dimecres, 21 d’octubre del 2009

PORTS DE BESSEIT_ VÍA KRT

250m, 6b+/A1 (6ª OBLIGAT)
El dissabte dia 10/10/2009
Estem de cap de Setmana de Curs, però aprofitant que és llarg, un dels dies la Carla i jo volem anar a fer una vieta maca.
Havíem parlat d’anar a fer “ por la Birra”, pintava be….per mi ja era tot un repte! El que no sabía era que les tornes cambiaríen l’endemà primera hora del matí!
A les 8.00AM arriben la Eli i en Xavi, aquest últim vol anar a fer la KRT, i en Xicu i en Ferranet volíen anar a fer la MANEL MUÑOZ, les dues a la mateixa zona...i la Carla i jo no tenim cotxe!
Important anotar que la Carla l’havía fet el dia abans amb el Ferranet!. De cop i volta sento: “perquè no aneu a fer la KRT...?”, i jo de reull miro a la Carla pensant “No serà possible?!”Doncs vinga som-hi.
Sorprenentment no em vaig morir de por, fins que la Carla va començar a tenir dubtes d’anar les dues soles, però de seguida vem pensar “Estem salvades, portarem en Xavi i l’Eli davant”...
Doncs vinga que a Arnes hi falta gent! L’última sorpresa del dia seria que acabaríem sent dues cordades de 3!.

Aproximació:
Sortim amb cotxe des de Horta de Sant Joan en direcció Arnes. Haurem de girar a l’esquerra en direcció les Valls, on agafarem un camí que es primer asfaltat i després pista (com be apuntàvem els Kutres a la seva ressenya), passarem una font ideal per omplir cantimplores i continuem fins a trobar l’indicador a l’esquerra “les valls”, allà es deixarà el cotxe. Comencem el camí per l’esquerra del riu uns 20min. Mentre ens anem aproximant es veu perfectament l’esperó...i creieu-m’he fa un respecte impressionant!

Condicions de la Via:
Com ja sabíem per la bona ressenya que portàvem, l’equipament és en burils i spits per no mirar massa! Però no sóc la més indicada per fer aquesta observació ja que mai em plantejo l’estat de les assegurances...amunt i punt! La vía va ser dura i exigent, però amb gran recompensa! I el notre tercer company de cordada ens ho va dificultar encara una mica més: EL VENT, QUE BUFAVA COM EL DIABLE!!! No ens deixava tranquils els estreps....

Llarg 0:
Un cop veiem el peu de via, es veu un caminet marcat, que acabarà amb una grimpadeta, fins a trobar la primera panxeta... la vem resoldre encordant-nos ja que era un flanqueig, i val més la pena ser previsiors...no? Fins a peu de bauma, on hi ha una placa amb el nom de la Vía

Llarg 1:
Obre la via en Xavi, que per sort ens deixa equipat. Surt de primera la Carla (com a mínim alternar els llargs que va fer el dia abans), amb els estreps, els burils i el vent! Fins a sortir de la panxeta deu ni dor. Després aconsegueix fer alguna sortida en lliure i A0. Evidentment jo ho resolc tot amb estreps! Arribem a una reunió amb burils que passem fins arribar a la bauma, amb uns bons claus!!

Llarg 2:
Ara em toca a mi...ufff. Impresiona més del que després veig que és. Surts ressenguint les baumes amb flanqueig a la esquerra. El primer pas has de tibar molt! Jo em vaig pujar a l’estrep. A partir d’aquí a disfrutar. Mirant sempre a l’esquerra per trobar les assegurances, fins que en trobes 3 de juntes clarament. És el pas de 6b. (La Carla el dia anterior se’l va treure pràcticament en lliure...i jo penjada dels estreps....). Passades les tres xapes, i amb tendència a l’esquerra arribes a un diedrillu. Allà ens esperàvem el Xavi i la Eli. Muntats en una reunió amb cadena, no vem veure el super BURIL, que hi havia més endins de la bauma! Estava mal posada i vaig estar molt incòmoda! Aprofiteu el buril per seure be!

Llarg 3:
És el torn de la Carla. Aquest llarg puja clarament per l’esperó, surts de la reunió en direcció a l’esquerra i un cop estàs al llom, cap amunt. Llarg ben equipat però molt obligat i molt exigent! No cal dir que és una campiona! Jo vaig de segona, però haig de dir que només em vaig penjar d’una vaga que em va deixar la carleta i era massa temptadora, la resta per compte pròpia (n’estic molt satisfeta!)
Arribes a una super repisa!

