dimarts, 3 de febrer del 2009

Sota un allau al Cadí

Diumenge 09:10h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” crido desesperat. Breus segons d’inquietant silenci.
Merda!
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” Només sento en Ferran cridant de dolor, no veig ni sento a l’Adrien….

Dissabte, 16:30h, parking del camp de Fútbol d’Argentona …
Ens trobem en Ferran, en Sergi i jo. Durant el matí havíem anat seguint la meteo i el risc d’allaus. Teniem dues possibilitats: gel a Boí o una canal a la cara nord del Cadí.
Una piada a INFOHIELO de fa dos dies que ens indica unes condicions de la canal “com mai” i la darrera edició del butlletí d’allaus (risc 2 sobre 5) ens fan decidir anar cap al Cadí. L’Adrien i en Fred, sortint des de Barcelona, també estan d’acord. La meteo indica possibles nevades febles durant la nit i una “finestra” de bon temps pel matí de diumenge.

Dissabte, 20:10h, Estana (La Cerdanya) …
Hem fet el camí des d’Argentona amb pluja que s’ha convertit en neu durant la Collada de Toses. A Estana el capvespre és tranquil. Neva feblement. No ens ho pensem. Preparem tot el material i enfilem cap al Prat de Cadí. Les motxil.les pesen com dimonis. Duem el sopar, els sacs, la cutre-tenda d’en Ferran… en fi, tot el necessari per fer nit a un dels paisatges més bonics del Pirineu.
En Sergi marca un bon ritme de pujada. En poc més d’una hora ja hi som. Continua la nevada.

Dissabte, 22:00h, Prat del Cadí …
La nit no és gens freda (mala senyal). En Sergi i jo sopem fora la tenda a 1ºC. En Ferran es menja els seus macarrons dins. Ni un sol soroll. Tan sols el lleu xiulet del fogonet escalfant una sopa calenta. Cel mig-ennuvolat. Deixa de nevar.
Estem ben sols en un indret idíl.lic. Riem i gaudim de l’entorn. Vivències irrepetibles.
Quan ja estem dins els sacs arriben l’Adrien i en Fred. Salutacions i a dormir. L’endemà tenim feina.
Tanco els ulls i penso el bonic que és viure aquestes aventures amb els teus amics, quantes coses per explicar, quins bons moments viscuts amb la gent que aprecies i estimes. M’adormo.

Diumenge, 08:00h, caminant pel Prat del Cadí …
El despertador d’en Sergi ha sonat a les 07h00. Hem esmorzat dins la tenda, recollit i amagat el material que no necessitem per escalar i ja estem caminant. En Ferran decideix endur-se el seu sac cap amunt. La seva motxil.la serà més pesada que la resta.
A la matinada ha començat a nevar de nou, feblement però sense pausa. La neu caiguda ahir, a la matinada i la que no deixa de caure s’acumula sobre la més antiga. Total uns 20 cm de neu nova (mala senyal).
“Com ho veieu?“ pregunta algú del grup. “Això no pinta bé” contesto jo.
El cel està força tapat. Els núvols baixos s’aferren a les parets del Cadí. Ambient d’alta muntanya autèntic! Hem decidit acostar-nos a la canal a “veure com està...ja que estem aquí”.
Una cordada de dos nois que han arribat a la matinada i han dormit sota un iglú, també decideixen fer-ho i se’ns avançen.

Diumenge, 08:30h, obrint traça cap a la Canal de l’Àliga …
Continua nevant. Enfilem la dura aproximació. Encara trobem restes de la traça de la cordada de dijous. L’Adrien obra el grup. El segueix en Fred, en Sergi i en Ferran. Jo vaig l’últim. El ritme és dur. Cada 3 o 4 passes les cames s’enfonsen fins la cuixa. Sortir d’aquests forats fa que l’aproximació sigui esgotadora. Tot i així, cada cop estem més a prop de la paret. Continua nevant.
M’aturo a fer una foto i descobreixo a l’altra vessant que la cordada que ens precedeix ha reculat i fa marxa enrera. “Això no pinta bé” penso, mentres intento recuperar l’alè. Els companys ni els veuen.

Diumenge; 08h55, pala d’entrada a la Canal de l’Àliga …
El bosc s’acaba. Ara tan sols ens queda una rampa de neu d’uns 30º fins a peu de via. Hem de fer un flanqueig de dreta a esquerra per arribar-hi. L’Adrien continua a bon ritme. En Sergi i jo comencem a comentar les condicions. La cosa continua pintant malament.
L’Adrien, en Fred i en Ferran arriben a peu de la canal i s’aturen uns 25 metres a la dreta d’aquesta. En Sergi i jo arribem més tard. Els sento comentar que hi ha la resta d’un allau a l’entrada de la canal….. “Vaja!” penso “Això cada vegada pinta pitjor….”
Parlem entre nosaltres. L’Adrien prova d’acostar-se una mica més a la zona de la purga. Troba una capa d’uns 15 cm de neu-pols acumulada sobre una gruixuda capa de neu transformada i dura…. “ejem, ejem….”
Mentres cadascú de nosaltres pensa en silenci què fer, decidim d’entrada i per precaució equipar-nos…. Així que tots amb els grampons calçats i amb el casc posat. Les ARVES ja les duiem des de la sortida.
Per mi està clar que si la mateixa acumulació de neu del peu de canal es troba dins la canal on les inclinacions són de 65º , tot s'en pot anar avall….i així ho dic.
“Però, i si ja ha purgat?” ….” I si la neu està bé?” són frases que sonen al peu de la canal de l’Àliga, al Cadí.
En Sergi i jo comentem que en tot cas podem fer dos grups…. Un cap amunt i un altre cap avall… que això de fer Vè en mixt i en les condicions que trobem….
En Ferran i l’Adrien són més optimistes. Finalment, arribem a un consens. Ens acostem definitivament a peu de via, ens ho mirem i decidim. En Ferran em diu que ell farà el que la majoria triï.

Diumenge 09:09h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
Estem els cinc a l’entrada de la canal. En Fred és l´únic que encara s’està posant els grampons i està força allunyat, uns 20 metres a la dreta. Jo creuo l’entrada i em situo a uns 5 metres a l’esquerra, sota un ressalt de roca, on crec que es podria muntar una possible reunió segura (a resguard de possibles caigudes de pedres o gel). En Sergi està a la dreta, més a prop d’en Fred. En Ferran està ben bé al mig de l’entrada de la canal, just al centre. L’Adrien s’acosta al primer ressalt, uns 10 metres per sobre d’on es troba en Ferran.
“Qué haces Adrien?” li dic “No vas encordado…!”
“Voy a provar… y bajo” em contesta. “Ok, cuidado….”

