dissabte, 4 de juliol del 2009

LA VALL DE BOI. Part I

Els dies tan esperats han quedat enrera, ha sigut un vist i no vist; - com pot passar el temps tan ràpid quan t’ho passes tan bé ?? –

El dia de Sant Joan, la Carla, jo, esperava impacient l’arribada d’en Ferranet. Ens quedava per davant un llarg viatge a terres molt llunyanes i per a mí desconegudes.


Evidentment, i com ja molts m’havieu dit, la planificació inicial ( blog ), no es va complir...


Dimecres 24 de Juny i desprès d’una bona revetlla de Sant Joan:


Cordada Ferranet-Carla: preparats, llestos, JA !! a Sopeira falta gent !! i allà ens hi esperen la cordada Laura-Carles, prop del riu i amb la seva equipada cali. ( quina enveja ). Un bon soparet amb els frontals oberts i un llit al ras, amb mosquits, petards i 4 granotes satisfetes amb el seu rau rau... En breu, diluvi universal, tormenta de llams i trons i ventada d’agafa’t fort! I a les 6 del matí el que havia començat com una nit tranquil.la a la llum de la lluna ara era un “ despertar “ sota el porxo del poble i dalt d’un banc!!.



Davant els nostres ulls, la gegantina paret del Pic de Sant Cugat, situada elegantment rera la rústica població de Sopeira. La via escollida: “Calçotets 320m, 6c ( V+ oligat ). 8 llargs de bona pedra calcària i ben assegurats principalment en els llargs de més grau. Un 6b de fisura i un altre de placa, finet finet, sumant un 6c de ... bé per a mi de A0, ups!. Tots tres llargs oberts per en Ferranet - Quin Crack !- i la Laura, - quina campiona!- Havent d’abandonar just abans del 6c per uns trons molt sorollosos i no gaire llunyants...


Tots 4 varem disfrutar com nens petits, gaudint en tot moment de l’escalada i la bona companyia, tot allò que ens envoltava!. Això sí! Quina calor !!. Per tant, per acabar, un ràpida capbussada a les fredes aigues del riu Noguera – Ribagorzana.


Dijous 25 de Juny i desprès d’una nit de pluja intensa, aquest cop dins la tenda d’en Ferranet:


Mandrosos i cofois ens aixequem tots 4 sota la inmensa presa de Cavallers, un pausat esmorzar i cap a escalar ( 13:00 h ) , però tres metres més enllà... 1,2,3 gotes ...10,20 gotes més! La pluja ens torna a visitar. Retirada i cap avall, enfilem els trastos al cotxe i ens dirigim a Escales a boscar el bon temps. Sota un sol castigador, decidim la nova via, Sobaos Paseigos” 105m 6a ( V+ obligat ) . En Carles obra la via, llarg de V+ amb un passet en panxa i poca presa, una bona col.locació i amunt! La Laura es treballa el llarg de 6a en placa i arriba al Cim la primera. Des d’on disfrutem d’una vista a la presa espectacular.


Pel descens un parell de tunels construits a l’època de Franco i unes escales sense manteiment des de llavors, quina avenura baixar per allà!. Aquest cop el bany al riu és més light i la tornada al campament base ( Presa de Cavallers ) tot un sumum d’anècdotes i rialles que transmetien la nostra felicitat.

By Carla :-)