La muntanya, aquesta activitat que ens ha ajuntat a tots nosaltres i ens ha donat tant i tant, també es capaç de endur-se alló que més estimem i, aixi ha sigut. En Josep va patir divendres passat un accident mortal fent un barranc a Còrsega.És molt difícil descriure el que sentim tots, per no dir imposible, però us podem dir que tots nosaltres no l´oblidarem mai.
A la seva família i a la Natalia donar-los la força per superar aquest cop tant dur.
T´estimem JOsep.
26 comentaris:
No te olvidaremos,.,.Mure
Y a la familia y a Natalia, mucha fuerza.
Putu Mure, ha sigut un plaer estar amb tu fent esportiva, clasica, gel, barrancs, les birretes dels dimecres, sortir de festa i el pedazo striptis q ens vam mercar aquell dia.
En fin, nomes tinc q cusetes bones de tu.
I allo que mes ens agrada a tots ens a separat de tu.
Anims els pares, familiars i a la Natalia, una abraçada amb força x a tots.
;)
Encara que sembli que s'han apagat uns ulls macos i plens de vida, no és així. Aquesta mirada, i la fantàstica persona que hi havia al darrera, estaran amb nosaltres. Cada cop que fem un cim, o arribem a una reunió, el recordarem i ho compartirem amb ell. Recordarem converses, sortides, encadenes, esforços i rialles. Recordarem la seva motivació, la seva veu, el seu sentit de l'humor.
No t'oblidarem, Mure, aquí segueixes amb tots nosaltres.
Per la família i la Nat, una abraçada forta.
Com diu en Nogués....PUTU MURE.
He / hem perdut un dels nostres millors amics. D'una qualitat humana increible, i que donava una serenor i una pau genials.
De vegades hi ha coses innassumibles i queno tenen ensenyança possible. Només una.....Som una colla increible. gràcies a tots per formar part de la meva vida, de debò. I gràcies a en Mure per haver-me pillat el rotllo, i haver tingut un filing genial amb mi!!! No deixeu de estar per aquí nois!!! Mil milions de petons a tots!!
Tot el que diguem serà poc. una persona cordial,amigable i que ho donava tot pels amics. josep t'estimarem sempre. una forta abraçada a familia,amics i a la natalia.
Sandra i Alberto
Has partit buscant nous horitzons... dificilment podrem oblidar els moments que hem disfrutat plegats....
Amunt amb força!
Vicky
Sempre recordare la meva primera esportiva, va ser a Gelida, a mitjans de l'agost passat, al costat d'en Mure. Quin gran dia!!!... tot son records... i que macos!
Marta
Aquestes paraules de tots, fan que estiguem junts, per SEMPRE !, una abraçada allà on siguis! no t'oblidarem MAI !
Amàlia, Jana i Sergi
Namasté Mure, ha estat un plaer, ens tornarem a veure ;)
Família, Natàlia i estimats més propers... Una forta abraçada.
MOntse & Sergi
Sempre més, restaras amb nosaltres , rialler i amigable, motivadorament vital,
per sempre més , en el nostre pensament , quan arribem al cim i la bellessa il•lumini el record de la teva mirada...sabrem q estas amb tots nosaltres .
Comparteixo el dolor amb la familia, els pares i la Nat , molta força per a ells.
Marc Romero.
Sempre és una pérdua per la muntanya i la familia dels barrancs, rebeu el nostre cóndol tant a la familia com a l'entitat.
Juanlu i Laura
Amic,abraç fet persona!la rialleta amb la que sempre revies!! Et recordaré per sempre més alla on vagi, el cim que puji, el barranc que baixi, la paret que escali,el mar que bucegi, i et guardaré en la caixeta dels meus millors records dels petits grans moments que ens has deixat. No t'oblidarem.
Nat a tu tampoc t'oblidem un peto i una abrassada mlt gran. Aqui tens una familia que tb. t'estima.