Diumenge 09:10h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
L’Adrien alça el seu piolet dret i el clava sobre el ressalt. “Esto pinta bien” ens diu. “Nieve-hielo bastante dura…”
I just en aquell moment…
Un soroll ben extrany ens arriba d’amunt, de ben amunt… baixant per la canal cap a nosaltres….
Primer com xiulet d’una forta ventada, després incrementant-se i acostant-se de manera ràpida, convertint-se en un fort soroll, com si la muntanya comencés a tremolar per dins, com si els budells del Cadí es recargolessin, com si una gran estampida baixes cap a nosaltres…
I en poc segons ja ho teniem tot a sobre.
Metres i metres cúbics de neu caient a tota velocitat per tot arreu. Una enorme i contundent riada blanca arrossegant-ho tot….
Tan sols vaig tenir temps d’arresarar-me més a l’esquerra, acostant-me el màxim a la paret…
El Cadí se'ns queia a sobre!

Diumenge 09:10h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” crido desesperat. Breus segons d’inquietant silenci.
Merda!
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” Només sento en Ferran cridant de dolor, no veig ni sento a l’Adrien….
En Sergi em contesta: “estic bé”. Ha tingut temps de fer un megasalt i quedar-se més protegit.
En Ferran crida de dolor “Ahhhhh, l’espatlla, l’espatlla!….. se m’ha sortit l’espatlla!”.
L’Adrien no contesta. No el veig.
Arribo fins en Ferran. La seva motxil.la està 100 metres més avall. El trobo estabornit. L’allau l'ha revolcat uns quants metres. Està mig dret, agafant-se l’espatlla dreta amb la mà esquerra. No es pot moure del dolor. “Truco a emergències?” em pregunta en Sergi. “Espera’t que el trec d’aquí, busca a l’Adrien!...Adrieeeeeen!”.
Tots dos creiem que l’allau s’havia endut l’Adrien avall.
Però, miraculosament, el veiem encara “pillat” als dos piolets, al peu del ressalt. “Adrien!, estás bien?” el crido. “Bien, bien…. bajo!” em contesta. En Fred ha estat un espectador de luxe a uns 25 metres de nosaltres.

La prioritat absoluta és sortir d’allà “per potes” i “a tota òstia”, però en Ferran molt endolorit i traumatitzat no es mou. No el puc tocar. El dolor és molt fort. Aconsegueixo enganxar-lo de l’arnés i poc a poc el vaig ajudant a moure’s cap a una zona segura. Encara estem enmig de la canal i no duu ni el casc!

Diumenge 09:12h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
Analitzem la situació, què cony fem? Està clar que en Ferran tindrà moltes dificultats per baixar amb l’espatlla fora de lloc. De moment l’Adrien està fora de perill i ja enfila cap avall, buscant el bosc.
Deixem en Ferran al costat d’en Fred protegits. En Sergi va a “pescar” la motxil.la d’en Ferran, jo recullo el meu piolet d’enmig de la canal i les ulleres que li han volat a l’Adrien i torno amb en Ferran i en Fred.
Comencem a baixar, lenta i dolorosament. Per sort, als pocs passos, l’espatllla d’en Ferran es torna a posar a lloc ella sola. En Ferran respira alleugerat i ho celebra…. cridant!.
El “loco” es fot a cridar i a xerrar amb en Fred tan tranquils, després de caure’ns mitja paret del Cadí a sobre i quan encara estem en clar perill!
Bronca monumental a tots dos: “Tots callats i cap vall sense parar!”.

Diumenge 09:20h, dins el bosc a la cara nord del Cadí …
Ens reunim tots cinc. Quina sort que hem tingut! Encara tremolem de por. El dolor es reflexa a la cara d’en Ferran. Li donc un bon “xute” d’analgèssic-antiinflamatori de la meva farmaciola, ens repartim el seu pes entre els quatre i comencem a baixar cap al Prat.

Diumenge 11:05h, Prat del Cadí …
Arribem sans i estalvis. Recollim tot I ens disposem a baixar fins a Estana. La baixada no serà fàcil. Tot el material que van dur entre tres, ara l’hem de baixar entre dos. La macrotenda i la pesada motxil.la d’en Ferran….
Mentres acabem de preparar-ho tot… sorpresa! Arriben la Montse i en Sergi del SEDEG de Granollers. Volien fer la Canal Amagada però no ho han vist clar i han fet mitja volta…però una segona cordada del SEDEG si que ha tirat amunt. Després d’explicar la nostra aventura no perden ni un segon en intentar avisar als companys. Però no hi ha manera, ni per ràdio ni per mòbil….
Els deixem per començar a baixar, poc a poc, amb en Ferran, i quedem a Cal Basté a Estana.

Diumenge 13:25h, Cal Basté a Estana …
La baixada ha estat dura. En Ferran té l’espatlla feta pols. Jo i en Sergi ens hem destrossat l’esquena amb tanta càrrega…. Però estem tots junts i força bé pel que podia haver estat….i això és el més important.
Dinem a Cal Basté, tot esperant notícies dels companys de Granollers. Arriben una mica més tard… també han patit una allau sense més conseqüències que una “patinada” de 200 metres avall…
Buf noi…. Quina jornada! Fem un celebració col.lectiva ….i cap a casa.

CONCLUSIONS
És obvi que no vam ser del tot prudents. És obvi que tot i “llegir” les senyals que ens enviava la muntanya, no vam pendre les decisions correctes. Segur que rebrem crítiques per estar al peu d’una canal al Cadí i no a casa mirant la tele…. Tot això és obvi…. Però sabeu què?

Cony! Estimo molt, moltíssim als meus amics… a l’Adrien, en Sergi, en Ferran, en Fred... i des del diumenge a les 09h10 encara més i això és un tresor que no em treu cap crítica.
Mercès per compartir part de les vostres vides amb mi!

PERE TUTUSAUS

PD: Perdomeu-me les errades i faltes del text. L’he escrit d’una sola tirada i sense respirar. En Ferran en té per tres setmanes amb el braç inmobilitzat, però segur que es recupera abans!

