VILANOVA DE MEIÀ, ROCA DELS ARCS. VIA LLEIDA (210ML, 6b/V+ obligat)

Via Lleida amb en Ferranet i l'Alfredo

Salut, alegria i muntanyes!

Aresta Ribes. Sant Pere li va al darrera.

Després d’un Sant Joan ressacós al sol, grimpant per la via Olaia, va venir la revetlla de Sant Pere Revetlla a casa en Joan, que sempre va bé la companyia dels amics.

I l’endemà, sant tornem-hi,... i per Sant Pere escalem-hi!!

Sí, en Ferranet i l’Anna em van fer un regalassu: tornar a escalar entre setmana en la millor companyia i una via que sempre deixa bon gust de boca.

En Ferran, com sempre, amic dels amics, posant-se al nivell dels mortals per escalar vies on ell s’hi passeja, més que escala.

L’Anneta, superant-se a ella mateixa i disposada a fer la via més llarga i més dura que mai havia escalat. És que no me la mereixo...

Tot i la calor, el dia amenaçava a pluja cap al migdia, o sigui que vam anar per feina, perquè la via no és curta, i la baixada menys.

Els que l’hagueu escalat, ja sabeu com es disfruta aquesta perfilada aresta, sense una dificultat extrema, però poc equipada en els trams de baixa dificultat.

Els que encara no hi hagueu anat, us la recomano de veritat (això sí, quan passi aquesta onada de calor...).

I el 6a, ni cas... està super equipat i el passreu volant. Atenció a 2 llargs després que haureu d’escalar Vº només amb 2 ponts de roca amb uns cordinos poc catòlics.

De moment us deixo la ressenya de OnaClimb...

Quan pugui us faré la meva.

Una abraçada a tots. Bons cims i bons averanys.

Pere M.

Travessa dels Flautats – Una experiència aèria.

Vista la insistència d’en Pere en fer alguna cosa, i ja que aquest cap de setmana no tenia feina de dietista, no em vaig fer pregar gaire. Com que el diumenge havia de fer mal temps, ens vam decidir a anar a Montserrat, amb l’Anna i l’Arnau.

El nostre destí eren les agulles dels Flautats, uns conjunt d’agulles alineades i molt juntes.

Aquest conjunt està situat a la regió de la Tebaida , més popularment coneguda com a Sant Benet, just darrera de l’Elefant i la Mòmia.

Com diu en Picazo “ Els Flautats Fantasiosos,..., el recorrido es muy propio para jóvenes escaladores que buscan experiencias y sensaciones fuertes ante un panorama y sobre impresionantes costados...”. Tenia raó, vam disfrutar de noves i emocionants experiències. La dificultat no és molt alta, però la manca d’equipament, les alçades, la tensió dels canvis d’agulles, i el compromís emocional, fan de la travessa dels Flautats, un itinerari espectacular i imprescindible per als escaladors afamats d’experiències i fortes emocions!

Sort de l’experiència i “maduresa emocional d’en Pere”..je,je, ... que amb les seves maniobres muntant cordes fixes ens va ajudar a superar els passos més compromesos.

Vam arribar a Montserrat a les 9.30h i el cotxe es va quedar aparcat entre l’aparcament del monestir i el refugi de Santa Cecília, en un revolt de la carretera.

La caminada que va durar unes dues hores el vam iniciar al final del Camí dels degotalls i caminats uns 25 m ens vam desviar a la dreta per la canal del gat. El camí feia força pendent i en alguns trams calia grimpar, inclús tenia alguns passamans amagats entre la forta vegetació. Per altre banda el camí intrèpid junt a la calor del dia va fer que la pujada fos una mica dura, però un cop a dalt el paisatge valia la pena, es veien els Flautats a la dreta i a l’altre banda el cavall bernat, l’Aeri i Sant Jeroni, allà ens vam aturar a esmorzar per seguir el camí de baixada fins arribar al peu de l’Elefant.

Per accedir als Flautats cal anar pel darrera l’Elefant i pujar per una canal molt dreta amb una passamà fins al peu de la normal de la Mòmia, des de allà continuar direcció oest fins a trobar el coll que queda al mig de la Fessolet i els Flautats.

