Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris montserrat. Mostrar tots els missatges
dimarts, 11 de desembre del 2012
divendres, 7 de setembre del 2012
diumenge, 20 de maig del 2012
dilluns, 31 de gener del 2011
Via Picnic al Serrat dels Monjos 140m V+/A0
Diumenge 30 de gener, com que cada cop ens costa més matinar i anar a dormir més d’hora, decidim aparcar els piolets, i agafem els peus de gat… Anem a Montserrat, aquest cop al Serrat dels Monjos, la Via PICNIC, molt coneguda i clàssica, n’hi ha tantes de conegudes i clàssiques, que quan fas una d’aquestes per primer cop, sembla que portis dos dies escalant…. 
L’aproximació el farem deixant el cotxe al parking de les Coves de Salnitre. Des d’aquí, pujem per les escales i seguim el camí, borejant les parets… fins arribar al sector del Serrat dels Monjos, aproximadament uns 20 minuts fins a peu de via. En el peu de via, justament sota el diedre inicial, hi ha escrit a la roca “picnic”.
Ressenya dels escalatroncsCom que es fa per sorteig, li toca en Sergi començar:
1er llarg, Jo personalment li posso V+, força atlètic, i amb molt bona fisura per protegir. 40 metres fins R1.
2on llarg, Diedre guapissim i la placa encara més, llarg per disfrutar. L’ambient comença a ensumar-se. 30 metres fins R2
3er llarg, comença amb diedre, que es pot protegir amb tascons, i després s’han de veure els dos claus que hi ha. L’entrada és força atlètica, aquests primers 10 metres, personalment, penso que són de V+. Arribem al pas clau, un spit ens convida a fer un A0 o seguir en 6ª en lliure. Com que en Pere Montasell, està fet un “Toro” obre ell aquest llarg. 25 metres fins arribar a R3. Creec que desde que xapes l’espit, en obertura de diedre, i després anar sortint cap a l’esquerra es fa molt millor.
4art Llarg, tirada de IV, aresta amb molt d’ambient, i fácil. Per seguir per un petit diedre fins a R4 45 metres.
El descens és a priori : desde R4, seguir camí cap a la dreta i anar baixant, fins arribar a instal•lació de ràpel, 45m, que us deixaran a peu de camí. Doncs bé com sempre passa que corres massa, doncs no varem trobar aquesta instal•lació. El corriolet segueix fins al camí de abaix, però podriem dir que és un pel més fondós…
Via molt recomenable.
Pere Tutusaus, Pere Montasell i Sergi Lugo
diumenge, 6 de juny del 2010
Travessa dels Flautats – Una experiència aèria.
Vista la insistència d’en Pere en fer alguna cosa, i ja que aquest cap de setmana no 
tenia feina de dietista, no em vaig fer pregar gaire. Com que el diumenge havia de fer mal temps, ens vam decidir a anar a Montserrat, amb l’Anna i l’Arnau.
Aquest conjunt està situat a la regió de la Tebaida , més popularment coneguda com a Sant Benet, just darrera de l’Elefant i la Mòmia.
Sort de l’experiència i “maduresa emocional d’en Pere”..je,je, ... que amb les seves maniobres muntant cordes fixes ens va ajudar a superar els passos més compromesos.
Ressenya de la Travessa dels Flautats
Montserrat – Tebaida (Sant Benet)
Horaris: Aproximacio 2hores. Recorregut 2 a 3 hores (anar i tornar). Retorn 2 hores.
Dificultat: IV+ . Díficil.
tenia feina de dietista, no em vaig fer pregar gaire. Com que el diumenge havia de fer mal temps, ens vam decidir a anar a Montserrat, amb l’Anna i l’Arnau.El nostre destí eren les agulles dels Flautats, uns conjunt d’agulles alineades i molt juntes.
Aquest conjunt està situat a la regió de la Tebaida , més popularment coneguda com a Sant Benet, just darrera de l’Elefant i la Mòmia.
Com diu en Picazo “ Els Flautats Fantasiosos,..., el recorrido es muy propio para jóvenes escaladores que buscan experiencias y sensaciones fuertes ante un panorama y sobre impresionantes costados...”. Tenia raó, vam disfrutar de noves i emocionants experiències. 
