dilluns, 30 de març del 2009

Dos "CABRONASSOS" i una “INGÈNUA”

El passat és ja un vague record , encara present a la memòria adormida d’un dilluns cansat.
La mirada fixa sobre la pantalla de l’ordinador , somnolència, divagant , desenfocada. Per un moment els records tornen al meu cap, com violents flashos, tan llunyans i tan presents encara (les sensacions fortes resten per sempre en el nostre interior, aferrades a la nostre essència).
Tanco els ulls, conto fins a cinc i respiro profundament, el vent fred de ponent impacta en el meu rostre apaivagat pel poderós sol que ens escalfa. Sento la buidor sota els peus i un lleuger vertigen recorre la meva esquena, poc a poc he anat destil·lant els moviments d´un bonic esperó, fins enfilar-me al sostre que corona el final del primer llarg, uns passos acrobàtics, el cor bombejant fort i l´adrenalina impacient per arribar als meus músculs que ara gemeguen davant de l’esforç.












Respiro i...respiro, en un intent de fer arribar el màxim del preciat oxigen al meu organisme. Un pas més i haure guanyat la comoditat, la reunió, penjada sobre el sostre, com un niu d’àligues, on m’esperen els dos cabronassos testimonis i responsables directes de la meva odissea. No han parat “d´agobiar-me” amb les seves indicacions i els crits d’ànim.
No han tingut cap tipus de pietat, davant la tessitura d’haver d’esperar que passessin les cordades que hi havia davant nostre, han optat per un canvi tàctic, i confiant més enllà de les meves possibilitats, fent un altre via que no estava prevista.
Una vegada vaig contestar, en un formulari, que m´agraden les emocions fortes i improvisar, no se si em referia exactament a això...
Acceptat el repte, ara ja no queda res més que tirar cap amunt, ja que aquesta via no és rapelable. Ells imposen la seva “tirania” i jo el meu ritme, la meva habilitat, encara incipient i el meu “savoir fer”. L´equip funciona lubricat pel bon rotllo i la crema bronzejadora d'en Carles.









En els següents llargs em poso a fondo i no sense algun problemilla més, acabem cansats, però contents i satisfets, amb un gran somriure d’ orella a orella, la que és la meva primera via llarga a Vilanova de Meià.

Bé tot això passava diumenge, així que tornem al dissabte i comencem des del principi.
Dissabte matí, ens presentem a Vallgorguina, complint amb la tradició, de fer l’esmorzar, a casa den Marc, abans d’anar a escalar.
Menú esmorzar forquilla i ganivet:
-1º Ous ferrats estil vathi (Kalymnos)
-2º Acompanyat d’uns pinxitos adobats.
- Pà amb tomàquet
- Tè verd
- Xocolata desfeeeeeetttttaaaaaa amb croissante
(Tot plegat, un bon començament que serà el preludi d’unes bones escalades)

Carretera i manta. Vilanova de Meià ens espera impacient…
Arribem com sempre a l’hora bona. (13:30 passades). Dirigint-nos al sector d’esportiva La Cúpula, on les vies són com el bricolatge: (si us plau, llegir amb Accent Basc) “fácil, económico, divertido y para toda la familia”.
En Marc escalfa en el Rei del Mambo (7b) via amb bona pressa i desplom de continuitat. Tot seguit anem a les plaques de la dreta del sector, on en Carles encadena Integral Sandinista (V+), el repeteix la Cris en Top Rop, demostrant gran habilitat en els “crussaitos”. En Carles amb la motivació pels núvols li dona un pegue al Rei del Mambo, i descobreix el preu que s’ha de pagar pel dur entrenament de POTÈNCIAAAAAA!!!!!

Al crit de “Más madera” seguim escalant, 2 intents d´en Marc per encadenar La Rei del Mam 7b+ i flipar amb el pas de bloc .

