblat d'avis guiri zombis armats amb paper del water missio del quals era trobar un lavabo a les afores del camping i un conserge batejat com a "PO ZI", ja us podeu fer una idea de les pintes. Un cop situats decidim anar al Mercadona i fer la compra imprecindible per la supervivencia diaria, Important comprar Kinder Delice, Oi Ferran?
Per la nit arribava la resta de la tribu, Sergi, Amalia, Jana, Aragón, Maria, Julia, Xavi, Eli i L'Aina. Ja hi som tots!! També ens feia companyia el precios lloro del vei que ens donava els bons dies pel matí (Loro que vuela loro a la cazuela).
Aquella nit inesperadament Miami Beach se quedó a oscuras, el nostre amic "PO ZI" se l'hi va girar feina... ara llum, ara no, ara llum, ara no i la culpa tota de l'Aragón. No teniem calefacció, n'hi tele, n'hi aigua calenta, en Bladé home de muntanya va decidir acabar la dutxa amb l'aigua congelada i per tant amb la tita encongida segons la foto d'en Sergi.


Al final " se hizo la luz". Vam sopar de luxe amb el menu dels dos cheffs d'alta gastronomia, Bladé & Rubio i vam fer un intent de veure el barça però tots vam caure avanç menys en Pere que va aguantar com un campió, el Puigcampana ens esperava.
Al dia seguent ben d'hora (però no lo suficient) els 4 homes plens d'energia, pets i rots, en Pere, Sergi, Ferran, Jordi i una sola dona jo, amb un parell d'ovaris vam enfilar camí amunt fins a l'inici de les vies, una aproximació llarga i dura, però...sorpresa!!! les vies son una Romeria, quanta gent, finalment ens decidim a fer tots la via Aristóteles. En Sergi i en Pere al davant i els solter d'or Ferran, Bladé i Anna al darrere. Com es habitual en Ferran va fer de relacions públiques amb quasi tota la gent de les vies! Quin home!!




La via va donar per molt, en Ferran i jo ens dedicavem a menjar fruits secs i xerrar, fins i tot vaig sacar un vegada, però no va ser escalant si no a un rappel a mitja via, hem vaig quedar penjada com un fuet. En Ferran no s'ho esperava però hem penes i treballas hem va recatar. Uff, en fi, que despres de pets, rots i menjar com una foca retornem a Miami Beach.
Les Parelles Xavi, Eli i Jaume, Maria van anar a fer esportiva amb les nenes un dia d'escalfament i especulació per preparar el proper dia.
Per la nit en Pere ens feia d'streeper amb una cutrecadira i la resta cansats i empanats anaven buscan noves vies per l'endemà. Quina euforia! i busca que buscaras.
Al dia següent decidim matinar! aquest cop serem els primers, un bon esmorzar de germanor nous integrants, en Xavi i l'Aragón volien canya. Per agafar forçes no hi ha res com un bon got de galetes amb llet, o era... un got de llet amb galetes, no ho se el cas es que en Ferran l'hi encantava, jajaja, La que van liar! Total, a les 7:00 todos a la puta calle direcció "Ponoig". Les vies escollides per l'ocasió eren: "Viaje Espacial" cordada Pere, Sergi, Xavi i Ferran. I la infernal via "Flor de Luna" amb en Jaume en Jordi i jo.
L'aproximació ja no va començar gaire bé, aquest cop la bruixola d'en Pere no senyalava el nord, sort de l'Aragón que tenia en tot moment present on estava situada la nostre via, finalment ens vam separar i vam retorcedir campo a traves fins l'inici de la nostre via.
La nostra via, segons els cracs,Bladé i Aragón, era de IV+, V+ i 6a+, repartits amb 7 llargs, res una cosa facileta (me río). La via es nostre no hi ha ningu ens fem les fotos de rigor en equipem i cap amunt, en pocs minuts apareixen dos individus també disposats a fer el nostre itinerari, ostres!! El "Pelut" i el seu colega "el decidit", el dia avanç també vam compartir la mateixa via, nosaltres començem a
tirar, erem un cracks, però les vies no semblaven de IV+ sino de més, finalment...SOS!!arribem al llarg de 6a+, en Bladé casi se'ns suicida per una placa impossible sense equipar! va haber de tornar escalant al revés! en Jaume i jo en blanc. Quant tot semblava perdut... en Pelut treu el cap (amb el super BUFF de la senyera) i ens fa entendre que ens haviem equivocat de ruta, i ens coloca alguna cinta en el pas de 6a+, en Bladé l'obre seguint els consells d'aquest dos cracks. Aconseguim superar el problema, però no acaba aqui, ens esperan dos llargs V+ sense equipar i un pas delicat al penultim llarg on el Bladé fa un saque aguantat per un clau i un tascó(nosaltres no vam n'hi enterar-nos, discret el noi) ultim llarg en Jaume comença a escalar per una fisura que no era, gairebe acaba amb tots els caxarros i les cordes s'encallen provocant un fregament massa fort. Finalment en Bladé fa baixar a l'Aragón fins una reunió sorpresa i es canvien els papers,en Bladé aconsegueix treures l'ultim llarg gracies a les seves ideas de bomber i despres d'un llarg flanqueig a la dreta ens porta al camí correcte. En Jaume intentava mantenir la seva calma i la meva (la veritat mai m'he vist així...) Total, via hiperllarga sense equipar i al final... frontals al cap!! como no.
En fi, que despres d'agafar-me a les cintes, tascons, friends, arbres, punxes, pedres i fins i tot fer castellers amb en Jaume ens n'aconseguim sortir i veure la p... preciosa reunió. Finalment vaig entendre el nom de la via, si la acabes es per que tens una Flor al cul i la Lluna es perque la acabes de nit, FLOR DE LUNA.
La veritat 3 dies penjat d'una pared es realment esgotador sobretot per mi que vaig començar al setembre!