La dificultat no és molt alta, però la manca d’equipament, les alçades, la tensió dels canvis d’agulles, i el compromís emocional, fan de la travessa dels Flautats, un itinerari espectacular i imprescindible per als escaladors afamats d’experiències i fortes emocions!
La dificultat no és molt alta, però la manca d’equipament, les alçades, la tensió dels canvis d’agulles, i el compromís emocional, fan de la travessa dels Flautats, un itinerari espectacular i imprescindible per als escaladors afamats d’experiències i fortes emocions! Sort de l’experiència i “maduresa emocional d’en Pere”..je,je, ... que amb les seves maniobres muntant cordes fixes ens va ajudar a superar els passos més compromesos.Vam arribar a Montserrat a les 9.30h i el cotxe es va quedar aparcat entre l’aparcament del monestir i el refugi de Santa Cecília, en un revolt de la carretera.
La caminada que va durar unes dues hores el vam iniciar al final del Camí dels degotalls i caminats uns 25 m ens vam desviar a la dreta per la canal del gat. El camí feia f
orça pendent i en alguns trams calia grimpar, inclús tenia alguns passamans amagats entre la forta vegetació. Per altre banda el camí intrèpid junt a la calor del dia va fer que la pujada fos una mica dura, però un cop a dalt el paisatge valia la pena, es veien els Flautats a la dreta i a l’altre banda el cavall bernat, l’Aeri i Sant Jeroni, allà ens vam aturar a esmorzar per seguir el camí de baixada fins arribar al peu de l’Elefant.
orça pendent i en alguns trams calia grimpar, inclús tenia alguns passamans amagats entre la forta vegetació. Per altre banda el camí intrèpid junt a la calor del dia va fer que la pujada fos una mica dura, però un cop a dalt el paisatge valia la pena, es veien els Flautats a la dreta i a l’altre banda el cavall bernat, l’Aeri i Sant Jeroni, allà ens vam aturar a esmorzar per seguir el camí de baixada fins arribar al peu de l’Elefant.Per accedir als Flautats cal anar pel darrera l’Elefant i pujar per una canal molt dreta amb una passamà fins al peu de la normal de la Mòmia, des de allà continuar direcció oest fins a trobar el coll que queda al mig de la Fessolet i els Flautats. 
Allà ens posen l’arnés ens encordem i au vinga! cap amunt. Un cop a dalt i havent fet totes les agulles vam estar una bona estona sota el sol i mirant al·lucinats el paisatge. El recorregut de tornada es exactament el mateix però a l’inrevés! Es a dir, mateixes grimpades i mateixos salts fins a tocar terra.
Ressenya de la Travessa dels Flautats
Montserrat – Tebaida (Sant Benet)
Horaris: Aproximacio 2hores. Recorregut 2 a 3 hores (anar i tornar). Retorn 2 hores.
Dificultat: IV+ . Díficil.
Material: Corda (25 mts. mínim), arnés, casc, peus de gats (opcionals), 3 cintes exprés, rapelador, algun microfriend (opcionals rotllu “quitamiedos”...)
Aproximació: Anar fins a la base oest de la Mòmia (des del Monestir o per la canal del Gat), seguir direcció Oest seguint marques blaves i al peu del Fesolet Superior rodejar-lo per la dreta, fins al coll amb els Flautats.
diumenge, 9 de maig del 2010
dimarts, 15 de desembre del 2009
La Prenyada, via Gomez-Xalmet 6a, V+/A0
Molt bé vosaltres guanyeu, penjo el neopré, substitueixo les cordes semiestàtiques per les dinàmiques, el vuit pel reverso i les five10 pels peus de miau. Aqui la teniu la meva primera piada "Only Climbing".
Escriure aquesta piada es com tenir el primer fill, com és el primer costa una mica de sortir però un cop es fora l'hi acabas agafant carinyo i aprofitant que la cosa ja està dilatada en busques un altre. Per cert enhorabona als pares dels nous vinguts. jijiji
Doncs res com qui no vol la cosa un d'aquest divendres que per quasualitats de la vida tenia festa :) quedo amb la Carla per intentar fer cim en alguna muntanya de Montserrat. Vaig deixar que tries la meva companya de cordada al cap i a la fi es preferible no discutir gaire amb la persona que t'assegurara a 130 metres del terra.