Una abraçada molt forta i tot el meu condol a la familia.
Anims
Vas ser el meu primer company quan vaig arribar a aquest grup. I vaig conèixer una gran persona, sempre amb un somriure, sempre disposat ajudar, sempre amb una paraula amable,... Així et recordarem sempre.
Una abraçada molt forta per la família i la Natàlia.
Ramon i Marina
Bons Cims i bons averanys, Mure, allà on vagis.
Familia i amics, rebeu les nostres condolències.
Un equip de 6-8 barranquistes provinents de Barcelona i rodalies també estàvem realitzant descensos a l'illa durant aquells dies i justament vam realitzar el barranc de l'accident tres dies abans. El dissabte ens vam enterar de l'accident encara a l'illa quan ens van contactar amics de Còrcega pensant que es tractava del nostre grup al ser barranquistes espanyols.
Vam intentar aconseguir més informació de l'accident i mirar d'ajudar allà mateix si era possible, però va ser impossible perquè no teniem cap contacte ni hi havia més informació. No vam trobar cap espanyol ni cap barranquista en tota la setmana que vam estar a Còrcega.
Si encara estem a temps d'ajudar en alguna cosa per haver realitzat un mateix viatge en paral·lel, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.
El nostre esport ens dóna molt però a vegades també ens ho treu, hem d'aprendre a conviure així. Molts ànims.
David i la resta de l'equip NKO Canyoning
Merci David i team NKO Canyoning,
Gràcies pel vostre recolzament, va ser un moment molt dur pels companys de Corsega.
X mes q costi saguirem fent nous barrancs x ell.
Una abraçada "Manel", tal i com della ell.
L'amistat i els moments viscuts perduraran per sempre. Dono gràcies per haber tingut l'oportunitat de coneixer una gran persona.
Tots seguim aprenent de tu, una abraçada company!
sempre més et recordaré... a cada pas, a cada reunió, a cada barranc... vull recordar aquest viatge pels bons moments, per haver-te pogut conèixer, haver-te pogut disfrutar. encara que va ser breu, va ser intens... ets una persona meravellosa, entranyable...i mentre et recordem no moriràs mai.
una abraçada per tots i especialment a la família i a la natalia
marta
Mure no t'oblidaré mai, en el poc temps que he pogut gaudir de la teva companyia m'ha quedat clar que et trobaré faltar, ets una gran persona!
Fins sempre company!
A la família i la Natalia una forta abraçada!
sergi
osti muré... mira que marxar sense dir-nos adeu... a partir d'ara farem moltes rialles pensant en tu, en tots els bons moments que vam disfrutar... recordes???
l'streaptease, quan vam fer el torito a casa teva, tots aquells dies fent el roco d'horitzons i moltissims mes...
que be ens ho has fet passar
ja ens tornarem a trobar, espero que sigui d'aqui molt de temps... mentrestant anirem recordant els bons moments que ens vas fer viure
una abraçada de las que son molt fortes i uns grans petons d'un amic teu
ferranet
Tots, tots som uns privilegiats de tenir-te de per sempre al nostre pensament, pels grans moments que hem viscut, curts però molt intensos. Ens has donat tant en tant poc temps !!! Espero que mai se m´acabi de caure el cabell dons les meves rastes son part teves, me les has arrivat a tocar tant que estan impreganades de tu JOsep. Ja saveu companys ... quan volgueu sentir al Mure aprop vostres, encara que no és necesari perqué sempre hi serà ... agafeu les meves rastes, tanqueu els ulls i allà serà amb el seu somriure i els seus ulls blaus !!! Ep ... però molt més guapo que jo !!!
Natalia ... sigues forta i que tu també estas ens els nostres pensaments i a la família, amb els temps poder-vos coneixer per fer més fort el record d´en JOsep.
I a la resta de companys que, gràcies per ternir-nos, i haurà un avans i un després, segur, però que servirà per fer-nos més forts com amics.