Llarg 4:
Has de deixar la reunió on ets, per flanquejar una mica la paret (a la teva dreta), continuant la immensa repisa fins a una altre reunió.
Aquest llarg és estrany...amb tendència a la dreta, vas passant per petites baumetes que et fa fer posicions una mica extranyes. Volíem enllaçar amb el següent llarg, però aquí el vent ens la jugava bastant. Així que vem fer la parada reglamentària. La reunió tambés es troba en una bauma petita.

Llarg 5:
Sort que no l’enllaço, quin vent! Jiji li toca a la Carla. Una placa de V+, la veritat és que força exigent! No m’ho esperava potser ja m’havia relaxat! Després es resolt millor!

Llarg 6:
És el llarg més fàcil, però cal mirar-s’ho. Es pot enllaçar amb el següent, nosaltres no ho vem fer, feia molt d’aire i el pes de les cordes es notava molt. Recte amunt. Les xapes allunyen una miqueta respecte els llargs anteriors.

Llarg 7:
És un IV, representa que ha de ser fàcil, però anàva darrera la Eli xerrant i de cop i volta vaig pensar “osti tu, això ho tinc que mirar”, hi havia dos passets que no són dels IV que puc tenir en ment! Per fi arriba el cim.



Ens esperàven al cim en Xicu i en Ferranet, que ja havien fet la seva via amb molt d’èxit.
En conclusió, no em puc queixar, vaig tenir una cordada que em va fer sentir molt segura. Jo vaig anar molt be tota la via. I acumulo una clàssica més al meu expedient.
Per cert això de fer dues cordades de dos, està la mar de be!
Cordades: Xavi, Eli i el vent / Carla, Esther i el vent
By Ther.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

LA PARET DE L'AERI. la via dels Sostres + David Aparicio ( 270m ? 6b / 6a obligat )




Hi ha molts tipus d’escaladors; els friquis toxeros, els clàssics de la tàpia, els fanàtics “a muerte “ , les novies ressignades que els acompanyen, els adictes a la roca des del dia que ho vàren descobrir en un curs d’escalada...

Ara fa un any, quan passava en cotxe per davant de Montserrat hi veia montanyes majestuoses i admirables, un conjunt desconegut, avui, quan les miro, les segueixo veient majestuoses i admirables, però ara tenen forma i nom; els Gorros, les Agulles, les grans parets...la millor imatge és quan anem cap al Monestir, agafem la sortida de Montserrat des de la C-58 i als pocs minuts apareix davant nostre tota la cara Nord, immensa, imponent; els frares encantats, la paret de Diables, el Serrat del Moro, la Paret de l’Aeri; la més alta i basta que cap altre, et tempta cada vegada que la mires i imparteix respecte cada vegada que en parles...

Ahir era el gran dia! Desprès d’una setmana de nervis i inseguretats. En Xicu ben tranquil i la Carla feta un flam marxem ben d’hora cap a la cara Nord amb la ressenya sota el braç d’una gran clàssica; la via dels sostres i sortiriem per la David Aparicio. No m’imposava el grau de la via ( V la primera i 6a la segona ) , ni l’equipament ( reequipada recentment ), afortunada amb el company de cordada ( el meu moni particular durant quasi 4 setmanes, sobradíssim de grau i també de “ cap “ ), sí la Cara Nord de Montserrat, coneguda per la seva gran duresa i hostilitat, la paret, caracteritzada per la seva immensitat i el seu passat, i pel fet de ser una clàssica, sempre guarden alguna sorpresa...

LA VIA

Aproximació per la canal esquerra de la paret, on ens trobem al llarg de tota l’ascenció ferralla abandonada integrada ja al paisatge, quina llàstima!. Vàries cordes i cables t’ajuden en la pujada fins trobar-te just davant la gegantina paret, allà flanquejarem a la dreta fins a haver de desgrimpar una miqueta per arribar finalment a peu de via, clarament visible pels seus notoris sostres.

L’hora de la veritat, la Carla comença; friends, cintes, magnesi i a munt ! llarg de V + ( segons ressenya vertiente Norte ) bavaresa a equipar, claus i finalment placa amb parabolts, per arribar fent flaqueig ( amb bones preses de mans ) sota el sostre a la emblemàtica figuera morta de la R1. Buf!! Millor del que em pensava...Reunió!!