Per la nit l'ultim sopar de germanor, explicant la batalla i fets pols, els nostres companys no van tenir sort no van trobar la via i van decidir tornar i passar un dia dominguero menjant una paella a la platja de Calp, quant i penso...nosaltres allà d'alt amb gairebe una Womanbird (Pajara).

L'endemà, l'ultim dia, la majoria van decidir anar tiran cap a casa, en Pere i en Ferran van tornar al Ponoig per acabar alguna via i cremar les energies recuperades el dia anterior. En Jordi i jo de domingueros cap al penyon d'Ifach, fent temps per recollir els nostres compis penjats.
A la tornada en Jordi conduint, en Ferran i en Pere dormint i jo... feliç d'haber viscut aquesta experiencia.
Esto es todo amigos!!!

Anna Rubio

dimarts, 15 de desembre del 2009

La Prenyada, via Gomez-Xalmet 6a, V+/A0

Molt bé vosaltres guanyeu, penjo el neopré, substitueixo les cordes semiestàtiques per les dinàmiques, el vuit pel reverso i les five10 pels peus de miau. Aqui la teniu la meva primera piada "Only Climbing".
Escriure aquesta piada es com tenir el primer fill, com és el primer costa una mica de sortir però un cop es fora l'hi acabas agafant carinyo i aprofitant que la cosa ja està dilatada en busques un altre. Per cert enhorabona als pares dels nous vinguts. jijiji
Doncs res com qui no vol la cosa un d'aquest divendres que per quasualitats de la vida tenia festa :) quedo amb la Carla per intentar fer cim en alguna muntanya de Montserrat. Vaig deixar que tries la meva companya de cordada al cap i a la fi es preferible no discutir gaire amb la persona que t'assegurara a 130 metres del terra.
Quedem aviadet, als voltants de les deu ja erem a Montserrat aparcats, equipats, pixats i cagats... sobretot jo, som curiosos al homes però quants una dona menciona la paraula prenyada, ens entra una mena de suor freda, ens possem neguitosos i no sabem molt bé com afrontar la situació. Doncs, així estava jo, seguint els passos d'una dona cap a un terrenys del qual precisava informació. Pujem les escales del darrera del monestir seguint les idicacions cap a l'ermita de Sant Benet, la superem pel darrera i seguim pel camí del Plà dels ocells fins a trobar una desviació a mà dreta per un camí que s'enfila pel mitg del bosc i ens porta a peu de via. Una passejadeta de 45 min per obrir els pulmons.
1er Llarg 6a, V+/A0
Comencem amb força, sens dubte el llarg més complicat de la via però el mes ben equipat. Jo no puc començar tant fort aixi que deixo a la meva companya que l'obri, com es d'esperar la Carla encantada de la vida s'hi possa amb un somnriure d'orella a orella. El llarg comença amb un passet molt pulid i s'endinsa per una canal amb un parell d'arbres ideals per ficar unes cintes llargues, tot seguit ens col·loca dins una xemeneia inicialment llisa però que a mesura que vas agafant altura la roca es torna mes agreida però a la vegada mes tecnica, molt important la col·locació, finalment sortim l'exterior amb peus col·locats a banda i banda de la xemeneia una sensació bastant aeria i molt gratificant sobretot quant estas arribant a la reunió. Jo a l'inici de la xemeneia hem vaig arrosegar com un cuc, portava la motxilla i no podia fer gran cosa, ideal fer oposició, nomes us dire que vaig arribar suant a la primera reunió. La Carla com es habitual a poc a poc i disfrutant, la veritat es que quant la veus escalar et dona molt bones vibracions.
