dimarts, 30 de desembre del 2008

Escalada en Gel - Somnis d'hivern - Columna del Verdet

Dimarts 30 de desembre del 2008, En Jaume Aragón i en Sergi Lugo, parteixen del mirador de Gresolet (Pedraforca), cap a la via Somnis d'hivern i encadenant l'últim llarg amb la columna del Verdet. Pel camí enstrobem entre 7-8 persones, devant nostre comencen un grup de 4 per fer pràctiques, amb l'empresa Singles. Els passem, fem el primer resalt sense assegurar, la neu d'aquests últims dies a cobert gran part del gel, em d'anar netejant la neu, per veure on piquem; passem al primer llarg, d'uns 18 metres, comença en Sergi, possant dos cargols i reunió a l'arbre de l'esquerra on hi ha una cinta plana i un cordino, seguidament puja en Jaume; comença a obrir traça per accedir al segon llarg, la neu dificulta l'accés, degut a que ens enfonsem força. Comença el segon llar, aquesta vegada és en Jaume qui comença, possant un cargol, i seguidament utilitza una sabina per assegurar el segon pas, fa reunió 15 metres més amunt on hi ha un gran arbre, perfecte per fer una reunió còmoda; seguidament puja en Sergi, i arriba a la segona reunió. En Sergi comença a pujar en busca del tercer llarg, el camí cada cop és més dificultós, la neu caiguda és més abundant i ens enfonçem fins a la cintura, degut a la neu no veiem el tercer llarg, cobert per la neu i el passem sense donar-nos compte, una vegada veiem un gran bloc de roca sobre nostre, em de girar a l'esquerra cap a l'altre canal, des d'aquí veiem la preciositat de la columna del Verdet, una llengua de glaç s'aixeca entre dos fileres de roca, formant una columna extraordinaria. Ens acostem i preparem el material per afrontar l'últim llarg, en Sergi començarà, el gel està perfecte, i gràcies a les pases de la gent, s'han anat formant esglaons, on facilita la pujada, de totes maneres el gel està perfecte, aquest li dóna molta confiança, possa un cargol a mitja columna, i 3 metres més amunt un altre, i ja està, feta, més amunt en un avet, fa l'última reunió, seguidament puja en Jaume que sense cap problema en poca estona ja és adalt. Per últim es supera un últim resalt i es gira cap a l'esquerra on trobem el camí que porta al refugi Lluís Estasen marcat per fites (grogues i blanques).




Texte i Fotos : Sergi





EXCURSIÓ A LA CERDANYA 27 I 28 DE DESEMBRE 2008

Dissabte 27

L'aventura comença quan 7 membres del GEAMM (Anna X, Carla, Ferran, Sergi, Pere T, Jose i Ana F) ens trobem a Argentona a les 8 del matí. Ens posem en marxa i a les 10 recollim l'Alfredo, que ens espera a Bellver.

Ens dirigim a les pistes d'esquí de Lles, disposats a experimentar (alguns per 1ª vegada) amb l'esquí de fons. Un cop llogat el material comencem el nostre recorregut per les pistes: verda, blava i vermella.


De seguida aprenem que els esquís de fons són una mica diferents: quan vols girar no gires, i quan vols frenar no frenes. Efectivament, gairebé tots demostrem que la llei de la gravetat és implacable, i aterrem amb més o menys dignitat amb els nostres "panderos" a la neu. Aquesta escena es va repetint al llarg del recorregut amb rialles, crits i moments de mala llet. En Sergi, com que va sobrat, es dedica a gravar les nostres caigudes amb la seva càmera. S'ha de dir, però, que la Carla i l'Anna X. deixen ben alt el pavelló femení (sort d'elles!)



Aquí també cal destacar l'atreviment d'en Jose, que fa una baixada triomfal (o no...) per una pista negra amb en Ferran i en Sergi. La resta passem de fer el kamikaze i agafem un camí més facilet per tornar al parking. Conclusió: l'esquí de fons no és l'esport de la nostra vida, però s'havia de provar.



Després de l'esquí deixem l'Alfredo amb la seva família i anem a dinar a un bareto de Puigcerdà. Un cop acabat el dinar acompanyem al Jose a llogar uns grampons, i al cap d'una estona agafem la carretera amb destí "Le France", on ens esperen uns banys termals. El fred intens i la pudor de l'aigua no impedeixen que disfrutem com crios, i que muntem el show mentre els altres banyistes ens maleeixen en silenci.