Últim llarg dels sostres, diedre amb fisura i placa flanquejant també un petit sostret. Per tots els gustos. Reunió! Jardinet fins a peu de via, 6b, el Xicu es posa en acció, llarg com un dia sense pa, 50m ? o almenys això ens va semblar, molt continu i més continu, quin crack el Xicu. Reunió!.




Ara el 6a de placa, el passet està a l’inici i desprès es converteix en V+ que es deixa fer. Molt Divertit. Reunió!!. Per últim un llarg estrany, inici en IV per arribar a peu pla davant la corvada paret final, 6a+ desplomadet amb bona presa segons el Xicu, jo no ho c, el vaig esquivar per la dreta... De totes maneres proposo assegurar aquest llarg des de l’arbre de just a sota i no de la reunió 20 m més avall.

CIM, VISTES, ALEGRIA!!! Si no l’hi vaig dir al meu company de cordada 50 vegades que estava molt contenta no l’hi vaig dir cap!














La meva primera via a la PARET DE L’AERI.



Pel descens anem a boscar la canal de la llum, molt trepitjada i afectada pels últims desprendiments de Montserrat, on encara avui en dia, i sense senyals aparents de ser modificat, existeixen les restes de la torre de llum caiguda. Quina llàstima!!.

Gràcies Xicu !!



By Carla :-)

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Barranc Oscuros de Balcés 13-09-2009

Acces:
Hem d’anar a Huesca per la N-240 i despres agafar una desviació a la dreta, continuarem per la HU-332 direcció Bierge, creuarem el poble i ens desviarem cap a la dreta direcció Rodellar. Seguirem en aquesta carretera fins al quilometre 15 un cop alla trobarem a mà dreta una pista forestal amb una gran panell amb el nom i les caracteristiques del barranc, seguirem en aquesta pista uns 2,5 quilometres fins arribar les ruinas de la caseta Cuarasa i mes tard cap al Collat de Colmenares aquí deixarem el cotxe. Mapa d'accés
Aproximació:
Seguirem la mateixa pista cap amunt fins passar una cadena que impedeix que els cotxes entrin, una mica mes endavant trobem una curva molt tancada a mà dreta amb una fita que ens porta directament a un petit corriol perfectament senyalitzat que voreja i ascendeix la muntanya, continuarem aquesta pista perfectament marcada, primer pujarem i mes tard baixarem per una mena de tartera amb un cami que serpenteja fins arribar al riu Isuala, continuarem riu avall uns metres i despres de passar una badina arribarem al primer caos.
Descens:
En el caos en posem el neopre i comença l’aventura a poc metres trobem un petit rappel de 4 metres però amb una mica d’habilitat pots baixar sense fer us de les cordes, nosaltres vam optar per baixar-lo per unes roques encastades que formaven un petit forat situades a mà esquerra, avançem uns metres i trobem un altre rappel de 6 o 7metres, fàcil però amb molta aigua podria ser una trampa mortal, passes just per mitg d’una cascada i vas a parar a una petita badina on hi ha molt poca llum, a partir d’aquí el barranc es va engorjant progressivament la llum va disminuin, coves i passadissos molt estrets llargs i amb molta aigua fan del recorregut un autentica experiencia pels sentits, despres passadis llarguissim el barranc es torna ha obriri trobem un nou salt d’aigua amb un passa mà que ens porta a una reunio instalada uns metres endins, tornes a dependre de la teva força i habilitat per montar el rappel, un cop superat això en trobem un passadis estret però molt obert on pots pujar a una roca que queda a mà dreta i fer un saltiro d’uns 7 o 8 metres en el que has de filar prim, vaig ser l’unic a saltar si veieu el video podreu entendre el perque, entro a l’aigua tocant la roca del costat, a partir d’aquí un parell de badines mes avall ens porten fins a un petit pont metal·lic que ens indica el final del barranc.
Retorn:
Una pista que surt a mà dreta del barranc i que va paral·lela a un petit afluent del riu ens portara fins al Collat de Colmenares on hem aparcat els cotxes.
Aproximació: 1h
Descens: 1h20min (2 persones)
Retorn: 40 minuts

-VIDEO DEL BARRANC-

MAGDALENA SUPERIOR, VIA DOC. ANTON (V/AO/ 135 mts)


Diumenge día 4 de octubre, vaig tindra la sort de poder compartir una nova jornada d´escalada amb el companys del nou curs d´escalada en roca que ha organitzat el GEAMM. Per la ocasió, amb en Jaume i l´Arnau. Quins dos nous craks !!! ... i per sobre de tot molt bon rotllo i diversió.

