dilluns, 19 de juliol del 2010

El GEAMM a la Pica d'Estats

Membres que hem assistit: Alfredo, Luisa, Eva, Marc, Carla, Jordi B, Sandra, Alberto, Montse M, Sergi, Iago, Marta B, Sesc, Natàlia, Esther A.

Sempre està molt bé quan tens un objectiu que has preparat amb cert temps i aconsegueixes assolir-lo. Això passa en tots els aspectes de la vida, tan personal com laboral. Per molts de nosaltres, aquests objectius que ens marquem també per el nostre temps lliure, són molt importants i omplen d’energia les nostres setmanes.

La Pica era doncs un objectiu que l’Alfredo i la Luisa s’havien marcat des de feia aproximadament un any i que, volien compartir amb nosaltres.

Hi hem anat aprofitant el pont de Sant Joan, la preparació ha estat divertida, més tranquil·la per uns que per altres, doncs el grup en general esperàvem amb candeletes que la Luisa ens portés algun tiberi per els estomacs de tots, i evidentment així ha estat. Ens ha portat el “RolloPollo”, jeje!.

El viatge en cotxe, per grups, en el meu cotxe van haver de patir a una xerrameca durent 4/5 hores. Vem acabar jugant a...de tot. Però es va passar prou ràpid, no? Jeje!



La idea ha estat fer el recorregut en dos trams: la primera aproximació fins al primer o segon llag (ha acabat sent el primer, doncs la turmenta amenaçava i el cansament també), on plantem les tendes i l’endemà fer el cim.

Per tant el divendres anàvem carregats com mules ja que dins les motxilles de cadascú hi havia mínim: la tenda compartida, 3 litres d’aigua, el menjar, grampons.... El pes de segur rondava entre els 15-20kg, en cada cas. Evidentment anàvem jugant a veure qui en portava més.




Com ens havien recomanat portàvem material de neu ja que, aquest hivern ha estat llarg i amb molta neu. El que no ens esperàvem potser, era l’espectacle que ens oferien totes les immenses cascades d’aigua, els rius gairebé negats i les explanades d’aqüífers intermitents i verds. Només per veure tot això valia la pena anar-hi.

Bé, la aproximació fins al llag va ser durilla, i no amb certa pressa doncs anàvem sentint de lluny els trons que se’ns acostaven per l’esquena. Aproximadament unes 2hores 30min.

Al plantar les tendes ja començava a ploure i dubtàvem del que estarien fent els companys que havien d’arribar més tard. à

Va haver un petit caos momentani, amb la tenda del Jose....sobraven barilles, faltaven instruccions, ay ay....però en Iago va venir al rescat i ens la va muntar i tothom saltant dins les tendes.


El Rollo Pollo de la Luisa va volar, jeje, anàvem passant plats de tenda en tenda!!!

Aquesta seria la tònica del cap de setmana, els dies perfectes, tothom amb ganes i amb ritmes compassats i calmats, reptes aconseguits, però pluges a les tardes-vespres.


L’endemà ens aixequem i tirem una moneda a l’aire a veure que fem amb les tendes:

Opció 1_ es desmonten i s’amàguen. Opció 2_ es deixen tal qual temptant la sort

Comencem a caminar, passem el petit refugi i ja de seguida trobem la primera clapa de neu dura que travessa el riu, comencen a creuar els davanters, i li toca el torn a la Monste......crashhhhhh! es trenca i s’assenta sobre l’aigua, el que vol dir que en poques hores estarà totalment desfeta. Em sembla que la següent era jo. Recordo que m’ho vaig quedar mirant pensant “jo per aquí no passo”. Anava la Carla darrera meu i li vaig “cedir” amablement el pas. És d’aquelles coses en el que “si ella ho fa jo també” funciona” ;).


Un cop superat això, arribem al segon llag i comecem a posar-nos els grampons. Be, comença la part maca. Molts del grup era la primera vegada que es calçàven uns grampons i la pendent que els esperava els impressionava força. A peu de pendent es varen anar calmant i agafant un ritme acompassat!



Deu ni dor el que aguantem tots plegats sense haver fet una preparació especial i/o de cap tipus.

Hi havia un “bolido” que ens anava fent les traces i la resta del grup que anàvem fent pauses, quan no per descansar o per posar els grampons salteris de la Carla al seu lloc.


Recordo que, en acabar la primera “canal” ens vem trobar un grup, un membre del qual la Carla i jo li vem preguntar: “digui’ns que ja hem passat el pitjor” i la seva resposta va ser “nenes...encara us queda un munt, un pas de no se què, una grimpada de 2on....” ens vem mirar i va ser com....puffff.

Iniciem el segon traçat, ja enfilant-nos molt, i alguns de nosaltres comencem a notar els efectes de l’alçada, una mica de mareig i anades d’olla.

Hi havia moments en que l’espectacle era francament molt bonic, veies una fila india de bastantes persones un darrera l’altre amb certa parsimònia i sense evadir el traçant que marcava el que precedia l’”expediió”. Que maco!!!


I el millor quan varem girar el cap ens vem mirar i vaig dir: “Allò és la creu”, ja es veia, s’havia fet més curt del que ens pensàvem. Tot i que aquell tram potser va se el més dur, quan veus el final però et sembla que no arriba, el cap et fa el tonto, necessites sucre i perquè no, unes escales mecàniques....Ja saps que arribaràs i que val la pena arribar allà dalt!


Anem arribant ara ja sí de manera esglaonada a la creu. Ens retrobem amb el “espolon perdido” al Cim, i comencem les celebracions. Aprofitem per recuperar una mica de forces, no sense certa inquietud, ja que els núvols que veiem al fons del paisatge amenacen turmenta.


Comença el descens, i amb ell apareixen les primeres cabres boges del grup, fent tobogans de neus, i amb ells ens hi acabem baixant la majoria!!! Que ràpid!!!



La Marta ens esperava on l’haviem deixat amb unes sorpreses super maques, que no veiem perquè decidim agafar la baixada directa!!! NO TENIM PERDÓ!!!



Arribem a les tendes, que es torna a posar a ploure, però entre xafeg i xafeg encara hi ha energia per fer algunes bromes!! És genial fer aquestes coses en grup!!!

Però cau el fred i estem força mullats, serà una nit llarga, ja que a les 9 ja estem tots arresserats!!



Ens despertem alguns força gelats i decidim que ja en tenim prou de fred i que comencem a tirar avall!

A mesura que anem baixant el sol ens ve a saludar i cada vegada estem més a gust, fins a arribar a suar de nou!!!


Arribem al refugi desitjant veure’ns alguna fresqueta!!!



Ja s’ha acabat l’avertura!!! FELICITATS!!! I redordeu que el proper a caure h de ser l’ANETO!!!!


Gràcies a tots per un pont tant genial!!!

By Ther!!