dilluns, 19 d’octubre del 2009

LA PARET DE L'AERI. la via dels Sostres + David Aparicio ( 270m ? 6b / 6a obligat )




Hi ha molts tipus d’escaladors; els friquis toxeros, els clàssics de la tàpia, els fanàtics “a muerte “ , les novies ressignades que els acompanyen, els adictes a la roca des del dia que ho vàren descobrir en un curs d’escalada...

Ara fa un any, quan passava en cotxe per davant de Montserrat hi veia montanyes majestuoses i admirables, un conjunt desconegut, avui, quan les miro, les segueixo veient majestuoses i admirables, però ara tenen forma i nom; els Gorros, les Agulles, les grans parets...la millor imatge és quan anem cap al Monestir, agafem la sortida de Montserrat des de la C-58 i als pocs minuts apareix davant nostre tota la cara Nord, immensa, imponent; els frares encantats, la paret de Diables, el Serrat del Moro, la Paret de l’Aeri; la més alta i basta que cap altre, et tempta cada vegada que la mires i imparteix respecte cada vegada que en parles...

Ahir era el gran dia! Desprès d’una setmana de nervis i inseguretats. En Xicu ben tranquil i la Carla feta un flam marxem ben d’hora cap a la cara Nord amb la ressenya sota el braç d’una gran clàssica; la via dels sostres i sortiriem per la David Aparicio. No m’imposava el grau de la via ( V la primera i 6a la segona ) , ni l’equipament ( reequipada recentment ), afortunada amb el company de cordada ( el meu moni particular durant quasi 4 setmanes, sobradíssim de grau i també de “ cap “ ), sí la Cara Nord de Montserrat, coneguda per la seva gran duresa i hostilitat, la paret, caracteritzada per la seva immensitat i el seu passat, i pel fet de ser una clàssica, sempre guarden alguna sorpresa...

LA VIA

Aproximació per la canal esquerra de la paret, on ens trobem al llarg de tota l’ascenció ferralla abandonada integrada ja al paisatge, quina llàstima!. Vàries cordes i cables t’ajuden en la pujada fins trobar-te just davant la gegantina paret, allà flanquejarem a la dreta fins a haver de desgrimpar una miqueta per arribar finalment a peu de via, clarament visible pels seus notoris sostres.

L’hora de la veritat, la Carla comença; friends, cintes, magnesi i a munt ! llarg de V + ( segons ressenya vertiente Norte ) bavaresa a equipar, claus i finalment placa amb parabolts, per arribar fent flaqueig ( amb bones preses de mans ) sota el sostre a la emblemàtica figuera morta de la R1. Buf!! Millor del que em pensava...Reunió!!




Últim llarg dels sostres, diedre amb fisura i placa flanquejant també un petit sostret. Per tots els gustos. Reunió! Jardinet fins a peu de via, 6b, el Xicu es posa en acció, llarg com un dia sense pa, 50m ? o almenys això ens va semblar, molt continu i més continu, quin crack el Xicu. Reunió!.




Ara el 6a de placa, el passet està a l’inici i desprès es converteix en V+ que es deixa fer. Molt Divertit. Reunió!!. Per últim un llarg estrany, inici en IV per arribar a peu pla davant la corvada paret final, 6a+ desplomadet amb bona presa segons el Xicu, jo no ho c, el vaig esquivar per la dreta... De totes maneres proposo assegurar aquest llarg des de l’arbre de just a sota i no de la reunió 20 m més avall.

CIM, VISTES, ALEGRIA!!! Si no l’hi vaig dir al meu company de cordada 50 vegades que estava molt contenta no l’hi vaig dir cap!














La meva primera via a la PARET DE L’AERI.



Pel descens anem a boscar la canal de la llum, molt trepitjada i afectada pels últims desprendiments de Montserrat, on encara avui en dia, i sense senyals aparents de ser modificat, existeixen les restes de la torre de llum caiguda. Quina llàstima!!.

Gràcies Xicu !!



By Carla :-)