La Cris amb plè “subidón” fanàtic és fa amb la via KK, un dur 6a+ en Top Rope, i en Carles acaba la jornada fent-li un pegue a la Rei del Mambo……Ja prou per avui…
Cau la nit i l ´incertessa s´apodera del tres fanatics ¿Quina via farem demà?
Quatre són las possibilitats ,totes elles reptes importants per la Cris… : La Amatista (Pas Nou)
La Rampes Invertides i la Musical Express (Roca dels Arcs) o la Porno Star (Roca Alta)
Desprès d´hores de deliberació, varies Voll-Damms, dos paquets de tabac i uns quants cafes decidim unanimament la via de l´endema: PORNO STAR (Roca Alta) 95m 6b+ ben assegurada amb bolts.
Nit plàcida al Cirerator i l´endema ens trobem al peu de la via , com pasa habitualmente, Murphy ens juga una mala pasada i la via esta abarrotada de cordades vasques i fins i tot hi ha gent que espera el torn, s´imposa una decissió cojuntural i rápidamente passem a la via del cantó , Lluna de dia( 6b+,Ae) on no hi ha ningú (per algo será...) .
Resulta ser una mica més dura. Amb una habilitat innata la Cris, ens sorpren novament, i es curra com una campeona tot el primer sostre i el desplom del segon, d´aquí fins dalt la via es fa amb lliure amb una arribada dura al cim.
Acomplim, així, el nostre objectiu, en Carles fa la seva primera via a Roca Alta ,UUeeeeeee!!!!, la Cris primera via a Vilanova de Meià , UUUeeeeeeeeeeee!!!!! I en Marc un altre via a Roca Alta , UUueeeeeee!!!!
TOT UN ÈXIT , Dos dies a la memória , per recordar…….


La Dolce Vita...

En Josep, la Laura i en Pere M ens presenten una nova projecció del GEAMM.
La Dolce Vita: Escalades en Gel a la Vall d'Ossieaux.
Aquest dijous, dia 2 d'abril a les 21h a la Sala d'Actes de l'Agrupe de Mataró.
Us hi esperem!

diumenge, 29 de març del 2009

CÉLLECS. SECTOR PLACA.



Divendres, 27 de Març.
Aquest cap de setmana la predicció del temps és ... passat per aigua !!! Després d´una setmana de molt bon temps i temperatures primaverals arriva el "finde" i ... serà qüestió d´aprofitar avui divendres que el solete ens acompanyarà.
Quedem la Carla i en Jaume per anar aprop de casa. Banyadores o Céllecs. Marxem direcció Céllecs i més concretament al sector de la Placa. Avui aprofiarem i farem una mica de pràctiques per posar "cacharriquis" ... que si un "fisurer", si un "friend" ...




(4. Bautismo capital 6a. 4a Sense nom V+ 4b Sense nom V+ 5. Simioterapia 6a. 6. Ful d´estabul 6b. 7. Brecs de cerebelo 6a. 8. Mátala Pedro V. 9. Tos de gos V. 10 Mocs de gos IV+ 11. Peus de peus IV. 12. Lopitekus IV-)


La veritat amb el día tan guapo que fà és una mica difícil de creure que demà ens acompanyi el mal temps però ara mateix apreta de debó.
Comencem per la via "Lopitekus" (IV-) i més concretament obra via la Carla. Aprofita la fisura que hi ha a tota la via i coloca algún cacharriqui per anar practicant i la veritat que força guai !!!

Tot seguit anem a la veina via ""Tos de gos" (V) i també la protegim amb un parell de "friends" , un avans de la primera xapa i un altre friend entre la tercera i quarta xapa. Això mola !!!




Ara anem a fer la via "Matala Pedro" (V) ... eh !!! guapa, guapa !!! És una via amb una mica d´ambient alpí. Com només té 3 xapes en tota la vía la protegim amb cacharriquis i aquesta vegada la torna a obrir la Carla. Comença per una rampa força facileta (una xapa) que protegeix afagint un "friend".

Una vegada adalt tenim a mà dreta un pàs força atlétic ben protegit amb una altre xapa i una vegada superat aquest pas arriva un paseig fins arrivar a un altre pas atlétic ben protegit, però que avans d´arrivar-hi la Carla ha tornat a protegir amb un altre "friend". Superat aquest petit desplom arrivem a la reunío que comparteix la "tos de gos". Xula, xula !!!