Allà ens posen l’arnés ens encordem i au vinga! cap amunt. Un cop a dalt i havent fet totes les agulles vam estar una bona estona sota el sol i mirant al·lucinats el paisatge. El recorregut de tornada es exactament el mateix però a l’inrevés! Es a dir, mateixes grimpades i mateixos salts fins a tocar terra.

Anna Serra

Ressenya de la Travessa dels Flautats
Montserrat – Tebaida (Sant Benet)

Horaris: Aproximacio 2hores. Recorregut 2 a 3 hores (anar i tornar). Retorn 2 hores.
Dificultat: IV+ . Díficil.

Material: Corda (25 mts. mínim), arnés, casc, peus de gats (opcionals), 3 cintes exprés, rapelador, algun microfriend (opcionals rotllu “quitamiedos”...)

Aproximació: Anar fins a la base oest de la Mòmia (des del Monestir o per la canal del Gat), seguir direcció Oest seguint marques blaves i al peu del Fesolet Superior rodejar-lo per la dreta, fins al coll amb els Flautats.

Punta de la Vinyola - Corredor Nord-Oest.

Actualitzat!
Com que sembla que el GEAMM últimament estava baix de piades d'alpinisme i alta muntanya, aprofitant les excelents condicions d'aquest final de temporada, ens hem posat les piles per equilibrar la balança.

En Sergi i en Pere T. s'han currat el Colouir de Gaube (quin gran corredor!!) i en breu tindreu la piada pujada.

A petita escala, jo (o sigui en Pere M. que sino no sabeu qui sóc fins al final) vaig fer un "subenbajen" a Pimoren, a la Punta Vinyola. La intenció era fer el corredor Nord-Oest, ja que s'havia fet recentment i em van confirmar en Josep i la Laura que estava en perfectes condicions.


I dit i fet, vaig quedar amb uns companys de Torelló, el Jordi, el Gabi, en Marc i l'altre Jordi, i cap a l'Alta Cerdanya vam fer camí.

S'aparca al Parking superior de l'estació d'esquí de Porté-Pymoren, i després de 2 hores llargues d'aproximació (que aquelles mules de tius es van fer curtes i amb prou feines els seguia el ritme!) ens plantem al fons de la vall des d'on es divisa el Pic de la Valleta i la Punta Vinyola.

Des de davant impressiona molt, i mirant la ressenya encara més.


Per sort, quan ens plantem al davant la cosa canvia i no es veu tant dret, i a més la neu està a punt de caramel, dura i consistent.
El corredor és una finíssima línea de neu enmig de la roca, ben dreta i plena de trams de mixte, però bastant protegible amb friends i tascons.

En els trams complicats es va trobant alguna protecció de cordades anteriors (bagues, cordinos, algún pitó...), sempre i quan la neu no les hagi cobert.

El corredor no és gaire llarg, però com que s'han d'escalar tot amb llargs vam trigar unes 3 horetes a realitzar-lo.
Amb les condicions de la neus i la roca, i la bona temperatura que feia (ni massa fred, ni massa calor) vam disfrutar de valent.
Suposo que amb condicions de menys neu, o menys transformada, és un corredor que has de patir més, però realment aquest any està en unes condicions excepcionals, o sigui que us recomano que l'aneu a fer la setman vinent, ara que hi sou a temps.

Pels que no vulgueu tanta dificultat, la veina ruta de la canal del Tunel, també és molt disfrutona, però amb menys ressalts de roca. La van realitzar en Marc i en Jordi, i van comentar que era molt estètica, tot i que la neu potser no estava tan transformada.


A continuació us poso la ressenya, però us afegeixo 2 links que estàn molt bé per completar la informació:

http://www.feec.org/Activitats/expedicions/ressenyes.php?opcio=pimorent#vinyola
http://www.nevasport.com/phorum/read.php?10,2058912,2060579

I també aprofito per linkar el meu picassa on he penjat totes les fotos:

http://picasaweb.google.es/ratafiaire



Punta de la Vinyola - Corredor Nord-Oest. 250mts D+

Orientació: Oest
Alçada: 2.727 mts.
Horari de la via: 3h-4h.
Dificultat: 70º/V+, D+
Material: Piolets tècnics, 2 cordes, Casc, 1 joc de tascons, friends petits i mitjans, algún pitó extraplà.