50 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Heu estat molt de sort. Per desgràcia, en conec altres que no ho han pogut explicar.

Cal que tots siguem més curosos amb el risc d'allaus, i potser que el servei de predicció de risc d'allaus actualitzi millor les seves dades. Fa pocs dies un company m'explicava que a Eina, el corredor del Vermicelle estava molt carregat de neu fresca i que la previsió era de nivell 2 !!

Jordi Solà i Mas ha dit...

Pere, m'en alegro que estigueu tots bé. M'has fotut un susto de por!
Recupereu-vos aviat.
Una abraçada a tots.

Jordi
Tremp

Jaumegrimp ha dit...

Celebro que tot hagi acabat en un ensurt! crítiques ? no pas cap més que les que et puguis haber fet ja tú mateix.

PGB ha dit...

Sincerament: quina sort heu tingut!

Unknown ha dit...

Pere, és la millor piada que he llegit mai; ben redactada, intrigant, emotiva ( llagrimeta i tot),didàctica , però el millor millor de tot és que té final feliç, ara mateix és el més important.
Un petonàs a tots 5!
Ferranet millora't aviat!

Ther ha dit...

Sense paraules!!!De ni dor l'exèriència, i pernsar que nosaltres estavem mirant cap a les muntanyes de cadí, pensant "quefaran?". Pere T, m'has de deixar els teus contes!!!quina passada d'escrit.

Sergi ha dit...

Em sembla que les paraules d'en Pere són les de tots els que estavem allà, però ell les expresa millor.
Per cert Pere gràcies per estimar-me dues vegades, je, je.
Ah!, i aquesta piada més que aquí tindria que anar a Muntanyes de Cultures, a la secció de narrativa.

Gatsaule ha dit...

Osti Pere, no pensava saber de tu d'aquesta manera... Quan he començat a llegir, ja m'ha semblat que havíeu de ser vosaltres, no n'hi deu haver gaires d'Adriens alpinistes pel Maresme....

Crítica cap ni una, que ja som tots grandets, però no estar de més recordar el que s'ha fet tota la vida: no fer esquí de muntanya abans del febrer ni canals abans del març, si no és que les condicions són òptimes! Això redueix molt el risc.

Però si t'escric és per donar-te, donar-vos, molts ànims i dir-te que estic content que no hagi estat res. Tot i que el pobre Ferran ho passarà malament amb l'espatlla...

Alfredo ha dit...

Me alegro de corazon,que esteis todos bien,
Pero sois unos ""CAPULLOS""
Aunque esto nos sirve a todos como una leccion, de lo que no hay que hacer.
Lo importante es que lo estais contando.
Ferran que no sea nada(bixo malo..)
un saludo Alfredo

Ferran Guerrero ha dit...

Desde el meu petit mon m'alegro que estigueu tots be, ho acabo de llegir del tiront i hem tremolaba la ma sobre el ratoli, desitjo que es recuperi rapid el Ferran.

Salut

GEAMM ha dit...

Ostia això no es fa, fins que no he acabat de llegir la piada no les tenia totes !!! Rés, de tot això aprendrem tots, i m´alegro molt que estigueu bé ! ... Ferranet, recuperat aviat que et vui tindra al meu costat el dia del sopar. Una abraçada a tots.

JAUME ORS ha dit...

Fins que no he acabat de llegir la piada ... Menys mal que tot acabat en un ensurt !!! Que tot això ens serveixi d´experiencia .. a tots !!! Ferran recuperat aviat i sobre tot del ensurt. Abraçades !!!

Iban Bessa ha dit...

felicitats per sortir-ne tots "sencers", aquestes situacions no acostumen a perdonar...
després d'això acostumes a ser més prudent amb la neu, a no només mirar el "número" del risc d'allaus, sinó a llegir la "literatura" i a llegir la muntanya. la muntanya no sempre perdona, i quan ho fa se n'ha de treure una lliçó positiva.

salut i endavant!!

ferran ha dit...

l'amistat pren forma quan es crean lligams de confiança, sinceritat i honestedat, quan tot aixo es ben solid ja no es trenca mai...
la muntanya ens va guanyar diumenge, pero ens va unir encara mes, quina derrota mes dolça, aprofitare aquesta oportunitat, cuidare encara mes les amistats.

admiro i agreeixo l'ajuda dels 4,molt especialment la del pere que em va treure de la pala quan jo no podia,
diuent que la memoria es efimera, pero aquesta experiencia sera ben recordada

ferran

Llorenç ha dit...

Ostras!!! quina sort!!! com diu "el terrible" poques vegades perdona la montanya...!! heu estat de sort!!!
me'n alegro de saber que tots esteu bé! Ferranet!!! anims!!!! l'espatlla en poc temps i una bona recuperació estaràs com a nou!! (per experiencia!!)

edunz ha dit...

sempre aprenents..
aquella setmana el risc d'allaus al cadí estava en 3 per plaques de vent dins les canals (al Cadí les entrades de N sempre deixen plaques dins les canals). Després el van baixar, però en orientacions N es fàcil que s'amaguin capes dèbils en profunditat (jo en vaig trobar de globelets divendres al massís del Port del Comte, sota un pam de neu). El pes de la neu nova pot fer trencar plaques aparentment estabilitzades, o simplement desprendre's la neu recent pel seu propi pes (ja ho dieu, la temperatura no ha estat massa baixa, i la neu haurà estat algo pesada). Va, res que no sapigueu seguramet. Com reconèixer que 20cm amb aquella pendent ja supera la quantitat crítica de neu nova. Hivern complicat aquest, que cal seguir d'aprop per planificar les activitats. La intuició, el 'això pinta malament' sempre acaba sent el més determinant, però un cop sóm al mig de l'activitat, costa aprendre a renunciar (els vostres dubtes també va fer que no entressiu abans a la Canal, on el desenllaç hagués pogut ser terrible). Jo també opino que a les canals del Cadí els hi han de faltar setmanes, encara que hi hagi gent que ja hi estigui anant i tornant per explicar-ho (i segurament serà una temporada de canals i mixte molt bona).
Si no ho heu fet ja, pot ser interessant que feu arribar el vosre testimoni a l'ACNA: http://www.acna.cat/
Els butlletins són molt útils, i inevitablement aproximats, fer-ne un seguiment de la descripció del mantell al llag de la setmana (=evolució) sempre aporta més informació que el darrer nº de divendres.
Molts ànims, enhorabona per la modèstia del teu post que permet aprendre/recordar dels errors que tots alguna vegada haurem i seguirem cometen, i felicitats pel final feliç. I a per la propera ara ja amb més experiència!

laura pi ha dit...