Quedem aviadet, als voltants de les deu ja erem a Montserrat aparcats, equipats, pixats i cagats... sobretot jo, som curiosos al homes però quants una dona menciona la paraula prenyada, ens entra una mena de suor freda, ens possem neguitosos i no sabem molt bé com afrontar la situació. Doncs, així estava jo, seguint els passos d'una dona cap a un terrenys del qual precisava informació. Pujem les escales del darrera del monestir seguint les idicacions cap a l'ermita de Sant Benet, la superem pel darrera i seguim pel camí del Plà dels ocells fins a trobar una desviació a mà dreta per un camí que s'enfila pel mitg del bosc i ens porta a peu de via. Una passejadeta de 45 min per obrir els pulmons.
1er Llarg 6a, V+/A0
Comencem amb força, sens dubte el llarg més complicat de la via però el mes ben equipat. Jo no puc començar tant fort aixi que deixo a la meva companya que l'obri, com es d'esperar la Carla encantada de la vida s'hi possa amb un somnriure d'orella a orella. El llarg comença amb un passet molt pulid i s'endinsa per una canal amb un parell d'arbres ideals per ficar unes cintes llargues, tot seguit ens col·loca dins una xemeneia inicialment llisa però que a mesura que vas agafant altura la roca es torna mes agreida però a la vegada mes tecnica, molt important la col·locació, finalment sortim l'exterior amb peus col·locats a banda i banda de la xemene
ia una sensació bastant aeria i molt gratificant sobretot quant estas arribant a la reunió. Jo a l'inici de la xemeneia hem vaig arrosegar com un cuc, portava la motxilla i no podia fer gran cosa, ideal fer oposició, nomes us dire que vaig arribar suant a la primera reunió. La Carla com es habitual a poc a poc i disfrutant, la veritat es que quant la veus escalar et dona molt bones vibracions.
2on Llarg V-
Jo deixaria aquest llarg com un V. Ara si hem toca a mi obrir-lo, hem trec roba i pujo amunt per una fisura que tinc a mà esquerra, els alejes d'aquest llarg son
bastant considerables però està plè de sabines per anar fent "apanyos" dificil possar caxarros. La sortida del llarg es el més complicat despres es deixa fer molt bé.
3er LLarg V-
Jo tambe el consideraria un V, es el torn de la Carla, seguim pujant per la fissura amunt fins que la panxa de la prenyada ens obliga desviarnos cap a la dreta i anar a buscar una sabina on improvitzarem una reunió, segueix amb la dinamica del 2on llarg. la Carla va aprofitar per possar algun tasco, inconvenient no se sent res, ja podeu cridar REUNIO ben fort si voleu ser escoltats.
4rt i 5è Llargs 2x1 quien da mas?? IV, IV+ o V+???
Aqui
si que la vam liar, despres d'arribar a la sabina la Carla hem va animar a seguir pujant perque segons la seva ressenya hauriem de trobar una reunió pel terra, curiosament arribes a un balconet bastant gran on ens vam col·locar sense està assegurats en lloc, efectivament hi vam trobar la reunió però estava massa a la dreta, molt incomode per assegurar i amb massa flanqueig a l'esquerra. Aqui vam tenir un petit l'apsus no sabiem molt bé per on continuava la via, ja que veiem un parabolt que pujava per una fissura però que clarament no era un IV, finalment vam deduir que la via seguia flanquejant per l'esquerra, però t
enin en compte que no estavem assegurats en lloc i que el proper seguro estava a can collons de la roca ens vam tallar una mica, finalment la Carla va aconseguir xapar el parabolt de la via complicada, mes tècnic però molt més proper i va recular al balconet per deixar-me obrir a mi el 4rt Llarg, començo amb un flanqueig bastant considerable, no es gens complicat, però si caus fas un pendol de collons, aconsegueixo xapar amb el primer parabolt i segueixo molt mes confiat endavant, finalment arribo a un balconet bastant llarg busco la 
reunio i no la trobo, retrocedeixo, faig recuperar cordes a la Carla i despres d'una curiosa reflexió amb mi mateix decideixo tirar pel dret, recta amunt, trobo un cordino i un parell de xapes molt separades i no gens alineades, un passet bastant macu hem fa patir una mica i segueixo recte amunt sense trobar la reunio, a messura que avanço veig que la inclinació de la montanya esta disminuint i que la graduació també, uns quants min
uts despres era al cim rient de mi mateix, avia enllaçat dos llargs, encara no se per on vaig pujar, però era feliç. Finalment la Carla puja hi esta d'acord a mi que hi habia un pas que no era n'hi de conya un IV, contents ens fem les fotos de rigor i ens preparem per l'unic rappel d'uns 30 metres perfectament equipat a mà esquerra del cim.
