dijous, 20 d’octubre del 2011

dimecres, 19 d’octubre del 2011

TOPE CLÀSSIC: CRÒNICA D'UNA VIA INACABADA

(Ressenya dels Escalatroncs, merci!)

Fa un temps, 3 intrèpids escaladors (bé, més o menys) van deixar sense acabar la via Tope Clàssic, a Àger, per manca de temps. Aquesta setmana es van decidir, per fi, a tornar-hi i acabar la feina.

De seguida van veure que era el dia ideal: no feia calor, el cel tapat però no amenaçador, el lloc maco com sempre, la motivació a "tope", mai millor dit. A més, l’escalada anava fluint, tots tres ho feien prou bé, xino-xano però a bon ritme.


L’Alfredo va fer uns quants llargs, l’Ana es va llençar amb el 6a, i en Ramon va preferir reservar-se pels llargs d’artifo de la part de dalt.









Arriben a la feixa, el lloc crític; tot serà nou a partir d’ara. En Ramon es posa en marxa, mentre els parapents no deixen de volar per sobre seu. La majestuositat del cel d’Àger els acompanya. Van bé de temps, així que segur que avui arriben al cim…o no?


En Ramon comença el tram previ a l’artifo: un V+ amb un traçat “peculiar” i una mica de mala llet. Després de lluitar amb un pas, i buscar-li el canto a preses romes rares d’agafar, s’atura, descansa, però no es rendeix. Els companys l’animen des de la R.

De sobte, l’inesperat, el que ningú voldria…se sent un crit enmig del silenci, i la imatge d’un peu lesionat contrasta amb la bellesa de la muntanya.

L’Alfredo baixa a en Ramon, l’Ana l’ajuda a treure’s els peus de gat. Truquen als bombers, i se sorprenen de com arriben de ràpid. Impacta veure l’helicòpter sobrevolant el cel gris, el fort vent fa una mica de por. Un bomber es despenja amb un cable, valent, molt professional, i ajuda en Ramon. Al cap d’una estona, en Ramon s’eleva, mentre els companys l’observen des de la feixa. Segons va dir més tard, el vol va ser impactant.


Al final el peu no està trencat; és una luxació. En Ramon s’anima una mica. Ara el que toca és recuperar-se, així que molts ànims, Ramon!!

PD: No vull acabar aquest relat sense agrair la feina eficaç i ben feta dels bombers que van rescatar en Ramon. Necessitem més gent com ells a la muntanya, moltes gràcies!



dilluns, 17 d’octubre del 2011

VIA PAS D'ESTRÉS 6b+(V+)/200ml

Dia de la Pilarica... en Pere i jo decidim fer una escapada amb intencions de desconnectar del món i triomfar a la paret. I per canviar una mica el xip de les últimes escalades plegats, ens decantem per anar a fer alguna via equipada per poder tibar una miqueta.
La opció triada és anar cap a la Paret Bucòlica i mirar de fer dues vies seguides, començarem per la Pas d’Estrés i després farem la Terra de dinosaures que jo ja he fet però ell no.
Finalment canviem els plans, doncs ens trobem amb poca aigua, un “solano” impressionant, i una via que ens deixa un bon gust de boca genial. Per tant quan arribem a dalt, tot acalorats i satisfets, decidim que ens hem guanyat unes bones clares gegants i baixem cap a baix.

Via: Pas d’Estrès

Zona: Oliana – Paret Bucòlica
Dificultat: 6b+ (V+/6a obligat)
Recorregut: 200ml
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts
Material: 12 cintes exprés (nosaltres en portàvem 14)
Orientació: Sud
Valoració: ****

Enllaço la Ressenya dels Kutrescaladors i de Ressenya, doncs no vem fer foto de conjunt...error.
Aproximació:

Anem per la C-14 direcció Andorra. Passat Oliana i en direcció al Coll de Nargó, ens desviem en el tercer túnel per la carretera antiga. Un cop sortit aparcarem on s’eixampla la carretera un 200ml més endavant.
Hi ha un barranc un 50ml abans de l’aparcament fitat. Agafarem aquest camí. Abans però es pot identificar clarament la via que va per l’esquerra de la gran diagonal que es veu a la cara sud de la paret. En aquesta zona les vies són un parell de tirades més llargues que a la vessant sud-est.
Agafem el camí sense desviar-nos de la tartera amunt (serà la tartera de baixada), un cop passada la gran diagonal uns metres més amunt veurem un trencant fitat a la dreta que ens permetrà saltar cap a la paret i descendre uns metres fins a peu de via, passant abans per el per de la Treintaitantos.

El repartiment de llargs ens queda que ni pintat. En Pere comença per el primer llarg (consolidant els V, jeje), i així ell s’encarrega dels 6b’s i jo dels 6a’s (que va tocando). La part bona és que la aconseguim fer tota en lliure (evidentment jo com puc en els 6b’s, de segona i esbufegant molt).
L’inici de via queda a l’esquerra de la gran diagonal i just per sota de la diagonal de l’esquerra i sota es sostres marcats.

Llarg 1 (V, 25ml)
Iniciem la via per una placa que és més aviat IV, amb un pas de V. Amb l’últim pas cap a l’esquerra per anar a buscar una sabina on hi ha la reunió.
Ens serveix de mini escalfament.