Aproximació: Coll de Pimorent o parking superior de l'estació d'esqui. Remontar les pistes fins al final del telecadira i continuar fins al final de la vall. 2h-2,30h.

Descens i retorn: Tenim 2 opcions. La primera és seguir l'aresta direcció Oest i fer cim a la Punta de la Vinyola i des d'allà baixar fins a la carena fent una volta direcció Est per buscar la canal més ampla de baixada.

L'altra opció, més directe és crestejar uns metres direcció Est i rapelar fins un caneló ample que ens durà fins al peu de via. Des d'aquí al Coll de Pimorent, 1,30h-2h.


I com sempre gràcies a l'Anna per la seva paciència!

Barranc de Fontanella (Organyà)

Us pensaveu que s’habien acabat els barrancs?? creieu que el fred ens pot aturar?? no hay dolor! encara tinc unes gélides piades barranqueres per explicar.
Us enrecodeu del “pastelos” anunci de televisió de Fontaneda? que estava acompanyat per el típic eslogan estupid que no et pots treure del cap… “Que buenas son las galletas Fontaneda” no us podeu imaginar l’impacte que té la publicitat sobre les nostres debils ments, fan amb nosaltres el que volen… total, que no se perque però la similitud de la marca de galetes i el nom del barranc van fer sortir la meva vena creativa i vaig improvitzar un nou eslogan que deia així… “Que buenas son las Gargantas Fontanella” si si…això es el que hem vaig dedicar a cantar durant tota l’aproximació del nostre nou barranc, si partim de la base que el barranc tenia una aproximació de 1h 30min, podreu compendre al meu company Nogués que hem va engegar a la merda reiteradament. ...I si, estic d’acord que a vegades el meu cap no lubrica el que hauria de lubricar… pero que miembro del GEAMM esta en todo su sano juicio?? Quien este libre de culpa que tire la primera piedra…que yo la rappelare.
Accés:
Just passat el poble d’Organyà en direcció a la Seu d’Urgell i avanç d’entrar al tunel aparcarem el cotxe a una esplanada que ens queda de la dreta. Aquest barranc que ens permet fer una combinació amb dos vehicles, si és així, 300m avanç de l’esplanada en direcció a Organya trobarem una pista no esfaltada que haurem de pujar fins trobar una cadena a la nostre dreta, aparcarem el vehicle on es deixi i seguirem el cami de la cadena fins a l’inici del barranc uns 10 min, sino diposem d’aquest segon vehicle, toca fer una bona passejada que és el que vam fer nosaltres.
Aproximació:
300m avanç d’on hem aparcat el cotxe direcció Organya surt una pista que ens porta fins a l’inici del barranc , es pot agafar de referencia una torre electrica que hi ha a la primera curva.
Despres de caminar 4,5 quilometres trobarem una cadena a la nostre dreta i seguirem per aquest cami, despres d’una curva molt tancada a mà dreta busqueu alguna fita, no ho sembla peró es l’inici del barranc, uns metres mes avall comença el primer rappel.
Un coñazo, i perdó per l’expresió, si no vas amb dos cotxes tens una patejada de 1h30min per una pista amb fort desnivell i alguns sotracs i pedres, no té res d’espectacular al contrari es fa pesada, potser l’únic destacable es que guanyes altura rapidament i que en algun revolt és pots apreciar la vall del Fontanella que va a morir al riu segre.
Descens:
Tot i ser un barranc amb aigua estancada però neta al primer tram i sec i engorjat al segon, es una petita joia, possiblement un dels mes bonics de la zona. Nosaltres vam triar fer-lo a l’octubre i la veritat, no podiem haber triat millor. És un barranc que es mante sec gairebe tot l’any, nomes en contades ocasions podem veure baixar aigua, es fàcil apreciar aquest fet, ja que el barranc està ple de vegetació, arbres i plantes pels voltants e inclus dins del caudal, això va comportar que la tardor decidis tenyir de marró, taronja i groc el camí del nostre descens.
El barranc comença amb una succesió de rappels i desgrimpades curtes amb aigua estancada, fins arribar a dos rappels de 10 metres el segon dels quals en guardava una petita sorpresa, una formació d’estalactites, que curios…Seguim endavant i veiem que el barranc es comença a engorjar, per variar ens comença a ploure factor habitual a les nostres sortides barranqueres, però aquest cop estavem tranquils, es practicament impossible que en un barranc sec és tranformi en una trampa mortal. Els rappels van agafant interes i es tornen més aeris, 20, 10, 12 metres fins arribar el que es considera la “cream de cream”, les pareds s’ajunten deixant poc més d'un metre d’amplada i uns cent metres d’alçada...i nosaltres allà, al vell mitg d’una gran fissura que dibuixa la muntanya. Les reunions començen a ser un pel més incomodes equipades amb algunes cadenes, la teva veu i la del company ressona per les pareds i el soroll del la pluja és torna més debil i agud. Arribem a un rappel de 20m amb una formació que recorda a un tobogan que desemboca a una marmita trampa de 3 metres seca i perfectament equipada per sortir, finalments fem l’ultim rappel de 27 metres, la pared dibuixa una extranya corba que et fa apreciar l’impacte que algun dia va tenir l’aigua sobre aquella inmensa Pedra.
Si tenim en compte que es un barranc sec, que no hi ha cap salt n’hi cap emoció adrenalinica considerable haig de dir al seu favor que es molt maco i engorjat, la part del final no us deixara indiferent.
Retorn:
Un cop arribat aquest ultim rappel prenen un camí que surt per la nostre esquerra i va paral·lel al barranc, uns cent o dos cents metres més endevant tornem entrar al barranc ara ja convertit en un petit rierol molt brut de vegetació i seguim les fites que ens porten fins a la carretera on hi ha el tunel i el nostre cotxe aparcat.
Aproximació: 1:30 amb un cotxe, 10 minuts amb 2 cotxes.
Descens: 2h
Retorn: 15 minuts