Al final tornem a l'alberg, i ja a punt de sopar...ai, ai, no puc caminar. El peu es rebel.la contra mí i diu prou. Però si no m'ha fet mal en tot el dia!!! Sort que en Ferran no m'abandona, i amb en Sergi em porten al metge. Després d'una injecció de cavall i una mica de sopar mig fred ja estem llestos per acabar la nit cantant karaoke. Veure en Jose fent de Nino Bravo, i en Tutu de Marta Sánchez val la pena, però em sembla que no guanyarem l'Eurovisió...

Ana F.



dissabte, 27 de desembre del 2008

QUE ÉS UN FRIQUI ?????


QUE ÉS UN FRIQUI????....Doncs jo diria que és una persona que malgrat que totes les circumstàncies i tothom diguin que NO, ell creu i diu que SI.



Avui ens em atansat a Vilanova de Meià. Generalment, quan a Lleida hi ha boira una alternativa segura és la Roca Alta....500mts abans de les parets hi fa un sol que enlluerna.

I dic generalment perque sempre hi ha una excepció......si no neva ,és clar !! !I si...la tele deia que faria mal temps, la radio tambè, em mirat cap al cel i ...no pintava massa be, els de casa si normalment ens tracten de bojos, avui més...però nosaltres:cap a escalar !!!!

Però les evidències has estat massa evidents i al final em tingut que desistir....que hi farem !!!!!!
Text: Xavi (Lleida)

divendres, 26 de desembre del 2008

MARGALEF. ESCALADA ESPORTIVA






Dilluns 22 amb la Grossa de Nadal varem marxar les tres Cs del grup GEAMM, Carles, Cristina i Carla, a la popular població de Margalef, Tarragona, a tocar amb la capital Lleidatana. El pronòstic climàtic era totalment favorable pels tres dies que havíem decidit destinar a l’escalada esportiva en aquesta rocosa localitat del Montsant, on les aproximacions son realment pròximes, primer dia; Cingles del Molí asseguràvem quasi des del cotxe i el segon dia; Camí de l’ermita, buf! Varem caminar 5 min.! On la paret recorda a un formatge Gruyère i la varietat d’escaladors de tots els països és incalculable; Txecs, Francesos, Bascs…
Varem iniciar la primera ascensió a les 13h. amb un sol valent, una vegada més, el Carles ens mostrava la seva corpulenta esquena nua, obrint la via Puma V, la Cris i jo el varem encadenar ! varem continuar per les vies Del Aguila i Groga ambdues de grau V. I ja varem decidir atrevir-nos amb un 6a Bon rotllo, que poc a poc varem arribar a dalt. Un cop engrescats, varem deixar el Carles dalt de la reunió de la via Segallosa 6a amb una corda, la càmera i un cigarret... i nosaltres varem pujar xino xano amb una segona corda, via bastant més atlètica que la anterior, rebent un reportatge fotogràfic de primera. Varem acabar el dia amb un V i dient adéu al sol solet, com apreta el fred quan no hi és !!!.

El segon dia, varem pujar una mica més amunt per la vessant de la muntanya completament glaçada fins al sector Camí de l’ermita. Encadenant un V+ i un 6a Pelacanyes i Sac de Gemecs ( qui coi s’inventa aquests noms!?), i atrevint-nos amb un 6b tope rope. Ara era el torn del Carles, Ermiñaño 7a, animat per la multitud present en el sector i en una gran varietat d’idiomes va encadenar la via sense problemes. Varem acabar el dia d’escalada amb un V + pelats de fred.


Ens esperava un bar calentonet, una birreta de celebració pels encadenes i una partideta al dominó seguit d’una dutxa al refu de Margalef i un arròs caldòs de *** estrelles Michelín !! Boníssim !! obra d’un Cap gros com nosaltres, qui cada any obra noves vies i actualitza la guia de Margalef ( elaboració pròpia ) invertint els diners en el manteniment dels sectors.

L’últim dia varem apropar-nos a Barcelona per escalar a Gelida, una paret molt diferent i de difícil descripció, un parell de vies i cap a casa. Havien estat 3 dies intensius d’escalades, rialles i bon rotllo. Gràcies als meus companys de cordada i que ho puguem seguir sent per molts anys !!.
Carla ( una de les tres Cs :-) )

dimarts, 23 de desembre del 2008

Pedraforca amb dos glaçons...



Sortida d'iniciació a l'escalada en gel al Pedraforca.