(Via "Mátala Pedro", V)

Ara anem a "Simioterapia" (6a) on pateixo de debó, dons hem pillo a la segona cinta. Per cert, la segona xapa no dona gaire bon rotllo. Amb patiment arrivo a la reunió.

I per acabar ... entro per "Ful d´Estambul (6b) i acabo la via per "Brecs de Cerebelo" (6a) o sigui que he fet un pupurri de via. Això sí, amb un parell de pasos superguapos !!!!



(5. Simioterapia 6.Ful d´estambul 7. Brecs de cerebelo)

Jornada complerta i ara ... a esperar el finde !!!!


(VIDEO RESUM)

dilluns, 23 de març del 2009

divendres, 20 de març del 2009

CÉLLECS. SECTOR CONTRAVENT



Avui és Primavera !!!! ... que la sangre altera !!! Hem quedat per anar a escalar a Céllecs. Aprofitant que les tardes comencen a ser més llargues i decidim anar a descobrir el sector de contravent, amb orientació oest ideal per aquest temps que el sol començá a escalfar. Més tard posiblement vinguin també la Cris i el Carl, i potser en Marc.



Com hem quedat a La Roca, accedim a Céllecs pel vesant oest i aprofitem per fer una paredata turística per visitar l´Elefant que hi ha esculpit en un gegant bloc de granit. Més tard l´Esteve ens comenta que també hi ha més figures (serà qüestió d´anar a descobrir-les).




(7. Juanito Jamones V+ / 8. U2 V / 11. Esperonet V+ / Diedre Manel IV /16. Placa Negre V+ /18. Tobogan IV / Chikimonki 6a)








Una vegada arrivem la veritat és que és un lloc agradable amb bones vistes al valles oriental i a Barcelona ciutat (si, si). Això si, ens han dit que el grau pica una mica respecta les ressenyes oficials ... i així ho comprobem.






"Diedre Manel" (IV) "Esperonet" (V+) i "Placa Negre" (V+) ens ho confirmen.





A la poca estona ... arrivan la resta. La Cris, en Marc, en Carl i un amic i l´Esteve de Orrius. Com sempre a la muntanya fen nous amics.







Continuem i fem unes plaquetes guais d´adherencia: "Chichimonki" (6a) i "Tobogan" (IV) aquesta en Marc sense corda com si fes bloc (friki,friki).Entre xeraquetexeera i alguna via més, tots marxen i jo i la Carla ens quedem i anem a fer a la part de abaix un parell de vies superchulas. "U2" (V) i "Juanito Jamones" (V+) molt recomenables.




(VIDEO INTRODUCCIÓ)



Fantàstica tarda de bones escalades i per celebrar l´anniversari de la Carla.

Esportiva al Sud de Catalunya

La Cristina, l’Esther, l’Alfredo, la Sandra i la Carla varem ser la primera expedició en sortir cap a les Terres de L’Ebre. En Jose, la Mireia, en Víctor i la Gemma varen sortir una mica més tard i el cotxe més mandrós fou el del Pere M. , l’Anna i en Raimon.
Així que nosaltres obríem camí cap a un destí desconegut, però de ben segur un dia d’escalada. L’Alfredo i la Carla havien estat indagant per Internet sectors i vies de la zona. Desprès de estudiar-nos-ho amb cura i consens a l’hora de l’esmorzar varem decidir que el millor seria anar a Ulldecona, a la serra de Godall, situat a la comarca del Montsià, una zona d’escalada esportiva coneguda com l’ermita de la Pietat, més exactament al Sector del Baiges.

