divendres, 20 de març del 2009

CÉLLECS. SECTOR CONTRAVENT



Avui és Primavera !!!! ... que la sangre altera !!! Hem quedat per anar a escalar a Céllecs. Aprofitant que les tardes comencen a ser més llargues i decidim anar a descobrir el sector de contravent, amb orientació oest ideal per aquest temps que el sol començá a escalfar. Més tard posiblement vinguin també la Cris i el Carl, i potser en Marc.



Com hem quedat a La Roca, accedim a Céllecs pel vesant oest i aprofitem per fer una paredata turística per visitar l´Elefant que hi ha esculpit en un gegant bloc de granit. Més tard l´Esteve ens comenta que també hi ha més figures (serà qüestió d´anar a descobrir-les).




(7. Juanito Jamones V+ / 8. U2 V / 11. Esperonet V+ / Diedre Manel IV /16. Placa Negre V+ /18. Tobogan IV / Chikimonki 6a)








Una vegada arrivem la veritat és que és un lloc agradable amb bones vistes al valles oriental i a Barcelona ciutat (si, si). Això si, ens han dit que el grau pica una mica respecta les ressenyes oficials ... i així ho comprobem.






"Diedre Manel" (IV) "Esperonet" (V+) i "Placa Negre" (V+) ens ho confirmen.





A la poca estona ... arrivan la resta. La Cris, en Marc, en Carl i un amic i l´Esteve de Orrius. Com sempre a la muntanya fen nous amics.







Continuem i fem unes plaquetes guais d´adherencia: "Chichimonki" (6a) i "Tobogan" (IV) aquesta en Marc sense corda com si fes bloc (friki,friki).Entre xeraquetexeera i alguna via més, tots marxen i jo i la Carla ens quedem i anem a fer a la part de abaix un parell de vies superchulas. "U2" (V) i "Juanito Jamones" (V+) molt recomenables.




(VIDEO INTRODUCCIÓ)



Fantàstica tarda de bones escalades i per celebrar l´anniversari de la Carla.

Esportiva al Sud de Catalunya

La Cristina, l’Esther, l’Alfredo, la Sandra i la Carla varem ser la primera expedició en sortir cap a les Terres de L’Ebre. En Jose, la Mireia, en Víctor i la Gemma varen sortir una mica més tard i el cotxe més mandrós fou el del Pere M. , l’Anna i en Raimon.
Així que nosaltres obríem camí cap a un destí desconegut, però de ben segur un dia d’escalada. L’Alfredo i la Carla havien estat indagant per Internet sectors i vies de la zona. Desprès de estudiar-nos-ho amb cura i consens a l’hora de l’esmorzar varem decidir que el millor seria anar a Ulldecona, a la serra de Godall, situat a la comarca del Montsià, una zona d’escalada esportiva coneguda com l’ermita de la Pietat, més exactament al Sector del Baiges.

Desprès d’un viatge ple de rialles, bona música i llargues converses on s’evidenciava la molt propera primavera ( la sang altera ) varem arribar a l’aparcament ( al cantó de la blanca Ermita ), ens varem equipar i... - sabríem localitzar la paret ? Reconeixeríem les vies de la ressenya un cop allà ?- Preguntant, amb imaginació i sobretot gràcies als coneixements adquirits al curs d’escalada varem anar avançant en la bona direcció, més de 20 min. de camí sota la feixuga calor d’un dia d’Agost ( de veritat ho semblava! ) fins trobar la gran vertical calcària davant els nostres ulls! – Segur que aquest és el nostre sector !!- Un sector amb gran varietat de graus, vies de 20 metres d’alçada i molt ben equipades.

L’Alfredo va ser el primer en tastar la roca; bona, molt bona. I a partir de llavors amunt i avall, amunt i avall una darrera l’altre. Desprès d’unes quantes trucades el Jose and Company ja eren allà i al cap d’unes quantes hores en Munta, l’Anna i el Raimon. Varem conèixer a la Gemma i la Mireia, parelles del Víctor i en Jose, qui també es varen animar a escalar. Molt trempades, per cert, i qui esperem formin part del GEAMM ben aviat ( envieu-me la fitxa ! ).


Una vegada més, una bona colla del GEAMM perduts al confí de Catalunya gaudíem d’una molt bona combinació; clima, esport i companyarisme.


By Carla

LES FAIXES TANCADES (SERRA DE MONTSIÀ)

Aquesta proposta combina l'ascensió a la Torreta del Montsià per un itinerari directe, exigent i insòlit, amb el descens de l'abrupte vessant marítim de la serra per una ruta equipada per rapelar fins a 11 llargs. Gaudirem de grans panoràmiques i d'una activitat amb l'ambient assegurat.

Diumenge, 15 Març 2009.
Avui diumenge toca fer una sortideta, com diriam, de germanor, de colla, ja arribarà el dia que anirem amb els del "Inserso" tots embutifarrats dins un autocar, però encara tenim ganes de "canya", o sigui que toca guerra !!
Quedem puntualment a les 9.15 (je,je) davant del Càmping Alfacs. Bé, puntualment és un dir dons que si uns s´han perdut que si … Son les 9.40, quan marxem tota la filera de cotxes direcció el barranc de Codonyol, inici de la excursió. Al final de la pista deixem els cotxes com podem abans de la cadena. Davant nostre la serra de Montsià s´imposa. El calor comença a apretar de debó pel temps que som, o sigui que ... "cremetes" nens i nenes ¡!!


Només sortir els primers dubtes d'orientació ....o sigui que toca preguntar al bon home de la finca.... A quedat ben clar, les fites amb marques de color verd son les bones o sigui que "al lloro" ¡!!