Vaja relat! Pere, unes quantes croniques com aquesta i seras el Joe Simpsom catala! Ens alegrem que tot hagi quedat en un ensurt, penseu que si allo us arriba a trobar entre el primer i segon resalt on haguesiu anat "a pelo" les consecuencies per TOTS haguesin sigut malauradament molt diferents. Apendre a ensumar els riscos s'apren amb experiencies viscudes con la vostra. A la muntanya hivernal les males vibracions son males conselleres, i nosaltres sempre diem, -davant el dubte, no hi ha dubte!-
Ferran amunt i que no pari la festa!

Piter ha dit...

Ondia...

Celebro q hagi esta només un ensurt, a mi ja fa uns anys em va caure una placa de pocs centimetres a l'Oberland. Tot i q ens va passar per sobre(anavem amb grampons), l'ensurt no ens el va treure ningu.

Anònim ha dit...

“El alud del Cadí”

Queridos; Andrien, Ferran, Sergi y Tutu

Bronca ¡Ninguna!

Os pongo por orden alfabético, para no hacer distinciones.

Soy un hombre y quizá alguien piense que es impropio de mí, que diga que os quiero, os lo digo y lo repito, porque sois cuatro hombres, que os hacéis querer y por tanto a las personas, que se hacen querer, se les puede decir sin rubor, que se las quiere, sean hombre o una mujer, creo que en esto todo el mundo estará de acuerdo.

Para vosotros la palabra os aprecio, es poco ¿Por qué?.
Pues por vuestra, sencillez, humanidad, ternura y gran profesionalidad, que nos habéis demostrado a todos los que hemos tenido la suerte de ser vuestros cursillistas, nos habéis enseñado a escalar, pero además constantemente, os habéis desvelado por nosotros en general y en particular.

Cada uno con vuestro carácter y virtudes, constituís el núcleo fundamental del GEAMM, incluido mi querido Pere Montasell, vosotros lo habéis creado y ahora no nos podéis dejar huérfanos.

Sabemos, porque Tutu lo relata magníficamente (propongo que se le de el premio a la mejor piada/mensual), como él percibía el peligro, los pensamientos de sus/nuestros compañeros, en aquellos momentos, solo ellos los conocen ¿percibieron ellos también el peligro?

En cualquier caso lo hecho, hecho está y ahora contáis con una experiencia de incalculable valor profesional, vuestro cerebro ya ha archivado “lo previo al alud”, sois más ricos en experiencia en aludes, ahora ya difícilmente otro os sorprenderá.

Posiblemente en aquellos momentos, el ansia de; conquista, de superación personal, de triunfo sobre los elementos, de la aventura, de compañerismo, se impuso sobre los “avisos”, que eran correctamente interpretados por vuestros cerebros, de grandes escaladores, pero todos fueron desestimado por el corazón.

Es humanamente comprensible, porque para amar, se ama con el corazón, se sufre con el corazón y se tiene valor con el corazón, porque si nuestras vidas las rigiera solo el cerebro, no seriamos ni hombres ni mujeres, seriamos frías maquinas.

Estoy seguro que todos hicisteis cuando cayó el alud, instintivamente lo correcto para salvar la vida, seguro que otros, sin tanta experiencia como la vuestra, estarían muertos. Si hay que decir claramente muertos, porque habéis estado a punto de morir.

Sois hombres valientes, no todo el mundo es capaz de serlo; aunque se debería escalar con el cerebro y no con el corazón, tarde o temprano, volveréis a percibir el peligro, caeréis en la tentación de despreciarlo y como el corazón de nuevo se impondrá sobre el cerebro, solo os pido, quizá debería pedirlo en nombre de todos los GEAMM, que en ese momento le recordéis, que ni él, ni vosotros, ya no tenéis derecho a morir, porque muchos amigos os necesitamos y queremos tener siempre a nuestro lado, para gozar de vuestra compañía y amistad.

El chantaje al corazón debe de ser claro y directo.
Danos valor y pasión, pero no nos empujes a la muerte, porque nos necesitan y esperan los que nos quieren, haz tu trabajo, pero no enturbies nuestra inteligencia, amen.

Los cementerios están llenos de valientes, también la vida está llena de muertos vivientes, procuremos encontrar un término medio y gozar de la vida, sin despreciarla, hasta que esta se pague de forma natural y cuando esto suceda podamos decir:

Nos morimos de viejos, pero hemos vivido como auténticos hombres y mujeres.

Y todo esto os lo dice un alguien que aprendió a escalar a los 62 años y ahora aprende a esquiar… parece que a este, también el cerebro se le bloquea a veces, pero por eso comprendo lo que os pasó.

Un fuerte abrazo para los cuatro, besos; para vosotros ¡No!, para ellas siempre ¡Sí!, que os quiera, no quiere decir que tengamos que mariconear, pero Ferran si tienes que recuperarte antes, estoy dispuesto a darte ese beso, que desde el primer día buscas y deseas, pero en la boca ¡No!, que esos solo se los doy a…. mi hombre.

Vuestro amigo
José-Luis

Ana ha dit...

No acostumo a quedar-me sense paraules, però aquesta vegada no sé què dir. Bueno, sí, que m'alegro que la muntanya només us guanyés una miqueta, i que finalment us deixés anar de les seves urpes...Espero que ens trobem aviat per celebrar que heu tornat. (Cuida't, Ferranet).

karles ha dit...

m'en alegro de coneixer aquesta aventura via post i no via telenoticies!
el meu instructor de submarinisme en va dir una vegada, despres d'haver tingut un ensurt amb un company: "aixo ha sigut un incident i d'ells n'apendras a evitar accidents. que tinguis molts d'incidents i cap accident".
karles

Anònim ha dit...

Una llàstima per l'esforç i l'intent fallit...una autèntica sort al final i m'en alegro molt...
Que pocs deis abans es fessin Teixoneres,Âligues i demés en òptimes condicions a vegades ens cega la vista,a mi també!
perquè les il.lusions i ganes poden més. Sort que el Cadí ens/us donarà "sempre" una altre oportun itat! Perquè us hagi pogut enssenyar,i haguem pogut apendre.
Que no sempre es pot explicar.
Salut, Adrià TX.