2on Llarg V-
Jo deixaria aquest llarg com un V. Ara si hem toca a mi obrir-lo, hem trec roba i pujo amunt per una fisura que tinc a mà esquerra, els alejes d'aquest llarg son bastant considerables però està plè de sabines per anar fent "apanyos" dificil possar caxarros. La sortida del llarg es el més complicat despres es deixa fer molt bé.
3er LLarg V-
Jo tambe el consideraria un V, es el torn de la Carla, seguim pujant per la fissura amunt fins que la panxa de la prenyada ens obliga desviarnos cap a la dreta i anar a buscar una sabina on improvitzarem una reunió, segueix amb la dinamica del 2on llarg. la Carla va aprofitar per possar algun tasco, inconvenient no se sent res, ja podeu cridar REUNIO ben fort si voleu ser escoltats.
4rt i 5è Llargs 2x1 quien da mas?? IV, IV+ o V+???
Aqui si que la vam liar, despres d'arribar a la sabina la Carla hem va animar a seguir pujant perque segons la seva ressenya hauriem de trobar una reunió pel terra, curiosament arribes a un balconet bastant gran on ens vam col·locar sense està assegurats en lloc, efectivament hi vam trobar la reunió però estava massa a la dreta, molt incomode per assegurar i amb massa flanqueig a l'esquerra. Aqui vam tenir un petit l'apsus no sabiem molt bé per on continuava la via, ja que veiem un parabolt que pujava per una fissura però que clarament no era un IV, finalment vam deduir que la via seguia flanquejant per l'esquerra, però tenin en compte que no estavem assegurats en lloc i que el proper seguro estava a can collons de la roca ens vam tallar una mica, finalment la Carla va aconseguir xapar el parabolt de la via complicada, mes tècnic però molt més proper i va recular al balconet per deixar-me obrir a mi el 4rt Llarg, començo amb un flanqueig bastant considerable, no es gens complicat, però si caus fas un pendol de collons, aconsegueixo xapar amb el primer parabolt i segueixo molt mes confiat endavant, finalment arribo a un balconet bastant llarg busco la reunio i no la trobo, retrocedeixo, faig recuperar cordes a la Carla i despres d'una curiosa reflexió amb mi mateix decideixo tirar pel dret, recta amunt, trobo un cordino i un parell de xapes molt separades i no gens alineades, un passet bastant macu hem fa patir una mica i segueixo recte amunt sense trobar la reunio, a messura que avanço veig que la inclinació de la montanya esta disminuint i que la graduació també, uns quants minuts despres era al cim rient de mi mateix, avia enllaçat dos llargs, encara no se per on vaig pujar, però era feliç. Finalment la Carla puja hi esta d'acord a mi que hi habia un pas que no era n'hi de conya un IV, contents ens fem les fotos de rigor i ens preparem per l'unic rappel d'uns 30 metres perfectament equipat a mà esquerra del cim.
En acabar el rappel baixem per una canal molt tupida i seguim baixant fins a trobar el cami que agafarem a mà esquerra fins a la desviació
que porta a st. Benet o al monestir.
S'ha de dir que la via està considerada un V+ però degut al seu desgast de roca hi ha ressenyes que la consideren 6a al primer llarg.
Gracies Carla per fer-me entendre que la paraula prenyada pot ser maravellosa.
Fins la pròxima.

