Hi ha cordades que no es poden deixar.....i
feia masses dies que no escalar amb el Sr. Pere Montasell. Jeje. Ara l’interès
per escalar amb ell és doble (jeje), per un costat perquè m’encanta, i per
l’altre perquè exprimeixo informació per Annapurna a sac!
Heu de saber que ara que m’estic posant en
aquest mundillu, he sabut que el nostre estimat Pere, és el Sr. Pere...jeje.
Bé al cas. Tots dos estem fluixos, perquè han
passat masses coses i masses dies sense escalar. Això i sumat que pinten mal
temps, decidim anar a fer alguna cosa fàcil, que poguem gaudir i tornar a tocar
roca sense patir.
Jo, al meu pur estil de refiar-me de tot i no
mirar les ressenyes. En aquest cas només havia de mirar un petit detall: BURILS
INEXISTENTS I OXIDATS. (la via comença 10ml per sobre del nivell de mar)
Total que marxem cap al Garraf, de cara al
solet i a recordar l’escalada de la “intrèpida Sirena” a Cala Montgó. Anem al
Penya Segat de la Falconera a fer la Via Chani.
Ens ho prenem amb molta calma. Quedem a l’hora
dels senyors, parem a fer un cafè, continuem pel tallat (i xerrant pels
descosits), decidim anar a buscar la zona i un cop equipats ens trobem que no
tenim aigua. Ens desequipem i tornem al poble. A tot això comencem a caminar
sobre les 12.
Després de tot l’escalada, i veien que només
són les 16, decideixo trucar a la meva germana (que viu allà mateix), i els
anem a veure. Dia rodó!!! Acabem amb plat calent, postres, sobre taula i bona
companyia!! Ah...i la meva nebodeta que està irressistible.
Dia perfecte!!!
VIA CHANI V+ / 130ML
Data: 29/04/2012
Zona: Garraf –
Penya Segat de la Falconera
Dificultat: V
(segons la ressenya de http://caminosvertical.blogspot.com),
per mi te tram de V+
Recorregut: 130ml,
per calcàri excel·lent.
Grau de compromís: Mitjà-Alt, no és abandonable.
Equipament: Variat, majoritàriament burils super oxidats en el primer llarg. Després millora. I ens esperàvem que hi hagués menys equipació de la que després ens vem trobar.
Grau de compromís: Mitjà-Alt, no és abandonable.
Equipament: Variat, majoritàriament burils super oxidats en el primer llarg. Després millora. I ens esperàvem que hi hagués menys equipació de la que després ens vem trobar.
Material: 10
cintes exprés, joc de friends, joc de tascons i alguna plaqueta recuperable.
Orientació: Sud
Valoració: *** Bona
Valoració: *** Bona
Ressenyes de referència: Caminos verticales
APROXIMACIÓ
Agafem la carretera de les curves del Garraf.
Nosaltres vem entrar al poble del Garraf, anem fins al final i anem direcció el
port esportiu. Deixem el cotxe a l’esplanada de sorra.
Agafem el túnel (que ara només es pot passar
caminant) i passem per l’aparcament de la pedrera, direcció Oest. Agafem la
pista i el primer trencant que trobem a l’esquerra. En 5 minuts ens plantem
davant un pou. Estem al Pas de la Mala Dona.
Ara trobarem a la nostra esquerra un corriol fitat, fins a la
sabina on trobarem la primera instal·lació de ràpel.
ACCÉS
Per arribar a peu de via iniciem el descens
del ràpel d’uns 20ml, fins arribar a la boca d’una cova on trobarem la següent
instal·lació de ràpel. Aquest d’uns 45ml, ens fara descendre pel mig de la cova
fins arribar a la boca del penya segat. És un ràpel impressionant.
Un cop aquí caminarem direcció est fins a
trobar la instal·lació d’una cadena força sospitosa. Aquí ens prepararem, en
una reunió que et fa posar els pèls de punta de l’òxid que hi ha.