Desprès d’un viatge ple de rialles, bona música i llargues converses on s’evidenciava la molt propera primavera ( la sang altera ) varem arribar a l’aparcament ( al cantó de la blanca Ermita ), ens varem equipar i... - sabríem localitzar la paret ? Reconeixeríem les vies de la ressenya un cop allà ?- Preguntant, amb imaginació i sobretot gràcies als coneixements adquirits al curs d’escalada varem anar avançant en la bona direcció, més de 20 min. de camí sota la feixuga calor d’un dia d’Agost ( de veritat ho semblava! ) fins trobar la gran vertical calcària davant els nostres ulls! – Segur que aquest és el nostre sector !!- Un sector amb gran varietat de graus, vies de 20 metres d’alçada i molt ben equipades.

L’Alfredo va ser el primer en tastar la roca; bona, molt bona. I a partir de llavors amunt i avall, amunt i avall una darrera l’altre. Desprès d’unes quantes trucades el Jose and Company ja eren allà i al cap d’unes quantes hores en Munta, l’Anna i el Raimon. Varem conèixer a la Gemma i la Mireia, parelles del Víctor i en Jose, qui també es varen animar a escalar. Molt trempades, per cert, i qui esperem formin part del GEAMM ben aviat ( envieu-me la fitxa ! ).


Una vegada més, una bona colla del GEAMM perduts al confí de Catalunya gaudíem d’una molt bona combinació; clima, esport i companyarisme.


By Carla

LES FAIXES TANCADES (SERRA DE MONTSIÀ)

Aquesta proposta combina l'ascensió a la Torreta del Montsià per un itinerari directe, exigent i insòlit, amb el descens de l'abrupte vessant marítim de la serra per una ruta equipada per rapelar fins a 11 llargs. Gaudirem de grans panoràmiques i d'una activitat amb l'ambient assegurat.

Diumenge, 15 Març 2009.
Avui diumenge toca fer una sortideta, com diriam, de germanor, de colla, ja arribarà el dia que anirem amb els del "Inserso" tots embutifarrats dins un autocar, però encara tenim ganes de "canya", o sigui que toca guerra !!
Quedem puntualment a les 9.15 (je,je) davant del Càmping Alfacs. Bé, puntualment és un dir dons que si uns s´han perdut que si … Son les 9.40, quan marxem tota la filera de cotxes direcció el barranc de Codonyol, inici de la excursió. Al final de la pista deixem els cotxes com podem abans de la cadena. Davant nostre la serra de Montsià s´imposa. El calor comença a apretar de debó pel temps que som, o sigui que ... "cremetes" nens i nenes ¡!!


Només sortir els primers dubtes d'orientació ....o sigui que toca preguntar al bon home de la finca.... A quedat ben clar, les fites amb marques de color verd son les bones o sigui que "al lloro" ¡!!




Això comença a apretar de bon principi. No hi ha descans, i la pujada es calcula que és de dues hores o sigui que … amb calma, xerra que te xerra, un amb l'altre per aconseguim guanyar metres a la muntanya i com una cursa de bicicleta el grup es comença a estirar una miqueta. Al davant la Carla i l'Esther lideran el grup i pel darrera el Ferran (vigila no xerris tant que et perderàs) i la Cris tanquen la cua.








A mida que guanyem alçada les vistes al darrera nostre cada vegada son més impresionants i al davant … per fí la “Torreta de Montsià”.



Fem foto de record i tot seguit dos grups: el grup lidarat pel Ferran que faran el retorn caminant pel mateix camí de pujada i la resta, darrera dels encarregats de montar els ràpels que s´adelanten per fer feina. Això sembla una “gimkama”, no val perdre el temps. De fet és una contrarrellotge !!




A mida que va arribant la resta del grup, comencen a baixar els primer. L'encarregada d´obrir el primer ràpel és l'Esther, el segón ràpel en Jaume i així fins a finalitzar la totalitat dels 8 ràpels. D´aquesta manera una vegada instal.lats tots, la resta de gent només ha de enllarçar-los.


(1ª part de ràpels)

Pedra !!!! … fiuuuuuuu !!! …. Pedra !!!!!! Fishhhhhhhhh !!!! … Ahhhhh ¡!!! (ostia tu, no penseu que vui fer la competencia a la piada del Cadí ) però és que això era un constant caure de pedres. En Víctor reb una bona ost .. a al pit. L'Ana reb també a la mà i a la seva cámara … i d´altres que llisquen a tocar de gent !! … però per sort tots acabem sencers.






