dimecres, 2 de juny de 2010

La Cadireta amb en Pere Montasell

Data: 15 de Maig del 2010

D’entrada, posaré el link de quan en Pere la va fer per primera vegada…la veritat és que no fa pas massa!

Per fi em porta a passejar en “Muni superior”, (jeje…..recordeu? Promoció del Setembre 2008), i quina manera d’estrenar-me! Fent la Cadireta….

Bé, sabent que és una via que els escaladors de veritat (com en Pere), triguen molt i molt de temps en poder-la fer, per molts motius….encara fa més respecte! Tot plegat és força emocionant!

És tant emocionant que, de nou m’ha costat dormir! I quan arriba en Pere al parquing de l’estació, una mica tard….faig salts d’alegria de: “vinga, vinga, que marxarà sense nosaltres (la via), jeje. No puc dir que tinc la panxa feta un nus, però si que no està del tot tranquil·la (això el meu estimat Alfredo sap que vol dir).

A la tarda hi ha reunió, el que vol dir que hem d’anar molt per feina, tot i que sabem que possiblement arribarem tard.



Arribem a l’aparcament, i comencem la marxa. L’aproximació és gairebé un ritual…cada pas una fotografia…. I no serà pq no la haguem vist vegades! Però aquesta és diferent! ANEM A FER LA CADIRETA!



De moment tenim l’horari tot controlat!, i els llargs ben repartits (evidentment el sostre l’ha de fer en Pere, no una fitipaldi com jo que fa dos dies que escala, no creieu?).


Primer llarg:

Bé doncs en Pere fa la fantàstica feina d’obrir la via. Ha estat molt divertit! Els primers passos prometen ser solemnement explosius, i quan ja ha aconseguit xapar els tres primers burils em diu…..”Esther em sembla que haig de baixar a buidar…” ja, ja! Em peto de riure!

Va remugant de que està fluixet…però la veritat és que quan hi torna no perdona! Un campió!. Com sempre aquestes coses semblen fàcils quan les fa un altre, doncs quan em toca a mi…..vaja com un fuet, i a la segona xapa ja estic treien els estreps.

En Pere ha anat molt “suelto” sense fifi ni res, i jo miro de fer el mateix per el temps, però ràpidament veig que en el meu cas serà contraproduent i trec la fifi.



Segons llarg:

Ara em toca a mí! Bé m’estreno amb l’artifo a la cadireta! En Pere em fa unes indicacions per tal que millori la tècnica i miro de fer-li cas (a la següent via, el Sol de mitjanit vaig posar-ho més en pràctica), vaig fent cigonyes, fins que arribo al buril on haig de posar el cordino. La veritat és que m’ho vaig pensar una miqueta, però un cop enfilada au! Amunt.

Aquest llarg les xapes estan més juntes, no allunyen tant (o això em sembla), i arribo força be a la reunió.

Ups….el sostre.



Tercer llarg:

Tot per en Pere. No puc negar-ho només mirar-me’l ja impressiona! Miro avall i miro el sostre: “Ostres això és molt diferent que practicar a la Bauma de Can Solà”.

En Pere comença amb una calma que impressiona, va fent a bon ritme. La sortida li costa una mica pq per llei de murphy, la fifi es queda travada! A part d’això molt be...fins que sento: “Esther! Tens tu les xapes recuperables?!” ups..... be, doncs ho fa sense les xapes.

Ara em toca a mi, i seré molt sincera: els tenia tant per corbata que a cada par que faig em repeteixo en veu alta quin és el següent pas que haig de fer, no els recordo! Haig de concentrar-me moltíssim per no atabalar-me! I la sortida del sostre em costa molt i sense problemes de fifis ni demés!

Arribo a la reunió, jo sí posant les xapes recuperables, si no...no arribo!

Bé després de tot el pati, aquesta reunió no ajuda gaire a entrar en repòs absolut, doncs les dimensions són efectivament molt reduïdes.





Quart llarg:

Ara em toca a mi.

Li dic a en Pere que a part de impressionada estic també una mica marejada de les voltes que arribes a fer penjada! Per sort es solidaritza amb mi i em confessa que a ell tampoc l’ha deixat indiferent!

