diumenge, 21 de desembre del 2008

Via llarga a Vilanova de Meià.





Dissabte 21 de Desembre dos membres del Geamm decideixen fer el llarg viatge cap a Vilanova de Meià. Sortim a les 7 del matí i ja des de l’alçada de Montserrat no es separa de nosaltres la nostre amiga boira Lleidatana. Durant l’esmorzar ens estudiem bé la via proposada... Les rampes invertides, 6a ( V + obligat ) 225 m, 7 llargs.

Direcció a les parets mirem al cel, gris, emboirat i humit, humit, ui ui ui que avui no escalarem ... Ens acostem a la immensitat de la paret, neu ?? neu! Ens equipem, amb anoracs i tot. Estem ven decidits a escalar. Divisem la via des de baix i iniciem l’ aproximació. Un cop a peu de via i donant-li l’esquena, mirem la vall, davant nostre s’exten un mar de núvols. Un regal pels ulls. El sol ens saludava valent, samarreta màniga curta i amunt. El Carles de primer en el llarg de V+. Pim pam i ja és a dalt, ara em toca a mi... Renoi quina panxeta!. Els pròxims llargs 6a, 6a i V+ el tema de “petites” panxetes va ser constant, vaig aprendre molt; tenir paciència amb mi mateixa, mirar molt peus i equilibrar-me amb els pedals improvisats amb les bagues. Bé, i també de la santa paciència del Carles, les seves frases d’ànim i consells tècnics al llarg de tota la via.

Entre crits de desesperació i rialles vam anar pujant, deleitant-nos a cada reunió de les vistes que ens oferia la vall. A partir del 5e llarg la via es feia més assequible, IV i III, però al deixar-nos la ressenya al cotxe... ups!... varem decidir no arriscar el camí amunt, es feia tard i no estavem segurs, dreta o esquerra ? Varem repelar, divertidíssim! Uns desploms que no tocaves la paret. I un cop a baix: Perfecte !! un dia genial en tots els sentits.


Carla

SORTIDA AL PIC DEL MARTELL








Per aquesta ocasió hem quedat l´Ana Fernandez, la Sandra, el Jordi Herrera, jo (en Jaume) i hem tingut el plaer de compartir jornada amb dos amics meus: en Miki (el travieso) i en Xavi. Sens dubte per mi, m´ha fet moltíssima il.lusió compartir una jornada d´escalada amb els meus companys de Mataró juntament amb aquest dos amics ... increíbles. Gràcies a tots !!!

Bé, decidím anar a Castelldefels dons com últimament el fred apreta d´alló més, potser a vora de mar la temperatura serà més agradable. Ha sigut així, mentres el sol ens tocava, hem començát fins i tot amb maniga curta i després ... hem acabat una mica abrigats. Com en un principi només haviem de ser 3 individus escalant, i al final hem sigut 6 hem tingut que afagir un parell de vies. Potser ... no hem encertat del tot alhora d´escollir-les (sobre tot pel grau), però com voliem estar juntets ens hem tingut de conformar amb el que teniem a la vora.

Ana i Jaume: "Midi plan" (V+, 110 metres)
Xavi i Sandra: "Reserva" (V, 120 metres) Però han fet la variant del sostre per la dreta, o sigui V+)
Miki i Jordi: "Chumi Chúmez" (6a, 110 metres). Potser aquí ens hem equivocat per masa grau pel Jordi, dons a patit un pel masa. Mil perdones Jordi.

Quedem a les 08.30 a Mataró amb en Jordi i la Ana. Fem un cafeto ràpid i tot seguit marxem a buscar a la Sandra a Barcelona i jà ... directa a Castelldefels a fer un "esmorzar" una mica raro amb la germana de la "Carmen de Mairena". Fem un bon esmorzar, llàstima que la cafetera no la ha sapiguda escalfar la "Mairena" i ens quedem sense cafés. Demanem uns Cacaolats "bullin" a base de microonas i ... decidim que ja és hora d´anar a escalar (per que si sigues per en Xavi i el Miki ara estariem sopan encara allà).

Parking, trastos, i som-hi. Fem l´aproximació en poc menys de 30 minutets i jà som a peu de via. Comencem tots en línea, encare que jo i la Ana ens enderrerim una mica, dons en un principi voliem fer la "No Sé" (V), però com no la trobem, és quan decidim fer la "Midi Plan".

Com a anéctoda l´Ana una vegada arrivem a la 3ª reunío es dona compte que a la 2ª s´ha quedat un gúa seu. Així que decidim escriure una nota dien "hem perdut un guà, si algú el troba que ens faci un truc al tel. .... ) Ens trucarà algu ?????
L´entorn molt xulo, les vies mult xules, un pel sobadetes, però en general hem disfrutat moltíssim.

Arrivem adalt, i ens juntem la Sandra, en Xavi, jo i la Ana però ... no ens trobem amb en Miki i en Jordi. Ens sembla estrany així que els hi fem un truc al mòvil. Després de probar-ho varies vegadas, podem parlar i en Miki ens diu que en Jordi està un pel tocat a l´últim llarg i decideixen abandonar la via fen ràpel.
Ens trobem tots i ens dirigim al cotxe jà guanyan la partida la lluna al sol. Qui capvespre més maco !!! Foto de grup i cap a casa.

Avui hem aprés una bona lliçó: fent via llarga hem d´anar a fer un grau per sota del que fem normalment a esportiva per disfrutar de la escalada. De totes maneres ... avui hem disfrutat, potser hem pasat algun paset apurats però ... hem guanyat la partida ...i sobre tot hem conegut nous bons companys. Gràcies a tots !!!