Els “Walkis” treuen fum i a tota hora no deixen de emetre crits pels altaveus … quan per acabar de rematar … “ens hem perdut ¡!!!. Però qui caray s´ha perdut?
El grup de caminaires s´han perdut baixant !
Despres de deixar anar tota l'adrenalina dons els ràpels no deixan de ser una maniobra que a tothom ens fa molt de respecte.... arribem a la fi de la primera part. Ara només hem de fer una tram un pel brut i "matojero". Brut !!! Només calia mirar els braços i cuixes per veure les marques de les p..tes gatoses . Avui ens hem fet un piling de gratis ¡!! Tot així arribem a l'última secció de ràpels a dalt d´un gran esperó i abaix … la recompensa … els nostres cotxes ¡!!





“… hem anat a parar a la N.340. Flipeu ¡!!!” és el comentari de la Cris desde l´altre banda del Walki. “…tranquils que ja us vindrem a buscar amb el cotxe diu en Jose.” “… que carai si les teves claus les tenim nosaltres ¡!!!! Yeeaaaaa ¡!!!”.


(Segon tram de ràpels)

Mentre, la resta del grup segueix barallant-se amb els tres últims ràpels per intentar finalitzar la sortida amb éxit. Acabats els tres ràpels només falta baixar un petit corriol fins a peu de cotxes i retrobar-nos amb els … perduts ¡!!!




Prova aconseguida i ara ... la calçotada !!!!

Accés al punt de partida: des de la N-340 prenem el camí del barranc del Codonyol, entre el càmping dels Alfacs i l'antiga discoteca Plató, al sud de Sant Carles de la Ràpita. Creuem la carretera i seguim per la pista que porta al Povet d'Antó, per l'esquerra del barranc. Abans d'arribar-hi trobem una cadena a la pista i deixem el vehicle (espai per a 3 cotxes com a màxim).
Desnivell: 550 m (250 de ràpels)
Horaris: pujada, 2 h; ràpels, 2-4 h; retorn: 25 min.
Material: 2 cordes de 40 m (per a 2 persones), bagues de recanvi. Doble baga d'ancoratge.
Època aconsellable: l'hivern; eviteu l'estiu. Porteu aigua i pantalons llargs.
Descripció de l'itinerari: prenem una sendera amb marques verdes i fites. Arribem a l'Ereta, on trobem el sender PR C-84, que recorre tota la serra a mig aire des de Molacima a la Foradada, i el seguim a l'esquerra uns minuts fins a una gran tartera. Hi pugem pel camí més fàcil possible i després per un corriol bonic i emboscat que ens deixa al cim de la Torreta (vèrtex geodèsic; 765 m). Desde la Torreta, seguint la carena de la serra cap al N-E trobem el coll del Teix. Tornem a pujar i deixem a la dreta el cim de la Tenda, moleta rodona i plana de 728 m. Pel vessant interior pugem al del pic de les Faixes Tancades (dos grans fites).Des del pic de les Faixes Tancades podem emprendre el descens a peu pel mateix camí, o bé iniciar el primer tram de ràpels. Seguim la part superior del cingle que mira al mar uns 30 m fins a trobar la R1, on comença el descens. El primer tram és de 8 ràpels pràcticament successius, espectaculars i amb trams volats. Precaució a R8, ja que passa el PR C-84 per baix i pot haver-hi excursionistes. El darrer ràpel d'aquest tram acaba a la font de Neus (no raja), des d'on seguim a la dreta per l'esmentat PR fins al primer coll. Abandonem el sender al coll i seguim les fites per la lloma cap avall, cada cop més estreta, fins a la Punta d'Antó, on s'inicia el segon tram de 3 ràpels empalmats. En finalitzar el darrer ràpel prenem un corriol senyalitzat amb marques verdes i fites que ens portarà de baixada fins a una pista i als cotxes.