dimecres, 29 de juliol del 2009

ECRINS 1a PART

En Ferranet i la Carla us farem un breu resum del què han sigut aquests 8 dies intensos a les parets del Parc Nacional dels Ecrins, una vegada més terres desconegudes per a mí però no pels experimentats companys de cordada Ferranet i Francesc.

Comencem la nostre excursió a les 6:00 del matí quan en Francesc, cunyat d’en Ferranet, ens passa a boscar. L’organització del viatge podriem dir que no era el nostre punt fort; - ups ! ens hem oblidat de mirar el temps ... - ups ! m’he deixat la càmara... - ups ! algú té un mapa de carreteres ??...

Però el més important ningú s’ho havia deixat a casa:

- les ganes d’escalar i de disfrutar cada instant de les nostres vacances!.

Primera parada:

Orpierre > Alps Francesos, població situada a 130 Km de Grenoble i 5 hores de Mataró, coneguda per les seves grans parets calcàries, amb una equipació d’escola. Escalada en sombra a partir de les 15:00h al sector Quiquillon i un Cim d’allò més bucòlic; amb el poble romànic al cap de vall envoltat d’una espectacular paret circular perfecte i tot el que abarcaven els nostres ulls d’un color verd intens preciós!.

La Berarde > Al final de la carretera de Bourg d’Oisans trobem aquesta petita població d’una de les 7 valls del Parc dels Ecrins, la Vall d’ Oisans, situada a 1740 m i envoltada per pics de més de 3000 m. On varem disfrutar de nits tranquiles iluminades per milers d’estrelles, la brisa fresca i dels exquisits sopars elaborats ( i tan elaborats !! ) per en francesc. Gaudiem d’aproximacions a peu de cotxe o bé caminades d’hora i escatx, - si no et perds pel camí, és clar... – varem trepitjar els sectors : PARAVALANCHE ( 1850 m ) i DALLES D’ENCOULA ( 2300 m ) .


I el 4rt dia varem decidir encaminar-nos cap a la impactant AGULLA DIBONA a 3131 m. Dormint al Refugi Soreiller als peus de la puntxaguda agulla desprès d’una bona caminada de més de 2 hores ascendint més de 1000m.

Vercors > On ens varem desplaçar els últims dies del nostre viatge i reunir amb els companys Jordi i Ferran. Amb parada obligada a la petita vila de Presles ( 25 habitants ) i un bar-alberg amb un italià d’allò més trempat i coneixador de tota via escalable de la zona. Roca calcària i parets de entre 4 i 10 llargs, ben equipades i de grau apretat, o millor dit : - el grau a Vercors pica ! oi tan !.