Després d’un Sant Joan ressacós al sol, grimpant per la via Olaia, va venir la revetlla de Sant Pere Revetlla a casa en Joan, que sempre va bé la companyia dels amics.I l’endemà, sant tornem-hi,... i per Sant Pere escalem-hi!!
Sí, en Ferranet i l’Anna em van fer un regalassu: tornar a escalar entre setmana en la millor companyia i una via que sempre deixa bon gust de boca.
En Ferran, com sempre, amic dels amics, posant-se al nivell dels mortals per escalar vies on ell s’hi passeja, més que escala.
L’Anneta, superant-se a ella mateixa i disposada a fer la via més llarga i més dura que mai havia escalat. És que no me la mereixo...
Tot i la calor, el dia amenaçava a pluja cap al migdia, o sigui que vam anar per feina, perquè la via no és curta, i la baixada menys.
Els que l’hagueu escalat, ja sabeu com es disfruta aquesta perfilada aresta, sense una dificultat extrema, però poc equipada en els trams de baixa dificultat.
Els que encara no hi hagueu anat, us la recomano de veritat (això sí, quan passi aquesta onada de calor...).
I el 6a, ni cas... està super equipat i el passreu volant. Atenció a 2 llargs després que haureu d’escalar Vº només amb 2 ponts de roca amb uns cordinos poc catòlics.
De moment us deixo la ressenya de OnaClimb...
Quan pugui us faré la meva. 
Una abraçada a tots. Bons cims i bons averanys.
Pere M.
4 comentaris:
ja saps que va ser tot un plaer, per tot, pero sobretot perque vaig poguer parlar de moltes coses personals amb l'anna
sou una bona parella ben amics meus
i us aprecio molt
petonets
ferran
Pues..muy bien 2 dias seguidos escalando, Pere que le has dado a la Anna??..no lo digas no!!
Ferran, a ver si la proxima, tu tambien vas con pareja...oleee!!
cuidaros Alfredo
És que a l'estiu tota cuca viu!!
Aquesta Anna és una MAQUINA TOTAL!!
Pere M.
Molt bé, nois, però sobretot molt bé Anna!!! Estic segura de què els vas donar una lliçó a aquest parell de mascles. I la via sembla molt interessant.
Publica un comentari a l'entrada