Be, començo el llarg pensant que a veure que passa a la sortida en lliure (després de tanta estona fent artificial....), si ho podré fer o no....

Em trobo amb dos caps de burils que reclamen xapetes, i evidentment els poso per tal d’arribar al parabolt!

Ara ja és el pas...m’ho miro i....BINGO hi ha una mà esquerra espectacular que et fa oblidar tots els mals de caps! FANTÀSTIC! Ara ja només em queda assaborir el trem final fins el cim!




Quin GUSTASSU! Ho sento però és la millor paraula que he trobat per poder explicar la sensació de cim!

La paret de les agulles es veu des d’aquí inmensa i espectacular, com no l’havia vist mai!



Que contenta que n’estic d’haver arribat fins aquí! Genial!

Gràcies Pere per fer-me posar aquesta via tan especial a la saca gran!!!

Per CERT: PER MOLTS ANYS A TU I A L’ANNA UN PEL RETRASSATS!!!


CÈLLECS, ROQUES NOVES.

Dijous ... serà una jornada intensa dons pleguem de treballar a les 14.00 ... dinar i cap a escalar a Cèllecs al sector de Roques Noves i tot seguit marxarem a Badalona per veure l´audiovisual dins la jornada del festival de muntanya d´en Crish Sharma i la Daila Ojeda ... som-hi !!!!



(VIDEO RESUM)

Arrivem al sector de Roques Noves amb en Diego dins del nostre plan de coneixer tots els sectors de Cèllecs i avui toca Roques Noves.Arrivem a la part de dalt on ens trobem amb la barra de traccions per escalfar una mica ... bé ... per fer la conya !!!



Tot seguit arribem a peus de vies i el sector és maco de debó ... predominan la placa i les regletes.
Avui dins el sector de Roques Noves ens centrem al sector d´en Minguet situat a l´esquerra de la franja rocosa.
Escalfem amb la via "Diedre Minguet" 5c la més assequible del sector però per començar ... ja pica una miqueta. Tot seguit fem "Minguet" 6a+ , per tot seguit ja probar en Top Rop la "38 Tacos" un 6b/6b+ realment increìble. Una sortida de placa per acabar amb bona preses de mans i amb llençament inclós !!! Bé ... queda pendent de primer i segur que caurà !!!!





(la sortida de 38 tacos)

A continuació ens deplacem a la dreta i fem la "Mensturació frustada" 6a+ també molt maca, amb sortida de placa per a continuació una tirada de regletes de dits per com no, en Top Rop probar la "Gallina Blanca" 6c però com no ... ens quedem a meitat de via ... allà queda l´intent.
Queda per la següent jornada recorre la resta del sector que promet de debó !!!!
CÈLLECS
SECTOR ROQUES NOVES

(informació i resenyes recullida per en Josep Escoda, Mohawk)

APROXIMACIÓ: Deixem el cotxe a l´ermita de St. Bartomeu, d´on arrivarem desde la Roca del Valles i un cop allà agafar la carretera cap a ôrrius. En el moment que aquesta ocmença a baixar, surt una pista forestal a la nostra dreta que ens deixa en 100 metres a l´ermita.
Un cop a la ermita comencem a pujar per una pista forestal barrada amb una cadena, després de tres pujades seguides arribem a unapla, i a la nostra esquerra surt una pista, que seguim sempre amunt, ignorant les dues cruilles amb camins cap a l´esquerra. El final de la pujada és per dins d´un torrent pedregós, ifns a l´ampla pista forestal que hem deixat anteriorment. Pwer anar a Roques Noves, cal seguir-la en pujada, farem una gran corba i a la part superior d´aquesta hi surt un camí a l´esquerra, que en 200 metres ens deixa sobre el sector. Uns 15 minuts.


ORIENTACIÓ: Sud i est.
EQUIPAMENT: Totes les reunions han estat restaurades per parablolts amb anella o químics.
ROCA: Granit, vies tècniques de regletes, amb alguna placa d´adherencia i algun desplom.
ALÇADA: Entre 5 i 10 metres.