By Bladé

Barranc Lapazosa 18/11/2009

Aprofitant el viatge que ens havia portat fins a terres Aragoneses per finalitzar el nostre Curs d'hidrologia vam decidir tancar el cap de setmana amb un tercer i ultim barranc el Lapazosa. Vam passar la nit al parquing de la casa rural de Bujaruelo, una nit freda i amb molt d'aire en va fer pendre la decisió de que no matinar gaire. A les 9 del matí vam decidir obrir els ulls i possar fil a l'agulla, però...on està el sol? no vam tenir en compte que la ubicació de la vall ens era desfavorable per poder apreciar els matiners raigos solars, vaya rasca companys -1ºC. La nostre intenció era fer cafè amb el fogonet però vam acabar al bar de la casa rural esmorzant tranquilament. A les 10 preniem el camí d'ascensió cap a l'inici del barranc amb infinitat de capes de roba. Un camí molt ben senyalitzat ens va portar en apenes 45 min a l'inici del nostre objectiu, però no ens va agradar gens el que vam veure a continuació, hi havia infinitat de petits bassiots d'aigua amb una fina capa de gel, un calfred va recorre la nostre espina dorsal, nanuuu avui patirem de valent. I tant que vam patir nomes començar vam haber de mossegar-nos la llengua per poder enfundar-nos els neoprens xops dels barrancs del dia anterior.
Just avanç de començar el primer rappel vam poder saludar alguns raigs solars però l'alegria va durar poc, el barranc comença amb una part bastant engorjada on el raigs solars no eren gaire benvinguts. La veritat es que les primeres dues hores de descencs van ser un patiment, cada vegada que tocavem l'aigua aviem de sortir disparats, no notavem ni les mans n'hi el peus i avegades erem incapaços de montar i demontar els rappels. No va ser fins a la part final que era molt mes oberta i amb el sol just el davant on vam començar a disfrutar com a nens petits. Llastima que era el final. Una experiencia que ens va deixar glaçats.