(VIDEO RESUM)

La via escollida per ells dos i jo la "Doc. Anton" a la Magdalena Superior. Després de breus explicacions dels monitors ens posem en marxa. L´aproximació que era un exercici de orientació va ser un éxit, cap mena de problema i en un no rés jà estavem a peu de via.




... quina bona pinta que fa això !!!!


Fem un breu repàs de totes les maniobres i ...


... voleu fer de primer ???


Els ulls d´en Jaume i l´Arnau m´ho diuen tot. Siiiiiiiiiiiii !!!!!





(primer llarg)



L1: (18 mts. 2 xapes)El primer llarg, sense cap mena de dificultat però nomes dos xapetes és per l´Arnau, per a continuació en Jaume fer el segón. L2 (28 mts. 4 xapes) Aquest segon llarg sense dificultat, tot recte amunt el fa en Jaume



(segon llarg)



Les reunions perfectes, això si, haurem de practicar tots tres una mica més el tema de les cordes.


Quin lio Deu meu !!!! ... això si, amb paciencia que és la mare de la ciencia, ens ensortim !!!


L3 (30 mts. 11 xapes) L4 (28 mts. 14 xapes) L5 (26 mts. 5 xapes) Els seguents llargs son per mi, dons son una mica rarets. La qüestio és poder salvar un parell de sostres per la dreta i axiò fa que siguin pasos una mica complicadets però ens ensortim sense cap mena de problema.




(tercer llarg)




(quart llarg)
... quines vistes oi ????
... l´alçada encare fa una mica de respecta però ens comencem a deixar anar i mirem tot l´entorn increíble que ens ofereix Montserrat.



(vistes a S. Benet)


Anem per l´últim llarg i arrivem adalt del cim, foto de record i anem a preparar els ràpels, el tema és no vaixar la guardia devant l´éxtasis.



En un principi son 2 ràpels de 30, però quan una vegada arrivem al segón ... la veritat és que la reunió no hem fà gaire gràcia, un pel rovelladetes no, molt rovelladetes !!!
... que fem ???




Ens arrisquem i deixem caure les cordes aveure si arriven a terra i així és. O sigui que al final fem un ràpel de 60 metres fins arrivar a terra.
Ara si que podem dir que hem fet la via !!!!!
Felicitats Jaume i Arnau per entrar en aquest fantàstic món de les alçades i sensacions !!!!

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Barranc del Riu Vero 12-09-2009

Acces:
Hem d’anar a Huesca per la N-240 pasarem per Monzon i seguirem direcció Barbastro, un cop creuat seguirem per la carretera A-1232 en direcció Adahuesca i finalment tombarem a mà dreta cap Alquezar, aquí aparcarem el primer vehicle. Ara en dirigim un altre cop en direcció Barbastro fins a trobar una desviació a mà esquerra que indica Colungo,seguirem aquesta carretera i continuarem direcció Lecina, entre els quilometres 17 i 18 aparcarem els vehicles en un parquin molt ampli que queda a mà esquerra. La combinació amb dos vehicles es obligada, degut a la seva llargada. Mapa d'acces
Aproximació:
Del mateix parquin surt una pista a mà dreta perfectament indicada que baixa fins al caudal del riu.
Descens:
Prepareu-vos per caminar, la longitud d’aquest barranc es ni mes ni menys que de 6 quilometres, no te cap rappel obligat es pot fer sense corda, però no sense motxilla perque necesariament necesites previsions per agafar forçes a mitg camí, perfecte per fer amb gent inexperta amb una cert nivell físic. El barranc comença amb una caminada amb tota regla on no et mulles practicament res, això si el paisatge es una pasada, alguns exemples son l’extraplom del barranc vei el Basender o l’increible pared anomeda el “queso” podeu imaginar perque es diu aixi. Poc despres d’aquest paratge el barranc es tanca i entrarem a una zona de foscos, coves, sifons, badines amples, etc. Despres tornarem a l’exterior i seguirem entrant en petits caos amb infinitat de pasadisos on el teu criteri es qui marca la direcció a seguir. Realment es un barranc que dona molt de joc, hi ha infinitat de salts per a tots els nivells, no as de fer res que no et vegis amb cor de fer, tobogans, petites cascades, marmites, estrets, foscos, sifons, caos… te de tot menys rappels. Molt recomanable.
Retorn:
El barranc finalitza quant veiem un petit pont que creua el riu i et porta a una pista que condueix cap Alquezar, si us pensaveu que tot havia acabat estaveu equivocats, ara toca pujar, això si, tot està perfectament senyalitzat.
Hi ha una segona opció nomes per a gent que s’ha quedat amb ganes de caminar, aquesta es seguir el riu fins arribar a una presa, d’alla tambe puja un cami a mà dreta que també ben indicada.
Aproximació: Inmediata uns 10minuts
Descens: 6 hores (7 persones)
Retorn: 45min / 1h