Això comença a apretar de bon principi. No hi ha descans, i la pujada es calcula que és de dues hores o sigui que … amb calma, xerra que te xerra, un amb l'altre per aconseguim guanyar metres a la muntanya i com una cursa de bicicleta el grup es comença a estirar una miqueta. Al davant la Carla i l'Esther lideran el grup i pel darrera el Ferran (vigila no xerris tant que et perderàs) i la Cris tanquen la cua.








A mida que guanyem alçada les vistes al darrera nostre cada vegada son més impresionants i al davant … per fí la “Torreta de Montsià”.



Fem foto de record i tot seguit dos grups: el grup lidarat pel Ferran que faran el retorn caminant pel mateix camí de pujada i la resta, darrera dels encarregats de montar els ràpels que s´adelanten per fer feina. Això sembla una “gimkama”, no val perdre el temps. De fet és una contrarrellotge !!




A mida que va arribant la resta del grup, comencen a baixar els primer. L'encarregada d´obrir el primer ràpel és l'Esther, el segón ràpel en Jaume i així fins a finalitzar la totalitat dels 8 ràpels. D´aquesta manera una vegada instal.lats tots, la resta de gent només ha de enllarçar-los.


(1ª part de ràpels)

Pedra !!!! … fiuuuuuuu !!! …. Pedra !!!!!! Fishhhhhhhhh !!!! … Ahhhhh ¡!!! (ostia tu, no penseu que vui fer la competencia a la piada del Cadí ) però és que això era un constant caure de pedres. En Víctor reb una bona ost .. a al pit. L'Ana reb també a la mà i a la seva cámara … i d´altres que llisquen a tocar de gent !! … però per sort tots acabem sencers.






Els “Walkis” treuen fum i a tota hora no deixen de emetre crits pels altaveus … quan per acabar de rematar … “ens hem perdut ¡!!!. Però qui caray s´ha perdut?
El grup de caminaires s´han perdut baixant !
Despres de deixar anar tota l'adrenalina dons els ràpels no deixan de ser una maniobra que a tothom ens fa molt de respecte.... arribem a la fi de la primera part. Ara només hem de fer una tram un pel brut i "matojero". Brut !!! Només calia mirar els braços i cuixes per veure les marques de les p..tes gatoses . Avui ens hem fet un piling de gratis ¡!! Tot així arribem a l'última secció de ràpels a dalt d´un gran esperó i abaix … la recompensa … els nostres cotxes ¡!!





“… hem anat a parar a la N.340. Flipeu ¡!!!” és el comentari de la Cris desde l´altre banda del Walki. “…tranquils que ja us vindrem a buscar amb el cotxe diu en Jose.” “… que carai si les teves claus les tenim nosaltres ¡!!!! Yeeaaaaa ¡!!!”.


(Segon tram de ràpels)

Mentre, la resta del grup segueix barallant-se amb els tres últims ràpels per intentar finalitzar la sortida amb éxit. Acabats els tres ràpels només falta baixar un petit corriol fins a peu de cotxes i retrobar-nos amb els … perduts ¡!!!




Prova aconseguida i ara ... la calçotada !!!!

Accés al punt de partida: des de la N-340 prenem el camí del barranc del Codonyol, entre el càmping dels Alfacs i l'antiga discoteca Plató, al sud de Sant Carles de la Ràpita. Creuem la carretera i seguim per la pista que porta al Povet d'Antó, per l'esquerra del barranc. Abans d'arribar-hi trobem una cadena a la pista i deixem el vehicle (espai per a 3 cotxes com a màxim).
Desnivell: 550 m (250 de ràpels)
Horaris: pujada, 2 h; ràpels, 2-4 h; retorn: 25 min.
Material: 2 cordes de 40 m (per a 2 persones), bagues de recanvi. Doble baga d'ancoratge.
Època aconsellable: l'hivern; eviteu l'estiu. Porteu aigua i pantalons llargs.
Descripció de l'itinerari: prenem una sendera amb marques verdes i fites. Arribem a l'Ereta, on trobem el sender PR C-84, que recorre tota la serra a mig aire des de Molacima a la Foradada, i el seguim a l'esquerra uns minuts fins a una gran tartera. Hi pugem pel camí més fàcil possible i després per un corriol bonic i emboscat que ens deixa al cim de la Torreta (vèrtex geodèsic; 765 m). Desde la Torreta, seguint la carena de la serra cap al N-E trobem el coll del Teix. Tornem a pujar i deixem a la dreta el cim de la Tenda, moleta rodona i plana de 728 m. Pel vessant interior pugem al del pic de les Faixes Tancades (dos grans fites).Des del pic de les Faixes Tancades podem emprendre el descens a peu pel mateix camí, o bé iniciar el primer tram de ràpels. Seguim la part superior del cingle que mira al mar uns 30 m fins a trobar la R1, on comença el descens. El primer tram és de 8 ràpels pràcticament successius, espectaculars i amb trams volats. Precaució a R8, ja que passa el PR C-84 per baix i pot haver-hi excursionistes. El darrer ràpel d'aquest tram acaba a la font de Neus (no raja), des d'on seguim a la dreta per l'esmentat PR fins al primer coll. Abandonem el sender al coll i seguim les fites per la lloma cap avall, cada cop més estreta, fins a la Punta d'Antó, on s'inicia el segon tram de 3 ràpels empalmats. En finalitzar el darrer ràpel prenem un corriol senyalitzat amb marques verdes i fites que ens portarà de baixada fins a una pista i als cotxes.