Un barranc de col·leccionista... aixi es com en Pere M. em va exposar el nostre nou objectiu, que a més estava molt aprop de casa, sens dubte el barranc més proper que he fet fins ara. Aquest es troba ubicat al Montseny...si si al Montseny, almenys n'hi ha 3, cal aclarir que no son barrancs, n'hi rius, sinó torrents i que dos d'aquest son afluents d'un, el Torrent de Rentadors. Jo no n'havia fet cap però en Pere ja tinia al seu curriculum el de Rentadors aixi que vam decidir anar a provar sort amb el Torrent de l'Oratori. No coneixíem a ningú que l'hages fet, cosa molt rara sobretot en les amistats d'en Pere. El passat diumenge dia 13 vam quedar molt d'hora a les 7:20 per intentar evitar la possible pluja que s'esperava als voltants del mig dia o principis de la tarda.
Accés:
Hem d'anar per la carretera que va de Seva a Viladrau, molts pocs quilometres avanç d'arribar a Viladrau trobarem a mà esquerra el restaurant "La Solana", just davant trobarem el seu pàrquing i veurem que surt una pista on hi ha unes petites columnes de pedra, continuarem rectes per aquesta pista fins a trobar una bifurcació a mà esquerra que posa "Els Molins" en un cartell de fusta antic, nosaltres no l'hi farem cas i seguirem rectes, aquesta pista continua fins un tanca, aquí aparcarem el cotxe.
Aproximació:
Creurem el tancat, si continuem rectes aniríem a parar a Can Gat, però pocs metres més endavant trobarem una pista menys marcada però ben visible que enfila per la nostre esquerra que va a Can Bosc. Per seguir el camí deixarem la pista principal que tomba a l'esquerra i continuarem rectes per una pista estreta que passa just pel costat de Can Bosc, anireu a parar directes a un bosc molt maco de roures i castanyers, seguirem fins a creuar un rierol i una bassa que ens
queda la dreta. En 5 minuts arribarem a l'Erola un edifici amb una bonica portalada, ideal per fer bivac, continuarem rectes i en pocs metres trobarem diferents marques de colors, aquesta pista recta porta directament fins a Sant Segimon no té pèrdua. En el Camí ens trobarem un oratori i creuarem el nostre torrents que aprofitarem per veure com va d'aigua. Seguirem per la nostre pista fins a trobar una carretera ample amb indicacions, a la nostre esquerra tindrem Sant Segimon actualment en reformes, nosaltres prendre el camí de la dreta direcció Collfornic. Es un camí molt xulo que et porta per el collet de tres creus, en 10 minuts trobarem una font a la nostre esquerra, seguirem rectes fins a trobar una desvia
ció a l'esquerra just en un revolt molt tancat a la dreta, està fitat. Continuarem per aquest caminet que està senyalitzat amb unes discretes marques grogues fins ala carena del Serrat de Vaquer, desde d'aqui es pot veure el Matagalls a la nostre dreta, Per arribar al Matagalls l'ideal es resseguir la carena, però per baixar fins al riu seguirem per una pista ample que surt per l'esquerra, continuarem per aquesta i anirem a parar directes al nostre estimat torrent de l'oratori.Descens: 
L'inici del descentr es una mica pesat, s'ha de caminar un bon tros per un bosc obert, sembles una mica burro amb el neoprè per allà. Us fareu un tip de baixar ressalts, vigileu amb la roca, rellisca bastant. Desprès d'uns 20min trobem els dos primer ràpels un de molt petit d'uns 5 metres amb una petita badina i un segon salt d'aigua d'uns 10 metres, cap dels dos disposa d' instal·lació. El primer el vam solventar passant la corda al voltant d'una roca i el segon el vam evitar per l'esquerra, no trobavem cap enclatge consistent. Desprès de caminar força estona entre troncs, pedres i fulles veureu que el torrent va canviant fins a trobar els primer tobogans, que van augmentant amb llargada i desnivell progressivament, el descens ara es molt més amè i quant menys t'ho esperes arrives al primer gran salt d'aigua de 30 metres, instal·lació en un arbre a la nostre esquerra, amb bagues i un maillon rovellat, l'aigua es abundant i el rapel es molt estètic. 
A partir d'aqui no parem, el barranc agafa continuïtat, un rapel darrera un altre, ressalts compromesos e instil·lacions precàries son la nova dinàmica del torrent. Arribem al camí que em creuat a l'aproximació, comença a ploure amb intensitat... miro al cel...miro el Pere, que fem? seguim?...-Per mi si- em contesta en Pere, doncs som-hi, a partir d'aqui el torrent es tanca i anem a buscar un nou rapel de 14 metres, decidim passar d'un clau i anem a buscar un tronc que està ubicat just on pica l'aigua. Aquí l'aigua baixa amb mes intensitat perquè esta toca canalitzada, deu n'hi do la força que té. 
Arribem al segon rapel de 30, per donar més al·licient al descens ens comença a pedregar, en pocs segons el torrent queda blanc i nosaltres al·lucinats, sort que portem casc. Un cop descarregat el nuvol ens abandona deixant sortir de nou el sol, continuem per un parell de ràpels més bastant altets fins que el torrent es torna a obrir, decidim agafar un camí que puja per la nostre dreta evitant els dos últims ràpels degut al mal estat del bosc, tot ple d'arbres trencats pel mig de torrent. 
Retorn:
Senzill, seguim per aquesta pista que va pujant fins a trobar un Vallat que resseguirem fins a trobar una pista ample, aquesta l'agafarem cap a l'esquerra en baixada, anirem a parar de dret a Can Gat, seguirem en direcció contraria a Can Gat i arribarem a la tanca on darrera es troba aparcat el nostre vehicle, uns 40min.
Bladé "las meves piades no son llargues son collonudes :)"