Acces:

Anirem fins a Torla creuarem el poble i ens dirigirem fins al parc d'Ordesa i el Mont Perdut fin a trobar una desviació a mà esquerra (Pont del Navarros) cap a Bujaruelo. Continuarem per una pista fins arribar a un refugi i a una zona d'acampada, aqui aparcarem el cotxe.

Aproximació:

Crearem el riu per un pont de pedra i seguirem un cami forestal indicat com a Collado de Bujaruelo fins arribar a una zona alpina. despres de 40 o 45 min i passada la segona torre d'alta tensió tindrem el caudal del riu a mà esquerra nosaltres mateixos triarem la millor opció per accedir al barranc.

Descens:

El barranc té dues zones clarament diferenciades, una primera molt encaixonada on predomina la roca, es bastant acuatic i té una succesió de rappels dentre 10 i 20 metres. La segona a diferencia de la primera es molt mes oberta i alpina, plena de vegetació, mes concretament d'avets on el rappels començen a ser menys tecnics però mes alts, d'entre 30 i 35 metres. Es un barranc que té de tot, salts, tobogans... però cal estar al lloro, demana un previ estudi de caudal i coneixement de la zona per poder fer segons quines coses. Totes les ressenyes remarquen molt una marmita trampa d'uns 4 metres, nosaltres la vam trobar plena tot i que el caudal era bastant escas, cap complicació. No cal que digui que es molt fred, ideal per fer a l'estiu.

Retorn:

No té cap secret, al finalitzar al barranc arribas novament al cami que et porta fins al pont de pedra que creua el riu, per cert pels que no n'hagin tingut prou es pot fer un saltironet des del pont.

Aproximació: 45 minuts

Descens: 3 hores

Retorn: 10 minuts

-VIDEO DEL BARRANC-

by Bladé

Nova via: L'ESPERÓ DEL SILENCI

On serà? Com serà? En Josep i la Laura, ja feia temps que me'n parlaven i ja tocava anar a provar la seva nova via.

Després de posposar-ho varies vegades vam quedar per el dissabte 21, i també s'hi van apuntar en Mauro i en Bruno.

En Mauro i en Bruno estaven ansiosos per anar primers "estrenant" la via i van tirar ells primers amb en Josep de paparra-fotograf per poder fer un super reportatge a les 2 cordades.
La Laura i jo, en Pere M., tancavem la comitiva. La via flanqueja un sostre imponent per anar a trobar la línea del esperó, aeri i vertical.

S'ha de dir que la Laura i en Josep han trobat una línea molt elegant i amb molt d'ambient. No és habitual en mi, però què caram, aquest cop els hauré de felicitar!

Avís per a navegants: tot i que el grau és assequible, la via impressiona molt i tens la impressió real d'estar escalant sobre el buit.

Doncs endavant, als que us agradin les emocionts fortes (però sense jugar-se el tipus) no us la perdeu. Ara la via ja està graduada i us podeu fer una idea del què hi trobareu.

Si voleu més informació, aneu al blog de la Laura i en Josep: Benvinguts al Paradís.





L'Esperó del Silenci

Situacio: Roc del Migdia, la Valldan, Odén, el Solsonés
Dificultat: MD 6a,Ae (V+ obligat)
Desnivell: 175m
Horari: 3-4 hores
Orientació: sud
Material: 12 cintes, estreps, alguna baga sabinera i aliens o microfiends opcionals.

La Cadireta – Anglada-Guillamon

Hi han vies i agulles que porten associades una aura mítica al seu nom. El sostre de l’Anglada-Guillamon és una d’elles, perquè imposa respecte i qualsevol caminant que hagi passat per sota no li ha estat indiferent. Quans de nosaltres anant algun dia a escalar a Agulles o a Frares no hem quedat uns moments en silenci contemplant la seva espectacular silueta tot venint de can Massana?


Per raons personals, he estat molts anys abans no he volgut anar a escalar-la, però fer-ho ha estat un petit alliberament personal.


El divendres al migdia, improvisadament en Mauro em va trucar, que tenia una “vacant” a la seva cordada de 3 i que anaven a fer la Cadireta.

Encara no estic segur de perquè vaig dir que sí, però no me’n penedeixo gens.