En acabar el rappel baixem per una canal molt tupida i seguim baixant fins a trobar el cami que agafarem a mà esquerra fins a la desviació
que porta a st. Benet o al monestir.
S'ha de dir que la via està considerada un V+ però degut al seu desgast de roca hi ha ressenyes que la consideren 6a al primer llarg.
Gracies Carla per fer-me entendre que la paraula prenyada pot ser maravellosa.
Fins la pròxima.
by Bladé
Escriure aquesta piada es com tenir el primer fill, com és el primer costa una mica de sortir però un cop es fora l'hi acabas agafant carinyo i aprofitant que la cosa ja està dilatada en busques un altre. Per cert enhorabona als pares dels nous vinguts. jijiji
Doncs res com qui no vol la cosa un d'aquest divendres que per quasualitats de la vida tenia festa :) quedo amb la Carla per intentar fer cim en alguna muntanya de Montserrat. Vaig deixar que tries la meva companya de cordada al cap i a la fi es preferible no discutir gaire amb la persona que t'assegurara a 130 metres del terra.
Quedem aviadet, als voltants de les deu ja erem a Montserrat aparcats, equipats, pixats i cagats... sobretot jo, som curiosos al homes però quants una dona menciona la paraula prenyada, ens entra una mena de suor freda, ens possem neguitosos i no sabem molt bé com afrontar la situació. Doncs, així estava jo, seguint els passos d'una dona cap a un terrenys del qual precisava informació. Pujem les escales del darrera del monestir seguint les idicacions cap a l'ermita de Sant Benet, la superem pel darrera i seguim pel camí del Plà dels ocells fins a trobar una desviació a mà dreta per un camí que s'enfila pel mitg del bosc i ens porta a peu de via. Una passejadeta de 45 min per obrir els pulmons.
1er Llarg 6a, V+/A0
Comencem amb força, sens dubte el llarg més complicat de la via però el mes ben equipat. Jo no puc començar tant fort aixi que deixo a la meva companya que l'obri, com es d'esperar la Carla encantada de la vida s'hi possa amb un somnriure d'orella a orella. El llarg comença amb un passet molt pulid i s'endinsa per una canal amb un parell d'arbres ideals per ficar unes cintes llargues, tot seguit ens col·loca dins una xemeneia inicialment llisa però que a mesura que vas agafant altura la roca es torna mes agreida però a la vegada mes tecnica, molt important la col·locació, finalment sortim l'exterior amb peus col·locats a banda i banda de la xemene
ia una sensació bastant aeria i molt gratificant sobretot quant estas arribant a la reunió. Jo a l'inici de la xemeneia hem vaig arrosegar com un cuc, portava la motxilla i no podia fer gran cosa, ideal fer oposició, nomes us dire que vaig arribar suant a la primera reunió. La Carla com es habitual a poc a poc i disfrutant, la veritat es que quant la veus escalar et dona molt bones vibracions.2on Llarg V-
Jo deixaria aquest llarg com un V. Ara si hem toca a mi obrir-lo, hem trec roba i pujo amunt per una fisura que tinc a mà esquerra, els alejes d'aquest llarg son
bastant considerables però està plè de sabines per anar fent "apanyos" dificil possar caxarros. La sortida del llarg es el més complicat despres es deixa fer molt bé.3er LLarg V-
Jo tambe el consideraria un V, es el torn de la Carla, seguim pujant per la fissura amunt fins que la panxa de la prenyada ens obliga desviarnos cap a la dreta i anar a buscar una sabina on improvitzarem una reunió, segueix amb la dinamica del 2on llarg. la Carla va aprofitar per possar algun tasco, inconvenient no se sent res, ja podeu cridar REUNIO ben fort si voleu ser escoltats.
4rt i 5è Llargs 2x1 quien da mas?? IV, IV+ o V+???