Ens reunim l'Amàlia, l'Anna X., l'Esther, en Jose, en Sergi i en Pere T.

La meteo, amb el famós temps anticiclònic d'aquest dies, promet temperatures molt baixes a la nit i força suaus de dia. Esperem que les cascades de la cara nord encara estiguin en condicions.

Al parking coincidim amb la colla del Miner i els e-climb.... per cert quin material, buf, una passada....

Iniciem l'aproximació amb una temperatura gairebé primaveral, pero en pasar a l'ombra la cosa canvia, sembla que tindrem sort.... i a més a més... hi ha poca gent!

Fem l'escalfament a la cascada anomenada "LA RAMPA", uns 20m de dificultat II/2 i que està ben formada (a trosets no tan). Obrim dues vies per fer "top-rope". Una fàcil per l'esquerra i una un pel més complicada per la dreta.

Una vegada ja hem escalfat motors i realitzat les primeres pràctiques decidim anar "per feina"... cap a la "SOMNIS D'HIVERN" !

Contrafort ben format que ens dur al primer resalt. Dificultat II/3, més fàcil per la dreta i amb algun pas de 90º a l'inici si ho fem per l'esquerra. En general, el gel de bona qualitat. Aquí també coincidim amb en Madveras i la Loybcn és a dir en David i la Irene , dos bons amics que feia temps que no veia...

Superada la primera part, arribem a la segona cascada de la via. Aquesta s'inicia amb una curta part de 85º fins arribar a un preciós mantell glaçat que es deixa fer molt bé. Podem muntar R en qualsevol dels arbres de la part superior.

El Jose s'anima a fer el seu primer llarg de primer amb les assegurances ja fixades... i sel treu sense despentinar-se.... està fet un crac!.... La seva cara de felicitat ben val tota la sortida. Aprofitem per fer pràctiques i fem un parell d'Avalakov... i l'Anna i en Jose se'n surten prou bé.

Com l'Amàlia està a peu de via, estem cansats i en Sergi està més hiperactiu del normal, decidim deixar-ho aquí i rapelar tota la via.

Acabem amb uns plats combinats, uns beures i molts riures a Saldes. Tots ho han fet molt i molt bé..... segur que no serà la darrera vegada que els piolets tasten el gel!
Piada per en Pere T.





dilluns, 22 de desembre del 2008

Proposta: sortida esquí de pistes...


Algú vol apuntar-se dimarts 23 o dimecres 24 a esquiar?
Apunta't aquí o fes un comentari.
Organitza: Anna Xicota

diumenge, 21 de desembre del 2008

Via llarga a Vilanova de Meià.





Dissabte 21 de Desembre dos membres del Geamm decideixen fer el llarg viatge cap a Vilanova de Meià. Sortim a les 7 del matí i ja des de l’alçada de Montserrat no es separa de nosaltres la nostre amiga boira Lleidatana. Durant l’esmorzar ens estudiem bé la via proposada... Les rampes invertides, 6a ( V + obligat ) 225 m, 7 llargs.

Direcció a les parets mirem al cel, gris, emboirat i humit, humit, ui ui ui que avui no escalarem ... Ens acostem a la immensitat de la paret, neu ?? neu! Ens equipem, amb anoracs i tot. Estem ven decidits a escalar. Divisem la via des de baix i iniciem l’ aproximació. Un cop a peu de via i donant-li l’esquena, mirem la vall, davant nostre s’exten un mar de núvols. Un regal pels ulls. El sol ens saludava valent, samarreta màniga curta i amunt. El Carles de primer en el llarg de V+. Pim pam i ja és a dalt, ara em toca a mi... Renoi quina panxeta!. Els pròxims llargs 6a, 6a i V+ el tema de “petites” panxetes va ser constant, vaig aprendre molt; tenir paciència amb mi mateixa, mirar molt peus i equilibrar-me amb els pedals improvisats amb les bagues. Bé, i també de la santa paciència del Carles, les seves frases d’ànim i consells tècnics al llarg de tota la via.

Entre crits de desesperació i rialles vam anar pujant, deleitant-nos a cada reunió de les vistes que ens oferia la vall. A partir del 5e llarg la via es feia més assequible, IV i III, però al deixar-nos la ressenya al cotxe... ups!... varem decidir no arriscar el camí amunt, es feia tard i no estavem segurs, dreta o esquerra ? Varem repelar, divertidíssim! Uns desploms que no tocaves la paret. I un cop a baix: Perfecte !! un dia genial en tots els sentits.