by Bladé

dilluns, 14 de desembre del 2009

Via “los primeros pasos” (100m 6b – Ao/V)

PENYES DEL MASMUT (Ports de Beseit -TERUEL)
Via “los primeros pasos” (100m 6b – Ao/V)
Climber team: Josep, Nat, Clàudia, Esther i Iago
Pont de la Purissima 2009'

Divendres 4 desembre a les 19.00h pm., punt de trobada: la gasolinera de la Laia; aquesta vegada tenim l’honor especial de gaudir d’una acompanyant especial: la Clàudia d’ Alemanya. (Encara no sabia el que estava a punt de descobrir, la seva primera via llarga!!!)
Carreguem trastos i la “dona meravelles” (l’Esther) i carretera amb destí a l’alberg Barranc de la Serra (Fuentespalda -TERUEL). Després de rebre’ns amb els braços oberts, la família ens ensenya el piset, molt acollidor i econòmic (10 €/persona nit) amb dret a cuina!!!
Deixem trastos i adormir.

Dissabte 5. a les 8.00h am. En Mure i en Iago, ja amb les ànsies i van animant el personal. Esmorzem lo bàsic i marxem al Bar Sociedad. Entre piades i ressenyes fetes a mà amb un alt grau artístic, ens decidim per la Via “ LOS PRIMEROS PASOS”.
Agafem el cotxe i manta cap al Masmut. En 10 minuts ens plantem al pàrking i en 5 min a peu de via, súper accessible.
Comença una nova aventura!! Sentim bones vibracions, per el bon temps, l’elegància de la via i la inestimable companyia d’uns observadors que ens acompanyaran durant tot el dia: Els voltors i les cabres.

1.Llarg. Comença la primera cordada formada per en Mure, la Claudia i la Nat. En Mure inicia la via amb un flanqueig cap a l’esquerra, moltes panxetes i ponts de roca amb cordinos. Després de dubtar una mica, arriba a la R1, molt còmode. El segueixen la Clàudia i la Nat sense gaires problemes. Tot seguit , en Iago obra la 2º cordada amb l’Esther assegurant.

2.Llarg. Una mica més erosionat però maco, maco de veritat! En Mure torna a obrir i erròniament va a parar a una savina que no es! Improvitza un pont de roca i després se n’adona que té un parabolt 5 metres a l’esquerra. Passa una de les cordes i realitza el flanqueig una micadelicat per arribar al parabolt per tornaar a la linia de la via. En pocs metres, arriba a la savina correcta de la R2 d'es d'on assegura a la Clàudia i tot seguit la Nat, que gaudeixen molt d’aquest segon tram. Després arriba en Iago i mentre fa la reunió i en Mure es prepara el 6b, la dona meravelles es permet fer una migdiada a la R1.

El tercer llarg s’obra amb una placa molt maca, amb un paset o dos de 6B!!
En Mure no s’ho pensa i proba un parell de cops, però no és el seu grau i decideix salvar-lo amb un estrep. Després la via esdevé molt disfrutona i grimpant a quatre potes arriba fàcilment al cim. Tot seguit la Clàudia, que amb la seva harmonia i coordinació de moviments, a nosaltres i a les cabres salvatges ens deixa bocabadats. Ara la Nat que comença a jugar al 1, 2, 3 pilla!!! I amb una mica d’esforç arriba per fi al cim.
Es l’hora d’ en Iago, li toca obrir la segona cordada. S’enfila a l'estrep i xapa amb facilitat la doble cinta exprés que li ha deixat en Mure. Col·loca tot ben posadet a la roca i puja amb tota elegància fins a la ultima reunió, des d'on ajuda a l’Esther que amb un parell d’ovaris , crits i algun “saque” arriba tota triomfant amb un somriure d’orella a orella.

Abraçada col·lectiva que posava fi en aquesta maca aventura.
Fotos: http://picasaweb.google.es/jmorera9527/200912Masmut#

PENYES DEL MASMUT (Ports de Beseit -TERUEL)
Route “los primeros pasos” (100m 6b – Ao/V)
Climber team: Josep, Nat, Clàudia, Esther i Iago
Pont de la puríssima 2009’


Friday 4th December (7 pm) Meeting point: the Laia’s petrol station; this time it is our honor to join a special person with us: Clàudia from Germany (She didn’t still know what she was going to discover; her first multi-pitch route!!)