Aqui
si que la vam liar, despres d'arribar a la sabina la Carla hem va animar a seguir pujant perque segons la seva ressenya hauriem de trobar una reunió pel terra, curiosament arribes a un balconet bastant gran on ens vam col·locar sense està assegurats en lloc, efectivament hi vam trobar la reunió però estava massa a la dreta, molt incomode per assegurar i amb massa flanqueig a l'esquerra. Aqui vam tenir un petit l'apsus no sabiem molt bé per on continuava la via, ja que veiem un parabolt que pujava per una fissura però que clarament no era un IV, finalment vam deduir que la via seguia flanquejant per l'esquerra, però t
enin en compte que no estavem assegurats en lloc i que el proper seguro estava a can collons de la roca ens vam tallar una mica, finalment la Carla va aconseguir xapar el parabolt de la via complicada, mes tècnic però molt més proper i va recular al balconet per deixar-me obrir a mi el 4rt Llarg, començo amb un flanqueig bastant considerable, no es gens complicat, però si caus fas un pendol de collons, aconsegueixo xapar amb el primer parabolt i segueixo molt mes confiat endavant, finalment arribo a un balconet bastant llarg busco la 
reunio i no la trobo, retrocedeixo, faig recuperar cordes a la Carla i despres d'una curiosa reflexió amb mi mateix decideixo tirar pel dret, recta amunt, trobo un cordino i un parell de xapes molt separades i no gens alineades, un passet bastant macu hem fa patir una mica i segueixo recte amunt sense trobar la reunio, a messura que avanço veig que la inclinació de la montanya esta disminuint i que la graduació també, uns quants min
uts despres era al cim rient de mi mateix, avia enllaçat dos llargs, encara no se per on vaig pujar, però era feliç. Finalment la Carla puja hi esta d'acord a mi que hi habia un pas que no era n'hi de conya un IV, contents ens fem les fotos de rigor i ens preparem per l'unic rappel d'uns 30 metres perfectament equipat a mà esquerra del cim.En acabar el rappel baixem per una canal molt tupida i seguim baixant fins a trobar el cami que agafarem a mà esquerra fins a la desviació
que porta a st. Benet o al monestir.S'ha de dir que la via està considerada un V+ però degut al seu desgast de roca hi ha ressenyes que la consideren 6a al primer llarg.
Gracies Carla per fer-me entendre que la paraula prenyada pot ser maravellosa.
Fins la pròxima.
by Bladé
dilluns, 16 de novembre del 2009
La Cadireta – Anglada-Guillamon
Hi han vies i agulles que porten associades una aura mítica al seu nom.
El sostre de l’Anglada-Guillamon és una d’elles, perquè imposa respecte i qualsevol caminant que hagi passat per sota no li ha estat indiferent. Quans de nosaltres anant algun dia a escalar a Agulles o a Frares no hem quedat uns moments en silenci contemplant la seva espectacular silueta tot venint de can Massana?
Per raons personals, he estat molts anys abans no he volgut anar a escalar-la, però fer-ho ha estat un petit alliberament personal.
El divendres al migdia, improvisadament en Mauro em va trucar, que tenia una “vacant” a la seva cordada de 3 i que anaven a fer la Cadireta.
Encara no estic segur de perquè vaig dir que sí, però no me’n penedeixo gens.
Tot i les boires baixes amenaçadores típiques de Montserrat, quan ens vam plantar a peu de via tot esquivant manades de “marxaires” i caminants matiners les brumes matinals ja s’havien esvaït.
En Harold, de Chile, fa pocs mesos que escala però ja s’hi va veure en cor, i ens va obrir els 2 primers llargs ell.
Després en Mauro ens va fer una exhibició de malabarisme al sostre, i ens va brindar unes “poses” per unes fotos excepcionals.
La via s’acaba amb un llarg facilet de IIIº a pel... molt Montserratí.
He de dir que el dissabte vaig anar com un senyor...
tota la via de 2n! Últimament m’estan malacostumant perquè l’anterior escalada a Sant Llorenç de Morunys l’Anna també em va portar “arrossegant” tota la via!
Doncs au, no sigueu tant gamerusos com jo i aneu a fruir d’un dels millors i assequibles sostres de Montserrat, per no dir de Catalunya!
Anglada-Guillamon, 115 mts. MD - IV+ , A3e
1r llarg. 25mts. Entrada en lliure de IV+ i de seguida treiem els estreps. Ben equipada i amb les xapes molt aprop. 1a. R ample i còmode.