Tot i les boires baixes amenaçadores típiques de Montserrat, quan ens vam plantar a peu de via tot esquivant manades de “marxaires” i caminants matiners les brumes matinals ja s’havien esvaït.

En Harold, de Chile, fa pocs mesos que escala però ja s’hi va veure en cor, i ens va obrir els 2 primers llargs ell.



Després en Mauro ens va fer una exhibició de malabarisme al sostre, i ens va brindar unes “poses” per unes fotos excepcionals.


La via s’acaba amb un llarg facilet de IIIº a pel... molt Montserratí.

He de dir que el dissabte vaig anar com un senyor... tota la via de 2n! Últimament m’estan malacostumant perquè l’anterior escalada a Sant Llorenç de Morunys l’Anna també em va portar “arrossegant” tota la via!


Doncs au, no sigueu tant gamerusos com jo i aneu a fruir d’un dels millors i assequibles sostres de Montserrat, per no dir de Catalunya!



Anglada-Guillamon, 115 mts. MD - IV+ , A3e

La Cadireta d’Agulles, Montserrat.

Material: 22 express, 3 plaquetes recuperables, cordinillus per escanyar burins trencats, 2 estreps, i càmara per unes fotos espactaculars.

Les reunions són molt còmodes i us fareu un fart de saludar la gent que passa per sota el camí.
1r llarg. 25mts. Entrada en lliure de IV+ i de seguida treiem els estreps. Ben equipada i amb les xapes molt aprop. 1a. R ample i còmode.
2n. Llarg. 30mts. Similar a l’anterior però una mica més vertical, ens porta directes a una còmoda repisa just sota el sostre.
3r. Llarg 15mts. Impresionant, acrobàtic,... el millor lloc per experimentar la sensació de ser un fuet de Vic. Guardeu-vos les forces perquè a la sortida del sostre els parabots allunyen una mica.
4t. Llarg 15+30 mts. Sortim en artificial 3 passos i continuem en lliure amb molt bona presa. Enllacem el següent llarg de III per arribar fins al cim.
Descens. Rapel fins al coll i un altre rapel fins a terra.

Barranc de la Paridora 13/10/2009

Ctrl + C Ctrl + V Aprofitant l'ultim cap de setmana del 41è Curs d'escalada, que el dilluns és festa i que la destinació triada es ni mes ni menys que... Supr, Supr. Estic tant acostumat a fer servir l'opció de Cortar i Pegar per agilitzar la feina que a vegades hem considero un autentic perro de l'escritura. Això es com aquell alumne inmadur que es connecta a la famosa web "El Rincon del Vago" i es baixa un Treball complet sobre la 3à Guerra Mundial hores avanç d'entregar-lo i dic 3à perque tots sabem que n'hi va haber 5... un moment siusplau... si el termometre marca 39,5 puc seguir escrivint tinc marge fins al 41, despres ja m'entren convulsions i m'haig d'enmanillar a la taula.

Com anava dient despres d'acabar el curs d'escalada el diumenge dia 12 i haver tingut el gust de compartir cordada amb la Vicky i en Jaume Mayor, seguia disposant d'un dia lliure, d'un llibre de ressenyes barranqueres de la zona i de la meva estimada victima l'Anna. En aquest cas podriem dir que la victima vaig ser jo, ara us explicare el perque... Dies avanç vaig estar meditant sobre la millor opció barranquera per fer el dilluns, bàsicament l'unic factor que hem faria pendre una decisió o una altre era el meu estat físic i el de l'Anna, però l'Anna sempre diu que està bé, aixi que depenia nomes del meu, tenin en compte que el dissabte vam anar a fer el Canaletes, per la tarda escalada esportiva i que diumenge vam haver de matinar per fer el curs... clar que alguns van acabar de nit i d'altres a l'hora de dinar ja erem a baix. Lo dicho, segons el nostre estat físic d'aquest d'arrers dos dies ens decantariem per una opció o una altre. La Paridora era un barranc que ja havia descartat dies avanç per dos motius, el primer és que segons la meva ressenya es necesitava un mínim de 7 o 8 hores per fer-lo sencer i l'altre era que el penultim rappel hem causava un cert mal rotllo perque veia que era de 30 metres segons la meva ressenya, i la meva corda era de 60m, s'havia que hem trobaria amb un barranc sec i que les badines estarien sota mínims, això causa una certa modificació en l'allargada dels rappels en altres paraules, si el rappel feia més de 30 metres tindriem un petit problema. La veritat remuntar un rappel de 30m completament vertical amb les pareds llises i mullades despres de nose quantes hores d'activitat no era una cosa que hem fes gaire gràcia. Però, perque soc jo la victima?? us preguntareu, doncs molt sencill, ja l'hi havia comentat a l'Anna sobre l'existencia d'aquest barranc i que era una opció que podria estar molt bé, però no ho acabava de veure clar. Doncs no se el perque se l'hi va possar entre cella i cella que l'haviem de fer, aixi que va agafar a en Sergi per banda i l'hi va dir que hem convençes per anar a fer-lo, aquella mateixa nit vaig parlar amb en Sergi i m'ho va pintar tant bé que no m'ho vaig pensar gaire, bueno els que hem coneixeu ja sabeu que soc un tio molt neutral, i que no hem picu mai... jijiji total, que no se com el vam acabar fent.