Montse ha dit...

Bé, poc més queda per dir. Personalment, seguiré fent cas de la meva intuició doncs nosaltres ens vam retirar a temps i estàvem gaudint d'una passejada plaent i tranquil·la.
Espero que en Ferranet es recuperi ben aviat i que ens veiem el dia del sopar per celebrar que tot plegat ha quedat en una "aventurosa" experiència.

Anònim ha dit...

el dilluns quan pel matí vaig parlar amb l'albert (company del SEDEG que estava l'altre cordada) em va fer patir una pell de gallina que em va durar tot el dia.

celebro tant de tot cor que estigueu b.

un peto ben gros i ferranet cuidet!!!

Ardillu

Unknown ha dit...

Més tranquils estem tots sabent que esteu tots be.Bronques ?? TOTES!!!! quin exemple és el que doneu foten aquestes imprudències???La muntanya restarà allà durants uns anys més, si no la feu aquest any serà el que ve.Una retirada a temps és la millor victoria.Au...una abr´çada des de Lleida i ànims a tots

Anònim ha dit...

Bones,
Nosaltres varem fer l'Aliga el dia abans (dissabte). Els 3 reslats estaven en perfectes condicions i les rampes molt carregades. Es va fer dijous, divendres i dissabte. Tot i havent passat una cordada el dia anterior quasi no hi havia traça. La baixada del Cristall divendres era de punta de grampó i dissabte es feia lliscant-corren.
Les temperatures anaven pujant i al migdia començà a nevar.
Les supercondicions de dijous van evolucionar a molt perilloses en 72 hores.
A tots ens passa que veiem un comentari publicat de bones condicions i decidim anar-hi fanaticament, pero demà treballo, passat també, hi aniré l'altre.
Les condicions al Pirineu son molt cambiants i tots sabem que renunciar a una activitat un cop a peu de via es dificil, pero si dubteu feu-vos la pregunta, val la pena?
No, ja tornareu un altre dia i la disfrutareu de valent.

RATAFIAIRE ha dit...

FFFFffbbbrrr....
Esgarrifances....
Una abraçada i petons a tos quatre per haver tornat bé.
Bronca i bulla per imprudents, tot i que jo no se què hagués fet.
Maillons, tempestes elèctriques, llamps, allaus, ... el tàndem Tutu-Adrien comença a ser llegendari... ;-D

Benvinguts!!

Anònim ha dit...

ostres!!! ho acabo de llegir..
noiets jo també estic mooooolt contenta que tots estigueu bé!!
aixxxxxxxx quin cap!!!!

un petó SMUACKSSSS!!!

martulinaa

Anònim ha dit...

Eyyy! Me alegro de que no haya sido nada. Y tambien me alegro de que el iglú que hicimos el dia 22 sirviera para alguien. Aquel dia intentamos la Canal del Cristall pero no estaba en condiciones y acabamos haciendo el iglu. UN saludo!!

http://www.comandonerp.com/Misiones/53cadi/53cadi.htm

MadVeras ha dit...

Osti nen, m'alegro que us n'hagueu sortit mes o menys be, m'h efotut un suto important al veure el titol de la piada

marsi ha dit...

Buff quin ensurt companys!! A recuperars-se de l'ensurt i agafar-s'ho com un aprenentatge. Celebro que no hagi estat res greu!

A seguir piant per molts anys!

Salut i ànims!

amalia ha dit...

Ostres! I jo tant tranquil·la a casa mirant "Tocando el vacio"! La veritat és que vau estar de sort, cosa que m'alegra, però també em fa feliç veure que l'experiència t'hagi apropat encara més als teus amics...Amb les teves paraules, i també degut suposo a les hormones (no vull negar que estic sensible), però m'has fet plorar!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Hola companys, soc el Fran del SEDEG, el que va trepar amunt per la canal Amagada amb l’Albert i el Jordi, i la va destrepar ràpidament amb l’Albert. El Jordi l’havia baixat més ràpid...

No faré literatura –ja s’ho ha currat el Pere- ni donaré més bronques ni reflexions d’amistat; a posteriori tots pensem que no s’havia de pujar -ara és evident- i tots estem molt contents de poder enviar aquests posts. La meva aportació a la reflexió es limitarà a les percepcions d’abans de l’allau que son les que conten per prendre la decisió.

Jo també tinc certa experiència amb la neu, encara que més lliscant amb la taula d’snow –havia baixat l’Ordiguer per exemple, amb una quantitat de neu semblant- i no soc gaire llençat precisament a l’hora d’arriscar; l’Albert també ha fet coses, el Jordi havia treballat al “Carto”, l’actual IGC que fa els butlletins d’allaus –ja deu haver parlat amb ells-, però com diria el millor expert del tema, mai no en saps prou i mai no pots garantir res.

Previsió meteo: per dissabte, xungo amb possibles nevades abundants, més neu durant la nit i diumenge inicialment ho donen millor, després anuncien més neu.
Butlletí d’allaus de dissabte: Risc nivell 2 pujant a 3 si neva prou.
Reflexió: ho haurem de deixar estar, llàstima.
Evolució dissabte: el radar, les estacions automàtiques i les cameres diuen que només plou a casa, a la zona del Piri que ens interessa fins i tot fa estones de sol!
Dons anem!

Sortim de casa molt tard –finalment hem sopat a casa meva- sota un bon diluvi fins acostar-nos al Pirineo. Fem la Collada sota un cel ple d’estels. A la pujada a Estana sembla tot sec, que ni tant sol no ha plogut res. Les parets queden entre la boira però al poble està despejat, no fa vent i ens adormim amb un parell de graus sobre zero.
Reflexió: serà un d’aquells dies que les previsions han espantat a tothom però finalment no es compleixen i surt una activitat perfecta. Estaria millor amb més fred però allà dalt en farà i ja baixarà durant la nit.

