dilluns, 3 de gener del 2011

Kilimanjaro, el sostre de l’Africa 5.895m.


El dia 1 d’Octubre en Jordi Collell, Manel Nuñez, Jaume Aragon i jo “Jordi Nogués” vam començar el viatge cap al sostre d’ Africa.

Dia 1 d’octubre marxem de Barna a les 13:00PM cap al Cairo i del Cairo cap a Nairobi (Kenia) 5:00AM, a les 9:00AM pillem un bus cap a Arusha (Tanzania) i després de 8 hores amb bus per camins de sorra (fets caldu) arribem a la nostre distinació. Ara només disposem de 5 hores per buscar allotjament i negociar el pack del Kilimanjaro més 4 dies de safari. Després d’un estrés monumental amb els pu… negritus, es va pactar amb la companyia de Shidolia Tours & Safaris LTD. La més econòmica i “segura” info. de Shidolia Email:shidolia@habari.co.tz Web: www.shidolia-safaris.com Tel: +255 27 2548506.
Dia 3 d’octubre, marxem d’ Arusha cap el parc nacional del Kilimasnjaro per la ruta Machame. Es diu que la Ruta Machame és la més xula i dura per fer el Kili.


La sortida comença des de Machame Gate 1.800m fins a Machame Camp 3.000m amb una distancia de 10Km, on farerm la primera nit dins de les tendes que porten els nostres porters. Porters + cuiner + guies… un total de 13 negritos per 4 blanquitos (és obligat, no pots fer resmes que pagar i callar).


Dia 4 marxem de Machane Camp 3.000m cap a Shira Camp 3.800m 5Km, (un paseo) al ser tant light per la tarda vam fer un petit treking per començar la aclimatació, a part de no parar de veure liquits (beber,mear,beber,mear,beber,mear…) osea pixan blanc durant 6 putus dies.Dia 5 per aclimatar, marxem de Shira Camp 3.800m cap a Lava Tower 4.600m on dinarem i baixarem cap a Barranco Camp 4.000m amb un total de 11Km.


Dia 6 marxem de Barranco camp 4.000 cap a Karanga Camp on ens saltem un dia d’aclimatització i seguim fins Barafu camp 4.700m 7Km. Aquí els meus compis ja van començar a notar els efectes de l’alçada i jo que fins a les hores estava bé, començava amb simptomes de refredat (PUTADON!). A les 20:00 PM ja estàvem tots dins les tendes, ja que a les 00:00AM de la nit dia 7, marxavem cap el cim (jo amb el putu refredat no vaig dormir ni un minut) amb -10º -15º una rasca que lo flipas, ni plumas ni ostias, joder que frio. Pujant cap el cim amb pasetes de tortuga, en Collell i jo estavem molt xungus però gràcies al ritme suau i constant, a les 7:00AM vam fer cim, Uhuru Peak 5.895m (Kilimanjaro) just alhora que el sol feia acte de presència, va ser un moment inolbidable per mi tot i que estava grogui grogui, però en el cim practicament tothom estava grogui ja que son quasi 6.000m i aixo es nota un Cullo i part de l’altre. Es va fer la foto tipica amb la senyera catalana i cap a baixa. Amb unes 3-4 hores ja ens vam plantar a Barafu Camp 4.700m, directes a dormir unes 3 horetes ja que despres teníem que baixar fins a Mweka Camp 3.000m per fer nit.


El dia 8 marxem de Mweka Camp a Mweka Gate (final de la ruta) i despres cap a l’Hotel a fer-nos la millor dutxa de les nostres vides (una de merda que va sortir del meu cos, que lo flipas,jajaja..).



El dia del cim va ser el mes xungu de tots ja que es van fer 15Km. Per sort el mal de cap va marxar pels 4.500m ja que era com si algú m’estigues apretan el cap molt i molt fort.


El Kili es un pic asaquible per tothom ja que tecnicament no te res de res, simplament te la dificultat de l’alçada. Crec que es tindria que fer un cop a la vida.

Apa gent, ara a per la proxima…





Qui s’apunta???? ;)











FELIÇ 2011 PLE D'ESCALADES, CIMS I MUNTANYES!!!!



Primera ascenció: R. Vicente i F. Suñol (2007)
Material: 10 cintes exprés
Orientació: Sud
Totes les reunions són rapelables.

Comencem l'any molt bé!!!
Amb una vieta de 3 llargs a la banda oest de la paret del Devessó.

Aquest cop en Sergi fa una reentré a la via llarga, després d'uns mesos d'excuses, poca motivació i algunes que altres lesions... Per aquest motiu escollim aquesta via còmode, planera i en un sector tranquil i amable com és Malanyeu. Ens acompanya en Xavi, que tampoc vol perdre's la oportunitat d'estrenar l'any com cal.

Aproximació i localització de la via: un cop travessat el rierol de la petita vall de Malanyeu, agafem el corriol cap a l'esquerra i un cop superat un ressalt de roca enganxat a la paret, seguim per peu de vies fins localitzar visualment la Montse Curto (fotografia).



L1 (IV) 25 metres. Comença en Sergi, que pas a pas recupera la merescuda confiança que necessita per tornar a fer metres de corda. Comença per una placa tombadeta, fins arribar a una lleixa, seguim recte amunt per la dreta d'una fissura fins reunió.
L2 (V-) 30 metres. Segueixo les xapes que van indicant perfectament per on segueix la via, una placa molt agradable i plena de foradets, i a més, surt el sol...

L3 (V) 40 metres. Tira en Xavi, aquest cop per una placa més vertical però amb més preses de mans. De cop una petita feixa i de nou, placa amb fissura ampla a la dreta. Just a sobre, reunió.

Descens: 2 ràpels per la mateixa via. Un fins la R2 i l'altre fins a terra.

No hi ha cap brètol que ens destorbi, no sentim res. No hi ha escaladors per la paret, ni pel peu de via, ni boletaires, ni caminants...
Només la remor del rierol que creua aquests paratges, solitaris però alhora càlids i amables... També les esquelles fan sentir la seva presència a Malanyeu, com no.

I així hem començat l'any amics, amb una companyia immillorable en aquest petit racó del Pirineu i fent el que més ens agrada, ESCALAR.