Acces:

Hem d'anar per l'AP-7 direcció Tarragona, sortida 34 i seguir direcció Reus, continuarem per la N-240 i passarem Falset, Mora d'Ebre, Gandesa i Horta de Sant Joan, atravessat aquest ultim poble arribarem a un creuament que pendrem a la dreta direcció Arnes, uns quilometres més endevant ens desviarem cap a la dreta i entrarem a Arnes i atravessarem el poble en direcció els estrets. Seguirem per una pista sense esfaltar uns quants centenar de metres despres tombarem a la dreta en direcció al cementiri, i seguirem rectes fins a trobar un creuament amb una font de pedra a la nostra esquerra, pendrem aquest camí i seguirem rectes fins a trobar una cadena que ens talla el pas. Just avanç veurem un caminet a mà dreta que baixa, poc despres atravessarem un petit pont de formigo, a partir d'ara haurem de continuar per la carretera principal fins arribar a una valla de fusta que podrem obrir i seguir endevant, pocs metres despres trobarem el rètol del barranc, nosaltres continuarem rectes, la carretera et fara atravessar en diverses ocasions el riu, a partir d'aqui hauras de valorar fins on arribaras conduint, veuras que hi han varies opcions d'aparcament però com més aprop del Mas de Pau aparquis millor, jo vaig aparcar al mas que hi ha uns 600m avanç, el camí ja era inpracticable per el meu cotxe. Caminant arribem al Mas de Pau i seguim recte fins a veure la primera fita recontruida per nosaltres. Mapa d'accés

Aproximació:

Molt llarga amb molt de desnivell però no us deixara indiferents, el camí comença per el lateral dret del riu, quant s'acaba veuras que entraras al propi barranc i el remuntaras uns metres amunt fins que les fites et desviaran per un camí que queda a l'esquerra del riu, us trobareu una pujada bastant considerable. Vaig sentir veus que pots seguir remontant barranc amunt fins a trobar de nou una desviació a la dreta, nosaltres vam pujar pel lateral esquerra seguin unes marques vermelles i diferents fites, tornarem a travessar al barranc i trobarem un altre camí que ens deixa el riu a mà dreta pujarem de forma més pausada, sempre seguin les fites i marques vermelles, tornarem a entrar altre cop al barranc, en aquest punt podrem veure a la dreta un troç del penultim rappel de 30m segons la meva ressenya, i l'ultim rappel de 10 encastat en unes roques a mà esquerra, seguirem rectes i veuem que el camí torna a pujar de forma brusca per l'esquerra del barranc, seguirem en tot monet les marques vermelles, un cop superat aquest desnivell tornarem atravessar el barranc. A mà dreta ens quedaran els ultims 3 rappels mes engorjats i alts del recorregut, nosaltres anirem a buscar un camí a la dreta del riu, a partir d'ara ja no tornarem a veure més el barranc i sempre el tindrem a mà esquerra, seguirem per un petit sender i pendrem una desviació a mà esquerra, comença la part amb més desnivell, pujem moltissim tindrem unes vistes de la vall al·lucinants, no te perdua hi ha infinitat de fites i de marques menys la part final, que té tendencia a anar cap a la dreta i amunt fins atrobar una pista ampla que pendrem a la esquerra, pocs metres despres trobarem un rètol d'avis d'incendi a mà esquerra amb moltes roques petites es l'inici del barranc. Nomes per el camí d'aproximació val la pena fer el barranc. He de confessar que hem vaig perdre prop de 45 minuts perque vaig seguir la pista ampla, hem pensava que el barranc estava ubicat mes lluny però realment teniem l'inici just al costat.

