Dissabte 21 de Desembre dos membres del Geamm decideixen fer el llarg viatge cap a Vilanova de Meià. Sortim a les 7 del matí i ja des de l’alçada de Montserrat no es separa de nosaltres la nostre amiga boira Lleidatana. Durant l’esmorzar ens estudiem bé la via proposada... Les rampes invertides, 6a ( V + obligat ) 225 m, 7 llargs.
Direcció a les parets mirem al cel, gris, emboirat i humit, humit, ui ui ui que avui no escalarem ... Ens acostem a la immensitat de la paret, neu ?? neu! Ens equipem, amb anoracs i tot. Estem ven decidits a escalar. Divisem la via des de baix i iniciem l’ aproximació. Un cop a peu de via i donant-li l’esquena, mirem la vall, davant nostre s’exten un mar de núvols. Un regal pels ulls. El sol ens saludava valent, samarreta màniga curta i amunt. El Carles de primer en el llarg de V+. Pim pam i ja és a dalt, ara em toca a mi... Renoi quina panxeta!. Els pròxims llargs 6a, 6a i V+ el tema de “petites” panxetes va ser constant, vaig aprendre molt; tenir paciència amb mi mateixa, mirar molt peus i equilibrar-me amb els pedals improvisats amb les bagues. Bé, i també de la santa paciència del Carles, les seves frases d’ànim i consells tècnics al llarg de tota la via.
Entre crits de desesperació i rialles vam anar pujant, deleitant-nos a cada reunió de les vistes que ens oferia la vall. A partir del 5e llarg la via es feia més assequible, IV i III, però al deixar-nos la ressenya al cotxe... ups!... varem decidir no arriscar el camí amunt, es feia tard i no estavem segurs, dreta o esquerra ? Varem repelar, divertidíssim! Uns desploms que no tocaves la paret. I un cop a baix: Perfecte !! un dia genial en tots els sentits.
Carla