Un petó a tots.
Obrint traça
Albada a l’Alt Pirineu,
neu pols de nit caiguda.
Brillant estora de petits cristalls,
Regne del silenci, la Vall és muda.
Obrint traça
Corona de cims de roca escarpa,
Tels de boira i fred intens .
Blanca i verge estora somiada,
el nostre paradís immens.
Obrint traça.
Un alpinista enmig de la gran plana,
caminant sobre el llac glaçat.
Dibuixa un petit fil de neu,
fins a nosaltres esbossat.
Obrint traça.
Marcant un nou camí,
aixecant remolins de neu ventada.
Allunyant-se sense mai marxar,
fins trobar-nos una altra vegada.
Obrint traça.
Tints d’escalfor neixen sobre l’horitzó.
Càlids reflexos sobre la seva blava mirada.
Ja llunyà, gira el cap cap a nosaltres.
I ens pica l’ullet, tot fent-nos una rialla.
Obrint traça
Per a tu, Josep
Avui és el dia de la cerimònia del teu comiat, però jo no m'acomiado de tu, perquè restaràs sempre amb mi, al meu cor, al meu pensament, en els meus records, pujant cims, trepant la roca, en els trajectes, en el bar, a la teva furgo, al teu local... Moments inolvidables. Gràcies!
Per a tu, aquestes paraules que et dediquem de part de tots, que en Jaume Ors, en Xavitu i l'Esther han tingut el valor d'escriure en uns moments tan durs i que descriuen amb perfecció el que sentim:
No fa gaires mesos que entre nosaltres parlàvem que el 2012 seria un any amb molts de canvis, per res ens referíem a aquest.
No tenim paraules per justificar que ens hagis deixat, una gran persona.
No tenim paraules de consol, només de ràbia i frustració.
Només podem valorar la gran qualitat humana que ens envolta. De la que tu en formaves part. Amb la teva pau i el teu bon rotllo. El Gran Mure que amb la teva energia i la teves ganes de viure contagiaves tothom.
Seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar aquests últims 4 anys tan units. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, per saber que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors, Mure.
Gràcies per formar part de les nostres vides, així com nosaltres de la teva, això no te preu.
Una abraçada a tothom i molt especialment per la Natàlia i la família.
Mure, allà on siguis, una forta abraçada. Ja sé que no hem compartit molt temps junts, però saps què? Donc les gràcies a Déu, perquè un dia ens vam conèixer, en un curs d'escalada,i vaig tenir l'oportunitat de conèixer gent tant autèntica com tu. He compartit amb tu moments molt xulus de la meva vida que sempre portaré al cor...,moments molt vius, d'escalada, de muntanya, moments de torito al teu local, tastant les galetetes ràncies que feia, compartint idees, rient... Sempre recordaré l'entusiasme amb que feies les coses, i les ganes de viure que transmeties. T'estimu guapo, allà on siguis, ha estat un plaer conèixe't. I a tu també Natalia.Ets una tia amb un parell, molt ben posats. Molta força a tu i a la família.
Gràcies Eva
Querida Natalia:
No sé si me conoces o me recuerdas, yo si recuerdo a Josep:
Estoy en EE.UU y mañana no podré asistir al sepelio, pero desde aquí quiero expresarte mi más sentido pésame, sé que en este momento estas destrozada, conozco ese sufrimiento porque también lo he padecido hace unos años.
Desde aquí, me ha parecido que la mejor forma de despedirme de Josep y acompañarte en tu dolor, era depositando una rosas al pie de un gran árbol, fuerte como él y arrojando unas rosas al rio como un simbólico ultimo adiós…
Espero que este sencilla despedida y la belleza de esta naturaleza mitiguen un poco tu dolor, aunque sea vertiendo algunas lagrimas.
José-Luis Niño (EE.UU Indiana)
Publica un comentari a l'entrada