diumenge, 21 de desembre de 2008

Via llarga a Vilanova de Meià.





Dissabte 21 de Desembre dos membres del Geamm decideixen fer el llarg viatge cap a Vilanova de Meià. Sortim a les 7 del matí i ja des de l’alçada de Montserrat no es separa de nosaltres la nostre amiga boira Lleidatana. Durant l’esmorzar ens estudiem bé la via proposada... Les rampes invertides, 6a ( V + obligat ) 225 m, 7 llargs.

Direcció a les parets mirem al cel, gris, emboirat i humit, humit, ui ui ui que avui no escalarem ... Ens acostem a la immensitat de la paret, neu ?? neu! Ens equipem, amb anoracs i tot. Estem ven decidits a escalar. Divisem la via des de baix i iniciem l’ aproximació. Un cop a peu de via i donant-li l’esquena, mirem la vall, davant nostre s’exten un mar de núvols. Un regal pels ulls. El sol ens saludava valent, samarreta màniga curta i amunt. El Carles de primer en el llarg de V+. Pim pam i ja és a dalt, ara em toca a mi... Renoi quina panxeta!. Els pròxims llargs 6a, 6a i V+ el tema de “petites” panxetes va ser constant, vaig aprendre molt; tenir paciència amb mi mateixa, mirar molt peus i equilibrar-me amb els pedals improvisats amb les bagues. Bé, i també de la santa paciència del Carles, les seves frases d’ànim i consells tècnics al llarg de tota la via.

Entre crits de desesperació i rialles vam anar pujant, deleitant-nos a cada reunió de les vistes que ens oferia la vall. A partir del 5e llarg la via es feia més assequible, IV i III, però al deixar-nos la ressenya al cotxe... ups!... varem decidir no arriscar el camí amunt, es feia tard i no estavem segurs, dreta o esquerra ? Varem repelar, divertidíssim! Uns desploms que no tocaves la paret. I un cop a baix: Perfecte !! un dia genial en tots els sentits.


Carla

8 comentaris:

Ther ha dit...

Nina quina enveja...ostres tinc tantes deganes de fer tantes coses...crec que no tinc suficients dies per fer-les.....es com menjar-se la vida a mossegades i veure que no acabes...pèrò en vols més.....

Pere T. ha dit...

Felicitats per la via.... molt bé!

ferran ha dit...

guauu... quina descripcio mes maca del dia, i quina sort que vas tindra, m'han dit que tot aquell mar de nuvols eran nuvols amics que et venien a protegir en cas de caiguda, encara que ja saben que ets una gran escaladora, un petonet

JAUME ORS ha dit...

Guai, guai, és un llóc que tinc ganes de tornar-hi. Petons !!! (Molt bons records del curset)

Mingo ha dit...

Enhorabona per la via. Carles, carai que no et conec en aquestes parets tan llargues i fàcils, per tu.
Ens veiem al Piri, i si no bones festes.

Anònim ha dit...

Penso que l'entrada del primer llarg es molt més del 5+ que fica la guia
BON NADAL I MILLORS ESCALADES

Alfredo ha dit...

Joes que guaysss,no parais y yo ni me acuerdo de hacer el ocho reseguido....seño seño.

un saludo
Alfredo

Carles ha dit...

Gran crònica del dia, sobretot pel comentari de la paciència, jijiji.
La Carla semblava que no hagués vist
la neu en la seva vida, volia fer-se fotos amb totes les clapes de neu, jejeje. La veritat és que va ser un gran dia d'escalada, amb una companya de cordada fenomenal (encara que no parava de dir que m'odiava i que m'assassinaria). Per cert, el fallo antiprofessional de deixar-se la ressenya al cotxe va de ser de la Charlie, tothom veu que meu no pot ser, no?, jejeje. Va fer més fallos, jijiji, ja us els explicaré amb més temps i més detallats.