Carla

SORTIDA AL PIC DEL MARTELL








Per aquesta ocasió hem quedat l´Ana Fernandez, la Sandra, el Jordi Herrera, jo (en Jaume) i hem tingut el plaer de compartir jornada amb dos amics meus: en Miki (el travieso) i en Xavi. Sens dubte per mi, m´ha fet moltíssima il.lusió compartir una jornada d´escalada amb els meus companys de Mataró juntament amb aquest dos amics ... increíbles. Gràcies a tots !!!

Bé, decidím anar a Castelldefels dons com últimament el fred apreta d´alló més, potser a vora de mar la temperatura serà més agradable. Ha sigut així, mentres el sol ens tocava, hem començát fins i tot amb maniga curta i després ... hem acabat una mica abrigats. Com en un principi només haviem de ser 3 individus escalant, i al final hem sigut 6 hem tingut que afagir un parell de vies. Potser ... no hem encertat del tot alhora d´escollir-les (sobre tot pel grau), però com voliem estar juntets ens hem tingut de conformar amb el que teniem a la vora.

Ana i Jaume: "Midi plan" (V+, 110 metres)
Xavi i Sandra: "Reserva" (V, 120 metres) Però han fet la variant del sostre per la dreta, o sigui V+)
Miki i Jordi: "Chumi Chúmez" (6a, 110 metres). Potser aquí ens hem equivocat per masa grau pel Jordi, dons a patit un pel masa. Mil perdones Jordi.

Quedem a les 08.30 a Mataró amb en Jordi i la Ana. Fem un cafeto ràpid i tot seguit marxem a buscar a la Sandra a Barcelona i jà ... directa a Castelldefels a fer un "esmorzar" una mica raro amb la germana de la "Carmen de Mairena". Fem un bon esmorzar, llàstima que la cafetera no la ha sapiguda escalfar la "Mairena" i ens quedem sense cafés. Demanem uns Cacaolats "bullin" a base de microonas i ... decidim que ja és hora d´anar a escalar (per que si sigues per en Xavi i el Miki ara estariem sopan encara allà).

Parking, trastos, i som-hi. Fem l´aproximació en poc menys de 30 minutets i jà som a peu de via. Comencem tots en línea, encare que jo i la Ana ens enderrerim una mica, dons en un principi voliem fer la "No Sé" (V), però com no la trobem, és quan decidim fer la "Midi Plan".

Com a anéctoda l´Ana una vegada arrivem a la 3ª reunío es dona compte que a la 2ª s´ha quedat un gúa seu. Així que decidim escriure una nota dien "hem perdut un guà, si algú el troba que ens faci un truc al tel. .... ) Ens trucarà algu ?????
L´entorn molt xulo, les vies mult xules, un pel sobadetes, però en general hem disfrutat moltíssim.

Arrivem adalt, i ens juntem la Sandra, en Xavi, jo i la Ana però ... no ens trobem amb en Miki i en Jordi. Ens sembla estrany així que els hi fem un truc al mòvil. Després de probar-ho varies vegadas, podem parlar i en Miki ens diu que en Jordi està un pel tocat a l´últim llarg i decideixen abandonar la via fen ràpel.
Ens trobem tots i ens dirigim al cotxe jà guanyan la partida la lluna al sol. Qui capvespre més maco !!! Foto de grup i cap a casa.

Avui hem aprés una bona lliçó: fent via llarga hem d´anar a fer un grau per sota del que fem normalment a esportiva per disfrutar de la escalada. De totes maneres ... avui hem disfrutat, potser hem pasat algun paset apurats però ... hem guanyat la partida ...i sobre tot hem conegut nous bons companys. Gràcies a tots !!!


dilluns, 15 de desembre del 2008

VIA DIEDRE VIDAL FARRENY

DIEDRE VIDAL FARRENY 80mts V+

Hola gent....ja se que aquest dies no he estat amb vosaltres però no m'he parat. I ja em disculpareu si foto alguna cagada al blog però ...probaré. Dissabte vam anar a fer la Vidal Farreny i la Normal a la Formiguera.Ens vam quedar a l'escola de casa. Això de voltar està be però retornar a la calcarea ( sempre agraida ) que tenim a 30' de casa sempre és bo. Via molt curteta, optima per fer-ne una o dues més ( si el temps acompanya ).La sortideta del primer llarg i un paset més amunt de la primera reunió són exigents(sempre en funció del grau d'un mateix) però la resta de la via és facilota i molt adherent.

