Divendres 16 de Gener a les 6 del matí ja estava llevada, m’esperava un dia de noves emocions; un dia d’escalada. A les 7 en punt en Carles i jo sortiem de Mataró per iniciar el camí cap a PERLES, un poblet molt petit envoltat de muntanyes frondoses i de unes bones parets verticals, situat molt a prop del pantà d’Oliana i el bucòlic Coll de Nargó. Vam fer parada a Ponts per esmorzar , aquest cop la via ja la teníem clara; Començaríem pel primer llarg de “ Amistades pelirrojas “ V+ i empalmaríem amb el segon llarg de “ las putas moscas “ 6ª, per continuar amb el tercer 6ª i quart V+ llarg de la via. 
Ja des del trencant cap a Fígols i Alinyà vam observar la neu acumulada per tot; les teulades de Perles eren completament blanques. Varem deixar el cotxe a la plaça del poble i varem fer l’aproximació, 5 min., perfecte!!, El nostre amic sol solet ens acompanyava una vegada més. Un cop a peu de via i desprès d’observar la immensa bellesa de la vall d’Alinyà, vaig pensar que no hi hauria ningú tan ximplet d’anar a escalar a un poble a 780m desprès de les grans nevades i baixes temperatures dels derrers dies. Doncs al cap de poc ja estava allà en Pepet i el seu company de cordada, tots dos veïns de Berga i tots dos tan bojos com nosaltres. Molt trempats, per cert!.
Ja des del trencant cap a Fígols i Alinyà vam observar la neu acumulada per tot; les teulades de Perles eren completament blanques. Varem deixar el cotxe a la plaça del poble i varem fer l’aproximació, 5 min., perfecte!!, El nostre amic sol solet ens acompanyava una vegada més. Un cop a peu de via i desprès d’observar la immensa bellesa de la vall d’Alinyà, vaig pensar que no hi hauria ningú tan ximplet d’anar a escalar a un poble a 780m desprès de les grans nevades i baixes temperatures dels derrers dies. Doncs al cap de poc ja estava allà en Pepet i el seu company de cordada, tots dos veïns de Berga i tots dos tan bojos com nosaltres. Molt trempats, per cert!.
Vaig inici
ar l’ascensió per una zona ombrívola on no hi tocava el sol, quin fred ! la pedra semblava gel. Mans i peus glaçats. El Carles, un cop a la reunió , em va confiar que a ell també li havia estat dur aquell tram, varem decidir que un V+ en aquelles condicions se li sumava grau, 6ª?. Ara el torn del Carles, 6ª amunt i jo darrera, fent reunió sota un sostret de considerables dimensions. Els següent llarg també 6ª esquivava el sostret per la dreta, amb un parell de passos molt penjats - quin pati !! – Dos trams de 6ª molt macos i assequibles. El llarg de V+ ens va portar al cim, deixant pel camí una bona patinada per part meva, fiuuuu ! sort en tinc del meu company de cordada que sempre estar molt atent ! Una bavaresa molt roma on els peus passaven per una zona molt placosa - quin vocabulari, eh !! ;-) -. El Carles, va fer el tram sense dificultats… No hi ha excuses; falta de tècnica i pràctica. Un cop al cim nevat, observem les panoràmiques vistes i repelem. Recordeu la reunió sota el sostret ? Impossible d’arribar-hi pel vol, l’experimentat Carles,
decideix baixar fins la següent reunió, - ups! Falta ½ metre de corda !! Molt importants els nusos als dos caps!.Un cop a baix decidim fer un parell de vies d’esportiva. A la primera només comentar un petit incident… al treure una de les cintes exprés de la reunió aquesta per art de màgia va caure avall, molt avall, per sort no li va donar a ningú. Tot i el bon aspecte des près de la llarga caiguda us puc assegurar que a hores d’ara estar a les escombraries inutilitzada per sempre.
Gràcies per llegir tota la parrafada, aquest cop una mica més llarga de l’habitual, és que quan una persona disfruta ho vol expressar i transmetre als demés de la millor manera que pot.
Una vegada més una experiència molt enriquidora i per tornar-hi!! Us aconsello aquest bell racó de Lleida.
By Carla :-)
