PEDRAFORCA: ANGLADA-GUILLAMON

Data: Diumenge 17 de Maig del 2009 Cordada: Esther Ariete i Pere Tutusaus.
...Continuació de la piada anterior....
Bé, d’entrada teníem el problema de la rampa, així que començàvem la vía sabent que, segurament, només en faríem un tastet. Així que, per mi, era una altre manera de platejar-me l’objectiu. Primer Llarg: IV-V. El començo jo de primera. Dificultat inicial per adaptar-me a una nova roca, però amb una adherència espectacular. Trams de plaques i algun que altre “passet”. Per mi, la gran dificultat d’aquest tram era que les xapes allunyàvem moltíssim, uns 50-55m, repartits entre 3 xapes. Bé, anem posant bitxitos, pont de roca.... A demés de ser un llarg amb força vegetació, i alternes un peu en adherència i una de plantetes...una sensació una mica “desequilibrant”...
Em va poder coco, a la última xapa, vaig punxar...vem fer una reunió improvisada, i en Pere al “rescate”.

Segon Llarg: 6a. Un cop arribem a la reunió que correspon, en Pere s’inicia com a primer (val a dir que tots dos estàvem molt cansats, però s’havia d’intentar). Un primer tram amb regleres de pas de l’aigua. Encastava els peuets fent pressió i pujant com una aranya. Trobant petits punts adherents on equilibrar-se. El meu torn... de segons tot es veu amb una altres ulls.
Quin llarg més bonic, equilibri, confiança i quina pedra tan fantàstica.
Quan arribem a la reunió, i veiem cordades en retirada, ens acabem de decidir, rapel·lem....i ens comprometem a tornar i acabar-la plegats.
Bé, queda pendent, oi Pere?

Aquesta foto és d'en Xavi fent el Camí del tro...com no en tenim cap de la via....snif snif
-

By Esther !!! Salut!!!

PEDRAFORCA CARA SUD

Data: Diumenge, 17 de Maig del 2009
Cap de setmana organitzat per la “trope”. Força variat, en horaris d’arribada, zones d’escalada, etc...
Però Diumenge ens centrem tots a encarar la Cara Sud del Pedraforca.
Hora de partida: 8.00AM de Saldes, be, de la Forneria de Saldes.

Ens preparem per la aproximació, per la que psicològicament pocs de nosaltres estàvem preparats...
Pocs sabíem que es tractava, d’entrada, d’una aproximació de una hora i dura, dura. Però cap de nosaltres imaginàvem que segurament seria una de les aproximacions més dures que hem fe.
El cert és que varem tenir forces entrebancs: retràs inicial, vem equivocar-nos en el trencant que havíem de prendre, no aconseguíem fer passar les furgos i el cotxe per el camí (i que tossuts són els homes quan se’ls posa quelcom entre cella i cella), els vem deixar més avall del previst, i finalment...ens vem equivocar de trencant per agafar el “caminet” d’aproximació.

El fet és que havíem de fer una aproximació feixuga, però per una camí de sota-bosc, isards, flors, i les mil meravelles de la natura...i varem fer-la travessant de cap a peus una pedrera, amb una pendent major del 30% (m’atreviria a dir que en trossos del 50%). Era qüestió de marcar-te objectius... fins que aquests ja no servien.
Tal va ser la aproximació que al meu company de cordada li va agafar una mega-rampa...de mil dimonis.
Bé, els objectius i repartiments de víes eren els següents:
Vía 1: Pany-Haus. Havia de ser abordada per en Sergi, en Ramon i l’entranyable Alfredo. Una Xemeneia molt maca, de grau assequible, però sense equipar pràcticament.
Vía 2: Camí del Tro. Repartida entre dues cordades, En Xavi i la Eli (gran cordada) i la Carla i la Neus. Amb un parell de trams de 6a, però molt disfrutons i ben equipada.
Vía 3: Anglada-Guillamon. La atacaríem el Pere i Jo. (Piada posterior)
Aproximadament en una franja horària molt similar, sense poder contactar entre les diferents cordades, les 4 cordades decidim de fer una retirada col·lectiva, degut a l’hora i el cansamen.
De retorn per el camí que en Pere ens deia des del principi. Preciós. Llàstima de l’esgotament general (tenint en compte que el dia anterior havíem atacat a Malanyeu, alguns i el Pedraforca d’altres). Una gran jornada i una gran cap de Setmana, com ja és habitual. Per sort el camí de tornada va ser espectacular!

By Esther!!!