Normal a la Formiguera 100mts IV+

Via molt facileta. Ideal per a portar-hi a gent que s'inicia perque ell no pateix i tu tampoc estàs pensant si t'assegurarà be o no. Nosaltres la vam fer perque el company feia molt temps que no escalava i el coco no li anava gens be. Ideal tambè per agafar confiança.

Però de la mateixa manera que feia temps que no escalava,en Jordi, en tenia moltes ganes i si be St Llorenç de Montgai és un sector d'hivern..de vegades no cal passar-se i amb el fred que va fer dissabte hagessim estat millor a casa però....si s'ha de fer...es fa. Ens vam treure el "gusanillo" i li vam donar sentit al cap de semana.


Be nois/es ( gràcies per la vostra trucada baixant de Nuria ). Espero veure-us aviat i ja sabeu que si voleu venir per Lleida a fer una grimpadeta estic per aquí i hi teniu un sotret ( excepte divendres al vespre que tinc soparillo a casa i ...ja no hi cap ni una agulla )

Raquetada a Núria. Neu molta neu.



Dissabte 13 de Desembre... Havent matinat molt i després haver de fer temps a l’estació de Queralbs esperant al cremallera, esmorzar a Núria, preparació logística de paraneus, raquetes i similars... ens posem en marxa a les 11 del matí!! Sí horari alpinístic, je, je.
La Pat i l'Anna de Vic, en Gagi i en Jordi de Torelló, la Cris, l'Anna, en Raimon i en Pere de Mataró, ens posem a caminar direcció al Puigmal.
Fa molt fred, -4º aproximadament, i tot i que el sol brilla, cada cop que bufa el vent ens queda la cara i els dits glaçats. La Pat i l'Anna és el primer cop que fan una activitat hivernal i per la resta les condicions meteorològiques no ajuden.
Ens parem contínuament, a abrigar-nos, a desabrigar-nos, a apretar raquetes, a descansar esbufegant... però xino-xano anem pujant.
La cosa es complica quan la neu es comença a glaçar. Posem els grampons... quina odissea amb les mans glaçades i aquest vent fred que punxa.
Ja equipats amb grampons i piolets la marxa es torna més segura i avancem per la Coma de l'Embut, un pla molt ampli a mig camí del Puigmal. El sol brilla però les forces comencen a flaquejar.
Poc a poc alguns del grup es van despenjant i al final només quedem 4 pujant cap al Puigmal. Passat el pluviòmetre la neu es torna glaç, el cel es tapa, i el fred apreta.



Com que no anàvem gaire bé de temps, al coll just abans del cim girem cua i baixem avall. Ja en tenim prou per avui.
Ens reagrupem tots a la cafeteria de Núria, un brou calent i una cerveseta merescuda per explicar-nos les sensacions del dia.
Arribats a l'Alberg, ens instal•lem, una dutxa i a sopar, amb l'Arnau, l'Anna de Mataró, que acaben d'arribar juntament amb la Marta d'Olot.
El dia s'acabarà amb una festa culé, la victòria del Barça sobre el Madrid per 2-0.
Sí ha estat un dia molt complet."


Podríem dir que la sortida es va iniciar dissabte a la nit amb una pluja de trucades degudes al mal pronòstic pel diumenge.
Però les nostres ganes, tot i sabent el “parte” de l’expedició Geamm que ja hi era ( Núria – Puigmal Dissabte ) van poder més i ens varem enfilar cap a Queralbs, sortint a les 6 AM d’Argentona. Varem obrir carretera per arribar a Queralbs a traves de la neu. Varem pujar al cremallera i ja sabíem que no hi havia volta enrere. A Núria ens varem unir a la resta de l’equip, però va durar poc. Ells es van aventurar muntanya amunt amb el temporal que feia !!


Encanvi, En Pere T., la Charlie,, la Cris, l’Esther, la Pat,, les Annes, la Sandra i en Marc varem disfrutar d’una baixada Núria – Queralbs amb les raquetes als peus, en plena ventada i neu verge. Fotografies de postal, cascades d’aigua gelada i animalons salvatges ens van acompanyar al llarg del camí. Ben bé una postal de Nadal. Ens varem sentir com criatures amb la seva joguina nova.
Reunió final al bar del poble amb tot el grup i cap a casa.
Un altre dia genial del grup GEAMM.