We loaded the luggage and the “wonderful woman” (Esther) and we started the way to the Hostel “ Barranc de la Serra” (Fuentespalda -TERUEL). After the warmly welcome of the family, they showed us the apartment, that was really lovely and cheap (10 €/person night) with kitchen!!!

We just put things up and went to sleep.

Saturday 5th. 8 am. Mure and Iago started anxiously to cheer the rest up, we had a fast breakfast and went to Sociedad‘s Bar.
Within topos and betas of a high artistic level and made by hand, we decided to do “LOS PRIMEROS PASOS”.
We took the car and blanket way to Masmut. In 10 minutes we arrived to the parking and the aproach only took about 5 min on foot, very accessible.
There started a new adventure!!
We felt good vibrations, because of the fine weather, the smartness of the route and the invaluable company of the observers that will follow our steps during the whole day:
The goats and the vultures.

1st Pitch. The first roped team was made up of Mure, Claudia and Nat. Mure opened the route with a derout to the left, lots of rounded parts and “rock bridge’s” with slings. After hesitating a bit, he arrived to the R1. Clàudia and Nat followed him without problems. In a quick succession, the second roped team started with Iago as leader and Esther belaying.

2nd Pitch. A bit more erosioned but nice, really nice! Mure as lead climber again got confused and by mistake took a tree and improvised a “rock’s bridge”, just finishing it he realized that there was a bolt 5 meters to the left. He claped one of the ropes and made the tricky deroute to the bolt. Clàudia belayed and Nat went third, both enjoyed a lot this second part and arrived without problems to the correct tree. Afterwards was Iago who arrived, and while he was doing the belaying station R2 and Mure was getting ready to start the 6B, the wonderful women (Esther) allowed herself to have a nap in the R1.

The 3rd pitch started with a great face… one or 2 steps of 6B!!

Mure didn’t think much and tried several times, but it wasn’t his level and he decided to use an aider lastly, he reached quickly the top (this last part was really enjoyable). After him was Clàudia’s turn, who, with her own harmony and movement’s coordination, let us and the goats astonished. Nat decided to play to 1,2,3 take!! And making an effort arrived to the end, she did it really good!
Then was time of the other leader: Iago, using the aider and the double quickdraw that Mure let there and having all already tidied up and ready, went up very smart to the last belay station, where he helped Esther that with a pair of ovaries, shouts and whippers send the route with a big smile.

A big collective hug closed this amazing experience.

We send it!

Fotos: http://picasaweb.google.es/jmorera9527/200912Masmut#

diumenge, 13 de desembre del 2009

VIA GEDE- GORRO FRIGI















12/12/09 Tornada al Gorro Frigi
Per la meva segona via llarga hem tornat al Gorro Frigi a fer una via més llarga jo, el meu pare i l’Enrique. Vam anar a esmorzar a Monistol, perquè a aquella hora estava tancada la cafeteria de Montserrat, i desprès a Montserrat. En la primera ja us vaig explicar com s’arrivaba. Quan vam arribar feia molta boira, no es podia veure el pic. Volíem fer la GEDE, una via que té cinc llargs, però com baixar per camí estava malament ens vam saltar un llarg, primer va començar el meu pare i jo el vaig assegurar, era un tres, era fàcil, però com no feia sol la pedra estava freda i et feia mal. El segon llarg, un altre tres, el va fer l’Enrique i el meu pare el va assegurar. El tercer, que era un quatre, però no era molt difícil, el va fer el meu pare i l’Enrique el va assegurar,( Compte! només sortir de la reunió franquejar a la dreta) Al pujar L’Enrique i jo es va enreda la corda i ens va costar desenredar-la. Al últim llarg era el més curt, era un tres, i el va fer l’Enrique i el va assegurar el meu pare. Al pujar a munt vam fer unes fotos i al baixar vam anar per la via ferrada, la normal, com hi havia cadenes feien mal a les mans. Desprès vam tornar a casa, a l’hora que havia dit el meu pare i ens va estranyar. M’ha agradat aquesta via perquè era facilita i és la primera que he fet tota, fins arribar al cim.

dissabte, 12 de desembre del 2009

MALANYEU (Via dels Sencills, 105 mts, 6a)


Aquest Dilluns festiu ens deixem perdre per Malanyeu. Aquest paratge té alguna cosa especial ... però per sobre de tot la seva tranquillitat dons al ser una vall sense cap mena de sortida qui arriva fins aquí és per que realment s´hi vol perdre.

