dimecres, 16 de maig del 2012

VIA CHANI V+ / 130ML (GARRAF)


Hi ha cordades que no es poden deixar.....i feia masses dies que no escalar amb el Sr. Pere Montasell. Jeje. Ara l’interès per escalar amb ell és doble (jeje), per un costat perquè m’encanta, i per l’altre perquè exprimeixo informació per Annapurna a sac!

Heu de saber que ara que m’estic posant en aquest mundillu, he sabut que el nostre estimat Pere, és el Sr. Pere...jeje.

Bé al cas. Tots dos estem fluixos, perquè han passat masses coses i masses dies sense escalar. Això i sumat que pinten mal temps, decidim anar a fer alguna cosa fàcil, que poguem gaudir i tornar a tocar roca sense patir.
Jo, al meu pur estil de refiar-me de tot i no mirar les ressenyes. En aquest cas només havia de mirar un petit detall: BURILS INEXISTENTS I OXIDATS. (la via comença 10ml per sobre del nivell de mar)

Total que marxem cap al Garraf, de cara al solet i a recordar l’escalada de la “intrèpida Sirena” a Cala Montgó. Anem al Penya Segat de la Falconera a fer la Via Chani.

Ens ho prenem amb molta calma. Quedem a l’hora dels senyors, parem a fer un cafè, continuem pel tallat (i xerrant pels descosits), decidim anar a buscar la zona i un cop equipats ens trobem que no tenim aigua. Ens desequipem i tornem al poble. A tot això comencem a caminar sobre les 12.

Després de tot l’escalada, i veien que només són les 16, decideixo trucar a la meva germana (que viu allà mateix), i els anem a veure. Dia rodó!!! Acabem amb plat calent, postres, sobre taula i bona companyia!! Ah...i la meva nebodeta que està irressistible.

Dia perfecte!!!


VIA CHANI V+ / 130ML

Data: 29/04/2012
Zona: Garraf – Penya Segat de la Falconera
Dificultat: V (segons la ressenya de http://caminosvertical.blogspot.com), per mi te tram de V+
Recorregut: 130ml, per calcàri excel·lent.
Grau de compromís: Mitjà-Alt, no és abandonable.
Equipament: Variat, majoritàriament burils super oxidats en el primer llarg. Després millora. I ens esperàvem que hi hagués menys equipació de la que després ens vem trobar.
Material: 10 cintes exprés, joc de friends, joc de tascons i alguna plaqueta recuperable.
Orientació: Sud
Valoració: *** Bona
Ressenyes de referència: Caminos verticales

 
APROXIMACIÓ
Agafem la carretera de les curves del Garraf. Nosaltres vem entrar al poble del Garraf, anem fins al final i anem direcció el port esportiu. Deixem el cotxe a l’esplanada de sorra.
Agafem el túnel (que ara només es pot passar caminant) i passem per l’aparcament de la pedrera, direcció Oest. Agafem la pista i el primer trencant que trobem a l’esquerra. En 5 minuts ens plantem davant un pou. Estem al Pas de la Mala Dona. Ara trobarem a la nostra esquerra un corriol fitat, fins a la sabina on trobarem la primera instal·lació de ràpel.

ACCÉS
Per arribar a peu de via iniciem el descens del ràpel d’uns 20ml, fins arribar a la boca d’una cova on trobarem la següent instal·lació de ràpel. Aquest d’uns 45ml, ens fara descendre pel mig de la cova fins arribar a la boca del penya segat. És un ràpel impressionant.




 

Un cop aquí caminarem direcció est fins a trobar la instal·lació d’una cadena força sospitosa. Aquí ens prepararem, en una reunió que et fa posar els pèls de punta de l’òxid que hi ha.








 
Primer llarg 30ml (III,V):
Nosaltres aquest primer llarg el vem fraccionar per poder sentir-nos. El mar estava realment encabritat.
Superat el primer resalt, anem a parat sobre una feixa, on muntarem aquesta reunió alternativa, reforçada amb un tasconet (compte que pensant que el material que hi havia, em vaig endur la plaqueta recuperable que hi havia al buril).


 
Després comencem anant amunt. El pas de desplom te tela. Un V una mica dubtós.
Amb tendència a la dreta resseguint el diedre en diagonal, trobarem la següent reunió.
En aquest primer llarg, les assegurances estan realment rovellades.
A partir d’aquí la cosa millora.

 
 
Segon llarg 45ml (V):
Estem a la línia de l’esperó. Ara em toca a mi superar tots els fantasmes i posar-me a escalar.
Aquí trobem a l’inici del llarg parabolt que et deixen més tranquil. I a la que inicies el llarg, comences a gaudir de bústies i una escalada super agraïda.
Iniciem el llarg cap amunt, i quan arribem a l’alçada de la feixa, anem a la dreta a buscar el diedre. El buril que trobem és una mica sospitós. Jo vaig xapar tant el buril com un pitó que hi ha més a l’esquerra amagadet.
Passat el buril, resseguim flaquejant a la dreta, en direcció la canal herbosa.
Fem aquesta canal fins la sabina i a l’esquerra trobarem una reunió de parabolts lluents que et fan arrancar un somriure.

Tercer llarg 35ml (V/V+):
Aquest llarg comença amb un ressalt de tràmit per arribar a la feixa. A la paret de davant començarem a escalar. Aquí és n jo poso el V grau una mica en dubte, perquè la tibada que has de fer és important. M’atreviria a pujar el grau.
Aquest llarg és genial i molt variat. Tot amunt amb tendència una mica a la dreta, cap a la sabina superior.
Arribarem a la següent feixa.



Aquí us deixo una foto de com m’estava assegurant en Pere. Està clar que el noi confia en mi. 

 
Quart Llarg 15ml+10ml (IV):
Aquí vaig gaudir com una campeona. Llarg totalment net, però amb bústies a tutti pleni. D’aquelles que punxen. Passant dels dos burils oxidats que hi ha i mirant de posar tasconets i bitxitos.
Vaig enllaçat aquest tram fins al cim, on vaig muntar reunió a un arbre.

 


Ja som al cim!! Ara a pendre el solet.

El resum: accepte al primer llarg, la resta l’equipació està millor del que ens pensàvem i es pot equipar.
Com he indicat a la piulada, un dia rodó!!!

Pere.....per quan la següent!! Que hem d’entrenar per l’estiu!!!!

Salut, alegria i muntanyes.
Ther


7 comentaris:

Club Excursionista DonaAlpina ha dit...

quin ambient mes guapo amb el mar al fons.... felicitats per la via!

Alfredo ha dit...

Una via diferente..con el mar debajo,,.mola!!
felicidades por la via..esta la quiero hacer con Jose

cuidaros..ññññ

RATAFIAIRE ha dit...

Sí, un dia realment esplèndit, amb una roca i un itinerari esplèndid, i una companyia esplèndida.... per no palrar del final del dia, amb dinar i berenar inclòs!!

Una piada fantàstica, Ther!

Felicitats

Ana ha dit...

Hale, quina via més curiosa. Jo mai he fet cap via llarga tan a prop del mar; la veritat és que fa respecte. Molt bé a aquesta cordada tot-terreny.

Ther ha dit...

Si, si i no cal que digui.....qui feia les fotos no?...si us heu fixat...NO SURTO...JAJA!!

JAUME ORS ha dit...

... és curiós, us deixeu l´aigua ... però si teniu el mar al devant, encara que sigui salada no deixa de ser aigua !!! Megapiada i megavia i megaparella !!!

JAUME ORS ha dit...

ah Ana, com que mai has fet una via tant aprop del mar i ... CALANQUES estava al costat del riu ???