2n. Llarg. 30mts. Similar a l’anterior però una mica més vertical, ens porta directes a una còmoda repisa just sota el sostre.
3r. Llarg 15mts. Impresionant, acrobàtic,... el millor lloc per experimentar la sensació de ser un fuet de Vic. Guardeu-vos les forces perquè a la sortida del sostre els parabots allunyen una mica.
4t. Llarg 15+30 mts. Sortim en artificial 3 passos i continuem en lliure amb molt bona presa. Enllacem el següent llarg de III per arribar fins al cim.
Descens. Rapel fins al coll i un altre rapel fins a terra.
El sostre de l’Anglada-Guillamon és una d’elles, perquè imposa respecte i qualsevol caminant que hagi passat per sota no li ha estat indiferent. Quans de nosaltres anant algun dia a escalar a Agulles o a Frares no hem quedat uns moments en silenci contemplant la seva espectacular silueta tot venint de can Massana?Per raons personals, he estat molts anys abans no he volgut anar a escalar-la, però fer-ho ha estat un petit alliberament personal.
El divendres al migdia, improvisadament en Mauro em va trucar, que tenia una “vacant” a la seva cordada de 3 i que anaven a fer la Cadireta.
Encara no estic segur de perquè vaig dir que sí, però no me’n penedeixo gens.
Tot i les boires baixes amenaçadores típiques de Montserrat, quan ens vam plantar a peu de via tot esquivant manades de “marxaires” i caminants matiners les brumes matinals ja s’havien esvaït.
En Harold, de Chile, fa pocs mesos que escala però ja s’hi va veure en cor, i ens va obrir els 2 primers llargs ell.
Després en Mauro ens va fer una exhibició de malabarisme al sostre, i ens va brindar unes “poses” per unes fotos excepcionals.
La via s’acaba amb un llarg facilet de IIIº a pel... molt Montserratí.
He de dir que el dissabte vaig anar com un senyor...
tota la via de 2n! Últimament m’estan malacostumant perquè l’anterior escalada a Sant Llorenç de Morunys l’Anna també em va portar “arrossegant” tota la via!Doncs au, no sigueu tant gamerusos com jo i aneu a fruir d’un dels millors i assequibles sostres de Montserrat, per no dir de Catalunya!
Anglada-Guillamon, 115 mts. MD - IV+ , A3e
La Cadireta d’Agulles, Montserrat.
Material: 22 express, 3 plaquetes recuperables, cordinillus per escanyar burin
s trencats, 2 estreps, i càmara per unes fotos espactaculars.
Les reunions són molt còmodes i us fareu un fart de saludar la gent que passa per sota el camí.
s trencats, 2 estreps, i càmara per unes fotos espactaculars.1r llarg. 25mts. Entrada en lliure de IV+ i de seguida treiem els estreps. Ben equipada i amb les xapes molt aprop. 1a. R ample i còmode.
2n. Llarg. 30mts. Similar a l’anterior però una mica més vertical, ens porta directes a una còmoda repisa just sota el sostre.
3r. Llarg 15mts. Impresionant, acrobàtic,... el millor lloc per experimentar la sensació de ser un fuet de Vic. Guardeu-vos les forces perquè a la sortida del sostre els parabots allunyen una mica.
4t. Llarg 15+30 mts. Sortim en artificial 3 passos i continuem en lliure amb molt bona presa. Enllacem el següent llarg de III per arribar fins al cim.
Descens. Rapel fins al coll i un altre rapel fins a terra.
divendres, 3 de juliol del 2009
Via “Bego-Miguel-Kush” a l'Agulla de Can Jorba
El passat diumenge 28 de juny l'Alfredo, l'Enrique i el Ramon (cordada batejada per l'Alfredo amb l'inequívoc nom de Trio 40) vam anar a la zona de Can Jorba de Montserrat per fer alguna de les vies llargues de dificultat moderada i ben assegurades que hi ha just abans d'entrar a la canal del Joc de l'Oca. Quedem força d'hora al bar Anna d'El Bruc per esmorzar, però sembla que massa d'hora per aquest bar i, finalment, acabem esmorçant a l'hotel que hi ha a tocar de la carretera.