Primer llarg 30ml (III,V):
Nosaltres aquest primer llarg el vem
fraccionar per poder sentir-nos. El mar estava realment encabritat.
Superat el primer resalt, anem a parat sobre
una feixa, on muntarem aquesta reunió alternativa, reforçada amb un tasconet
(compte que pensant que el material que hi havia, em vaig endur la plaqueta
recuperable que hi havia al buril).
Després comencem anant amunt. El pas de
desplom te tela. Un V una mica dubtós.
Amb tendència a la dreta resseguint el diedre
en diagonal, trobarem la següent reunió.
En aquest primer llarg, les assegurances estan
realment rovellades.
A partir d’aquí la cosa millora.
Segon llarg 45ml (V):
Estem a la línia de l’esperó. Ara em toca a mi
superar tots els fantasmes i posar-me a escalar.
Aquí trobem a l’inici del llarg parabolt que
et deixen més tranquil. I a la que inicies el llarg, comences a gaudir de
bústies i una escalada super agraïda.
Iniciem el llarg cap amunt, i quan arribem a
l’alçada de la feixa, anem a la dreta a buscar el diedre. El buril que trobem
és una mica sospitós. Jo vaig xapar tant el buril com un pitó que hi ha més a
l’esquerra amagadet.
Passat el buril, resseguim flaquejant a la
dreta, en direcció la canal herbosa.
Fem aquesta canal fins la sabina i a
l’esquerra trobarem una reunió de parabolts lluents que et fan arrancar un
somriure.
Tercer llarg 35ml (V/V+):
Aquest llarg comença amb un ressalt de tràmit
per arribar a la feixa. A
la paret de davant començarem a escalar. Aquí és n jo poso el V grau una mica
en dubte, perquè la tibada que has de fer és important. M’atreviria a pujar el
grau.
Aquest llarg és genial i molt variat. Tot
amunt amb tendència una mica a la dreta, cap a la sabina superior.
Arribarem a la següent feixa.
Aquí us deixo una foto de com m’estava
assegurant en Pere. Està clar que el noi confia en mi.
Quart Llarg 15ml+10ml (IV):
Aquí vaig gaudir com una campeona. Llarg
totalment net, però amb bústies a tutti pleni. D’aquelles que punxen. Passant
dels dos burils oxidats que hi ha i mirant de posar tasconets i bitxitos.
Vaig enllaçat aquest tram fins al cim, on vaig
muntar reunió a un arbre.
Ja som al cim!! Ara a pendre el solet.
El resum: accepte al primer llarg, la resta
l’equipació està millor del que ens pensàvem i es pot equipar.
Com he indicat a la piulada, un dia rodó!!!
Pere.....per quan la següent!! Que hem
d’entrenar per l’estiu!!!!
Salut, alegria i muntanyes.
Ther
7 comentaris:
quin ambient mes guapo amb el mar al fons.... felicitats per la via!
Una via diferente..con el mar debajo,,.mola!!
felicidades por la via..esta la quiero hacer con Jose
cuidaros..ññññ
Sí, un dia realment esplèndit, amb una roca i un itinerari esplèndid, i una companyia esplèndida.... per no palrar del final del dia, amb dinar i berenar inclòs!!
Una piada fantàstica, Ther!
Felicitats
Hale, quina via més curiosa. Jo mai he fet cap via llarga tan a prop del mar; la veritat és que fa respecte. Molt bé a aquesta cordada tot-terreny.
Si, si i no cal que digui.....qui feia les fotos no?...si us heu fixat...NO SURTO...JAJA!!
... és curiós, us deixeu l´aigua ... però si teniu el mar al devant, encara que sigui salada no deixa de ser aigua !!! Megapiada i megavia i megaparella !!!
ah Ana, com que mai has fet una via tant aprop del mar i ... CALANQUES estava al costat del riu ???
Publica un comentari a l'entrada