Inversió Tèrmica, Àger. 245m 6b+ (V+/Ae)

Últimament la pobre Carla fa uns horaris una mica estranys i no pot escalar tot el que voldria, jo e passat un cap de setmana frenetic, havia dormit molt poc i em notava fatigat i dispers, la Carla també estava una mica cansada i amb un lleuger mal de panxa, però les ganes d'escalar es sobreposen a tot aquests impediments, els dilluns son nostres.
El lloc triat "Àger" la via "Inversió Tèrmica" ens aixequem molt d'hora i sortim de Mataró a les 6:45, entre el viatge't, l'esmorzar i l'aproximació amb cotxe i a peu, tocàvem la pared a les 11. La via té 8 llargs i vam decidir fer-ne un cadascú, la Carla últimament es queixa que jo em quedo els llargs més guapos aixi que ella va triar i va decidir desvirgar la via.

1er Llarg, mantingut de 6a+ i 6a de 30 metres amb 3 panxes, comença amb una sortida explosiva amb bon canto per arribar a una placa on no hi ha res, nomes adherència de peus, i cap presa de mans, ni tan sols per aguantar l'equilibri, un cop superat això, 3 panxetes totes amb bons cantells, però s'ha de buscar i cada segon que passa el braços es van carregant, per el contrari els peus son abundants i la roca es excel·lent, nosaltres vam haver de descansar bastant sovint, no teníem el dia però els llarg es disfrutón i està ben protegit.


2on llarg, és una placa divertida de IV molt senzilla de 20 metres, ideal per recuperar forçes desprès del primer llarg.


3er Llarg, Vigileu!! en aquest llarg hi ha una linea d'espits antics just a sobre de la reunió que era l'antiga equipació de la via graduat com a 6b o 6b+, nosaltres sortim cap a la l'esquerra per anar a parar directament a un petit diedre amb molt bon canto de V+ per desprès afrontar un petit flanqueig aeri cap a la dreta, finalment la via acaba amb una placa que va recta amunt amb un passet delicat.


4t llarg, seguim amb la dinàmica del llarg anterior una placa amb bon cantell i uns peus perfectes, a mesura que anem pujant veurem que el grau augmenta i que la teva posició es cada cop més estranya, no tingueu presa, la col·locació es fonamental per afrontar el passet clau que es troba a mitg llarg, els peus son bons, les mans no tant bones al que inicialment ens tenia acostumat aquest llarg, la ressenya posa V+ jo l'hi possaria un passet de 6a.


5è Llarg, un parell de passos de 6b assequibles i explosius si els afrontem per la dreta dels parabolt, sinó es pot fer perfectament amb Ae, desprès d'això es torna un llarg brut de tràmit.

6è llarg, la meva opinió es que la via fa un gir de 180º, el llarg comença fàcil fins xapar un clau rovellat, a partir d'aqui es posa una mica més recte fins a trobar un altre clau aquest molt més nou que l'anterior, jo vaig reforçar el pas amb un tascó petit, superat això arribem a una linea de parabolts de 6b+/Ae, son 5 passos però els parabolts no estan gens aprop, necessari pujar els estreps al màxim i fer us de l'equilibri i l'enginy, un cop acabat això continua la festa... ara ens trobem davant d'una fissura de V+ per equipar amb nomes dos claus i un parabolt molt amunt, jo vaig fer servir un microfriend, vaig llaçar una savina que algun dia d'aquets anirà avall i vaig fer servir un camalot del 1 i del 0.75, finalment arribem a la reunió la qual nomes es fa d'un parabolt però que es pot protegir perfectament, jo vaig fer servir un 3 i un 1, sens dubte el llarg més entretingut de la via.


7è llarg, és un IV desprotegit que pots equipar al gust, savines, friends i tascons de tots els colors i mides jijiji, farem reunio en una sabina equipada amb un cordino.


I el 8è i ultim llarg es un III que va cap a la dreta per un caminet fins a trobar una canal molt estreta que es pot superar amb oposició i es pot equipar perfectament per si les mosques, farem reunió on ens agradi més, pots escollir... i ja las tenim aquí, unes vistes acollonants, el dia era molt clar i podíem apreciar fins i tot Montserrat, brutal!!


Ara toca baixar, anem a al dreta resseguint la cinglera fins a trobar les fites que ens indiquen el camí, que per cert no té cap desperdici, de ben segur que hi tornarem aviat.

Bladé, Bleid, BlÀde :-)