Ens llevem a les set. Una mica més cobert però no ha nevat. Mentre esmorzem i ens equipem comença a nevar feblement. El camí cap al Prat del Cadí està ben glaçat i sense neu nova, bon senyal. Arribem al Prat: boira a les parets. Torna una parella que diu ha anat a l’Ordiguer, no els feia gràcia i s’han tronat. Ens confirmen que el grup del Tutu –amb pedorro inclòs- anava cap a l’Àliga. Ens acostarem tots a peu de canal Ordiguer-Amagada; la Montse i el Sergi no pujaran més –no és el millor dia per una primera-, nosaltres segons es vegi. L’aproximació final es fa dura ja que no hi ha traça recent. La informació dels retirats no és vàlida ja que és evident que no han arribat a veure la canal i a més, venien d’una altra banda...

Reflexió: És obvi que ha fallat una mica la previsió meteo, després de la cleca per la ventada s’han curat en salut. El que ja és més estrany és l’error al butlletí d’allaus: això no és un risc 2 ni de conya i des d’allò del Valandrau eren molt més conservadors...
Nosaltres, a vista, donaríem tranquil•lament un nivell “3+”. No està clar quan ha nevat tot això però la capa nova a les canals no arriba a un pam, les dues han purgat ja i a sota hi ha neu més dura: la nostra avaluació per la canal baixa a “3-“.
La canal Amagada no és difícil ni gaire compromesa i no té pales de neu perilloses a sobre. Farem la primera part; si no ens convenç fem la volta, si al sortir a la Sàbat no ho veiem clar fem la volta, si a dalt no es veu res tenim el mapa al gps...

Pujem. Sota la purga la neu és dura però no totalment glaçada. Passada la zona de dipòsit gairebé no queda neu tova i els bessons ho noten clarament. A mitja pujada, a punt de girar cap al tram final, trobem una zona amb crosta dura però que sembla “buida”; ens desviem una mica i desapareix –deu ser una antiga allau-.
Al tram recte final hi ha una capa de neu nova inconsistent però no arriba al pam i piolos i crampons recolzen directament a la capa inferior, dura però que no presenta una superfície de lliscament molt macada per facilitar una hipotètica allau. Tampoc no sobrecarreguem gaire la placa per que, simplement, la travessem sense resistència. Els bessons tornen a queixar-se mentre arribem a prop del final. Ara obre l’Albert, jo vaig a roda i el Jordi una mica enrera.

De sobte, sempre és de sobte és clar, noto unes suaus línies sobre la neu. El meu instint em fa mirar instantàniament amunt i veig com talla la placa uns quatre metres per sobre l’Albert. L’adrenalina ja m’arriba als peus, les pulsacions deuen anar a tope, el cervell passa a fase d’alerta 1 i connecta la hipervelocitat neuronal. Els segons s’allarguen indefinidament. A les pelis posen música d’acció però aquí no cal, la tensió la dona l’instint de supervivència real. No hi ha cap soroll, la neu es mou en silenci, nosaltres no diem res, estem totalment concentrats. La placa comença a lliscar lenta i pesadament i nosaltres ens tirem a fer una autodetenció, la primera de veritat, mentre dins del cap ressona un avís “¡això no és cap simulacre!, repetim, ¡això no és cap simulacre!”.
L’Albert, sense massa neu per sobre, s’aguanta sense problemes. El meu primer intent no mossega gaire la capa inferior i la neu que se m’amuntega a sobre em va arrossegant. Al segon, clavo més fondo, encorbant el cos i aconsegueixo que part de la neu em passi per sota i part per sobre. No he agafat velocitat i no he baixat més de cinc metres. Em giro i veig baixar la colada. El Jordi no ha pogut aguantar-se amb tanta neu. Un suau ressalt m’impedeix veure’l però no hi ha prou volum per empassar-se’l. El front d’allau reapareix més avall i sobre ell cavalca el Jordi que agafa la corba de la canal aprofitant el peralte! Sembla estar bé i que ho té tot “controlat”. No ha pogut parar-se però ha vist i palpat les altres purgues, sap que no hi ha cap obstacle ni ressalt perillós i ja coneix el camí i la zona d’aterratge així que es posa còmode i es deixa portar intentant “disfrutar” del viatge. Sis o set segons a escala temporal planetària i una eternitat per nosaltres dona temps a calcular la jugada com el millor professional dels escacs. No ens veiem ni podem parlar però aconseguim comunicar-nos com els primats mitjançant uns crits que no aporten gaire informació però descarten cap problema greu.
Destrepem marxa enrera per no tirar res més, tranquils però amb certa pressa fins a trobar el Jordi preventivament amagat sota una roca i confirmar que l’única víctima ha estat un cargol de gel. Hem pujat i baixat més de dos-cents metres en menys d’una hora, que no està malament però el Jordi ens ha guanyat. En cap moment hem sentit córrer risc vital i hem mantingut la calma però és clar, diga-li susto, digues aventura...


Sorry, se m’ha escapat la vena prosaica. Tornem al rigor.

La placa en qüestió no feia un pam de gruix per sis metres d’ample tot i que, apurant explicació causal, feia una suau concavitat –la de la canal- al punt mínimament més obert d’aquesta i sota un petit ressalt on apuntaven lleument unes roques, just abans de la paret que tanca la canal. Si havia de caure alguna cosa era aixó i estava a punt de fer-ho sola però no tinc clar que ni fent una cata ens hagués semblat especialment perillós.

Conclusió: “A toro pasado”, caigudes les allaus, és fàcil veure el risc corregut però si, per aquella mínima diferència no haguessin caigut, hauríem pensat que hi havia un risc 3 però era prou estable i no massa perillós. Amb la informació de que disposàvem, no era la canal més segura del món però tots hem passat un munt de vegades per trams amb més neu i els hem considerat prou segurs. És clar que la canal de l’Àliga és més compromesa i no podíeu tenir tanta informació sense entrar i per tant l’aposta era més arriscada. Per nosaltres que no buscàvem dificultat tècnica, segurament hagués estat suficient per desistir però més per acumulació de handicaps. Si només sortíssim amb la neu glaçada, ¿quantes vegades ho podríem fer? ¿qui faria esquí de muntanya? ¿pensaríem en el risc de la llavors molt perillosa relliscada?
Una altre vegada potser el “descens” no seria tant segur i les possibles conseqüències molt diferents però, a peu de canal, haurem de tornar a prendre la decisió ...o decidim ara no tornar. No vull tenir raó, no sóc un gran expert i tot és relatiu, però només ens podem refiar del que sabem i el que veiem i la seguretat absoluta a la neu només es té al sofà de casa. A Cal Basté ja estàvem tots fent nous plans encara més agosarats...

