dimecres, 19 d’octubre de 2011

TOPE CLÀSSIC: CRÒNICA D'UNA VIA INACABADA

(Ressenya dels Escalatroncs, merci!)

Fa un temps, 3 intrèpids escaladors (bé, més o menys) van deixar sense acabar la via Tope Clàssic, a Àger, per manca de temps. Aquesta setmana es van decidir, per fi, a tornar-hi i acabar la feina.

De seguida van veure que era el dia ideal: no feia calor, el cel tapat però no amenaçador, el lloc maco com sempre, la motivació a "tope", mai millor dit. A més, l’escalada anava fluint, tots tres ho feien prou bé, xino-xano però a bon ritme.


L’Alfredo va fer uns quants llargs, l’Ana es va llençar amb el 6a, i en Ramon va preferir reservar-se pels llargs d’artifo de la part de dalt.









Arriben a la feixa, el lloc crític; tot serà nou a partir d’ara. En Ramon es posa en marxa, mentre els parapents no deixen de volar per sobre seu. La majestuositat del cel d’Àger els acompanya. Van bé de temps, així que segur que avui arriben al cim…o no?


En Ramon comença el tram previ a l’artifo: un V+ amb un traçat “peculiar” i una mica de mala llet. Després de lluitar amb un pas, i buscar-li el canto a preses romes rares d’agafar, s’atura, descansa, però no es rendeix. Els companys l’animen des de la R.

De sobte, l’inesperat, el que ningú voldria…se sent un crit enmig del silenci, i la imatge d’un peu lesionat contrasta amb la bellesa de la muntanya.

L’Alfredo baixa a en Ramon, l’Ana l’ajuda a treure’s els peus de gat. Truquen als bombers, i se sorprenen de com arriben de ràpid. Impacta veure l’helicòpter sobrevolant el cel gris, el fort vent fa una mica de por. Un bomber es despenja amb un cable, valent, molt professional, i ajuda en Ramon. Al cap d’una estona, en Ramon s’eleva, mentre els companys l’observen des de la feixa. Segons va dir més tard, el vol va ser impactant.


Al final el peu no està trencat; és una luxació. En Ramon s’anima una mica. Ara el que toca és recuperar-se, així que molts ànims, Ramon!!

PD: No vull acabar aquest relat sense agrair la feina eficaç i ben feta dels bombers que van rescatar en Ramon. Necessitem més gent com ells a la muntanya, moltes gràcies!



7 comentaris:

Ther ha dit...

Molts molts ànims al lesionat, i una abraçada a tots tres!!

Anònim ha dit...

Bona feina dels Bombers, ningú no n´espera menys i sempre ho donen tot. Son profesionals , preparats per eventualitats com aquesta .

Vinga, anims i pronta recuperació , Ramon !!.
Q la motivació i las ganes de tornar-hi facin q aviat estiguem compartint la teva amistat amb tots nosaltres, cercant nous camins, noves fites , nous reptes ...
Espero veurat properament i poder brindar , pensant en alguna via q compartir quan et recuperis.


Als altres dos, la de la piada i el Sr.Motivación ,q segueixin amb las mateixas ganes i amb empenta, sempre més... , en Ramon pot estar segur q tenia els millors companys, al seu costat, en un moment difícil.

Bon dia,a tots ... El de Kasa Lola

RATAFIAIRE ha dit...

Clar que sí, campions... s'ha de tornar a provar, i provar...
Ramon, recupera't ràpid i torne-m'hi.

I Felicitats als bombers!

Alfredo ha dit...

Solo decir que los bomberos una caña..profesionalidad y rapidez,a la hora de llevarse a Ramon, se ofrecieron a bajarnos a Ana y a mi si no podiamos salir de alli,(no hizo falta). tambien decir que en el hospital de Tremp se portaron muy bien y con rapidez.

Ahora solo toca decirle a Ramon, que nada de montar un rastrillo con los utensilios de escalada, que le esperamos pronto escalando a nuestro lado..

cuidaros family.

JAUME ORS ha dit...

Dons Ramón, amb companys com aquest no pots rendir-te, recuperar-te molt aviat i tornar a grimpar les parets !!!Una aberaçada ben forta.

Ramon ha dit...

Gràcies a tots pels ànims.
A veure com va la recuperació i a veure si puc tornar aviat a compartir la muntanya amb tots vosaltres. Amb permís de l'astràgal, és clar (què cansat que estic dels astràgals!!).
I també agrair la professionalitat, el bon fer i la simpatia tant dels bombers com del personal de l'hospital de Tremp.
Ramon

ferran ha dit...

espero que et recuperis aviat, mentrestant ja anirem fent plans per compartir amb tu de nou
molts anims i sobretot sigues per sbre de tot optimiste
una abraçada
ferran