GEAM-MATARÓ

EXCURSIÓ A LA CERDANYA 27 I 28 DE DESEMBRE 2008

Dissabte 27

L'aventura comença quan 7 membres del GEAMM (Anna X, Carla, Ferran, Sergi, Pere T, Jose i Ana F) ens trobem a Argentona a les 8 del matí. Ens posem en marxa i a les 10 recollim l'Alfredo, que ens espera a Bellver.

Ens dirigim a les pistes d'esquí de Lles, disposats a experimentar (alguns per 1ª vegada) amb l'esquí de fons. Un cop llogat el material comencem el nostre recorregut per les pistes: verda, blava i vermella.


De seguida aprenem que els esquís de fons són una mica diferents: quan vols girar no gires, i quan vols frenar no frenes. Efectivament, gairebé tots demostrem que la llei de la gravetat és implacable, i aterrem amb més o menys dignitat amb els nostres "panderos" a la neu. Aquesta escena es va repetint al llarg del recorregut amb rialles, crits i moments de mala llet. En Sergi, com que va sobrat, es dedica a gravar les nostres caigudes amb la seva càmera. S'ha de dir, però, que la Carla i l'Anna X. deixen ben alt el pavelló femení (sort d'elles!)



Aquí també cal destacar l'atreviment d'en Jose, que fa una baixada triomfal (o no...) per una pista negra amb en Ferran i en Sergi. La resta passem de fer el kamikaze i agafem un camí més facilet per tornar al parking. Conclusió: l'esquí de fons no és l'esport de la nostra vida, però s'havia de provar.



Després de l'esquí deixem l'Alfredo amb la seva família i anem a dinar a un bareto de Puigcerdà. Un cop acabat el dinar acompanyem al Jose a llogar uns grampons, i al cap d'una estona agafem la carretera amb destí "Le France", on ens esperen uns banys termals. El fred intens i la pudor de l'aigua no impedeixen que disfrutem com crios, i que muntem el show mentre els altres banyistes ens maleeixen en silenci.

Al final tornem a l'alberg, i ja a punt de sopar...ai, ai, no puc caminar. El peu es rebel.la contra mí i diu prou. Però si no m'ha fet mal en tot el dia!!! Sort que en Ferran no m'abandona, i amb en Sergi em porten al metge. Després d'una injecció de cavall i una mica de sopar mig fred ja estem llestos per acabar la nit cantant karaoke. Veure en Jose fent de Nino Bravo, i en Tutu de Marta Sánchez val la pena, però em sembla que no guanyarem l'Eurovisió...

Ana F.