Un cop ben alimentats, arribem a la masia de Can Jorba i fem la curta aproximació. Som els primers a arribar a peu de via i podem escollir la via que farem. D'una banda, ens agradaria fer la “Escabroni Escapullini” que van reequipar els nostres companys recentment. D'altra banda, també ens agradaria fer la "Bego-Miguel-Kush" per arribar al cim de l'Agulla de Can Jorba i fer una via el més llarga possible. Com que les dues primeres reunions d'ambdues vies coincideixen, ja anirem decidint sobre la marxa.
Ens equipem i l'Enrique, que es troba fort i valent, demana obrir el primer llarg. Dit i fet, comencem amb el primer llarg de l'Escabroni Escapullini. L'Enrique, amb tranquil·litat i anar mirant els passos, va progressant per la primera meitat del llarg que és la més dreta. Després de superar algun pas més finet, la dificultat va minvant i de seguida arriba a la reunió i l'Alfredo i jo el seguim.
L'Enrique obrint el primer llarg
El Trio 40 a la primera reunió
Quan ens reunim, l'Alfredo demana el segon llarg. Continuarem per la via Bego-Kush que, en aquest punt, creua l'Escabroni i continua a la dreta d'aquesta. L'Alfredo flanqueja a la dreta i de seguida s'enfila a buscar el pas clau del llarg, un ressalt amb una mica de panxa però amb molt bona pressa. El supera sense dificultat i continua cap a la reunió.
Un cop ens reunim tots tres, veiem per on van les vies. L'Escabroni puja recte amunt cap a sota del gran sostre. La Bego puja en diagonal a la dreta per anar a buscar un diedre a la dreta del sostre. En aquest punt, hem de decidir què farem. Finalment, ens decidim per fer la ruta més llarga i continuar per la Bego-Miguel-Kush. Doncs ara em toca a mi. Com que els meus mèrits per formar part del Trio 40 són molt recents m'han tocat els llargs més fàcils, cosa que ja m'està bé. Per poc que t'ho miris una mica sempre es troba bon canto per anar progressant sense massa problemes. Es podria dir que el pas més difícil va ser superar un arbret que deixa força poc espai per passar. La tercera reunió és molt còmode, cosa que aprofitem per menjar, beure (que bona falta feia) i descansar una mica els peus.
D'aquí cap a dalt ja es veu una mica més tombadet, però això fa que també hi hagi menys assegurances i que a l'Enrique, que obre el quart llarg, li costi veure per on va la via. Per fi, després de revisar el pany de paret pam a pam, de superar un petit moment de dubte i d'algun “aleje”, encertem el camí i veiem la quarta reunió.
L'Enrique buscant la quarta reunió
Continua l'Alfredo pel cinquè llarg que té una mica més de dificultat però va recte amunt sense pèrdua. L'Alfredo puja amb confiança i en tot moment va trobant bon canto. Arriba a la reunió i els altres dos ens hi afegim en un moment. A mi em queda el darrer llarg que és una fàcil grimpada que et porta fins al cim de l'Agulla de Can Jorba. Finalment, ens reunim tots tres i completem la via. Han estat uns bons 240 metres en sis llargs.
Cansats però contents al final de la via
La baixada no es veu evident. Segons unes ressenyes s'ha de pujar un ressalt que queda just darrera del cim on hem arribat i fer un ràpel d'uns 15 metres des d'un arbre. Però és molt més ràpid i còmode recollir el material i les cordes i rodejar aquest ressalt per l'esquerre amb una mica de compte. Des d'aquí es té una bona vista dels darrers trams del Joc de l'Oca. Ja només resta carenejar una mica fins a trobar un evident i dret camí de baixada cap a la canal. Quan arribem a aquesta, podem baixar-la amb els ràpels i les cordes fixes corresponents o, com vam fer nosaltres, remuntar-la per sortir a la dreta per anar a buscar el Camí dels Francesos que en menys d'una hora ens portarà a Can Jorba, on arribem gairebé a les vuit del vespre.
Pràcticament en tot el dia no vam veure ningú, cosa que no m'estranya amb la calor que feia. Però a la baixada vam tenir la simpàtica companyia, en algun moment molt propera, d'algunes cabres salvatges.
En resum, un agradable, complet i bonic dia d'escalada en molt bona companyia i en una via que permet gaudir de l'escalada sense problemes ni pors.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)