Diedre Scorpions, 6b+

12 d’octubre del 2009, 9:00 AM … parking superior dels Estrets, Ports de Beseit… amb la lleugera brisa que corre per la vall del Riu Estrets en Xicu es va despertant mentre espera en Pere…


Quan arribo jo, en Pere, al cap de mitra hora, en Xicu ja ho té tot a punt: les cordes, cintes, friends, arnés nou ultralleuger,... i valor, molt de valor.


Jo estic lleugerament nerviós; la via és molt temptadora, 160 metres de díedre i fissura totalment vertical i lleugerament desplomada, semiequipada, i molt exigent.

Com diuen les ressenyes, la via intimida.


Fem l’aproximació en un moment i efectivament, un cop a peu de via constatem que la fissura és llarga, negre i molt vertical.


En Xicu, després de tornar de la meca de l’escalada a Yosemite, està més bragat en aquests negocis i se’l veu tranquil, però alhora emocionat.


El 1r. llarg. IV+ expo, descompost, poc equipat i poc protegible i amb una molsa que patina. NO és el llarg clau de la via, però aquestes coses de bon matí, et posen les piles... sobre tot quan et jugues el tipus amb un friend encastat en una llastra no molt segura a 3 mts per sota. De fet no és l'entrada original , (que flanquejava per la dreta) que però amb el reequipament hi ha l'opció de fer la fisura des del peu.


Primer incident del dia: al recuperar les cordes salta una pedreta que va directa a l’ull d’en Xicu. Una mica més i s’acaba aquí l’aventura. Xicu, mil disculpes...



Al 2n. llarg, 45mts non-stop de 6b+ (6a+ obligat) en Xicu fa una exhibició de Banyoles-climbing-Power. Sort que fa poc es va reequipar i les poques xapes que hi ha són parabolts del 12 ben lluents.

Tot i així arriba a la R2 pràcticament sense friends ni forces. Quan jo m’hi poso, de segon és una altra cosa; però com diu en Xicu, s’ha d’escalar igualment.


3r. llarg, 35 mts de 6a+ amb 3 parabolts en tot el llarg. És el meu torn i ho soluciono amb prou dignitat i un parell de “saques”. El “subidón” d’adrenalina és important a les panxetes amb fissura cega que hem d’anar superant.


Al 4t. llarg, sembla de tràmit i més ajagut, però quan en Xicu s’hi posa constata que la cosa és més fina del què sembla, més difícil de protegir del què ens pensàvem i amb un parell de panxetes a superar. No en va també li donen 6a+.


Finalment, a la R4 trobem el pot de piades de la via. Déu n’hi do la gent que ha escalat la via des de que es va reequipar (6 cordades com a mínim al 2009). Es clar que comparat amb les veines Tintin i Salsitxes, això sembla ridicul... però no és el mateix, és clar.


Un últim llarg de rostoll, i ens plantem al cim de les Moles del Don. Fa un dia clar i magnífic.

Cansament, rascades, braços tous com la mantega, però per sobre de tot SATISFACCIÓ.

En 3 rappels ens plantem a baix mentre veiem passar la Sandra i el Tito pel camí del riu, i saludem les cordades de la “Passion por las Birras” (l’Esther i la Carla amb els seus ex-cursetistes).


Gracies Xicu per un “viote” com aquest. Només puc dir 2 paraules: IM - PRESIONANTE!



Fitxa tècnica:

Diedre Scorpions, 6b+ (6a+ obligat) 160 mts. ED+

Moles del Don, Ports de Besseit.


Equipament: parabolts inox de 12mm, claus.


Material: 15 cintes expres (algunes desplegables), joc de friens (vam posar fins al camalot nº3), microfiends (per posar als forats dels pitons), 3 kgs de valor. Els tascons no els vam ni tocar.


Aproximació: des de I'aparcament superior deis Estrets (Km 7,3 de la pista de la Franqueta) es baixa al riu seguint el camí deis Estrets. 15 min.