Jo no us estimo tant per que no hem coincidit gaire ...però també us aprecio força.
Espero tornar-vos a trobar aviat. D’aquesta m’apunto d’una vegada al GEAM –total, és gratis.
Que et recuperis ràpid, Ferran.

Fran.

miscel·lAnna ha dit...

Bona crònica.
Et fa està amb l'ai al cor fins la final
Me n'alegro que tot hagi quedat en un ensurt.
Una experiència per no oblidar i a tenir en compte

miscel·lAnna ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
miscel·lAnna ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Raquel ha dit...

Buf, buf, buffffff...
El pitjor el silenci, oi? És esgarrifós...
Intenteu oblidar l'angoixa i recordar l'aprenentatge... i somriure a la vida que teniu!!

Anònim ha dit...

Stik flipan!!!!
1-Krek k lo d llegir no ho porteu gaire b!!! l bulleti posava risc 2 i 3 a cara N, l cadi s tot cara N.
2-Akabo de veure les fotos!!! ske steu bojos!!!! am l dia k feia i vosatres pel Cadí!!!! dprs hihan accidents!!!!
3-Si algun dia vas a una muntanya kom el cadi i estas sol, pregunta't xke!!! potser xke la gent te un pel mes d seny k vosaltres!!!
4-Aneu a posar un ciri a la moreneta!!!!!

Anònim ha dit...

por gente como vosotros van a cobrar los rescates,y encima anunciando las fotos como si fuera "limite vertical"...por Dios....menos mal que enseñais bien los caretos pa que os reconozcan de lejos...y para el que se lastimo le deseo que se mejore y que aprenda que llevar años haciendo actividad no quiere decir NADA.

Ther ha dit...

Crec que està be rebre certes crítiques, una d'elles per exemple és que no s'ha d'arribar a situacions extremes per valorar la gent que tenim al nostre entorn més pròxim. I potser en aquest sentit hem sigut una mica accessius. L'altre és les imprudències, i puc dir que del grup hi ha gent a la que considero més que responsable...però senyors...som humans, i a vegades la caguem, tan a nivell personal, com esportiu com laboral.
Per tant les crítiques han de ser ben rebudes...però....que trist és rebre-les amagades per un anònim, i que noble hauría estat, si unes crítiques tan directes i tan dures portessin com a mínim un nom. Esther Ariete

Sergi ha dit...

Bueno, voy a responder al anónimo que ha decidido brindarnos con su sabiduria. Haber, primero de todo, si se llega al punto de cobrar los rescates, es por varias razones:

primera: la gente es imprudente. En este caso el hecho de ir al Cadí con riesgo 2 en aumento, con toda la previsión, con todo el material técnico y preventivo (que porcierto me gustaría saber si tú o con la gente que sueles ir a la montaña sueles llevar Arva, Sonda, Pala, Material Técnico, Botiquín, Movil, Manta Térmica, y sobretodo si sabes utilizarlas, bueno lo dejo a tu consciencia...) y hacercarse al corredor en cuestión para ver como está la entrada, y tener la mala suerte que en ese mismo instante cae un pequeño alud, eso más bien, para gente que está acostumbrada a ir a la montaña, lo considero mala suerte. Imprudente hubiese sido entrar, cosa que no hicimos, y si hubiesemos entrado o no!, eso sólo lo sabemos nosotros...
segunda: Los rescates se llegaran a cobrar siempre y cuando no estés Federado y se demuestre que es una imprudencia (te refresco, lo que hemos comentado anteriormente), que significa que has de estar dado de alta en un centro excursionista, y al mismo tiempo darte de alta en la Federación que más te guste, eso lo dejamos a tu libre elección, pero viendo como escribes, ya me imagino cual seria...

Ya por acabar con este absurdo tema, el GEAMM es una asociación que se ha formado por un "grupo de amigos" (que por cierto dudo que tengas al ser tan despectivo con gente que no conoces), y los amigos conllevan a que se animen y respeten entre ellos, pues eso es, hemos decidido hacer de lo que podría haber sido un susto mayor a una pequeña parodia. Que porcierto no esperamos que entiendas.
Ah! y por cierto soy el segundo empezando por la derecha, por si algún dia me ves por la montaña, para que puedas apartarte, no sea se te enganche alguna imprudencia.

Sergi Lugo Bascuñana

Anònim ha dit...

Bona nit,

En Sergi hauria de saber que el fet de portar tot el material tècnic de seguretat (que no de prevenció) no protegeix de l'accident en si i que, a cops, dóna fins i tot una falsa sensació de seguretat a l'usuari (és un fenòmen similar al fet de portar mòbil, que provoca que determinades persones sobrepassin certs límits de risc tot pensant de forma subconscient que sempre podran demanar ajuda si cal). És clar que l'unica mesura de seguretat realment eficaç és la valoració intel·ligent i també intuïtiva de les condicions i l'evitació de la situació de risc. No em sembla, al contrari del que afirmes, que fos una qüestió de mala sort la caiguda de l'allau, sinó una situació que, tal com molt bé relata en Pere a l'explicar les seves sensacions, us vau buscar a pols, sense fer massa cas de les males vibracions (part intuïtiva de l'anàlisi) ni de les condicions de la muntanya (part racional) clarament visibles a les fotos que heu penjat. Com a alpinista veterà sóc conscient d'haver-me arriscat moltes vegades, sol o acompanyat, a l'hivern o a l'estiu, a gran alçada o a nivell del mar, però he intentat no cometre l'error d'atribuir les meves mancances a la mala sort i aprendre dels ensurts, i el cas és que encara dono guerra, espero que per uns quants anys més. Una salutació a tots i no us prengueu malament el comentari, va de bon "rotllo".

Xavier

Sergi ha dit...

Gràcies Xavier per la teva aportació, i com a referent de la teva aportació, tinc que dir que com excursionista, menys experimentat que tú, i veient les condicions d'aquell dia, nevades febles, en pales màximes de 30º, no creec que fos una temeritat. I que en el precís instant, parlem de 4 minuts, en que varem estar devant de l'entrada a la canal i caigués l'allau, ho considero mala sort. Vinga Salut a tots

Marta ha dit...