Descens:

Caminem uns 50 metres fins a trobar la primera badina on hi ha instal·lat un passamans fins a la reunio del primer rappel de 20 metres, ets pots possar el neopre o el que creguis necesari en aquesta badina, l'unic inconvenient es que hi ha corrent d'aire i fa una mica de fred. Un cop superat el rappel el barranc segueix amb una succesió de resaltes, un rappel molt aeri de 20m i un menys aeri de 13. Seguirem per una part molt engorjada amb petites badines d'aigua estancada, millor si les pots evitar, despres arribarem a un salt un pel incomode de dos temps de 7m amb possiblitat de montar rappel, la badina normalment es plena i el salt es pot fer perfectament, aigua congelada però tant si optes per fer el rappel com per fer salt no t'escaparas de la remullada. Despres de superar una zona de caos arribarem a un rappel un pel volat que acaba a uma badina amb l'aigua de surgencia molt freda. Inmediatament despres trobarem un altre rappel també un pel volat que sembla una mena de gruta, seguirem i trobarem dos rappels de 6m que és poden fer seguits si tens la corda prou llarga, apenes hi ha fregament. Poc despres arribarem a un del punts negres del recorregur, ja que a la meva ressenya possa que es un salt i jo hem vaig trobar la badina amb molt poca aigua, costa una mica d'apreciar desde el rappel, però si t'hi fixes es veu perfectament el fons, finalment superes una petita zona de caos i arribes a l'ultim tram del barranc, 3 rappels de 22m, 5m i 30m molt engorgats i impressionants, molt fàcil d'identificar hi ha una placa d'algu que hi va perdre la vida, lo curios del cas es que es deia Jordi. Despres de fer una terrible reflecció amb mi mateix, d'haber vist el rappel de 30 metres desde baix i comprobar que la badina era buida, vaig dedir abandonar per un escape que hi havia a mà dreta, era el mateix camí de l'aproximació. No m'agrada gens abandonar una cosa que ja he començat i menys quant hem queden 3 rappels per arribar al final, però crec que vaig pendre la decisió correcte, primer perque no anava sol, segon perque estava rebentat i tercer perque quant vaig arribar a casa vaig poder comparar la meva ressenya amb una altre, quina va ser la meva sorpresa, el rappel era de 35m. Uffff!!!

Retorn:

Vam decidir no fer l'ultim rappel de 10 i tornar per el camí de l'aproximació, ens vam treure el neopre on podiem contemplar el penultim rappel de 30 o 35 i el rappel de 10 que era com una mena de cova, es començava a fer tard i mas vale lo bueno conocido que lo malo por conocer. Vam seguir el camí i vam dedicar-nos a muntar fites en llocs on creiem que no quedava molt clara la direcció.

Veureu que apenes tenim fotos i cap video del barranc, vam anar a l' idea, arribavem al cotxe a les 18:30 de la tarda i marxavem a les 19:00 teniem encara uns 45 minuts fins Arnes i despres tornar fins a Mataró, o sigui unes 3h més. La mare que va parir la Paridora!!! jijiji

De totes maneres estic contentissim d'haver pres la decisió de fer aquest barranc hem va semblar espectacular, gràcies Sergi per convençem (no et va costar gaire) i gràcies Anna per motivar-me i aguantar-me.

Aproximació: 2h 30minuts o 3h, nosaltres 3h 30minuts.

Descens: 2h 30 minuts (vam anar per feina).

Retorn: 1h 30 minuts (amb la calma, montant fites).

By Bladé