dissabte, 5 de setembre de 2009

Escalada clàssica a les Agulles d'Amitges

El cap de setmana del 15 i 16 d'agost, l'Anna, la Carla, la Marina, la Marta, el Pere M., el Pere T. i el Ramon ens vam acostar al refugi d'Amitges amb la intenció d'escalar algunes vies a les Agulles d'Amitges en un entorn d'alta muntanya.

Agulles d'Amitges

Tots plegats ens vam trobar a Espot el divendres i a les vuit del vespre vam iniciar la pujada al refugi. Com que era molt tard, vam fer una excepció i vam optar per pujar en taxi. Déu n'hi dó per on pugen aquests vehicles tot-terreny! Arribada al refugi, sopar ràpid i just quan el gruix de l'equip buscava un bon emplaçament per al vivac va caure un xàfec que els va fer optar per quedar-se al porxo del refugi.

Dissabte, 15 d'agost: Via del Diedre (IV+) a l'Agulla Gran

Ens aixequem d'hora, esmorzem i iniciem l'evident aproximació fins a la canal que en la seva cara est separa les dues agulles. El nostre objectiu és la via del Diedre a l'Agulla Gran d'Amitges.

Preparats per sortir

Acabant l'aproximació

Serem dues cordades. D'una banda en Pere T., la Carla i la Marta, i de l'altra en Pere M., l'Anna i el Ramon. Ens equipem i estudiem l'inici de la ruta. La primera cordada inicia l'escalada, però un cop ens trobem tots a la primera reunió, ens adonem que no estem a la via correcta. Rapel·lem i tornem a començar més a l'esquerra, on un senzill llarg de III ens porta a la primera reunió. Aquí el terreny ja es posa més vertical (IV), però es troben uns quants pitons que protegeixen els passos més delicats. La segona reunió està situada en un molt còmode balconet que dóna inici al llarg diedre que dóna nom a la via (IV+). Aquest llarg cal equipar-lo completament, però el terreny ofereix forces possibilitats d'autoprotecció. El diedre té molt bona roca i bastant canto. Els passos més difícils són els metres inicials i en un estretament a mig diedre que es pot superar per la seva cara esquerra. Superat aquest pas, hi ha una reunió bastant penjada a la dreta que no cal muntar ja que es pot seguir fins la següent sense massa problemes de fregament de les cordes. Nosaltres, però, la vam utilitzar per la segona cordada per tal de guanyar una mica de temps, ja que el cel s'havia anat ennuvolant poc a poc i, de lluny, es començava a sentir la remor dels primers trons.

El diedre des de baix

El diedre des de dalt, amb la reunió intermitja

El darrer llarg de la via torna a ser més fàcil (III) i ràpidament arribem al cim de l'agulla.

La primera cordada al cim

No ens entretenim gaire perquè la tempesta està cada cop més a prop i, gairebé sense temps per gaudir de les vistes del cim, encarem els dos ràpels de 45 metres cadascun.

El segon dels llargs i verticals ràpels del descens

Una desgrimpadeta per la canal i ja som a peu de via. Recollim ràpid i cap al refugi falta gent. Encara que al final no vam poder evitar la pluja per poc, tots vam estar força satisfets d'haver assolit el cim.

Un cop al refugi, el xef Pere Tutusaus ens va obsequiar amb un suculent arròs per recuperar forces, en un dinar-berenar-sopar acompanyat de vi i amb cafè per acabar. Què més es pot demanar!!??. Després, unes entretingudes partides de dòmino, triar via per l'endemà i cap a dormir.

Diumenge, 16 d'agost: Via Giraud a l'Agulla Petita

Com que diumenge hem de baixar fins a Espot i tornar cap a casa, triem una via curta que, sobre el paper, té com a grau màxim IV+: la via Giraud a l'Agulla Petita. La via comença amb una xemeneia entre la paret i una mena de llastra molt gran. El llarg és força espectacular però es puja bé en oposició. El tram més delicat és la sortida de la xemeneia un cop sobre la llastra, però el pas està ben protegit amb un espit.

La Marta acabant el primer llarg

El segon llarg comença amb un pas on una llastra ajuda a progressar i on trobarem un clau.

En Pere T iniciant el segon llarg

Superat aquest pas s'arriba a una repisa on, almenys la segona cordada, muntem reunió intermitja. D'aquesta repisa surt una fissura curta però força vertical que porta a una altra repisa on hi ha la reunió del segon llarg. En la meva modesta opinió, aquest pas és de més grau que IV+, però en pocs metres trobarem un pont de roca i dos claus que donaran confiança als que puguin pujar en lliure i ofereixen la possibilitat de fer A0s als que no ho podem fer. La via continua baixant pocs metres per entrar de seguida a una canal a la dreta. És molt recomanable, encara que per pocs metres, tornar a muntar reunió a la canal de pujada, just sota un gran bloc encastat. Altrament, les cordes fregarien molt i es faria difícil mantenir la comunicació amb el company. Situats sota el bloc esmentat, un espit ens indica que cal superar-lo per l'esquerra (i també ens permetrà als menys hàbils superar el pas). Superats aquests tres metres més difícils, la continuació és una grimpada més fàcil entre grans blocs fins a la tercera reunió. A partir d'aquí caldrà flanquejar el cim de l'agulla per l'esquerra en un parell de llargs de puja i baixa més espectaculars que difícils.

La Carla al cim de l'Agulla Petita

Flanquejant el cim

Arribarem a la instal·lació des d'on un parell de ràpels ens portaran al peu de la canal que separa les dues agulles en la seva cara est. Com el dia anterior, no tenim massa temps d'encantar-nos perquè la tempesta de la tarda arriba puntual a la cita. De tornada al refugi, ens tornem a remullar, però tampoc avui això pot evitar que baixem amb la satisfacció d'haver assolit el nostre objectiu. Encara que aquesta via, sobre el paper era més curta i fàcil que la de dissabte, la veritat és que em va semblar més difícil i menys evident que la via del Diedre.

Arribem, al refugi, fem un mos ràpid, recollim les coses i baixem cap a Espot.

En definitiva, tots plegats vam disfrutar d'un gran cap de setmana en un entorn preciós, gaudint d'un tipus d'escalada diferent per a molts de nosaltres: en granit, a equipar i en terreny d'alta muntanya. Una gran experiència! Ademés, aquells de nosaltres menys avesats a aquestes rutes vam tenir la sort de poder aprendre de l'experiència, els coneixements i els consells dels dos Peres. Gràcies per la vostra paciència!

5 comentaris:

Carla ha dit...

Genial!! la piada, l'escalada i el cap de setmana ! Un lloc per a tornar-hi, però a poder ser sense perdrens per la via ...

La foto de la Marta és impresionant!

Ramon com estàs ?? Espero que et recuperis molt aviat que hi ha molts llocs i aventures que ens esperen.

petons als 4!

JAUME ORS (CARDEDEU) ha dit...

... espectacularrrrssssss les fotos !!!! ... i la piada !!!!
Petonets a tots !!!

Alfredo ha dit...

Guauuuu,muy guapas las fotikis y no menos currada la piada.

Por lo visto todas las tardes asegurado el chaparron,bueno asi no hacia falta ducharse..,

cuidaros

Star Fisherman ha dit...

Cap de setmana per no oblidar!
Moltes felicitats a tots.

Anònim ha dit...

M'ho vaig passar genial!!!
Moltes mercès a tots!!!

martulinaa