dimecres, 7 d’octubre del 2009

VIGNEMALE, el paradís del diable

Fà més de 200 milions d'anys la terra es va començar a moure, les plaques de roca que tenia per dins xocaven entre elles i van començar a crear-se les primeres muntanyes, això va emprenyar molt al que era el gran señor del món, el Diable!!!

Tan cabreijat estava que d'un sol cop de puny va crear la que sería una de les muntanyes més enigmàtiques pels escaladors "Monsieur Vignemale"


"Allá vamos Adrien, pero antes pasaremos por el Midi d'Ossue", allí farem la "FOUQUIER". L'Adrien tenia moltes ganes d'escalar al Midi, quan vivia a Pau, el veia cada dia desde la finestra de la seva habitació.

600 metres de IV+/V tot per nosaltres, gairebé desequipat i una mica perdedor, per sort els friends són els nostres grans aliats, a 3 llargs del final la sorpresa final, un desprendiment de fà uns anys ha variat el traçat de la via, ara toca fer un 6a desequipat, quina mandra!

Tot ha anat molt bé, ha sigut un bon entrenament pel Vignemale.


Al següent dia 2'5 hores fins el refu, l'adrien a ritme de maratoniano i jo treien el fetge per la boca, contents d'haber arribat el "refugiero" ens fa baixar ràpid l'alegria, l'aproximació a la via es fa per un petit glaciar, un desprendiment de gel fa que ara, segons ell, "tengas que ir muy fino, porque esta peligroso", glups glups...

Però per sort tenim per allí al Remi Thivel, un dels millors guies del pirineu francés, porta a uns clients a fer la mateixa via que nosaltres, li demanem si podem seguir-lo durant l'aproximació, segur que coneix el camí menys perillós. Durant la nit algún desprendiment més no ens deixa dormir gaire i fa que els nostres collonets es facin més petitets.

I com a la mili, a les 5 del matí començem a caminar, més d'una hora i mitja fins peu de via, mentres ens posem els grampons un altre petit desprendiment molt a l'esquerra, com diu un amic meu "el cementerio esta lleno de valientes" i si nosaltres sóm uns covards, que fem allí???



Tenim 1000 metres de via, màxim Vè grau, la dificultad esta en que estar molt i molt trencada, hi ha solament algun pitó i bastant perdedora.
Als primers llargs tenim fred, ens hem possat els peus de gat sobre el gel del glaciar, i... sorpresa!! vé una cordada catalana darrera, és en lluc, un amic de la meva germana de l'época universitària, quin riure, que petit és el món.



22 llargs que anem fent massa a poc a poc, dubtem de la roca i del traçat, això fà que a l'11 llarg veiem que aquesta nit pringarem, "será nuestra noche de novios, de aqui no te escapas cariño", i quina nit, el vent que tan ens agrada que sigui fort quan veiem una noia en faldilletes, o que tan ajuda a les abelles en la seva feina involuntària de polinització, aqui no para de putejar, avui si que no dormim, ooosstia quin fred!!!! és una sensació agre-dolça, però la llibertat que ens dona la muntanya és imposible de trobar enlloc més.


Cap a les 7 el cel es torna taronja, no sé perque pero abans i mentres surt el sol és l'hora més freda... ja els veiem a tots: el Balaitous, Gavarnie, Midi... són els subdits de monsieur Vignemale. La cordada "cubito" arriba al cim cap a les 12, i que contents estem, potser hem perdut la batalla, hem sigut massa lents i psicologicament ens ha guanyat, has sigut el nostre millor adversari Monsieur Vignemale, però celebrarem durant molt de temps aquest cim... "abrazame bien fuerte Adrien"




I ara faré una cosa que no m'agrada gaire, dedicar la via... però aquest cop és per una persona que va marxar 7 dies abans de que fes cim, la meva àvia, que va ser dona en temps que era molt difícil ser-ho, pero sé que ara esta en bones mans, en Willy i d'altres que m'estimo molt la cuidaran bé, un petó des del cim àvia.


... i per cert, no sé si encara estas per aquí Diable, però que sàpigas que tens un aliat, a mi m'agrada ser una mica diable, és que ser massa bó és una mica aburrit, "please to meet you"




Ferran

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Piada brutal!
Moltes felicitats!

Alfredo ha dit...

Ufffffff que peligro estos!!!
mnmnmnm,solos,juntitos,calentitos??
miauuuuu miauuuuuuu.

Ole y oleee me ha gustado mucho la piada.

cuidaros

Ther ha dit...

Osti tu! collonut! a demés he mirat totes les fotos del picasa, si no fos per tota la història en directe que hem sentit, m'entrarien ganes d'anar-hi i tot!

XICU ha dit...

Bona piada i bona escalada!
Però el pròxim cop fes servir la funda vivac ,que per això te la vas comprar, i segurament no patiràs tan fred.

Mingo ha dit...

Felicitats per l'activitat el Vignemale tot i no ser una roca excel.lent té un plus que no tenen altres llocs. Un saludo a l'Adrien, a ver si nos vemos.
Un petit detall, de bon rotllo eh, algunes muntanyes tenen una antiguetat de més de 200 mil.lions d'anys

JAUME ORS ha dit...

... cada día hem sorprens una mica més Ferran, felicitats als dos per aquesta magnífica via !!!

laura pi ha dit...

Enhorabona per la via i la piada "made in ferran", no vull ni pensar quants cops durant la gelida nit vas desitjar tenir de companya a la noia de les faldilles jejeje. Collons al final us fareu uns alpinistes aguerrits!Per cert... t'has oblidar d'explicar la "Remi Thivel, II part" que es ben divertida!!
Per la nostre part esperem que a la tercera sigui la vençuda, fa poques setmanes a aquesta mateixa paret ens va fer enrrera els nostres dubtes. Ens veiem!!

josep

Unknown ha dit...

Tot una aventura i una piada molt maca, amb el teu toc personal Ferranet.

Enhorabona als dos!

Anònim ha dit...

IMPRESSIONANT!! ;-))
Felicitats parella ji ji...

Bisoux,

Vicky

Jordi Solà i Mas ha dit...

Pleased to read you, Ferran!

Jordi