Llarg 2 (6a, 40ml)
Uffff, una mica de nervis. Em toca.
La sortideta de V+ és molt maca. Anem bé fins que arribem a la primera repiseta, on comença el tram guai. De cop i volta localitzo petites mans però no peus, i m’ho haig de mirar forces vegades abans d’encarar el pas. El primer pas vaig molt apurada però aconsegueixo posar la cinta i xapar. Necessito un descans. Llàstima perquè no encadeno. Però aquest pas és molt fi i jo i les plaques no ens portem gaire bé.
Les dues cintes següents també són durilles però es deixen fer millor, aquí miro de no afluixar.
Després del següent llavi horitzontal, ja afluixa. Tram de V. Fins la feixa.
Arribo a la reunió contenta però pensant que hauria d’haver caigut abans de penjar-me a la primera cinta del 6a.....mmmmm.
El llarg va sempre amb tendència recte amunt.

Com podeu veure en Pere no m'ha fet cap foto....mmmmmm.

Llarg 3 (6b, 30ml)
Aquest li toca en Pere.
Surt una mica cap a l’esquerra per poder encara el primer tram de 6b. Té una sortida molt explosiva i d’aquelles que t’escupen enfora. Miro d’estar ben atenta perquè sé que ho intentarà en lliure.
Efectivament la posició de sortida requereix molt d’equilibri i l’alçada no va pas malament. Hi ha una bona mà força amunt en forma de cunya a la que, per arribar, has contraposar tot el cos. Ho aconsegueix com si res al segon intent.


Surt content cap a l’esquerra, per continuar per un tram amb tendència a la dreta de V, durant el que recuperarà forces per el següent pas de 6b.
Arribar a aquest te tela ja d’entrada (és a la dreta de tot del sostre que veiem a peu de via), doncs es tracta d’arribar a un sostre amb unes mans no molt bones fins que ets força amunt i uns peus una mica sospitosos (aquí és on es veu la solera). Quan aconseguim remuntar el cos, veurem una fissura força amunt que és la clau. Després d’això ja està fet. La reunió queda a l’esquerra d’aquest pas.


Llarg 4 (6a+, 40ml)
Ara sí que sí que veurem com tinc l’aplome. Aquest llarg varia de graduació segons la ressenya que mirem. Segons Ressenya.net, és un llarg 6b, segons els Kutres, és un llarg de 6a. Jo per com em va sembla la veritat és que li poso una mica més de 6a.
Sortim de la reunió flaquejant a l’esquerra per situar-nos sota del primer parabolt. El primer tram el faig bé, fins a arribar per sota d’una panxa, que per sort puc xapar bé. Aquest pas sí que l’haig de mirar perquè tot i que veig la seqüència clara, també veig que hauré de fer una bona tibada. Les mans són claríssimes resseguint uns fissureta. Però el pas em costa moltíssim perquè m’escup enfora. En tot moment tinc la sensació d’estar a punt de caure, doncs se m’obren els dits de la mà dreta. Per sorpresa meva...ho aconsegueixo! Després afluixa per ja vaig força petada, el cert és que tot el cos em fa la moto.
Arribo a la reunió tot recte i super contenta.


Llarg 5 (6b+, 35ml)
Ara ve una sortideta xula per en Pere. Aquí sí que el veure apretar. Surt de nou cap a l’esquerra per situar-se sota el pas. Tela les posturetes i la tibada que fa (ja veieu fotos per pòster). Aguanta una bona estona tibant fins que aconsegueix trobar la presa de dalt.
Després vindrà un tram de V+, molt maco que s’ha d’anar mirant. I ja acumulem cansament.


Llarg 6 (V, 30ml)
Ja arriba l’últim. Sortim de la reunió amb tendència a la dreta i després anirem tot recte resseguint els parabolts. És un llarg més aviat de placa que es deixa fer bé. Potser a la sortida hi ha algun pas de V+, però preferentment li poso V.


Arribem a dalt molt contents la veritat! Encara que una mica assedegats, decidim anar a prendre una bones birres al bar i continuar amb la xerrameca que portem durant tot el dia.

Descens:

De la reunió agafarem la feixa a l’esquerra, fins que arribem a la tartera que decidim agafar com a camí de baixada directa fins a peu de barranc.

La via passa per un traçat molt xulo, amb bona roca i molt ben protegida. Ens obliga a fer forces tibades (cadascú amb el seu grau), i ens deixa molt bona sensació.

Bé, la veritat és que personalment tot el dia em deixa bona sensació. No hi ha res com escapar-se un dia entre setmana, esforçar-se fent una bona escalada, per passar-s’ho teta i tenir bona conversa.

Merci pel dia!

Salut, alegria i bones escalades!

divendres, 14 d’octubre del 2011

PRACTICA DE CLASICA A SOLIUS (Clika)

CANYON DE L'ARTIGUE & MARCAriège France

Un colega i jo vam fer els barranc de l'artigue i marc x frança 100x100 recomenats.
I el coleguilla ja ha fet el video dels barrancs del dimecres, osea ahir! "poco trabajo"


diumenge, 9 d’octubre del 2011