(VIDEO RESUM)

Son un petit comité del GEAMM (Jose, Ana, Alfredo, Enrique, Esther, Carla, Alexandra i Jaume) i jo faré cordada amb la "Alexandra" ... qui és la "Alexandra". Una noia de Suissa que ens visita esporàdicament i es va posar en contacte amb nosaltres per poder compartir la escalada, esport que li apasiona ... com no !!! Després de les presentacions i un petit esmorzar fem la aproximació a les vies. La Alexandra i jo compartirem via amb la Carla i la Esther peró nosaltres serem els primers.
Haig de dir que per circunstancies l´Alexandra al no tindra material per escalar (el té a Suissa) porta el material justet i per la ocasió no du "Casco". Avui al final de la jornada haurem aprés que "MAI DE LA VIDA TORNAREM A ESCALAR SENSE CASCO !!!!" , la propera vegada si es necesari qui no porti casco no escalarà dons avui la muntanya ens ha fet una avis dons a la hora de rapel.lar una vegada finalitzada la via, a la hora de recuperar la corda aquesta a deixat caure un "senyora" pedre que per sort, quan estavem els quatre a la reunió tots juntets, l´hi anat a caure al casco de la Ester ... imagineu-vos si li hagues caigut al cap de la Alexandra !!!!Bé, fora d´aquest ensurt ... la via maquíssima ... el primer llarg una placa de 6a ... el segón llarg un primer pas superestétic de 6a també ... un tercer llarg de transició de IV+ però molt maco i un quart lllarg també amb una placa de 6a molt maca.Una vegada finalitzada la jornada ens hem juntat amb la resta de companys que feien la via veina i ens hem anat a dinar al hostal de Malanyeu on .... caray quin senyor dinar-berenar-sopar que ens hem fotut !!!









... GEAMM un estil de vida !!!!


(foto blog del "Muntanyenc")

VIA DELS SENZILLS (105 metres, 6a)
APROXIMACIÓ: Deixem els cotxes a tocar la esglesia i fem la aprixmació apeu en poc menys de 20 minutes, el camí evidenta cap a les parets del Devesó).
ITINERARI: PRIMER LLARG (6a). Sortim en flanqueig a dreta, veurem un pont de roca, i una vegada superat aquest ja podem veure el primer parabolt que ens durà recta amunt a la placa de 6a fins a la reunió que està muntada al costat mateix d´un arbre sec. SEGÓN LLARG (v+/6A un pas). La sortida d´aquest segón llarg és ... espectacular !!! Sortim en flanqueig a dreta per guanyar un sostre molt ben protegit amb dos parabolts. Després ens enfilem recta amunt per arrivar a la reunió montada còmodament.TERCER LLARG (IV) Aquest tercer llarg no te cap mena de complicació però molt maco ... el llarg que tenim al devant és un "formatge de grullere" amb la típìca pedra malanyeuenca QUART LLARG (6a). Aquest derrer llarg comença flanquejant uns 10 metres a mà dreta que es pot fer caminat (millor ... un pel brut) per situar-nos a sota de la placa de 6a ... força fineta i amb les xapes que allunyen una miqueta, s´ha de vigilar a l´hora de xapar la segona xapa dons si caus tocaries terra. La resta molt maca fins arrivar a la part final on deixar de ser placa i canviem per unes quantes fisures on aprofi-to per posar un parell de friends mitxans (només per disfrutar) fins arrivar a la reunió.DESCENS: Rapel.lant per la mateixa via, el primer ràpel baixem recta, recuperem la corda i arrivem a la reunió apeu pel petit canal. Farem tota la via rapel.lant tots el llargs, potser el segón llarg i el tercer es podriem enllaçar però teniem dubtes.