Ostres, primer celebrar amb vosaltres que ho podeu explicar.
Trobo molt útil que espliqueu l'experiència. Ens serveix a tots.
Salut!

nès ha dit...

nois, des del maresme i tb amb esperit alpinista, me n'alegro MOLTÍSSIM de que estigueu bé, tot i que no us conegui no us imagineu el que me n'alegro...
no sóc ningú per dir-vos res, i crec que l'examen de consciència l'he de fer (i ja l'heu fet) vosaltres mateixos, que sou qui ho ha patit, l'experiència és un grau.....
molta sort en futures ascencions, us aniré seguint, ara que he trobat alpinistes al maresme....;D

Anònim ha dit...

Reflexión para el “valiente” anónimo del 5-2 a las 13,34 y para todos aquellos que ocultan bajo seudónimos y son amigos de la crítica fácil.
1. Nuestros compañeros son los únicos que estaban allí y por tanto, son solo ellos los únicos que objetivamente pueden graduar el grado del riesgo que asumieron y de imprudencia. Creo que ya lo han hecho ampliamente por activa y pasiva con su propia autocritica y han tenido el valo,r de mostrarnos su accidente, del cual cada uno según su INTELIGENIA podrá sacar provechosas enseñanzas. Ellos seguro que ya las han sacado porque fueron los protagonistas.
2. Se jugaron su vida, no la nuestra y en ningún momento pusieron en riesgo a terceras personas
3. Si no estoy equivocado en Cataluña actualmente los rescates son GRATUITOS, esta semana ha costado rescatar a un esquiador “surfero”, que esquió fuera de pista en la Molina y se perdió, 60.000€, que no pagará. Próximamente los recates por negligencia se cobraran.
4. Todos ellos están FEDERADOS en el FEEC y cubiertos por un rescate pagado hasta los límites donde la póliza alcanza.
5. El alpinismo, la escalada y en general todos los deportes de montaña o asociados a la naturaleza implican riesgo, bajo, alto y muy alto, que normalmente, pagan con su vida solo los que tienen el VALOR de practicarlos.
6. Un ACCIDENTE por definición es “Un hecho fortuito no deseado, en el que han concurrido una seria de factores concatenados adversos, algunos previsible y otros no”
7. Nuestros compañeros en ningún momento requirieron los servicios de emergencia, se auto evacuaron y transportaron a nuestro compañero herido… esto te debe de parecer poco profesional y de poca camaradería.
8. A mi sus “caretos” me gustan mucho y los enseñan, y encima te dicen quien son en la foto, no se esconden tras una un anónimo.
9. Decidieron correr libremente un riesgo , solo arriesgaron sus vidas, no las de terceros. Cuando se produjo el ACCIDENTE, no molestaron ni perjudicaron a nadie y por ultimo tuvieron el valor de explicarnos a sus amigos y a todo el mundo lo que sucedió, se podían haber callado.
10. Ahora ya sabemos todos los compañeros, que esa actividad es de muy alto riesgo, superior a la escalada, porque introduce un otro factor de riesgo, que es la nieve, de muy difícil predicción en su comportamiento, a pesar de toda la experiencia que se tenga y los datos del grado de riesgo, porque siempre nos movemos con predicciones generales, pero las actividades las desarrollamos en microclimas.
11. Fíjate si son profesionales y excelentes compañeros “que uno de los caretos” tiempo a tras, muy delicadamente me sugirió que no efectuara una actividad programada de ese tipo, porque él sabía que existía un riesgo que yo posiblemente físicamente no podría asumir. Seguí su consejo y ahora se lo agradezco más que nunca.
12. Solo te digo que si algún día tienes esa sensación que los hombres y mujeres tienen, al sentir sus huevos o sus ovarios en el cuello, por que han vivido una situación de pánico, tengas la misma profesionalidad y valor, que tuvieron ellos para vencerse a sí mismos y regresar sanos y salvos, pero claro para eso hay que tener algo ahí abajo y no ser un montañero de salón.
13. Y por ultimo “mi querido anónimo” con ellos me iría a cualquier sitio, contigo, ni al bar de la esquina.
Atentamente
José-Luis Niño (GEAMM)

Anònim ha dit...

Eo! acabo de llegir la piada!!!
Joer,només pensar que podria haver sigut fatal... se'm posar la pell de gallina perdre a companys com vosaltre...
Bronca, preocupació, petons, etc és el que hem queda donar-vos.
A la muntanya amb seny, i la muntanya mana.
Només, celebro que estigueu bé i ens veiem aviat.
Una abraçada molt gran.

carlesg ha dit...

Com que ha sortit el tema del butlletí de perill d'allaus, per al.lusió dir-vos que jo vaig fer el butlletí el dissabte i el pronòstic era MODERAT (2) el dissabte i MARCAT (3) el diumenge ja que havia de nevar en les immediates hores (uns 20-30 cm, segons el SMC). Es preveia que les allaus serien probables al pas d'una persona, de dimensions mitjanes, a qualsevol orientació. Només vull dir que s'ha de consultar la versió més actualitzada, de dilluns a dissabte a les 14 hores aprox a www.igc.cat. De totes maneres en el butlletí de divendres la tendència per al cap de setmana era perill en augment. De totes maneres tingueu present que el butlletí és una predicció i estar subjecte a error. Les verificacions que fem (observació activitat allaus, indicis d'inestabilitat, tests sobrecàrrega, sondeig i perfil) indiquen un encert de 70-80% (com als Alps). Això vol dir que 1 de cada 4 butlletins conté informació errònia; per tant, a més de consultar el butlletí ÉS FONAMENTAL que tothom sàpiga identificar sobre el terreny els indicis d'inestabilitat de la neu. Us recomano la web www.acna.cat on s'anuncien cursos i bibliografia sobre el tema. Ah! i me n'alegro que al final la cosa no fos més sèria! Malauradament aquest hivern ja portem 3 morts per allau a l'estat espanyol més 2 al Pirineu francés. A disfrutar d'aquest hivern!!

GEAMM ha dit...

Bé, des del GEAMM volem agraïr les aportacions d'absolutament tothom.

Però no volem convertir l'entrada en una espiral de comentaris i contracomentaris sense fí i sens sentit.

Per això ja existeixen els Fòrums de debat.

Sent conseqüents, aquest serà el darrer comentari del post.

Moltes mercès.

GEAMM ha dit...

Fòrum GEAMM:
http://101762.forums.motigo.com/?action=messages_show&boardmessage_id=591257