Descens: rapels per la mateixa via. Totes les R equipades per rapelar.


Horari: De 3 a 4 hores d’ascens. Comtpant aproximacions, rappels i retorn 5h.


dimecres, 7 d’octubre del 2009

VIGNEMALE, el paradís del diable

Fà més de 200 milions d'anys la terra es va començar a moure, les plaques de roca que tenia per dins xocaven entre elles i van començar a crear-se les primeres muntanyes, això va emprenyar molt al que era el gran señor del món, el Diable!!!

Tan cabreijat estava que d'un sol cop de puny va crear la que sería una de les muntanyes més enigmàtiques pels escaladors "Monsieur Vignemale"


"Allá vamos Adrien, pero antes pasaremos por el Midi d'Ossue", allí farem la "FOUQUIER". L'Adrien tenia moltes ganes d'escalar al Midi, quan vivia a Pau, el veia cada dia desde la finestra de la seva habitació.

600 metres de IV+/V tot per nosaltres, gairebé desequipat i una mica perdedor, per sort els friends són els nostres grans aliats, a 3 llargs del final la sorpresa final, un desprendiment de fà uns anys ha variat el traçat de la via, ara toca fer un 6a desequipat, quina mandra!

Tot ha anat molt bé, ha sigut un bon entrenament pel Vignemale.


Al següent dia 2'5 hores fins el refu, l'adrien a ritme de maratoniano i jo treien el fetge per la boca, contents d'haber arribat el "refugiero" ens fa baixar ràpid l'alegria, l'aproximació a la via es fa per un petit glaciar, un desprendiment de gel fa que ara, segons ell, "tengas que ir muy fino, porque esta peligroso", glups glups...

Però per sort tenim per allí al Remi Thivel, un dels millors guies del pirineu francés, porta a uns clients a fer la mateixa via que nosaltres, li demanem si podem seguir-lo durant l'aproximació, segur que coneix el camí menys perillós. Durant la nit algún desprendiment més no ens deixa dormir gaire i fa que els nostres collonets es facin més petitets.

I com a la mili, a les 5 del matí començem a caminar, més d'una hora i mitja fins peu de via, mentres ens posem els grampons un altre petit desprendiment molt a l'esquerra, com diu un amic meu "el cementerio esta lleno de valientes" i si nosaltres sóm uns covards, que fem allí???



Tenim 1000 metres de via, màxim Vè grau, la dificultad esta en que estar molt i molt trencada, hi ha solament algun pitó i bastant perdedora.
Als primers llargs tenim fred, ens hem possat els peus de gat sobre el gel del glaciar, i... sorpresa!! vé una cordada catalana darrera, és en lluc, un amic de la meva germana de l'época universitària, quin riure, que petit és el món.



22 llargs que anem fent massa a poc a poc, dubtem de la roca i del traçat, això fà que a l'11 llarg veiem que aquesta nit pringarem, "será nuestra noche de novios, de aqui no te escapas cariño", i quina nit, el vent que tan ens agrada que sigui fort quan veiem una noia en faldilletes, o que tan ajuda a les abelles en la seva feina involuntària de polinització, aqui no para de putejar, avui si que no dormim, ooosstia quin fred!!!! és una sensació agre-dolça, però la llibertat que ens dona la muntanya és imposible de trobar enlloc més.


Cap a les 7 el cel es torna taronja, no sé perque pero abans i mentres surt el sol és l'hora més freda... ja els veiem a tots: el Balaitous, Gavarnie, Midi... són els subdits de monsieur Vignemale. La cordada "cubito" arriba al cim cap a les 12, i que contents estem, potser hem perdut la batalla, hem sigut massa lents i psicologicament ens ha guanyat, has sigut el nostre millor adversari Monsieur Vignemale, però celebrarem durant molt de temps aquest cim... "abrazame bien fuerte Adrien"




I ara faré una cosa que no m'agrada gaire, dedicar la via... però aquest cop és per una persona que va marxar 7 dies abans de que fes cim, la meva àvia, que va ser dona en temps que era molt difícil ser-ho, pero sé que ara esta en bones mans, en Willy i d'altres que m'estimo molt la cuidaran bé, un petó des del cim àvia.


... i per cert, no sé si encara estas per aquí Diable, però que sàpigas que tens un aliat, a mi m'agrada ser una mica diable, és que ser massa bó és una mica aburrit, "please to meet you"




Ferran