12/12/09 Tornada al Gorro Frigi
Per la meva segona via llarga hem tornat al Gorro Frigi a fer una via més llarga jo, el meu pare i l’Enrique. Vam anar a esmorzar a Monistol, perquè a aquella hora estava tancada la cafeteria de Montserrat, i desprès a Montserrat. En la primera ja us vaig explicar com s’arrivaba. Quan vam arribar feia molta boira, no es podia veure el pic. Volíem fer la GEDE, una via que té cinc llargs, però com baixar per camí estava malament ens vam saltar un llarg, primer va començar el meu pare i jo el vaig assegurar, era un tres, era fàcil, però com no feia sol la pedra estava freda i et feia mal. El segon llarg, un altre tres, el va fer l’Enrique i el meu pare el va assegurar. El tercer, que era un quatre, però no era molt difícil, el va fer el meu pare i l’Enrique el va assegurar,( Compte! només sortir de la reunió franquejar a la dreta) Al pujar L’Enrique i jo es va enreda la corda i ens va costar desenredar-la. Al últim llarg era el més curt, era un tres, i el va fer l’Enrique i el va assegurar el meu pare. Al pujar a munt vam fer unes fotos i al baixar vam anar per la via ferrada, la normal, com hi havia cadenes feien mal a les mans. Desprès vam tornar a casa, a l’hora que havia dit el meu pare i ens va estranyar. M’ha agradat aquesta via perquè era facilita i és la primera que he fet tota, fins arribar al cim.
Per la meva segona via llarga hem tornat al Gorro Frigi a fer una via més llarga jo, el meu pare i l’Enrique. Vam anar a esmorzar a Monistol, perquè a aquella hora estava tancada la cafeteria de Montserrat, i desprès a Montserrat. En la primera ja us vaig explicar com s’arrivaba. Quan vam arribar feia molta boira, no es podia veure el pic. Volíem fer la GEDE, una via que té cinc llargs, però com baixar per camí estava malament ens vam saltar un llarg, primer va començar el meu pare i jo el vaig assegurar, era un tres, era fàcil, però com no feia sol la pedra estava freda i et feia mal. El segon llarg, un altre tres, el va fer l’Enrique i el meu pare el va assegurar. El tercer, que era un quatre, però no era molt difícil, el va fer el meu pare i l’Enrique el va assegurar,( Compte! només sortir de la reunió franquejar a la dreta) Al pujar L’Enrique i jo es va enreda la corda i ens va costar desenredar-la. Al últim llarg era el més curt, era un tres, i el va fer l’Enrique i el va assegurar el meu pare. Al pujar a munt vam fer unes fotos i al baixar vam anar per la via ferrada, la normal, com hi havia cadenes feien mal a les mans. Desprès vam tornar a casa, a l’hora que havia dit el meu pare i ens va estranyar. M’ha agradat aquesta via perquè era facilita i és la primera que he fet tota, fins arribar al cim.
2 comentaris:
Muy bien Jose..
Con el frio que hacia
Y fen el cin.
Oleee!!
Vaya pinta de hacer rascaaaaa, uff!!! Y por cierto, no os cargáisteis la cruz?? Jose, de verdad, vigila a tu padre que en cuanto te giras mira lo que hace, encaramarse a cualquier parte!!!
Ah, muy bien la escalada.
Publica un comentari a l'entrada