
El dia 1 d’Octubre en Jordi Collell, Manel Nuñez, Jaume Aragon i jo “Jordi Nogués” vam començar el viatge cap al sostre d’ Africa.

La sortida comença des de Machame Gate 1.800m fins a Machame Camp 3.000m amb una distancia de 10Km, on farerm la primera nit dins de les tendes que porten els nostres porters. Porters + cuiner + guies… un total de 13 negritos per 4 blanquitos (és obligat, no pots fer resmes que pagar i callar).
Dia 4 marxem de Machane Camp 3.000m cap a Shira Camp 3.800m 5Km, (un paseo) al ser tant light per la tarda vam fer un petit treking per començar la aclimatació, a part de no parar de veure liquits (beber,mear,beber,mear,beber,mear…) osea pixan blanc durant 6 putus dies.Dia 5 per aclimatar, marxem de Shira Camp 3.800m cap a Lava Tower 4.600m on dinarem i baixarem cap a Barranco Camp 4.000m amb un total de 11Km. 

Dia 6 marxem de Barranco camp 4.000 cap a Karanga Camp on ens saltem un dia d’aclimatització i seguim fins Barafu camp 4.700m 7Km. Aquí els meus compis ja van començar a notar els efectes de l’alçada i jo que fins a les hores estava bé, començava amb simptomes de refredat (PUTADON!). A les 20:00 PM ja estàvem tots dins les tendes, ja que a les 00:00AM de la nit dia 7, marxavem cap el cim (jo amb el putu refredat no vaig dormir ni un minut) amb -10º -15º una rasca que lo flipas, ni plumas ni ostias, joder que frio. Pujant cap el cim amb pasetes de tortuga, en Collell i jo estavem molt xungus però gràcies al ritme suau i constant, a les 7:00AM vam fer cim, Uhuru Peak 5.895m (Kilimanjaro) just alhora que el sol feia acte de presència, va ser un moment inolbidable per mi tot i que estava grogui grogui, però en el cim practicament
tothom estava grogui ja que son quasi 6.000m i aixo es nota un Cullo i part de l’altre. Es va fer la foto tipica amb la senyera catalana i cap a baixa. Amb unes 3-4 hores ja ens vam plantar a Barafu Camp 4.700m, directes a dormir unes 3 horetes ja que despres teníem que baixar fins a Mweka Camp 3.000m per fer nit.
El dia 8 marxem de Mweka Camp a Mweka Gate (final de la ruta) i despres cap a l’Hotel a fer-nos la millor dutxa de les nostres vides (una de merda que va sortir del meu cos, que lo flipas,jajaja..).
El dia del cim va ser el mes xungu de tots ja que es van fer 15Km. Per sort el mal de cap va marxar pels 4.500m ja que era com si algú m’estigues apretan el cap molt i molt fort.
El Kili es un pic asaquible per tothom ja que tecnicament no te res de res, simplament te la dificultat de l’alçada. Crec que es tindria que fer un cop a la vida.
Qui s’apunta???? ;)